Xiula és un grup d’animació musical de Barcelona compost de dos músics i dos educadors socials que han revolucionat l’animació infantil dels últims anys gràcies a cançons que beuen de ritmes actuals com hip-hop, el reggae, la rumba catalana, el dubstep o el pop-rock. Són coneguts per crear música per a infants i joves que combina sons adults i lletres reivindicatives per al públic infantil.

Actualment formen la banda en Jan Garrido -músic, educador social i ànima del grup- a la veu principal  i guitarra espanyola, en Rikki Arjuna -també músic i educador social- a la segona veu principal i guitarra elèctrica, l’Adrià Heredia -músic de professió implicat en un munt de bandes- que s’encarrrega de tocar el baix i per últim en Marc Soto -músic i membre del grup La Sra. Tomasa- que toca la bateria.

 

Des de menuts tots quatre han estat en el món de la música i el lleure, tocant a grups, fent espectacles d’animació i clown, teatre, pel·lícules i treballant com a educadors en el lleure. I a dia d’avui encara estan engrescats en d’altres projectes musicals: Àcid Folklòric, Rocamadour i La Sra. Tomasa.

Fins al moment han editat 5 discs:
Donem-li una volta al món (2014)
5.472 M (2016)
Dintríssim (2018)
Cuarto lagarto (2019)
Descontrol mparental (2020)

Pantalles
Aquesta setmana al Bon dia amb Melodia us proposem la cançó “Pantalles” inclosa en el seu tercer disc (Dintríssim 2018). Llegiu la lletra amb atenció i parleu-ne a classe. Què us sembla? Segur que hi ha moltes coses a comentar sobre el tema.

Bona setmana a tots i totes. Comença la primavera… I recordeu, com diuen els Xiula: més rialles i menys pantalles!

Pantalles

Tantes llums, tants colors, tant bonic, tants botons,
Busco les informacions, baixo les aplicacions
Amb un dit si això és tàctil, et dibuixo un pterodàctil
Pantalles!

El mòbil, la tele, el laptop, la tablet, a casa o a fora, tot va sense cable,
Tot és en HD, són tants megapíxels, et diu la pantalla: els ulls sempre fixa’ls!
Tinc el coll un pèl torçat, de tant remirar el whatsapp…
Pantalles!

Els ulls,
Humits com la col quan la bulls
Els ulls
Tan cansats que si cauen no els culls

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

A la taula tots dinant, i ningú no està xerrant,
En el parc quan hem quedat, tothom parla però pel xat;
Una vida prou hipnòtica, i avui m’apunto a robòtica
Pantalles!

Distanciat del meu grupet, per culpa de l’Internet,
No ha passat ni mig segon, torno a mirar l’smartphone;
Visca la tecnologia, gràcies per la miopia.
Pantalles!

Els ulls,
Jo no t’interessen els fulls?
Els ulls,
La realitat que tu esculls?

Pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles, pantalles,

Vola la concentració, amb tanta estimulació,
Que difícil definir un dèficit de l’atenció;
De petit ja m’han plantat, davant la dificultat,
Una pantalleta que entreté i que em fa estar molt callat.

Enlloc de jugar a futbol, amb el Fifa et faig un gol,
No em comptis les hores que ja he après a tenir autocontrol,
En el lloc on quedo sempre, si hi ha wi-fi és el meu temple,
Estaria bé saber que els papes són un bon exemple.

Perquè quan vaig fer deu anys, com alguns dels meus companys,
Vaig demanar un mòbil i així ja no vaig ser dels estranys,
I no et pensis que sóc ruc, llegeixo tot el que puc,
Però ara enlloc de llibres és més pràctic fer-ho en un e-book!

En el cotxe anem amb pressa, i no preguntem l’adreça,
Ja no confiem en ningú, només amb el GPS,
S’engeguen les pantalles, s’apaguen les rialles,
I altra vegada s’omplen de teledeixalles… els ulls…