1 d’octubre del 2021- Dia Mundial del Somriure!!!
El primer divendres d’octubre se celebra el Dia Mundial del Somriure, iniciativa que va ser proposada per Harvey Ball, l’artista que va dissenyar la famosa cara groga somrient. La idea d’aquesta iniciativa és promoure la felicitat i idees positives que mantinguin el somriure d’orella a orella

El 2001, Arvey va morir, però des de llavors es va crear l’organització “Harvey Ball World Smile Foundation” en honor seu. Aquesta, cada any du a terme activitats i recapta fons per a obres benèfiques que portin alegria a totes les persones al voltant de la planeta.

I és que fa molts anys que se sap com n’és de beneficiós somriure; quan ho fem, el nostre cos allibera endorfines i serotonines, dues hormones que ens fan sentir més feliços, menys estressats i millorar el nostre estat d’ànim.
I és que somriure és part de llenguatge universal, és gratis i ens ajuda en molts àmbits de la vida: en l’amistat, en la vida professional, en la nostra autoestima, genera seguretat en un mateix i en els altres, redueix el dolor emocional i físic… i  a més, és contagiosa!

Algunes de les frases que s’han popularitzat en el Dia Mundial del Somriure són:
• El somriure costa menys que l’electricitat i dóna més llum. – Proverbi escocès.
• Una gran somriure és un bell rostre de gegant. – Charles Baudelaire.
• És més fàcil obtenir el que es desitja amb un somriure que amb la punta de l’espasa. – William Shakespeare.
• El nen reconeix a la mare pel somriure. – Leon Tolstoi.
• El maquillatge que embelleix més és un somriure sincer. – Anònim.

Per aquest motiu, aquesta setmana la mestra Laia Sánchez de l’Aula Impuls proposa una cançó anomenada “Somriurem” del grup de Txarango, una rumba-latin que vol recordar-nos a nosaltres mateixos que ens hem d’agafar les coses bé i que amb un somriure tot serà més fàcil.

Txarango és un grup català nascut a Girona L’hivern del 2010, quan, després de gravar una petita maqueta de dues cançons “Vola” i “Nits amb Txarango”, el grup puja per primera vegada als escenaris i estrena la gira “Welcome to Clownia” que els portarà a recórrer els festivals més importants de Catalunya i Espanya. Una gira on el grup creix plaça a plaça i on comencen a popularitzar les cançons que acabaran formant part del primer disc de la banda.

L’any 2012 publiquen el primer treball “Benvinguts al llarg viatge” i es consoliden ràpidament com a una de les bandes de referència del panorama musical català. Aplegant el reconeixement del públic i la crítica i recollint incomptables guardons al llarg de les dues gires internacionals que acompanyen el disc “Benvinguts al llarg viatge 2012” i “Music and Revolution Tour 2013”.
A partir d’allà van guanyar moltíssims premis, van fer nombroses gires i concerts arreu del territori europeu, però cal destacar la seva gran sensibilitat que els ha portat a fer grans aportacions i creacions per ajudar a les persones més necessitades.
– Durant la tardor del 2012 enregistren el tema inèdit “Som Persones” per recaptar diners en la lluita contra el càncer a través del disc solidari de La Marató de TV3.
– A principis del 2013 sumen forces amb Ràdio Nikosia (Ràdio Barcelonina realitzada per persones diagnosticades amb problemes de salut mental)
– A la tardor d’aquest mateix any uneixen les forces amb el Circ Cric i creen l’espectacle solidari “S’enlaira” que aconsegueix finançar una expedició de l’ONG Pallassos Sense Fronteres als camps de refugiats del Líban.
– Al novembre de 2014 fan el concert que marcarà més els components de la banda a Caparan, un petit poble del Senegal on el grup va voler construir un centre cultural per dinamitzar les activitats del poble.
– Durant el 2015, de nou, hi ha un viatge que aporta molts més valors al grup i aquest va ser la gira del Festiclown 2015 que Txarango i Pallassos en Reveldia va fer per Palestina, fet que marcarà el seu proper treball.
– Durant l’any 2016 Txarango decideix no fer gira per poder dedicar el temps necessari a crear el proper disc. Durant aquell any la Banda torna a Gàmbia i el Senegal per poder inaugurar així el centre cultural de Caparan. Al cap de poc temps de tornar de l’Àfrica, afectats per les notícies de les concentracions de refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia, el grup decideix agafar els instruments i anar a tocar als camps de refugiats d’Idomeni. Aquell viatge marca un abans i un després per al grup i hi tornen diverses vegades teixint un vincle amb les famílies refugiades i els voluntaris que treballen als camps. Aquest és el viatge que més es veu reflectit en el següent disc.

