Monthly Archives: maig 2021

ESPECIAL BOB DYLAN “80 ANIVERSARI”

Bob Dylan està d’aniversari. Va fer  80 anys el passat dilluns 24 de maig, i aquests dies s’han celebrat diverses  commemoracions per reconèixer el llegat d’aquesta llegenda del folk del segle XX que segueix facturant discos aclamats per la crítica.

El llegendari cantautor nord-americà entra al club dels octogenaris, quan ja fa gairebé un any de la publicació de l’últim treball, “Rough and Rowdy Ways”, considerat per part de la crítica com el millor del 2020. Aquesta setmana  li dediquem el Bon dia amb Melodia. Moltes felicitats Bob Dylan!

Robert Allen Zimmerman va néixer a Duluth, Minnesota (EUA) EL 24 de maig de  l’any 1941. Conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, és un compositor i cantant estatunidenc, considerat un dels músics més influents i prolífics del segle XX i guardonat el 2016 amb el Premi Nobel de Literatura “per haver creat una nova expressió poètica en la gran tradició nord-americana de la cançó”.

Bob Dylan ha aportat a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d’una inventiva melòdica provinent d’estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentat amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que ha enriquit la seva expressió musical i ha influït en molts altres intèrprets i compositors.

La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l’ambient de la població, l’economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la música comportà un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengué per ell mateix a tocar el piano i per deu dòlars adquirí una guitarra per correu.

Estudià a Minneapolis. Dues de les seves assignatures preferides eren l’aprenentatge del castellà i història nord-americana. Fou en aquell moment quan començà a escoltar temes de  country i folk, deixant de banda la seva passió pel rock and roll. Interessat en la poesia, la dècada de 1960 suposarà una inflexió en la seva vida artística i personal: canviant-se el nom pel de Bob Dylan.

La vida americana als anys seixanta
La vida als Estats Units als anys seixanta va ser condicionada per la llarga guerra del país al Vietnam (Àsia) i l’anomenada guerra freda entre les potències occidentals amb Estats Units al davant i el bloc oriental encapçalat per la URSS. La presència en diferents guerres i al cursa nuclear per tenir més i més míssils va originar una forta resposta del poble americà i de tot el món contra les guerres i a favor del desarmament. Bob Dylan va viure els conflictes i es va posicionar sempre amb els moviments pacifistes. Moltes de les seves cançons parlen de la Pau. Un dels millors exemples, la mítica cançó Blowing in the wind.

Blowing in the wind

How many roads must a man walk down
Before you call him a man
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand
How many times must the cannonballs fly
Before they are forever banned

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many years can a mountain exist
Before it is washed to the sea
How many years can some people exist
Before they’re allowed to be free
How many times can a man turn his head
And pretend that he just doesn’t see

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

How many times must a man look up
Before he can see the sky
How many ears must one man have
Before he can hear people cry
How many deaths will it take
Till he knows
That too many people have died

The answer, my friend, is blowing in the wind
The answer is blowing in the wind

Bob Dylan – Blowing in the wind

Un grup de músics catalans, liderats per Gerard Quintana i Jordi Batiste, van crear un projecte amb versions de Bob Dylan en català. El nom de l’espectacle era Miralls Dylan. Tenen 2 àlbums molt recomanables!

Don’t Think Twice, It’s All Right 

És una cançó escrita l’any 1961 i inclosa en el segon disc anomenat The Freewheelin Bob Dylan . En aquella època la xicota de Bob Dylan li digué que es quedaria una temporada més  estudiant art a Itàlia. Bob Dylan li va dedicar aquesta balada amb el desig que tornés aviat amb ell a Nova York.

Don’t Think Twice, It’s All Right

It ain’t no use to sit and wonder why, babe
It don’t matter, anyhow
An’ it ain’t no use to sit and wonder why, babe
If you don’t know by now
When your rooster crows at the break of dawn
Look out your window and I’ll be gone
You’re the reason I’m trav’lin’ on
Don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in turnin’ on your light, babe
That light I never knowed
An’ it ain’t no use in turnin’ on your light, babe
I’m on the dark side of the road
Still I wish there was somethin’ you would do or say
To try and make me change my mind and stay
We never did too much talkin’ anyway
So don’t think twice, it’s all right

It ain’t no use in callin’ out my name, gal
Like you never did before
It ain’t no use in callin’ out my name, gal
I can’t hear you anymore
I’m a-thinkin’ and a-wond’rin’ all the way down the road
I once loved a woman, a child I’m told
I give her my heart but she wanted my soul
But don’t think twice, it’s all right

I’m walkin’ down that long, lonesome road, babe
Where I’m bound, I can’t tell
But goodbye’s too good a word, gal
So I’ll just say fare thee well
I ain’t sayin’ you treated me unkind
You could have done better but I don’t mind
You just kinda wasted my precious time
But don’t think twice, it’s all right

MÉS  CURIOSITATS!

Bob Dylan estrenà el 22 març de l’any 1965 un dels primers videoclips de la història. Va gravar una sèrie d’imatges en les quals ensenya i llença cartolines amb frases de la cançó Subterranean homesick blues. Ara ens pot semblar una idea molt simple però penseu que aquest vídeo musical en blanc i negre ja té més de 55 anys i va ser tota una revolució en el mon de la música i la  televisió.

LA GUITARRA  FENDER STRATOCASTER DE DYLAN

La famosa Fender Stratocaster de Bob Dylan

Aquesta guitarra elèctrica Fender Stratocaster té una història força interessant. Va ser la guitarra que va tocar Bob Dylan en un concert l’any 1965, un en que va abandonar el seu folk acústic i va començar a tocar un nou estil més elèctric influenciat pel Rock n roll. Va ser escridassat i criticat però possiblement aquell concert va suposar un canvi en la manera d’entendre la música rock del segle XX. Aquesta guitarra es va subhastar a finals del 2013 en un acte benèfic i un comprador anònim en va pagar 965.000 dólars. Està clar que aquesta Stratocaster és tota una icona de la música.

 

En el curs 2014-2015, una classe de 5è de l’escola va triar el nom de Bob Dylan com a nom de la classe. Vam treballar diverses coses sobre ell i fins i tot vam aprendre algunes cançons.

TORNA EL GRUP ANTÒNIA FONT!

Tots els indicis apuntaven cap aquí i, finalment aquesta setmana, els rumors s’han confirmat: gairebé 10 anys després de la seva separació, Antònia Font tornaran a tocar junts. El pròxim 2022 per participaran a la primera edició post pandèmia del festival Primavera Sound. Un retorn que vindrà marcat pel 20 aniversari d’Alegria, el disc més aclamat dels mallorquins.

Antònia Font

Antònia Font
És un grup de música pop-rock nascut a Mallorca el 1997. Es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Les lletres sovint parlen de l’espai, l’astronomia i tot el que es relaciona amb l’astronàutica; però, també, l’ambient més quotidià i proper.

El quintet conformat per  Joan Miquel Oliver (guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (batería), Jaume Manresa (teclats) i Joan Roca (baix), va ser una  punta de llança del nou pop català de finals dels anys 90 i 2000, on  es sumarien  altres grups com Manel, Mishima, Els Amics de les Arts, Mazoni,…

 

Joan Miquel Oliver

El principal motor creatiu del grup i compositor dels temes d‘Antònia Font  és el guitarrista, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari, canta i escriu lletres d’altres grups i fa de productor. Durant els darrers anys ha col·laborat amb grans artistes com el cantautor Jaume Sisa, l’Albert Pla o en Quimi Portet.

 

 

 

El seu nom en femení (Antònia Font) és tot un misteri. Sembla que simplement al ser cinc nois en el grup els hi feia gràcia que la banda tingués nom de noia.

