Monthly Archives: octubre 2023

EL POMERÓ (PROJECTE CÀNTUT)

Sanjosex i Belda

Càntut. Cançons de tradició oral
El projecte Càntut neix l’any 2012 per recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Compta amb tres vessants: l’arxiu, amb més d’un miler i mig de cançons amoroses, picaresques, infantils, religioses, històriques… recollides per caçadors de cançons i cantades per persones grans; el festival, que es duu a terme durant la tardor a Cassà de la Selva amb l’objectiu de fer viure aquests repertoris, i les produccions, amb projectes amb vida pròpia que enllacen la tradició oral amb l’actualitat.

El 2016, Carles Sanjosé (Sanjosex) i Carles Belda s’uneixen amb un objectiu comú: revisar les cançons de transmissió oral recollides al cançoner del Càntut. D’aquesta unió i de la coproducció de Bankrobber, en sorgeix el disc Càntut, de Belda & Sanjosex (Bankrobber, 2016), amb una dotzena de cançons que, gràcies a la col·laboració de la violinista Coloma Bertran i el multiinstrumentista Jordi Casadesús, agafen una nova dimensió, amb un peu aferrat a la tradició i l’altre a l’avantguarda. Des de la seva publicació, el disc ha rebut diversos premis i s’ha pogut sentir arreu dels Països catalans i al Shouson Theatre (HK Arts Centre) de Hong Kong, en una gira amb 50 concerts.

El 2023, Belda i Sanjosex es retroben per reviure l’espectacle als escenaris per commemorar la reedició, per primer cop en vinil, del disc original. Una reedició que s’acompanya de continguts extra, com ara una entrevista retrospectiva del projecte amb Carles Belda i Carles Sanjosé, i també una entrevista realitzada l’any 2016 per els dos artistes a Lluís Carbó Sacot de la Colla dels Tranquils d’Esclet (Cassà de la Selva).

Més informació sobre el projecte Cantut a la web: Cantut.cat

EL POMERÓ

A la vora del camí,
del camí d’anar a l’escola,
s’hi aixeca un pomeró,
que n’està tot ple de pomes…

Sota l’ombreta que hi fa
hi reposem una estona:
Pomeró, bon pomeró,
sols de veure’ns ja tremola!

No tremolis, pomeró,
que no et tocarem cap poma;
senyor mestre ens ha ensenyat
de respectar el que no és nostre
i a estimar els gentils fruiters
que alegren els cors dels homes
i els hi fan els ulls somrients
i els hi fan la boca dolça!

La cançó original és dels voltants de l’any 1905, amb text de Francesc Sitjà i Pineda (Barcelona 1880 – 1940) i música de la compositora i pedagoga Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell 1859 – Barcelona 1926). Enllaç al cançoner original.

Curiositats
Aquesta cançó va formar part de les propostes coreogràfiques del projecte Fem Dansa 2021.
La van ballar l’alumnat que actualment fa 4t quan anaven al Cicle Inicial. Dedicada especialment a ells i elles. Bona setmana!

 

El pomeró

Nom de l’informant: Salvador Company i Juliol
Data i lloc de naixement: 14/01/1945
Municipi de residència: El Far d’Empordà

On, com i de qui la va aprendre: La va aprendre a l’escola. Li va ensenyar un mestre de La Salle de Figueres.

 

PUEDE SER – CONCHITA

Conchita, és una compositora i cantant. Va néixer l’any 1980 a Finlàndia, va viure a Rússia, França i Alemanya, fins que als 14 anys es va instal·lar a Espanya.

La seva passió per la música comença de ben jove. La seva afició per compondre, cantar i tocar la va portar a aprendre a tocar la guitarra, el piano i la bateria, i gravar les primeres cançons amateur abans de complir la majoria d’edat.

“Me regalaron una guitarra y empecé a componer. Sin ninguna razón especial. Tampoco la buscaba. Simplemente salió”, diu Conchita, que nomena Françoise Hardy, Henry Salvador i Edith Piaf com a primers records musicals de la seva infància i a Iván Ferreiro, Jorge Drexler i Corinne Bailey Rae entre els seus artistes admirats. Com gairebé sempre, els començaments no van ser fàcils. “Al principio todo es un poco difícil, pero también tienes mucha ilusión. Empecé a tocar en El Búho Real [un pequeño local de Madrid, emblemático para los nuevos artistas] y fue bonito. Conoces a gente que tiene el mismo sueño que tú”. Les cançons de Conchita van començar a rodar, les seves maquetes a moure’s i, per fi, el primer disc.

