Sopa de Cabra

Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen el 97 i 99.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en cd.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb Al.lucinosi, Sss i La nit dels anys.
En els últims anys retroben l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop.
Recentment han fet una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda.

Camins
Cançó que pertany al seu disc de comiat Plou i fa sol de 2001. Aquest disc va ser l’ultim gravat a un estudi i el van enregistrar quan ja havien decidit separar-se.
És per això que la lletra parla d’uns camins que representen la vida.
Finalment diversos components de Sopa van començar diversos projectes musicals. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la banda Kabul Babà. El futur és incert, ara que s’han tornat a reunir, havent tocat amb bones vibracions i fent un grapat de calers, qui sap si continuaran junts?

Gaudiu de la cançó i recordeu…
“Mai no és massa tard per tornar a començar”.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79foFSDoOxY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Camins, que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous