Monthly Archives: abril 2017

CANTÀNIA 2017: LA NIT DELS MALSONS

Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi.

Aquest curs 2016-2017 se celebren els 28 anys de Cantània.

Els nostres alumnes de 5è faran el concert final

Lloc: Teatre Monumental de Mataró

Dia: Dissabte 13 de Maig a les 20h

Concentració dels alumnes per fer assaig: 18h a la porta lateral del Monumental

Vols veure tot el calendari d’escoles participants de Mataró i Argentona ? cantania-2017-escoles

Enguany, la dramaturga Marta Buchaca i el compositor Àlex Martínez ens explicaran com en Lluc, un nen de 9 anys molt poruc, aprèn a conviure amb les seves pors gràcies a una experiència sorprenent, la nit abans de marxar de colònies. Aquella nit, quan en Lluc està a punt d’adormir-se, la Guardiana de la Por es cola per la seva finestra.

La Guardiana es dedica a vetllar perquè la por no desaparegui del món, i li vol fer entendre a en Lluc que tenir por no és dolent. Mitjançant un viatge a través dels malsons de diferents persones que en Lluc coneix molt bé, li farà veure que hi ha molts tipus de por, i que tenir por no té perquè ser un defecte.

Gràcies a la Guardiana, en Lluc entendrà que la por és necessària per viure, i que hi ha pors que l’únic que fan és impedir-nos viure amb plenitud. Després d’adonar-se que tenir por és normal, decidirà ser valent i anar a les colònies, i aquells dies seran els dies més feliços de la seva infància.

Àlex Martínez (compositor)

Marta Buchaca (dramaturga)

Aquest és l’equip que ha participat en la creació de La Nit dels Malsons:

Música: Alex Martínez
Text: Marta Buchaca
Direcció musical: Josep Prats, Elisenda Carrasco i Ribot, Montserrat Meneses, Oriol Castanyer
Direcció escènica: Marta Gil i Ignasi Tomàs
Il·lustracions: Escola La Sardana (Badia del Vallès)

 

I aquí teniu els músics que han participat en la gravació del disc i que us acompanyaran en els concerts:

Alex Martínez, piano i teclats
David Gómez, bateria
Joan Rectoret, baix
David Soler, guitarra
David Pastor, trompeta i fiscorn
Leo Torres, trompeta i fiscorn
Xavier Figuerola, saxo i clarinet baix
Vicent Pérez, trombó

Els nostres solistes són l’Elena Gadel i el Xavi Duch.

Aquesta cantata serà cantada per uns 42.000 nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant els mesos d’abril, maig i juny de 2017 a L’Auditori de Barcelona, El Vendrell, Figueres, Granollers, Manresa, Mataró, Olot, Sant Cugat, Vic, Vilafranca del Penedès, Càdiz, Parla, Saragossa, Sevilla, Valladolid, Guimaraes (Portugal), Biefeld (Alemanya), Koblenz (Alemanya) i Neustadt (Alemanya).

Més informació: http://auditoricantania.blogspot.com.es/

Web: www.auditori.cat

 









 

 

CANTÀNIA A L’ESCOLA LES FONTS

Un recull de vídeos d’anys anteriors de CANTÀNIA a l’Escola Les Fonts.

Molts més vídeos al Canal You Tube de l’Escola

NO PUEDO VIVIR SIN TI (NO HAY MANERA) COQUE MALLA – LOS RONALDOS / BELLY BASARTE

Los Ronaldos (2007)

 

Los Ronaldos

Los Ronaldos

El grup es va formar el 1987, any que va començar a actuar en petits locals de la ciutat de Madrid. El fitxatge per la multinacional EMI els permet publicar el seu primer àlbum, titulat Los Ronaldos, que conté un dels seus primers èxits Sí, si.

L’any 1988 editen el seu segon LP, Saca la lengua, del que es va extreure el single Adiós, papa, un dels temes més destacats de la història del grup. Un any després, surt a la llum Sabor salado, gravat a Regne Unit, que no va comptar amb el suport del públic tan massiu com els dos anteriors.

Els seus següents dos discos tampoc es van guanyar el favor dels seus seguidors, i l’any 1995 el bateria Ricardo Moreno abandonava la formació, sent substituït per Daniel Parra.

El 1996 publiquen el qual seria el seu últim disc Quiero que estemos cerca, un enregistrament en directe que incloïa tots els seus grans èxits. Dos anys després la banda es dissolia.

El 2007 tornaven a reunir-se puntualment amb motiu del llançament d’un nou àlbum titulat 4 Canciones, que contenia altres tants temes inèdits.

Bely Basarte

Bely Basarte

Belén Basarte Mena (Madrid, 14 de desembre de 1991), més coneguda com Bely Basarte, és una cantant i compositora espanyola.

Va començar la seva carrera musical  Pujant i Composicions Pròpies 1 YouTube, havent Aconseguit avui dia el reconeixement de centenars de milers de seguidors.

Al setembre de 2015 publico un Través de Plataformes Digitals (YouTube, Spotify, iTunes …) imprimació amb el seu EP 5 Temes Propis Sota el títol de ‘Si Quieres Pierdes’. Un parell de mesos després, publicà el senzill Diciembre y No Estàs.

El 26 de novembre de 2016 va fer la seva Presentació oficial a Madrid a la sala Moby Dick, 2 En un concert acústic basat Principalment en Temes propis i algunes versions més exitoses.

En 2017 és triada per Disney per interpretar les cançons de Bella en la versió en castellà de la pel·lícula “La bella i la bèstia”, que canta Emma Watson en la versió original.

Aquesta setmana és una proposta de la mestra Àngels Galera que actualment no treballa a l’escola però segueix sent una fidel seguidora del Bon dia amb Melodia. Moltes gràcies Àngels per participar i proposar-nos aquesta gran cançó.   Te la dediquem especialment a tu. Bona setmana a tothom!!!

No puedo vivir sin tí
Llevas años enredada en mis manos,
en mi pelo, en mi cabeza
Y no puedo más, no puedo más.

Deberia estar cansado de tus manos,
de tu pelo, de tus rarezas.
Pero quiero más, yo quiero más.

No puedo vivir sin ti, no hay manera,
no puedo estar sin ti, no hay manera.

Me dijistes que te irias, pero llevas en mi casa
toda la vida.

Se que no te iras, tu no te iras…

Has cambiado tu bandera,
traspasado la frontera,
eres la reina.
Siempre reinaras, siempre reinaras.

No puedo vivir sin ti, no hay manera,
no puedo estar sin ti, no hay manera.

Y ahora estoy aquí esperando,
a que vengan a buscarme,
tu no te muevas.
No me encontraran, no me encontraran.

Yo me quedo para siempre con mi reina,
y su bandera.
Ya no hay fronteras
me dejare llevar, a ningún lugar.

No puedo vivir sin ti,no hay manera
no puedo estar sin ti, no hay manera

LA LLEGENDA DE SANT JORDI – AMBÄUKATUNABIA

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (Ambäukatunàbia grup d’animació)

Ambäukatunàbia neix l’abril del 2008 a l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei, quan
uns quants monitors formen un grup d’animació per la Festa de la Primavera
de l’entitat. Després d’una primera actuació engrescadora decideixen continuar
amb el projecte més enllà de l’esplai, i l’any 2009 el grup es consolida amb
els espectacles Campi qui pugui! (espectacle d’escenari) i Escampa la boira!
(espectacle de carrer) -duent a terme prop d’una trentena d’actuacions arreu
de les comarques barcelonines- i presenta per primera vegada La Nit Màgica
d’Ambäukatunàbia, una proposta d’animació nocturna dirigida als joves. El
2010 continuen el viatge estrenant La Fàbrica de la Música, que ha rodat amb
èxit per diversos racons del país, i enregistrant el seu primer disc “Mira com
sona!” (amb ja més de 800 còpies venudes). L’estiu del 2012 el grup presenta un
innovador i refrescant espectacle musicoaquàtic, Bassal Rock, amb molt
bona rebuda entre l’acalorat públic de l’estiu.

El 2014 s’incorporen al catàleg del grup noves propostes: dues d’estiuenques
Sarau i escuma! (animació amb escuma) i DJ Ambauka– i dos espectacles
temàtics –La Llegenda de Sant Jordi i Caga tió!-, que amplien l’oferta del grup
i la fan encara més àmplia, variada i polivalent. També publiquen el seu segon
disc, Tal dia farà un any!

Així, Ambäukatunàbia manté l’energia i l’essència del primer dia, amb l’experiència
afegida d’aquests anys rodant pels escenaris i fent cantar, ballar, jugar i
passar-s’ho bé a petits i grans.

Maria Busquets: Veu i animació.
Magí Canyelles: Veu, saxos, gralles, tenora i flautes de bec.
Josep Miquel Janés (Pemi): Guitarra i disseny gràfic.
Víctor Salinas: Veu i Baix elèctric.
Joan Tresserra: Bateria.

 

 

LA LLEGENDA DE SANT JORDI (LLETRA)

“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi, va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc, un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixals i es menjava el bestiar. Es va cruspir tots els bens i les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamada i tot el poble esporuguit!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Ningú volia servir d’àpat, del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries, no es rentava mai les dents. Cada matí a la plaça es reunia el veïnat, i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac. Però un dia la sort del poble es va girar contra el rei, i li tocà a la princesa, oferir la seva pell…

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Anà a la cova del drac, l’endemà de bon matí, perquè esmorzés la gran fera ella havia de morir. Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava. Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro – Deixa anar a la noble dama!

DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC! NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!), I AMB SANT JORDI GUANYAREM!

Abans que clavés les urpes i s’empassés la princesa Sant Jordi ferí el drac que intentà fugir de pressa. Però estava malferit i les ales no volaven i els dos dalt del cavall de seguida l’atraparen. El portaren fins al poble per jutjar-lo a la plaça però abans de decidir li donaren la paraula…

“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU… JO NO HO VOLIA FER, M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!) AL TEU POBLE HAS TRAÏT NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!

Portada del CD “Tal dia farà un any” (2012)

 

Dossier pedagògic de la cançó:Amb retallables, lletra, partitura, manualitats, etc.. La llegenda de Sant Jordi

Més informació del grup d’animació Ambaukätunàbia al seu web: http://ambaukatunabia.cat/

Voleu recordar les escenificacions que hem realitzat a l’escola de LA LLEGENDA DE SANT JORDI?





OBRIU LES PORTES – TXARANGO

Txarango

És un grup de música català format a Barcelona el 2010 per components originaris del Ripollès, Osona i la Garrotxa. La banda actualment està integrada per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Pujols (baix), Pau Puig (percussió), Ivan López (saxo) i Jordi Barnola (trompeta). La seva és una proposta de fusió musical, amb el reggae com a eix vertebral, que també beu del dub, el latin o el pop i barreja ritmes jamaicans, rock i sonoritats llatines. El grup que s’endinsen en un imaginari vinculat al món del circ i del clown.

Discografia
2010: Welcome to Clownia
2012: Benvinguts al llarg viatge
2014: Som Riu
2017: El Cor de la Terra

La setmana del 20 al 27 de març van publicar a la seva web la resta de l’àlbum: dues cançons noves cada dia del seu quart i últim disc. Les podeu escoltar i descarregar lliurement a www.txarango.com

Aquest nou disc Txarango ha decidit col·lectivitzar la seva música música. Segons la seva web expliquen que aquesta cançó titulada Obriu les portes servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME.
UCFR és una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. Des que es va crear, el 2010, ha anat desenmascarant aquells grups feixistes que s’amaguen sota pàtines diverses i d’un temps ençà, també està treballant per combatre l’increment de la islamofòbia.

Obriu les portes
Crema Barcelona i la lluna ens mira quan de nit delira la ciutat.

Puja la música. La sala crida.
Som una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. Crema la vida. Vine’m a buscar.

“La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra”

He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.

He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l’horror.
Que cremi roig el foc d’un vers contra el foc de la guerra.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l’Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.

He vist la mort parlar d’amor.
He vist els pobles despertar en juna cançó.
Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
De, ventre de l’Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

“En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana.”

Avui s’obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.