Aquesta setmana escoltarem un tema optimista titulat “Puede ser” que pertany al seu primer disc de 2007. És una proposta de l’Angels Galera que va ser mestra de l’escola durant molts anys i fidel seguidora del “Bon dia amb Melodia”. Moltes gràcies per participar!!!

2023: La bola de nieve

Actualment Conchita està presentant el seu 7è disc d’estudi que va editar el 21 d’abril de 2023. La producció dels seus darrers discs són de  Pablo Cebrián. Productor, músic i compositor amb molta  experiència que a més, és la seva parella i pare del seu fill.

 

Puede Ser
Conchita

Puede ser que me haya equivocado una y otra vez
pero esta vez es cierto que todo va a ir bien
lo siento aquí en el pecho y en tu cara también
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…

Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..
Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien…..

Y ahora que se marcha la tristeza i las penas también
quisiera despedirme diciéndoles que
espero que no nos volvamos a ver
Y debe ser que pienso igual que ayer pero del revés
todo se ve mas claro más fácil, no sé
las cosas se van ordenando solas sin querer
y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande mas bonita y mas fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar…

 

Curiositats

Conchita ha escrit diverses cançons per altres artistes, alguns d’ells molt coneguts. Per exemple va fer  una cançó per a la Pel·lícula Tadeo Jones que va cantar  David Bisbal.

THE NEVER ENDING STORY

Aquesta setmana de només tres dies tenim una cançó ben especial. Espero que us agradi i que si no la coneixieu, us deixeu emportar per la seva màgia.


La història interminable‘ és una de les pel·lícules més estimades dels 80. Dirigida per Wolfgang Petersen. Està basada en una  adaptació de la famosa novel·la de Michael Ende i va desencadenar la imaginació de milers de nens a tot el món, que van somiar amb viure màgiques aventures al costat de Bastian i Atreyu, encara que també va provocar algun que altre malson, com solia passar amb el cinema infantil de l’època, molt més fosc que ara.

La pel·lícula  va ser la més cara de la història del cinema alemany. Es van invertir 27 milions de dòlars en la seva producció  però la seva recaptació als cinemes en  va generar més de 100 milions.

A Michael Ende, l’autor de la novel·la no li va agradar gens la pel·lícula,  però amb tots els seus defectes, ‘La història interminable’ segueix sent un clàssic de culte que va donar forma a la generació de la nostàlgia i a dia d’avui continua evocant la màgia i la il·lusió de la infantesa.

«The Neverending Story» és la cançó principal de la pel·lícula alemanya de 1984 La història interminable. La música la va compondre  Giorgio Moroder, amb lletra de Keith Forsey i va ser  interpretada pel cantant Limahl.

El grup britànic Kajagoogoo amb Limahl al centre.

El 1983, Limahl va ser acomiadat bruscament com a cantant del grup de pop britànic Kajagoogoo, només uns mesos després que la banda britànica de new wave aconseguís un èxit massiu amb “Too Shy”. Però l’any següent, mentre promocionava el seu senzill debut en solitari “Only for Love”, Limahl es va reunir amb el superproductor Giorgio Moroder al Festival de Música de Tòquio i va ser convidat a provar la seva veu en el tema de Moroder per a la pel·lícula de fantasia èpica The NeverEnding Story. Això va canviar la seva vida.

Limahl va publicar dues versions de la cançó, una en anglès i una altra en francès. La versió anglesa va ser acompanyada de la veu femenina de Beth Anderson i la versió francesa de la veu  d’Ann Calvert.

La cançó va ser un èxit en molts països, aconseguint número 1 de les llistes a Noruega i Suècia i Espanya, el número 2 a Àustria, Alemanya i Itàlia, el 4t al Regne Unit i el 6è a Austràlia i Estats Units respectivament.

