Monthly Archives: abril 2024

*ESPECIAL 2 DE MAIG: SE BUSCAN VALIENTES (LANGUI) / RISPECT (XIULA)

02/05/24  DIA CONTRA L’ASSETJAMENT ESCOLAR
El 2 de maig amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, el Departament d’Educació posa a l’abast de la comunitat educativa activitats relacionades amb aquesta problemàtica.

L’assetjament afecta milions d’infants i joves a les escoles d’arreu del món, per això la UNESCO va reconèixer el Dia internacional contra l’assetjament escolar el 2 de maig de l’any 2013 amb l’objectiu de conscienciar a tota la població.

L’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que té l’origen al centre escolar, en el que es posa de manifest una situació d’abús de poder. Aquest maltractament pot comportar agressions físiques, verbals o d’exclusió social que sempre tenen un impacte psicològic en l’alumnat en rol de víctima i la resta d’alumnat que està en rol d’espectador.

Més informació a: gencat.cat

Se buscan valientes
Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

Se buscan valientes que ayuden y se enfrenten a Darth Vader
Y a algún gamberro más que con abuso siempre van
Achanta bravucón y presta atención a la lección

Pasa ya la hoja, que te quedas atrás
El respeto en esta página yo ya subrayé
Que la mochila, si no hay libros, no te debe pesar
Se valiente y no permitas lo que viste ayer

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Ahí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Hoy con valentía tiro yo para clase
No es justo que a mi compañero esto le pase
No confundas una broma con llegar al desfase
Que parar la situación bastante ya se pasó

Nuestra rima es combativa, no la vas a callar
A que si me pongo delante ya no vas a empujar
Ya no estás solo compañero, no te va a pasar nada
Mirada al frente, una sonrisa y cabeza levantada

Si hay alguien que se siente solo
Si hay alguien que han dejado apartado
Hí, ponte en su lugar ¡yo ya estoy a su lado!
Tú, ponte en su lugar y el bravucón achantado

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil
Tú eres importante, tú sabes lo que pasa, no mires a otro lado
No le tengas miedo al malo

¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
¡Hey, chicos!
La fuerza del valiente está en el corazón
Se buscan valientes
Se buscan valientes
Se buscan valientes

Se buscan valientes que expresen lo que sienten
Se buscan valientes que apoyen y defiendan al débil

Els Xiula ens disfressem de malotes per donar un missatge buenote.
RISPECT és una cançó que neix com un clam i vol esdevenir una eina pedagògica. Un torrent d’idees que infants i adolescents poden escoltar perquè es parla en el seu llenguatge de rima, electrònica i autotune.
RISPECT és el primer avançament del tercer disc de XIULA: El Gest Prodigiós.

Vídeo dirigit i realitzat per Singu RdeRiera

 

RISPECT (Anti-bullying trap)

Avui arribo a l’escola, les cames tinc tremolant
I això no mola, entro i dic hola, i n’hi ha uns que ja s’estan burlant.
La penya que no s’entera, el profe no n’és conscient
Tot sol m’espera, la carretera, d’angoixa enmig de la gent.

Mama, em sento sol, com un mussol, si corro lent sóc un cargol,
Si marco gol, colleja al vol, i al final passo del futbol
I em diuen que torni al bressol, em quedo trist sense consol
Crec que aviat ja perdré el control.

Vols riure’t de mi? Podem parlar-ho.
No em ve de gust? Has d’aguantar-ho
Tu vols que jo passi per l’aro?
Jo dic stop! Tu dius ja paro!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying.
Fins i tot: curling, peeling, feeling, beijing, meeting, shopping, coaching, all my loving, però no et dediquis al bullying.

I en el tema de les bromes, són molt bones,
Però potser no te n’adones que podries fer riure a totes les persones;
Uns són gordos i unes altres són molt mones,
Voltes i voltes al mateix, sembles un microones.

Anem a mirar-nos al mirall, gallina i gall,
Que no hi ha superhomes, per molt que et passis el raspall,
A tots ens falten plomes, no hi ha cors de metall,
Podem tenir males estones, però podem tenir moments guais
Ja vas pillant les ones?

Ja pots baixar l’arma, jo vaig desarmat
Millores el karma, i estem relaxats
Tot el que tu llences, és el que rebràs,
Tu dius el que penses, doncs pensa quan m’abraçaràs.

I ja no ens farem els morts, que tots junts serem més forts,
Ara mirem el problema i no girem la vista enlloc.
Deixa en pau el meu amic, de l’insult ja no me’n ric,
Ara només el que assetja serà el raro, serà el freak!

Podries estar fent: surfing, footing, trekking, pudding, piercing, karting, puenting, panxing, camping però en tot cas deixa d’estar fent…. bullying!
Fins i tot xiuling, casting, running, mapping, zapping, Chaplin, bicing, all my loving, però no et dediquis al bullying!

Pots posar-te a la meva pell, no és fàcil quan et sents el rei,
Però als d’aquí baix sí que ens importa, i deixarem ben morta, la falta de rispect!

ESPECIAL SANT JORDI 2024

Aquesta setmana al Bon Dia amb Melodia us proposo cançons divertides de Sant Jordi. Bona Diada 2024 a tothom!!!

El Pot Petit neix el 2009 d’una inquietud, d’una il·lusió, d’unes ganes de fer i de comunicar, i de les ganes de crear espectacles i concerts de qualitat, on els nens i nenes acompanyats de les seves famílies poguessin gaudir d’uns espectacles creats i dissenyats especialment per ells. En els seus espectacles combinen la música, titelles, el teatre, l’humor i les danses, fent d’això una unió única i especial que fa que nens, nenes, pares, mares, etc. connectin molt amb l’espectacle!

   Autoprodueixen la seva música i tenen diversos discs amb cançons pròpies i originals. el Pot Petit consolida el projecte i dona molta importància a la música, de qualitat i apta per a petits i grans. El grup continua apostant pels temes de creació pròpia, i segueix amb​ la seva línia d’acostar diferents estils musicals a les famílies.


Ell és molt diferent,
no es cruspeix la gent,
no treu foc pels queixals,
no vol menjar animals.

Buscant un lloc en el món
on no li tinguin por,
trobarà nous amics
i amb ells serà feliç.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Veu la formiga plorant,
té una pedra al cau,
en Rac la treu del davant,
ell seguirà ajudant.

Un ocell està trist,
no pot alçar el seu vol,
en Rac fa un esternut
i ja vola tot sol.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

Un ase tremolant
té el cos ben glaçat,
en Rac encén un gran foc,
ha tingut molta sort.

Arriba al poble rient,
ell està molt content:
ningú no li té por,
tothom sap que ell és bo.

El drac Rac
és un drac valent,
que ajuda la gent,
ell no és pas dolent.

AMBAUKA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambauka grup d’animació)

Ambauka (Abans Ambäukatunabia) neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida.

Maria Busquets: Veu i animació.
Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec.
Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic.
Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric.
Joan Tresserra: Bateria.

 

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

 

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambauka al seu web: http://ambauka.cat/

Voleu recordar les escenificacions  i interpretacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?










RETORN DEL GRUP GOSSOS!

Gossos torna als escenaris aquest 2024 i farà una gira amb deu únics concerts per diferents poblacions de Catalunya, Mallorca i Andorra. La gira, que porta per nom ‘A reviure’, té per objectiu “homenatjar” el seu públic i, per això, han preparat un repertori amb els ‘hits’ de la seva carrera.

La banda de Manresa, que fa cinc anys que no trepitja els escenaris, ho va anunciar fa uns mesos en un concert sorpresa a la plaça Canonge Colell de Vic, en el marc del festival Música Viva de Vic (MMVV).

Es tracta del mateix lloc on fa 30 anys van actuar per primera vegada donant a conèixer els seus temes en directe. La primera actuació va ser el passat divendres  12 d’abril al Festival Strenes de Girona i l’última el 18 d’octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

Gossos: 12 d’abril de 2024 Fesival Strenes (Foto: Gaspar Morer)

Gossos és un grup de rock català creat el 1993 a Manresa que destaca per la seva música totalment acústica, només amb guitarres i baix, sense percussions fins al 2002, any en què es va afegir la bateria i va iniciar una electrificació del seu so. El 2018 el grup anuncià que aturaren el projecte durant un temps indefinit.

L’estiu de 1993 els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré decideixen ajuntar-se per a compondre i tocar cançons. Després d’alguns concerts es presenten a un parell de concursos, i en el segon aconsegueixen guanyar com a premi la producció del seu primer disc Gossos (1994). El seu estil acústic els fa destacar i augmenten el nombre de concerts per tot Catalunya, mentre preparen el seu segon disc En privat que editaren l’any 1996.

L’any 1997 surt el tercer disc amb el títol Metamorfosi. El seu quart disc decideixen gravar-lo en directe al Teatre Conservatori de Manresa l’any 1998 amb el títol Directament. Hi destaquen les col·laboracions de Cris Juanico, Gerard Quintana i Pemi Fortuny. El 2000 decideixen fer un disc en castellà, De viaje, que enregistren a Madrid. Després d’aquest àlbum recuperen la llengua catalana per produir el seu sisè treball, Cares (2001), en el qual compten amb la participació de Javier Álvarez.

L’any 2002 deixen de banda el so acústic que els caracteritzava i decideixen fer servir guitarres elèctriques i incorporar un bateria, Santi Serratosa. D’aquesta redefinició en sortirà el seu setè disc, El jardí del temps (2003). Després vindrà el vuitè, anomenat 8 (2005), i Oxigen (2007). L’any 2008, després d’un any 2007 ple de concerts arreu de la geografia catalana tot presentant el seu Oxigen Tour, celebren el seu 15è aniversari amb diferents concerts a Catalunya, Països Baixos i Alemanya, entre d’altres. Berta va interpretar amb ells la sintonia de la cinquena temporada de Ventdelplà. El 2010, després de l’etapa d’Oxigen, treuen el seu disc més contundent, Dia 1, un disc molt enèrgic amb voluntat de marcar l’inici d’una nova etapa.

La tardor del 2011 anuncien una aturada durant el 2012 amb la intenció de presentar un nou disc l’any 2013. L’aturada d’un any dels escenaris va donar el seu fruit i van tornar presentant Batecs, un disc en la línia eclèctica del grup amb cançons més intimistes i reflexives amb el món contemporani. En aquest disc apareix la cançó «Res tornarà a ser igual», inclosa en l’inici a de la segona temporada de la sèrie Polseres Vermelles.

El 2015 presenten la gira 22 en la qual els espectadors els envolten 360°. Després d’aquesta gira treuen el seu tretzè treball d’estudi, Zenit, on el grup mostra en forma de cançons tot el ventall d’estils pels quals ha passat al llarg del seu camí. El 2018, coincidint amb els seus 25 anys i després d’una gira amb concerts especials d’aniversari a l’Auditori de Barcelona i a la seva ciutat natal al teatre Kursaal anuncien que, tot i no dissoldre la formació, aturen i repensen el projecte durant un temps indefinit.

Abans de fer-ho, acabant l’any, editen el seu darrer disc en directe, Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van, disc que reflecteix el concert dels seus 25 anys, el 3 de maig de 2018, a l’Auditori de Barcelona, acompanyats de grups de noves i velles generacions com Lax’n’Busto, Txarango, Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts, Blaumut, Ramon Mirabet i Judit Neddermann.

 

És tard, no sé quina hora és
Però és fosc fa estona
És fàcil veure que no hi ets
Ni un paper, ja poc importa
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot alló que m’he amagat i que no m’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Difícil descobrir qui sóc avui
Una gota em cau mentre un altre em treu la set
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala
Tomba la bala que m’apuntava, era la meva
I jo mateix em disparava
Raig de llum il·lumina’m, treu-me el fum
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No, no, no, no, no, no s’esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma
Hauria d’haver estat diferent
Però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar en un dia radiant
Encara em queda temps per descobrir
Tot allò que t’he amagat i que no t’he volgut dir
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
Corren, corren pels carrers, corren
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran
I corren, corren pels carrers, corren (Corren)
Paraules que no s’esborren, imatges que no s’en van (Una gota cayó en la arena)
I ploren, ploren pels carrers, ploren
Com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran

PÁJAROS DE BARRO – MANOLO GARCÍA

Aquesta segona setmana de trimestre escoltarem un gran tema de Manolo García titulat “Pájaros de Barro”

Manuel García García-Pérez, conegut com a Manolo García  va néixer a Barcelona el 18 d’agost de 1955. Va formar part del grup El Último de la Fila, juntament amb Quimi Portet.

Manolo García començà musicalment com a bateria de grups de ball, actuant a bars i festes locals amb conjunts com Materia Gris. Poc després, unit a altres músics com Antonio Fidel o Esteban Martín comença a crear un repertori propi, formant-se així a Los Rápidos, grup que sols edità un LP amb la discogràfica EMI, Rápidos, el 1981, disc de pop-rock convencional dels vuitanta. Malgrat les bones crítiques, el disc no va tenir suficients vendes i la discogràfica no els va publicar un segon àlbum, del qual ja en tenien la maqueta.