L’any 1997 Antònia Font enregistra la seva primera maqueta, on hi havia quatre temes. Les primeres cançons ja destaquen per unes lletres imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El grup comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins a la publicació del primer disc.

Van debutar el 1998 amb l’homònim Antònia Font. Després vindrien A Rússia (2001), Alegria (2002) -àlbum amb què van assolir el seu moment de màxima popularitat, i motiu del seu retorn-, Taxi (2004), Batiscafo Katiuscas (2006), Coser i cantar (2007) en que barregen el pop i la música simfònica, Lamparetes (2011) i Vostè és aquí (2012), el seu darrer treball d’estudi publicat unb any abans de la seva separació el 2013.

 

Doncs per celebrar el retorn d’aquesta gran banda, us proposo un parell de cançons, que són de les més conegudes del grup: Alegria (del disc Alegria, 2002) i Wa Yeah! (del disc Batiscafo Katiuscas, 2006). Molt bona setmana a tots i totes. Gaudiu del Bon dia amb Alegria!!!!

 

A part de veure els vídeos i escoltar la música val molt la pena llegir les lletres amb atenció: Podeu buscar articles salats (el mallorquí canvia EL per ES, LA per SA,…), comentar referències astronòmiques i tot el que us cridi l’atenció.

Alegria
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es penya-segat
i una pluja suau
de pols estel·lar.

Cau es sol de s’hora baixa i plàcidament,
sa gent de dutxa i omple es carrers.

Cau es sol de s’hora baixa dins es meu cor,
tothom s’estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent
ses fireres no
vendran cacauets.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria.

Cau es sol de s’hora baixa dins s’horitzó
damunt sa mar arrissada es avions.

Cau es sol de s’hora baixa
vermell i calent,
me sala i m’arengada sa pell.

Es municipals, és evident,
fan aparcar bé sa gent.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

I alegria, ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida.

I alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il·luminen
ses gòndoles entre ses cases.

Wa Yeah!
Lletra i música: Joan Miquel Oliver

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,
quan dius tu podries ser meu,
què sexy, que dolça i que freda,
wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s’escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d’Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Jo cant sa lluna i s’estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple dormits …

Curiositats

Pancarta a la cantonada Rambla amb C/ Mallorca (BCN) per anunciar el Festival  Primavera Sound.

Com si es tractés d’un joc de pistes, el Primavera Sound va començar a anunciar el seu cartell amb una misteriosa lona. Dues claus per entendre el missatge: la paraula “alegria” i la situació de la lona, en una cantonada del carrer Mallorca. Tot plegat va fer pensar que els Antònia Font, un dels grups més rellevants del pop-rock en català que es van separar fa set anys, tornarien a tocar junts l’any que ve al Primavera.

Els fans del grup segur que han fet l’associació ben de pressa. Pels que no hi hagin caigut encara, dues pistes: els Antònia Font van néixer fa 24 anys a Mallorca i en fa 20 que van publicar el disc “Alegria!”, amb la cançó del mateix nom que s’ha convertit en un himne.

Joan Miquel Ol

BACK IN BLACK – AC/DC

La setmana passada vam celebrar els 40 anys de la mort de Bob Marley, una llegenda del reggae. Aquesta setmana canviem totalment d’estil,  i descobrirem una de les més grans bandes de ROCK de la història, que després de gairebé quatre dècades,  encara estan en actiu. Els AC/DC!!! Som-hi!

Imatge promocional del grup AC/DC.

AC/DC és un grup australià de rock dur que va sorgir a Sidney l’any 1973, creat pels germans d’origen escocès Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure’l escrit en un maquina de cosir, l’acrònim “AC/DC” significa “Alternating Current/Direct Current”. Ella també va tenir la idea de vestir al  seu germà als concerts amb uniforme d’estudiant de col·legi anglès, amb pantalons curts i corbata.  Aquesta indumentària, acabaria convertint a Angus Young  -juntament amb el “Duck walk” (pas de l’ànec, inspirat en Chuck Berry)- en la gran icona del grup.

