Monthly Archives: desembre 2021

ESPECIAL NADALES *AIXÍ ÉS EL TEU NADAL

Així és el teu Nadal

El dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, la nit de Reis i ara també el dia de l’Esperit Xai. El calendari nadalenc incorpora una nova data, i és que el dia 23 de desembre a partir d’ara ja no és un dia feiner qualsevol, sinó que és una crida a la llibertat, a deixar-se anar i poder tenir una festivitat dedicada a un mateix. Això és el que proposen Oques Grasses.

Després de gairebé un centenar de concerts al llarg del 2014 i amb el Nadal que marcava el final de gira, a Oques Grasses no se’ls va aparèixer la verge, però sí que la gent de l’establia els va encomanar que aquestes festes n’havien d’idear alguna de les seves: “Ens van dir que érem els xais del Nadal. Van començar a pensar per què, com eren els xais, i vam veure que eren bona gent, tendra i que van tots junts i tenen tots els drets. Tots som els xais del Nadal, ara toca això ara toca allò, però també podem decidir coses. Amb aquesta cançó intentem mostrar que no totes les coses importants les han de decidir per nosaltres. Així que teníem dret a manifestar-ho, a estar-ne orgullosos i tenir el nostre dia al Nadal”, explicava el cantant, Josep Montero.

Així és el teu Nadal

Cançó del Nadal 2014 de TV3 i Catalunya Ràdio.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.
No em compris res, només vull sort.
Regala’m el nord per sortir junts.
Si et sento a prop miro més lluny.
Cap a lluny amb tu, pels valls infinits,
entre els dits el fum, d’aquells dies durs.
Amb el cel als ulls i el vent de quan ve, tenir temps per tot, sempre hi som a temps.
Que no sóc ningú, però n’estic segur, que estic aquí amb tu.

I així és el teu Nadal, així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar,
no ho pot canviar ningú.

Pujo fins al cim d’un altre jo i em veig,
preguntant qui sóc i no em respon ningú,
desfaig el camí del “crec” i del “no crec”,
tot i plorar sempre amb els ulls oberts.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fer-me viure així, com només tu saps fer,
i no ens caldrà pensar en res més.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.

Caminant pels camps plens de flors
som molts xais i no ens calen pastors,
som aquí i no tenim res més gran,
som millors quan sabem que hi som tots.

Vull, venir al teu corral per Nadal,
i estimar-nos sense fer-nos mal ma -ma-ma mai.
Aquí fora tot segueix igual, vull venir tots els dies de l’any, vull celebrar amb tu l’Esperit Xai.

I així és el teu Nadal, així com vulguis tu.
Sempre que ho veus tan clar,
no ho pot canviar ningú.
Viure’m mil dies d’aquells, que es troben a faltar,
les tardes pasturant, les nits que es feia clar.

Millor llençar-nos junts, que tot el que ja hem fet.
Fer-me viure així, com només tu saps fer,
i no ens caldrà pensar en res més.

Oques grasses

MERCEDES SOSA *CANÇONS PER LA SUSANA (D.E.P.)

 

Mercedes Sosa

Mercedes Sosa
També coneguda com “La Negra Sosa” o “La voz de América”.
Va néixer a San Miguel de Tucumán (Argentina) el 9 de juliol de 1935.
Fundà el Movimiento del Nuevo Cancionero i va ser el major exponent de la Nueva Canción latinoamericana. També explorà gèneres com el tango, el rock i el pop.

Ella es definia si mateixa com “cantora” abans que “cantante”. Creia en les cançons amb missatge, en un nou ideal en el que “cantante es el que puede y cantor el que debe”. Va recolzar les causes de l’esquerra política.

El 24 de març  1976  es va produïr un cop d’estat a Argentina  en que es va deposar la presidenta Maria Estela Martínez de Perón. En el seu lloc, es va establir una junta militar, liderada pel tinent general Jorge Rafael Videla, l’almirall Emilio Eduardo Massera  i el brigadier general Orlando Ramón Agosti. La junta va prendre el nom oficial de Procés de Reorganització Nacional  i va romandre en el poder fins el desembre de 1983. Durant la dictadura els discs de Mercedes Sosa van ser prohibits i es va haver d’exiliar primer a París i després a Madrid.

El seu últim treball va ser Cantora, editat poc abans de la seva mort, un àlbum doble on interpretava 34 cançons a duet amb destacats cantants iberoamericans.

Mercedes Sosa va morir el 4 d’octubre de 2009 a Buenos Aires a l’edat de 74 anys.

Aquestes dues cançons les va triar la Susana, per acomiadar-se abans de marxar.  Són autèntiques lliçons vitals.

Va ser la nostra directora des del curs 2017-2018 fins el 2020-2021. El proper  divendres 17 de desembre al matí, ens trobarem tots i totes al pati de l’escola per realitzar un acte d’homenatge.

 

Gràcies per donar-nos tant Susana, allà on siguis descansa en pau.

CANCIÓN DE LAS SIMPLES COSAS
Lletra: Armando Tejada Gómez / Música: César Isella

Uno se despide insensiblemente de pequeñas cosas,
lo mismo que un árbol que en tiempo de otoño se queda sin hojas.
Al fin la tristeza es la muerte lenta de las simples cosas,
esas cosas simples que quedan doliendo en el corazón.

Uno vuelve siempre a los viejos sitios donde amó la vida,
y entonces comprende como están de ausentes las cosas queridas.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

Demórate aquí, en la luz mayor de este mediodía,
donde encontrarás con el pan al sol la mesa tendida.
Por eso muchacho no partas ahora soñando el regreso,
que el amor es simple, y a las cosas simples las devora el tiempo.

GRACIAS A LA VIDA
Lletra i Música: Violeta Parra

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado el sonido y el abecedario
con él las palabras que pienso y declaro
madre, amigo, hermano y luz alumbrando,
la ruta del alma del que estoy amando

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos
playas y desiertos, montañas y llanos
y la casa tuya, tu calle y tu patio

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano
cuando miro el bueno tan lejos del malo
cuando miro el fondo de tus ojos claros

Gracias a la vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto
así yo distingo dicha de quebranto
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos que es mi propio canto