Amb Quimi Portet comencen tocant cançons de “Los Rápidos” i no és fins al 1985 que decideixen fundar El Último de la Fila i es converteixen en un dels grups de més èxit durant les dècades de 1980 i 1990, fent gires per tot Espanya i una abundant discografia, fins que el grup es va dissoldre el 1998.

Manolo García va iniciar la seva aventura en solitari amb Arena en los bolsillos, un àlbum que va sortir a la llum al maig de 1998 i amb el qual va obtenir un èxit rotund amb més de 700.000 còpies venudes i més de 90 concerts per tot l’Estat. A més, gràcies a aquest treball va aconseguir el premi Ondas al millor artista en directe, dos Amigo al millor solista espanyol i al millor àlbum, i tres Premis de la Música, al millor artista pop, millor LP i millor producció artística.

Actualment amb 68 anys segueix 100% en actiu editant discos i fent molts concerts. El 18 de maig de 2024 concretament estarà al Palau Sant Jordi de Barcelona en un extensa gira presentant el seu darrer disc.

Més informació a la seva web oficial: https://www.manolo-garcia.com/

Pájaros de Barro
Pertany al seu primer disc en solitari editat el 1998. Comparteixo un anàlisi poètic força detallat de la cançó per si voleu anar desgranant vers a vers (Font: https://www.traslacancion.com/)

El tema de la canción es vivir el momentocarpe diem. A pesar de que estemos pasando por una mala racha, hay que salir de ahí y comenzar a vivir, ya que la vida es efímera. La canción es un llamamiento al despertar de ese letargo en el que los días pasan sin penas ni gloria, días en blanco, para volver a disfrutar de la vida y vivir con mayor intensidad.

La canción comienza con la siguiente estrofa:

“Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.”

El tiempo y el viento te pueden arrastrar en la vida hacia momentos complicados. Las playas desiertas pueden significar una metáfora de la soledad, percibida sobre todo tras la ruptura de una relación de pareja. Sin embargo, el narrador toma la iniciativa de actuar y cerrar el libro de las horas muertas: no quiere que transcurra más tiempo sin realmente vivir.

“Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro y los hecho a volar.”

El título de la canción hace referencia a un milagro relatado en el Evangelio apócrifo de Pseudo Tomás. Jesús, de niño, cogió barro blando para moldear doce pajarillos que posteriormente se convirtieron en pájaros de verdad y echaron a volar.

En la segunda estrofa repite parte de la primera pero con el siguiente cambio en los últimos versos:

“Hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.

Estamos por tanto ante un cambio de actitud, un punto de inflexión en el que decimos: basta. Y como todo cambio, necesita de una motivación para realizarlo. En este caso, la motivación es viajar, descubrir el mundo, perderse por los mapas:

“En los mapas me pierdo.Por sus hojas navego.Ahora sopla el viento,cuando el mar quedó lejos hace tiempo”

Y aunque hayamos despertado del letargo, los sentimientos negativos siguen ahí y son heridas difíciles de cerrar. Aunque Manolo García ya nos ha introducido que está triste, no sabemos realmente el porqué, lo que explica a continuación y podemos entenderlo como el final de una relación de pareja:

“Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa.
Ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.”

Y Manolo García vuelve a hablar de ese espíritu viajero que le hace recorrer valles y carreteras, siguiendo el ritmo del viento. Y esta ilusión por viajar, por conocer el mundo, lo hace libre.

“En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Cuando no tengo barca, remos ni guitarra.
Cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.”

Manolo García nos enseña en Pájaros de Barro que la vida es efímera, que es un regalo que no debemos desperdiciar. No hay que vivir sin disfrutar, no hay que dejar páginas en blanco.

  • Vídeo en directe al Palau Sant Jordi 2017. Espectacular!

Pájaros de Barro:

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy cierro yo el libro
de las horas muertas.

Hago pájaros de barro.
Hago pájaros de barro y los hecho a volar.

Por si el tiempo me arrastra
a playas desiertas,
hoy rechazo la bajeza
del abandono y la pena.
Ni una página en blanco más.
Siento el asombro de un transeúnte solitario.

En los mapas me pierdo.
Por sus hojas navego.
Ahora sopla el viento,
cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Ya no subo la cuesta
que me lleva a tu casa.
Ya no duerme mi perro junto a tu candela.
En los vértices del tiempo anidan los sentimientos.
Hoy son pájaros de barro que quieren volar.

En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
Cuando no tengo barca, remos ni guitarra.
Cuando ya no canta el ruiseñor de la mañana.
Ahora sopla el viento.
Cuando el mar quedó lejos hace tiempo.
En los valles me pierdo,
en las carreteras duermo