Després d’algunes variacions, AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista. El 1975 van publicar els seus primers discos “TNT” i “High Voltage” ,  i el  1976  es van traslladar a Londres, on un any més tard  van publicar  “Let There be Rock” (1977). Encara que van arribar a la Gran Bretanya en ple auge del punk rock, AC/DC en poc temps van obtenir una enorme acceptació del públic.

 

Portada del mític disc de 1979 “Highway to Hell”

El 1979 arribà  ‘Highway to Hell’, grabat a Londres  i que va suposar l’últim treball de Bon Scott, que va morir  per una intoxicació etílica      – va ser  substituit per Brian Johnson-, i  al que la banda va dedicar el su treball posterior,  l’àlbum “Black in Black”.

L’àlbum Back in Black (1980) va aconseguir el primer lloc en la llista dels discos més venuts del país i els va catapultar als Estats Units. De fet Back in black té el  rècord de ser el segon disc més  venut de la història de la música, després del “Thriller” de Michael Jackson.

AC/DC és una de les bandes de rock en actiu més icòniques de la història. Els seus èxits, com “Thunderstruck”, “Back in Black” o “Hells Bells”, han estat autèntics himnes per als fanàtics del rock durant anys .

Malcom Young, mort el 2017.

Malcolm Young, el guitarrista rítmic del grup va morir el 18 de novembre de 2017 a  l’edat de 64 anys i ha estat substituit pel seu nebot Steve Yong. De fet, entre canvis i defuncions,  dels membres fundadors del grup només queda  Angus Young.

Imatge promocional AC/DC 2020-2021

El 13 de novembre de 2020  AC/DC van editar el seu últim  i 17è disc d’estudi titulat  Power Up i sembla ser que estan preparant una nova gira de concerts per quan la pandèmia ho permeti.

Aquesta setmana  Back in black és una proposta de l’Andrea Miró, de la classe de 6èA. Moltes gràcies per la proposta. Feia temps que no sonava música amb tanta energia al Bon dia amb Melodia. Bona setmana a tots i totes!

AC/DC en directe

Back in black

Back in black
I hit the sack
I’ve been too long I’m glad to be back
Yes, I’m let loose
From the noose
That’s kept me hanging about
I’ve been looking at the sky
‘Cause it’s gettin’ me high
Forget the hearse ‘cause I never die
I got nine lives
Cat’s eyes
Abusin’ every one of them and running wild
‘Cause I’m back
Yes, I’m back
Well, I’m back
Yes, I’m back
Well, I’m back, back
Well, I’m back in black
Yes, I’m back in black
Back in the back
Of a Cadillac
Number one with a bullet, I’m a power pack
Yes, I’m in a bang
With a gang
They’ve got to catch me if they want me to hang
‘Cause I’m back on the track
And I’m beatin’ the flack
Nobody’s gonna get me on another rap
So look at me now
I’m just makin’ my play
Don’t try to push your luck, just get out of my way
‘Cause I’m back
Yes,…

Si teniu temps i ganes, gaudiu d’aquests grans himnes del rock!                                              Veureu  l’ impressionant energia que desprenen els seus concerts en directe!

CURIOSITATS
Angus Young va imitar el famós moviment del Duck Walk del seu admirat guitarrista, i pioner del Rock and Roll, Chuck Berry (1926-2017). Comproveu-ho!

ESPECIAL BOB MARLEY *40 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT


Aquesta setmana, concretament l’11 de maig  celebrem el 40è aniversari de la mort de Robert Nesta Marley,  més conegut com a BOB MARLEY.   Un dels músics i personatges més importants del segle XX. Descobrim-lo!

Bob Marley

Jamaica és una illa del Carib

Per entendre la figura de Bob Marley cal conèixer bé la  història del seu país.  Jamaica, és una illa del Carib, va ser durant molts anys ( del 1707 fins 1962) una colònia del Regne Unit. Més d’un 90% de la població és negra perque els anglesos hi van portar esclaus africans per plantar canya de  sucre i altres productes agrícoles.

