Gossos torna als escenaris aquest 2024 i farà una gira amb deu únics concerts per diferents poblacions de Catalunya, Mallorca i Andorra. La gira, que porta per nom ‘A reviure’, té per objectiu “homenatjar” el seu públic i, per això, han preparat un repertori amb els ‘hits’ de la seva carrera.

La banda de Manresa, que fa cinc anys que no trepitja els escenaris, ho va anunciar fa uns mesos en un concert sorpresa a la plaça Canonge Colell de Vic, en el marc del festival Música Viva de Vic (MMVV).

Es tracta del mateix lloc on fa 30 anys van actuar per primera vegada donant a conèixer els seus temes en directe. La primera actuació va ser el passat divendres  12 d’abril al Festival Strenes de Girona i l’última el 18 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

Gossos: 12 d’abril de 2024 Fesival Strenes (Foto: Gaspar Morer)

Gossos és un grup de rock català creat el 1993 a Manresa que destaca per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percussions fins al 2002, any en què es va afegir la bateria i va iniciar una electrificació del seu so. El 2018 el grup anuncià que aturaren el projecte durant un temps indefinit.

L’estiu de 1993 els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré decideixen ajuntar-se per a compondre i tocar cançons. Després d’alguns concerts es presenten a un parell de concursos, i en el segon aconsegueixen guanyar com a premi la producció del seu primer disc Gossos (1994). El seu estil acústic els fa destacar i augmenten el nombre de concerts per tot Catalunya, mentre preparen el seu segon disc En privat que editaren l’any 1996.

L’any 1997 surt el tercer disc amb el títol Metamorfosi. El seu quart disc decideixen gravar-lo en directe al Teatre Conservatori de Manresa l’any 1998 amb el títol Directament. Hi destaquen les col·laboracions de Cris Juanico, Gerard Quintana i Pemi Fortuny. El 2000 decideixen fer un disc en castellà, De viaje, que enregistren a Madrid. Després d’aquest àlbum recuperen la llengua catalana per produir el seu sisè treball, Cares (2001), en el qual compten amb la participació de Javier Álvarez.

L’any 2002 deixen de banda el so acústic que els caracteritzava i decideixen fer servir guitarres elèctriques i incorporar un bateria, Santi Serratosa. D’aquesta redefinició en sortirà el seu setè disc, El jardí del temps (2003). Després vindrà el vuitè, anomenat 8 (2005), i Oxigen (2007). L’any 2008, després d’un any 2007 ple de concerts arreu de la geografia catalana tot presentant el seu Oxigen Tour, celebren el seu 15è aniversari amb diferents concerts a Catalunya, Països Baixos i Alemanya, entre d’altres. Berta va interpretar amb ells la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà. El 2010, després de l’etapa d’Oxigen, treuen el seu disc més contundent, Dia 1, un disc molt enèrgic amb voluntat de marcar l’inici d’una nova etapa.

La tardor del 2011 anuncien una aturada durant el 2012 amb la intenció de presentar un nou disc l’any 2013. L’aturada d’un any dels escenaris va donar el seu fruit i van tornar presentant Batecs, un disc en la línia eclèctica del grup amb cançons més intimistes i reflexives amb el món contemporani. En aquest disc apareix la cançó «Res tornarà a ser igual», inclosa en l’inici a de la segona temporada de la sèrie Polseres Vermelles.

El 2015 presenten la gira 22 en la qual els espectadors els envolten 360°. Després d’aquesta gira treuen el seu tretzè treball d’estudi, Zenit, on el grup mostra en forma de cançons tot el ventall d’estils pels quals ha passat al llarg del seu camí. El 2018, coincidint amb els seus 25 anys i després d’una gira amb concerts especials d’aniversari a l’Auditori de Barcelona i a la seva ciutat natal al teatre Kursaal anuncien que, tot i no dissoldre la formació, aturen i repensen el projecte durant un temps indefinit.

Abans de fer-ho, acabant l’any, editen el seu darrer disc en directe, Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van, disc que reflecteix el concert dels seus 25 anys, el 3 de maig de 2018, a l’Auditori de Barcelona, acompanyats de grups de noves i velles generacions com Lax’n’Busto, Txarango, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, Blaumut, Ramon Mirabet i Judit Neddermann.

És tard, no sé quina hora és
Però és fosc fa estona
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre un altre em treu la set
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m’apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no s’esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma
Hauria d’haver estat diferent
Però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
I corren, corren pels carrers, corren (Corren)
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van (Una gota cayó en la arena)
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran