LA TRESCA I LA VERDESCA
La tresca i la verdesca és un grup de música per a tota la família que aposta pels espectacles de creació i per un repertori amb cançons de composició pròpia. Va oferir la seva primera actuació l’abril de 1998.
Durant aquests gairebé vint anys de trajectòria, trescant trescant han arribat a crear i presentar diferents espectacles com Zum, A quan va la mel?, Històries d’Aigua, Maquinaigües 1909, Per un instant (amb Xirriquiteula Teatre), o el recentment premiat L’Endrapasomnis (amb Teatre al Detall) que va guanyar el Premi al millor espectacle de teatre familiar. 2014 per la crítica especialitzada. Durant aquests anys La tresca ha editat tres cd’s, La Tresca i la verdesca, 4, i L’Endrapasomnis, tots editats amb la discogràfica Temps Record.
Mirant-me Passar / Per un instant
Espero les vostres propostes al Bon dia amb Melodia per omplir les entrades matinals de l’escola amb bona música. Bones cançons que facin arrencar el dia amb energia positiva. Fins la setmana vinent!!!
Mirant-me passar
Corro i m’aixeco al matí molt de pressa del llit
i sé que no somio, em pentino seguit,
i mirant-me al mirall penso en ella
i per això ric que ric.
Baixo l’escala, ensopego però em torno a aixecar
surto al pati, m’enfilo al gran arbre que hi ha
i mirant-me el camí em desespero… (ja no pot trigar).
… i ella passa amb bicicleta per davant del meu jardí,
i no toco de peus a terra quan la veig passar.
Dono una volta en el aire sense gravetat
finalitzo el destí de la nau cap a Mart,
la minúscula Terra
la perdo de vista en l’espai.
Dormo i congelo el meu son fins que al punt d’arribar
la calor del planeta vermell el desfà
i una boira marciana de pols
fa més suau l’aterrar
…mentre baixo l’escaleta penso en el que esdevindrà,
i no toco de peus a terra quan trepitjo Mart.
Passo les hores prenent-li les mides al cel,
dibuixant cada nit i pintant cada estel
rere el rastre d’un nou asteroide
que s’ha d’anunciar.
Compto i rastrejo el moment i l’espai calculat
als meus ulls les llumetes del cel estelat
i a les meves butxaques
un vell planisferi de mà
… assegut a la finestra penso en el que ha de passar,
i no toco de peus a terra quan el veig brillar.
Per un instant
Quan la mare fa el sopar,
quan no tinc amb qui jugar
jo sola m’he ensabonat
i em pentino al mirall
que penja de l’armari.
Em posaré una corona i un vestit tan llarg
que seré una princesa si tu vols ser el meu soldat;
o em posaré una cueta i un llacet al cap
i seré la rateta si tu volguessis ser el gat.
Tot per una estona, és clar.
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan els llums s’han apagat,
quan el conte s’ha acabat,
tapadeta fins al nas
veig a la paret l’ombra
d’un senyor estrafolari.
Em posaré un escafandre i cua de rap
i seré una sirena si tu em véns a veure al mar;
o em posaré unes sabates i un aire encantat
i seré ballarina si tu vols seguir-me el pas.
Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.
Quan el dia s’ha llevat
el dissabte treu el cap,
asseguda al sofà
miro les fotografies
que hi ha al diari.
Em posaré una bateta i un bon pentinat
i seré perruquera si tu vols deixar-me el cap;
o em posaré una corbata i un nas ben plantat
i seré presidenta, no ho trobis escabellat.
Tot per una estona, és clar
Tot per un instant, tan tan tan llarg.