Les experiències acumulades i les inquietuds dels components de la banda fan que Txarango es constitueixi com a cooperativa sense ànim de lucre i el grup comença a canviar maneres de funcionar com produir i elaborar tot el marxandatge a Catalunya per qüestions ecològiques. També decideixen donar el 50% dels drets del seu darrer disc a 14 col·lectius que treballen per una societat més justa.
El març de l’any 2017 surt ‘El Cor de la Terra’ el tercer disc de Txarango. I amb la gira ‘Freedom 2018’ Txarango fan concerts arreu del continent europeu. És just en aquest disc on van publicar la cançó que aquesta setmana sona al Bon dia amb Melodia “Somriure”. Esperem que quan l’escolteu les vostres cares s’omplin de somriures!

Somriurem
Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

La rosada ha estès el seu vel fred i humit
A poc a poc ha anat quedant buida la plaça
Guardarem un bon record d’aquesta nit
Quan sota els estels tot el poble ballava
Que ens adormi suau la calma de l’estiu
Mentre el sol desperta els cims de les muntanyes
I desplega a poc a poc tots els camins
I per les finestres es projecta l’alba
Hem anat veient el pas dels anys
I pels que vénen seguirem cantant

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Mentre caigui el sol ens banyarem al riu
Tornarem a poc a poc fins a la casa
Vorejant els camps que ens coneixen per dins
Ens han vist somiar des de petits fins ara
Hem anat veient el pas dels anys
I pels que vénen seguirem cantant

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Porto carregada per tu aquesta cançó
Bales de futur que espanten les pors
Porto carregada per tu aquesta cançó
Bales de futur, el crit dels tambors

Somriurem quan tot falli
Abraçarem el temps junts quan el món s’encalli
Somriurem quan tot falli
Guardo una vida a cada instant

Oques Grasses

Oques grasses

Grup musical nascut a Roda de Ter (Osona). Està format per set membres, la majoria dels quals han estudiat a l’ESMUC l’Escola Superior de Música de Catalunya, tret del cantant, Josep Montero, i del baixista, Guillem Realp.

Josep Montero – Veu i guitarra

Arnau Altimir – Bateria

Joan Borràs – Teclats

Guillem Realp – Baix

Miquel Biarnés – Trombó

Miquel Rojo – Trompeta

Josep Valldeneu – Saxo

El grup es va formar l’any 2010, però no es van donar a conèixer al gran públic fins al llançament del seu primer disc “Un dia no sé com” l’any 2012, el qual van editar i publicar ells mateixos. Van decidir llançar el seu segon disc, “Digue-n’hi com vulguis”. El mateix any, van guanyar el Premi Enderrock al grup revelació de l’any segons la votació popular. Tot seguit, van dur a terme una gira per presentar les seves noves cançons, la qual va finalitzar a Barcelona, i va ser un èxit d’assistència. Així mateix, van actuar el 2014 van fer concerts importants com al SummerFest de Milwaukee  i al SummerStage Festival al Central Park de Nova York.

L’any 2016 publiquen el seu tercer disc, Youponi,  amb la producció artística de Marc Parrot, que van presentar a la Sala Salamandra el 30 d’abril del mateix any.

El 2018 es va  publicar el seu penúltim àlbum, Fans del Sol editat per Halley Records. En aquest disc destaca la qualitat de la interpretació musical, el talent, la personalitat i la imaginació desbordant.  Amb més maduresa, el disc fa una combinació eclèctica de diferents ritmes i sonoritats: funky, dance, pop alternatiu, hip-hop, elements d’arrel i folk tradicional, reggae, trap, etc.  El treball inclou les cançons com Serem ocells, Sta guai, o In the Night.

Aquest 2021 Oques Grasses  publiquen A tope amb la vida (Halley Records), el seu cinquè àlbum. Després de l’èxit de Fans del sol, convertit en el disc català més venut dels darrers anys, la banda osonenca afronta un repte “que no és gens fàcil”, reconeix el cantant i compositor Josep Montero. A A tope amb la vida, Oques Grasses aposta per nous estils fusionats amb unes lletres optimistes i carregades de missatges. “Hem après a no posar-nos límits i fer el que ens ve més de gust”, assegura Montero. El disc compta amb les col·laboracions de Stay Homas, les cantants Santa Salut i Rita Payés, i el raper Doble.

Rita Payés (Cantant, trombonista, guitarrista i compositora)

La gent que estimo

Es tracta d’una balada del seu últim disc. Compta amb la col·laboració de la cantant Rita Payés. La seva lletra és  molt poètica; parla dels sentiments contradictoris que tots tenim, les pors, les emocions, la nostàlgia… Us animo a llegir-la amb atenció. Espero que us agradi! Bona setmana a tothom!!!

Recordeu que podeu fer les vostres propostes per correu,  a l’adreça bondiaambmelodia@lesfontsescola.cat. Escriviu quina cançó i artista proposeu que  soni al Bon dia amb Melodia i expliqueu  breument perquè us agrada. Animeu-vos!

La gent que estimo

Porto amb mi les coses que em vas dir
El teu amor
El meu verí

Una part de tu em floreix a dins
El meu amor
El meu destí

Soc feliç prop del perill
Només sóc com un desig
Com un desig
Queda amor en aquest món i t’estimo molt

I t’estimo molt
I també tinc por
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

Sempre porto un tros d’ahir
Un altre cop m’escapo
Van plorant els núvols grisos
I ens fan enyorar el bon temps

El record del que vam ser
Que tot se’n vagi a la merda
Recordo que t’ho vaig dir
Que seria millor així

No sé res però m’ho vull creure
Que al final sé decidir
Si en el fons som la veritat
De tot el que ens ha passat

Som la sort de seguir aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç
Brilla la nit i ho fa per tu

Perquè ets aquí
Tan estrany i tan bonic
Entre el miracle i el desastre és on vivim
Cel de llums per fer-te feliç

Brilla la nit i ho fa per tu
Perquè ets aquí
Segur que sí
Sempre porto un tros d’ahir

I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo
Sempre porto un tros d’ahir
I un altre cop m’escapo
Un altre cop m’escapo

Curiositats

Oques Grasses és un grup molt  escoltat i també versionat per la gent jove. Us proposo una interpretació amateur molt intimista d’un duet de noies que es diuen Copdesort.  A veure què us sembla la seva versió!

Notícia al Telenotícies de TV3 de la sortida del seu darrer disc.

 

Jaume Sisa

Jaume Sisa és un músic nascut  a Barcelona el  24 de  setembre  de 1948 que s’autodefineix com a cantautor galàctic.

Vinculat a l’efímer Grup de folk, l’any 1968 publicà L’home dibuixat, el seu primer disc senzill de ressonàncies ye-yé, un dels sons que havia captivat Sisa des de l’adolescència.

Després de fundar -i enterrar- el conjunt instrumental Música Dispersa, Sisa publicaria el 1971 el seu àlbum de debut: l’heterodox Orgia, densa mostra de varietats musicals i poètiques.

Jaume Sisa va reaparèixer a escena el 1975 amb Qualsevol nit pot sortir el sol, que ha esdevingut el més reeixit dels seus àlbums. En aquest disc, el cantant començava a forjar un so característic, en el qual insistirà en propers treballs. La prohibició del govern civil de l’actuació de Sisa al Festival Canet Rock d’aquell any convertiria en gairebé mítica la cançó que donava títol a l’àlbum quan els organitzadors del festival feren sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s’il·luminava el micròfon. L’èxit assolit per Sisa va fer que es multipliquessin les seves presentacions en viu, que aviat transcendirien l’àmbit català. L’any següent va poder participar en l’edició de 1976 del Canet Rock.

Qualsevol nit pot sortir el sol
Comencem el nou curs 2021-2022 amb una cançó mítica, molt coneguda i estimada per molta gent.

Amb el temps ha esdevingut molt popular pel seu contingut fantàstic amb una gran quantitat de personatges infantils, pel seu missatge d’esperança (“…de les tristors en farem fum“) i un gran cant a l’amistat (“...només hi faltes tu… també pots venir si vols…“), fet que li ha permès ser una cançó transmesa per diferents generacions. A més és la cançó que més vegades una tradició començar els primers dies amb aquesta cançó. Espero que us agradi i comenceu el nou curs amb alegria. Gaudiu-la!

Qualsevol nit pot sortir el sol

Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha una lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de color i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
als tres porquets,
al gos Snoopy i el seu secretari l’Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i Gulliver.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

Hola Jaimito! Donya Urraca!
En Carpanta i Barba-azul,
Frankestein i l’home llop,
el compte Dràcula i Tarzan,
la mona Xita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l’ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d’Orient, Papà Noël,
el Pato Donald i Pascual.
La Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong,
senyor Astèrix i Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l’Home del sac i en Patufet,
senyor Charlot i Obèlix.

En Pinotxo ve amb la Monyos,
agafada de bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises
i el capitán Trueno amb patinet.

A les dotze han arribat
la fada bona i Ventafocs
en Tom i Jerry, la Bruixa Calitxa,
Bambi i Mobby Dick,
i l’emperadriu Sissí.

Mortadelo i Filemó
i Guillem Brown i Guillem Tell
la caputxeta vermelleta
el llop ferotge,
el caganer, Cocoliso i Popeie.

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono que tan sols
hi faltes tu…

També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai…
Qualsevol nit pot sortir el sol.

Curiositats
I com sempre per acabar, alguna curiositat o versió diferent. Molt interessant com la van aconseguir transformar en una rumba fantàstica el grup Sabor de Gràcia. Espero que us agradi!

Components
Guillem Solé (veu)
Jaume Nin (guitarra)
Joan Blázquez (bateria)
Pep Vila-Abadal (teclat)
Josep Contreras, “Puça” (saxo)
Klaus Stroink (trompeta) *Component també d’Stay Homas
Rai Benet (baix) *Component  també d’Stay Homas

Buhos és un grup de rock de Calafell (Baix Penedès) fundat l’any 2005. Defineixen el seu estil com a rock tropical, un gènere que es mou entre el rock dur i el pop mestís. Canten en català i a vegades en castellà.

El nom de la banda “Buhos” el van triar perquè als seus inicis els seus components, que tenien horaris laborals complicats havien d’assajar molt tard a la nit, ja de matinada.

Buhos / Primera etapa

L’any 2007, el grup edita el seu primer disc oficial, Rebelión en la plaza. Aquest àlbum va ser el que va definir la personalitat de la formació després de dos anys de gira ininterrompuda. El grup es va popularitzar després d’un seguit de cançons sobre el Barça per Ona FM i RAC1. Durant aquest temps, la banda dedica una gran part del seu repertori a les versions, a excepció d’alguns temes propis.
Després de guanyar popularitat, l’any 2012 el grup es torna a tancar per gravar als estudis MusicLan. El nou disc porta per títol Cau la nit i mostra algunes facetes noves, que en aquest cas aposten per introduir una secció de vents en diversos temes, com Festa Major.

Buhos / Segona etapa
L’any 2014, amb una formació renovada, el grup edita  Natura salvatge, un disc ple de temes propis que marcarà l’estil d’aquesta nova etapa. Amb aquest disc giren per escenaris com la primera edició del Clownia, l’Acampada Jove o les Festes de la Mercè.

El  2016 surt a la venda Lluna plena, un treball més madur i que consolida Buhos com un dels grups punters de l’escena mestissa catalana. Van presentar el disc al Clownia la revetlla de Sant Joan i, després de tot un estiu de concerts, a finals d’any van rebre el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4 i el premi Enderrock al millor videoclip per Barcelona s’il·lumina. Al desembre van fer la cançó de Nadal de TV3 del 2016, titulada Campanes de benvinguda. L’any 2017 van seguir recorrent el país fins a tancar la gira al novembre a la sala Apolo de Barcelona.

Buhos tancant gira a la Sala Apolo (BCN)

Pocs mesos després del final de la gira presenten La gran vida (2018), el tercer treball de la seva segona etapa. El disc mostra una línia més rockera i lletres més reivindicatives, com La trama o La darrera colònia. El disc va realitzar una gran gira que va passar per la  la sala Razzmatazz de Barcelona, i  festivals importants com el Viña Rock, Clownia, Canet Rock,…

El 23 de novembre de 2019 Buhos va fer un gran concert de final de gira. Tenien previst el 2020 no fer més actuacions durant força temps i parar la seva activitat per compondre noves cançons, preparar bé el nou disc i carregar piles. Va coincidir la seva parada DE concerts amb el covid, però van aprofitar bé l’any component i gravant. Ara han tornat amb més força que mai amb un nou disc titulat: El dia de la Victòria (2021).

Aquesta setmana és una proposta de la Sònia tutora de P5B. Aquest és el seu missatge :

Aquest curs ha estat una batalla per a tots i totes. Un curs intens en el que hem hagut de lluitar, dia a dia, amb les incerteses que ens anavem trobant pel camí.

Més info: buhos.cat

Mil batalles és el tercer avançament de l’àlbum “El dia de la victòria” de Buhos. En plena pandèmia mundial els penedesencs segueixen amb un clip de la mà de Dani Feixas i producció d’Oxigeno i Astronaut Films. En aquest nou clip els actors Berta Castanyé i Guillermo Lasheras brillen amb llum pròpia, ha estat rodat entre les mines de Sal de Cardona i el Montseny.

Mil batalles (lletra)
Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Ets el cop que trenca la cadena
Amb la que ens han lligat
Ets el foc que crema aquesta pena
Que inunda la ciutat
I ara el cor batega tan fort
Que la fe s’esgota
Sense tu aquest any és una derrota
Ara sento que tempto la sort
Ara sento que el cor va més fort
I m’invento que aparco al teu port

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Ets un raig de sol que m’il.lumina
Quan tot és foscor
Ets la cura, ets la medicina
Ets la solució
Ets la clau que obre el candau
Amb una mirada
Ets l’exèrcit que no coneix la retirada
Ara sento que tempto la sort
Ara sento que el cor va més fort
I m’invento que aparco al teu port

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Sempre que hem perdut un combat
Una llum ha arribat des del més enllà
Seguint-la, ens hem trobat

Per molt que em mori
I torni a néixer
Cremaria 100 vides
Per tornar-te a conèixer
Puc perdre mil batalles
Si guanyem junts la guerra!

Curiositats

Si parlem de Buhos és inevitable parlar del grup d’Stay Homas. Els integrants d’aquest trio són en Klaus Stronik (trompetista a Buhos, Nil Moliner i Horny Section, a més de ser doblador, Guillem Boltó (trombonista i cantant a Doctor Prats) i Rai Benet (baixista a Buhos i Nil Moliner). Tots tres músics viuen junts en un pis de l’Eixample des de d’alguns mesos abans del confinament. El nom, Stay Homas, és una derivació de “stay home” anglès, és a dir, “queda’t a casa”. Actualment estan presentant el seu primer disc editat per Sony i  titulat AGUA. Més informació www.stayhomas.org/     Aquests nois no paren!!!

Volcans

Els alumnes de 6è quan anaven a 4t van treballar de valent la cançó Volcans. El grup Buhos ens va cedir desinteressadament la Base instrumental per tal de que la treballessim.  L’estada al CdA Pau Casals (El Vendrell) vam enregistrar-la a l’estudi. Va ser una experiència brutal!

A més durant les estones lliures vam filmar imatges divertides per un vídeoclip. Fins i tot en Guillem Solé, cantant del grup ens va enviar un petit vídeo felicitant-nos per la feina. Aquest va ser  el resultat. Esperem que us agradi recordar-ho!