El vídeo musical que incloïa moltes escenes de la pel·lícula va inundar els televisors de l’any 1984 i es va convertir en un clàssic de la dècada.

Beth Anderson va gravar les seves veus a Amèrica per separat de Limahl. Anderson no és la noia que apareix al vídeo musical; és Mandy Newton la qual fa playback.

Crèdits dels músics
Limahl – veu principal i cors
Beth Anderson – cors
Dee Harris – guitarra elèctrica
Giorgio Moroder – sintetitzadors, sampler i caixa de ritmes

Vídeoclip remasteritzat en HD amb imatges remasteritzades de la pel·lícula (recomanat).

Vídeoclip original de l’any 1984.

 

The Neverending Story

Turn around
Look at what you see
In her face
The mirror of your dreams
Make believe I’m everywhere
Given in the light
Written on the pages
Is the answer to a never ending story
Ah
Reach the stars
Fly a fantasy
Dream a dream
And what you see will be
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Story
Ah
Show no fear
For she may fade away
In your hand
The birth of a new day
Rhymes that keep their secrets
Will unfold behind the clouds
And there upon a rainbow
Is the answer to a never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah
Never ending story
Ah

Curiositats
L’any 2019 la cançó es va tornar a posar molt de moda perquè va aparèixer en un capítol de la 3a temporada de la sèrie Stranger Things; una adorable escena entre Dustin i la seva xicota llunyana Suzie. Milers de persones de totes les edats han recuperat la cançó a Spotify, You Tube i l’han extés per les xarxes socials: també podreu trobar moltes noves versions, challengers,  aparicions a TV, etc…

CAMINA – STROMBERS I JOAN ROVIRA

Ferran Gallart

Ferran Gallart, líder i cantant dels Strombers, va morir el passat dijous 21 de setembre als 50 anys a causa d’una malaltia. El vocalista no va poder superar un càncer, tal i com va explicar el grup en un post publicat a les seves xarxes. “El Ferran ha sigut l’ànima dels Strombers que tant i tant ha fet gaudir a més d’una generació en nombroses festes arreu del país, desprenent sempre bona energia”, el comunicat oficial.  El passat mes de juliol, i en plena gira, la banda de Cardona ja va anunciar que suspenien els concerts d’estiu per motius personals i de salut del cantant.

Tot i dedicar-se en gran part a l’activitat amb el grup, va ser freqüent que Gallart, natural de Santpedor, fes col·laboracions amb altres bandes i solistes. També va explorar la seva faceta creativa l’any 2022, quan va publicar un llibre infantil amb contes i cançons per anar a dormir sota el títol Gira la lluna, amb il·lustracions d’Anna Grimal. Un recull que, a més, també té la seva versió musicada.

Strombers

Camina Camina
Aquesta setmana escoltarem un tema ben optimista creat l’any 2020 (recordeu que era l’any de la pandèmia) per Strombers amb la col·laboració del gran músic i cantant Joan Rovira. Esperem que us agradi!

Camina
Camina, camina,
camina, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Ja no dono importància a les pedres del camí
i no vull tornar a caure
avui m’aixeco igual que ahir

Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor
dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Cada pas em connecta
a les arrels d’aquest camí
ara sento la màgia
de tot el que ha de venir

Un nou dia m’espera
no hi ha fronteres
tu somriu
i creu en el teu jo

Batega, batega el teu cor
i escolta el so de la llum del sol
i podràs sentir l’escalfor dels que són a prop

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

I ara donem la mà
a aquests que hi serem també demà
i aquells que no hi són presents
inventen un altre preciós cel rogent
i et diuen…

Camina, camina sota el sol
Camina, camina,
Camina sense por, camina

Uooo, uoo, uoo, uoo

Curiositats
Strombers tenen una cançó dedicada al mon dels Castells. Es tracta d’un ska rock amb gralles molt festiu titulat: “Tocant el cel amb la mà“. Si no heu vist el vídeoclip, que ja té més de 10 anys, aquí el teniu:

Del gran Joan Rovira, com a curiositat comparteixo un vídeo espectacular que va enregistrar ell sol tocant en directe diversos instruments el tema “Englishman in New York“. Una passada!