 

Els pares de Bob Marley

Bob Marley de nom real Robert Nesta Marley va néixer en aquest context colonial l’any 1945. Fill de Cedella Malcolm, una criada jamaicana de 18 anys, i de Norval Marley, un capità blanc de l’exèrcit britànic. El pare,  que tenia diverses amants, es va  desentendre del seu fill. Va morir  d’un atac de cor quan Bob Marley només tenia 10 anys.

Trench Town, un dels barris pobres de Kingston

Aleshores la seva mare Cedella  que tenia 28 anys va caure en una situació d’extrema pobresa i va decidir traslladar-se  amb el seu fill a Kingston, la capital.  Per desgràcia però, com la majoria de les famílies rurals, la seva destinació va ser els barris pobres i miserables. Bob Marley es va criar en una comunitat negra del barri de Trench Town.

Bob Marley, una de les poques fotografies que tenim de la seva infància.

Durant tota la seva infantesa va ser rebutjat per la seva condició de mestís, ja que el seu color de pell (massa clar pels negres i massa fosc pels blancs) no era socialment acceptat. Des de ben petit es va interessar per la música, una de les seves grans passions juntament amb el futbol i el criquet, i va trobar en ella una via per combatre les extremes condicions en què vivia.

La independència de Jamaica del Regne Unit el 1962 va ser un dels fets que més va marcar l’evolució de la música de l’illa. Des d’aquell moment, grups com el de Bob Marley van començar la recerca d’un estil musical propi. Aquest procés va donar lloc primer a l’ska, una música ideal per ballar i sortir de festa, i després al reggae, que tenia un aire més espiritual.

Bandera Rastafari

L’aparició de la música reggae va anar lligada a la religió rastafari, una fe que Bob Marley va abraçar quan tenia només 18 anys. Més enllà dels tòpics (com fer-se rastes i consumir marihuana per a un ús espiritual), la religió rastafari es basa en una lliure interpretació de la Bíblia segons la qual Àfrica és la terra promesa i l’últim emperador d’Etiòpia (considerat la reencarnació de Jesucrist) és venerat com a Déu.

La filosofia rastafari va marcar la música de Bob Marley fins al punt que és el tema de moltes de les seves cançons, on també parla del canvi social, de la lluita contra el racisme o del camí per a la pau. És amb aquest tipus de cançons que Marley es va donar a conèixer, primer a Jamaica i més tard al Regne Unit, des d’on va fer el salt a la fama mundial.

Marley es va convertir en un símbol per a la gent de Jamaica, però la seva defensa del pacifisme i de l’apoliticisme en un moment en què l’illa vivia un període de violència i de forta tensió política, van convertir-lo en víctima d’un tiroteig dos dies abans de celebrar un concert gratuït per als seus compatriotes el 1976. Va sortir il·lès de l’atac i, malgrat l’amenaça de mort, va decidir mantenir el concert. El 1978  va organitzar One Love Peace Concert i va  aconseguir que els líders polítics oposats es donessin la mà (el primer ministre, Michael Manley, i el cap de l’oposició, Edward Seagaen) en una mostra de reconciliació per al país.

Gran amant del futbol, Bob Marley aprofitava qualsevol ocasió per muntar partidets improvisats. Un dia, en un partit amistós, va fer-se una ferida al peu que se li va infectar. Al fer-s’ho mirar per un metge li van detectar un melanoma i li van dir que calia amputar el dit. Mal aconsellat, va decidir no fer-ho: hi ha qui diu que no ho va fer per motius religiosos, d’altres perquè li agradava massa jugar a futbol i no hi volia renunciar. Sigui com sigui, no es va tractar el melanoma i, tres anys més tard, el 1980 el càncer se li havia estès per tot el cos. Ja no hi havia manera d’intervenir.