DÓNA LA NOTA Des del CdA Pau Casals van crear el curs passat un projecte dirigit a  tots els centres educatius de Catalunya que creguin en revertir el canvi climàtic i que l’educació ambiental és un element importantíssim i bàsic per a tots i totes.

A l’escola també participem a la Diada de la Flor 2021.

EL CANVI CLIMÀTIC

Com bé sabeu, cada cop hi ha més evidències que el canvi climàtic és un problema que afecta a tot el món. Poder minvar els efectes d’aquesta crisi mediambiental depèn de tots els habitants del planeta. Cal que prenguem consciència del moment en el què ens trobem i lluitem, individual i col·lectivament per tal d’aconseguir un canvi a nivell de poble, de país, de continent… Cada cop més, els infants, les famílies, la població en general anem adquirint un seguit d’hàbits que contribueixen a fer un consum més sostenible. Hem de ser conscients però, que amb això no n’hi ha prou, cal un canvi de prioritats, cal un canvi de lleis, cal impulsar la utilització de les energies renovables… i això no ho aconseguirem si els nostres governs no fan un pas endavant respecte aquestes mesures.

LA CANÇÓ: NO ENS DESDIBUIXEU

La cançó “No ens desdibuixeu” és una composició d’“El Petit Taller de Cançons” per al CdA Pau Casals.

David Melgar, Àngels Lòpez i Gibert d’Artze

El missatge clar i contundent ens el fan arribar els més joves de la nostra societat als adults encarregats de preservar per a ells un món sostenible.
Una de les primeres manifestacions de l’ésser humà és dibuixar… Dibuixem per reflectir allò que veiem o allò que sentim i que desitgem… Els nostres somnis i esperances sovint resten molt anys esbossats en papers oblidats que vam pintar fa anys… Per primer cop, però, el nostre món està prenent el futur dels infants diluint, de mica en mica, els dibuixos amb què expressen allò que senten per escampar-hi, només, la grisor del fum i de la contaminació… I les joves generacions ens reclamen solucions, que puguin tornar els colors… Encara hi som a temps…

Aquesta cançó ha comptat amb la participació de diferents músics del panorama musical actual com Xavi Ciurans de Gertrudis, Fito Luri, Cesk Freixas i Gemma Polo de Roba Estesa.

El 3r trimestre del  curs passat, com que vam estar  confinats, no vam poder cantar tots junts la cançó No ens desdibuixeu però molts de vosaltres vau enviar vídeos i dibuixos per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient. Mantenim viva la lluita pel planeta. Bona setmana a tots i totes!

NO ENS DESDIBUIXEU…

Petit Taller de Cançons
Lletra: Gibert d’Artze
Música: David Melgar

Estan traient del cel
els nostres blaus més clars
i els foscos de tants mars
per fer un immens desert…!
Ens han pres tots els verds,
i els grocs del sol daurat…
No ens queden platejats…
Però encara hi som a temps…!
I és que mai no podrem
posar colors al dibuix…
I és que mai no sabrem
traçar el futur…
Perquè necessitem
que retorni la llum
i que hi hagi molts fulls
per dibuixar…
Volem somiar
que encara hi som a temps…!

El blanc pur dels estels
ens van difuminant,
i els màgics tons rosats
dels núvols que pintem…
Esborren els vermells
dels vespres esclatants…
Grisor hi han escampat…
Però encara hi som a temps…!
I és que mai no podrem
posar colors al dibuix…
I és que mai no sabrem
traçar el futur…
Perquè necessitem
que retorni la llum
i que hi hagi molts fulls
per dibuixar…
Volem somiar
que encara hi som a temps…!

Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Que encara hi som a temps…!
Volem tenir un demà…!
Que encara hi som a temps…!
No ens desdibuixeu…

Més material i informació: Lletres, partitures, àudio, enllaços, xarxes socials a: petaca.cat    Altres cançons de PE-TA-CA i DÓNA LA NOTA:

Curiositats

Antics alumnes de l’escola Les Fonts van entrevistar fa uns anys (2016) a David Melgar, compositor de Bressol d’Hivern, Somiem tots junts, Mirall de Pau, Pluja de de Sons, Persones Iguals i un grapat de cançons fantàstiques. Una entrevista molt interessant i divertida.               Us la recomano!