Bob Marley jugant a futbol

Va seguir treballant i donant concerts fins que l’11 de maig de 1981, amb només 36 anys, va apagar-se la vida del músic que havia situat Jamaica en el panorama musical mundial i les consignes del Tercer Món en boca de tothom gràcies a unes lletres immortals. A dia d’avui, Bob Marley continua escoltant-se arreu del món i LEGEND, el seu recopilatori pòstum, segueix sent un dels àlbums més venuts de la història.

L’Àlbum LEGEND. Absolutament imprescindible!

Selecció de cançons

Frases conegudes de Bob Marley

ARCADE (LOVING YOU IS A LOSING GAME) DUNCAN LAURENCE

Duncan Laurence

Duncan Laurence és el nom artístic del cantautor Duncan de Moor nascut a Spijkenisse (Països Baixos) l’11 d’abril de 1994, recentment ha complert 27 anys.

Segons ha dit ell mateix a diverses entrevistes la seva juventut no va ser sempre fàcil: «Vaig patir bullyng i no podia defensar-me. La música era un refugi: un lloc on em sentia segur i on podia deixar lliures les meves emocions».

Des dels 13 anys, Duncan va començar a escriure les seves pròpies cançons. El 2012 va rebre cobertura mediàtica per primera vegada, quan va guanyar el concurs de talents local Brielle’s Got Talent. Com a premi va poder enregistrar música en un estudi durant un dia amb el productor i baixista Emanuel Platino.

L’any 2013 va crear el seu grup The Slick and Suited (2013-2017) a l’Acadèmia de Rock de Tilburg i va actuar en el festival Eurosonic Noorderslag, també van fer concerts a  Londres i Estocolm.

Duncan De Moor va participar el 2014 a la cinquena edició del concurs The Voice of Holland; va participar en els càstings amb la cançó “Sing” d’Ed Sheeran. En el programa, va elegir com a “coach” la cantant Ilse DeLange i  després de diverses setmanes, va arribar a les semifinals on va ser eliminat.

 

Duncan, guanyador del Festival d’Eurovisió 2019.

Festival de la Cançó d’Eurovisió
El 21 de gener del 2019 l’AVROTROS va presentar Duncan Laurence com a representant dels Països Baixos pel  64è Festival de la Cançó d’Eurovisió 2019 a Tel Aviv (Israel). El 7 de març de 2019 es va publicar la seva cançó pel festival, Arcade. Duncan va guanyar el concurs celebrat el dia 18 de maig de 2019 amb 493 punts.

Aquesta cançó és una proposta de la Leia Poyatos de 5èA. Moltes gràcies per participar al Bon dia amb Melodia. Una lletra de desamor amb una música molt sentimental.  Gaudiu-la! Bona setmana a tothom!!!

 

Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

A broken heart is all that’s left
I’m still fixing all the cracks
Lost a couple of pieces when
I carried it, carried it, carried it home
I’m afraid of all I am
My mind feels like a foreign land
Silence ringing inside my head
Please, carry me, carry me, carry me home
I’ve spent all of the love I saved
We were always a losing game
Small-town boy in a big arcade
I got addicted to a losing game

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
How many pennies in the slot?
Giving us up didn’t take a lot
I saw the end ‘fore it begun
Still I carried, I carried, I carried on

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
I don’t need your games, game over
Get me off this rollercoaster

Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Oh-oh-oh-oh, oh-oh-oh-oh
All I know, all I know
Loving you is a losing game
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh
Ooh-ooh-ooh, ooh-ooh, ooh-ooh

ESPECIAL Bon dia amb Melodia

*Per cert, us avanço que la setmana vinent al Bon dia amb Melodia escoltarem al gran BOB MARLEY, ja que l’11 de maig celebrarem el 40è aniversari de la seva mort. Estigueu atents i atentes!

Bob Marley va morir l’11 de maig de 1981 a l’edat de 36 anys.