Aquest dijous 10 de juny viurem la música, la natura i les emocions al concert “A cau d’orella” per tancar el curs del Projecte 4Cordes.  Que no pari la música!

Tots els indicis apuntaven cap aquí i, finalment aquesta setmana, els rumors s’han confirmat: gairebé 10 anys després de la seva separació, Antònia Font tornaran a tocar junts. El pròxim 2022 per participaran a la primera edició post pandèmia del festival Primavera Sound. Un retorn que vindrà marcat pel 20 aniversari d’Alegria, el disc més aclamat dels mallorquins.

Antònia Font

Antònia Font
És un grup de música pop-rock nascut a Mallorca el 1997. Es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Les lletres sovint parlen de l’espai, l’astronomia i tot el que es relaciona amb l’astronàutica; però, també, l’ambient més quotidià i proper.

El quintet conformat per  Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (batería), Jaume Manresa (teclats) i Joan Roca (baix), va ser una  punta de llança del nou pop català de finals dels anys 90 i 2000, on  es sumarien  altres grups com Manel, Mishima, Els Amics de les Arts, Mazoni,…

Joan Miquel Oliver

El principal motor creatiu del grup i compositor dels temes d‘Antònia Font  és el guitarrista, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari, canta i escriu lletres d’altres grups i fa de productor. Durant els darrers anys ha col·laborat amb grans artistes com el cantautor Jaume Sisa, l’Albert Pla o en Quimi Portet.

El seu nom en femení (Antònia Font) és tot un misteri. Sembla que simplement al ser cinc nois en el grup els hi feia gràcia que la banda tingués nom de noia.

L’any 1997 Antònia Font enregistra la seva primera maqueta, on hi havia quatre temes. Les primeres cançons ja destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins a la publicació del primer disc.

Van debutar el 1998 amb l’homònim Antònia Font. Després vindrien A Rússia (2001), Alegria (2002) -àlbum amb què van assolir el seu moment de màxima popularitat, i motiu del seu retorn-, Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser i cantar (2007) en que barregen el pop i la música simfònica, Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012), el seu darrer treball d’estudi publicat unb any abans de la seva separació el 2013.

Doncs per celebrar el retorn d’aquesta gran banda, us proposo un parell de cançons, que són de les més conegudes del grup: Alegria (del disc Alegria, 2002) i Wa Yeah! (del disc Batiscafo Katiuscas, 2006). Molt bona setmana a tots i totes. Gaudiu del Bon dia amb Alegria!!!!

A part de veure els vídeos i escoltar la música val molt la pena llegir les lletres amb atenció: Podeu buscar articles salats (el mallorquí canvia EL per ES, LA per SA,…), comentar referències astronòmiques i tot el que us cridi l’atenció.

Alegria
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s’hora baixa i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s’hora baixa dins es meu cor,
tothom s’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa
vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

Wa Yeah!
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,
quan dius tu podries ser meu,
què sexy, que dolça i que freda,
wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s’escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d’Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Curiositats

Pancarta a la cantonada Rambla amb C/ Mallorca (BCN) per anunciar el Festival  Primavera Sound.

Com si es tractés d’un joc de pistes, el Primavera Sound va començar a anunciar el seu cartell amb una misteriosa lona. Dues claus per entendre el missatge: la paraula “alegria” i la situació de la lona, en una cantonada del carrer Mallorca. Tot plegat va fer pensar que els Antònia Font, un dels grups més rellevants del pop-rock en català que es van separar fa set anys, tornarien a tocar junts l’any que ve al Primavera.

Els fans del grup segur que han fet l’associació ben de pressa. Pels que no hi hagin caigut encara, dues pistes: els Antònia Font van néixer fa 24 anys a Mallorca i en fa 20 que van publicar el disc “Alegria!”, amb la cançó del mateix nom que s’ha convertit en un himne.

Joan Miquel Ol