LOUIS ARMSTRONG
Louis Armstrong, també conegut com a Satchmo o Pops, va néixer el 4 d’agost de 1901 a Nova Orleans. Va ser un dels grans músics de jazz del Segle XX.
Armstrong va ser un músic innovador que amb el seu talent musical i la seva personalitat va transformar el jazz en un estil de música popular.
Va viure envoltat d’una família molt pobre i en un barri marginal de Nova Orleans.
El seu pare, William Armstrong, va abandonar la seva família quan els fills encara eren petits. Degut a l’abandonament, la mare, Maria “Mayann” Albert, va decidir deixar a Louis i a la seva germana Beatriz, a cura de la seva àvia, Josefina Armstrong i, de vegades, del seu oncle Isaac.
A la seva família no existien antecedents musicals, i el seu interès per la música va sorgir veient i escoltant bandes de música, que habitualment desfilaven per les avingudes de Nova Orleans.
Als onze anys, Louis Armstrong es va unir a un quartet de nens que vivien en condicions precàries com ell i cantaven als carrers per guanyar diners.
En aquest moment, va ser quan es va començar a ficar en problemes i, com a conseqüència, va ser ingressat vàries vegades a un reformatori de nens per cometre alguns delictes lleus.
El seu primer contacte amb la música va tenir lloc en el reformatori quan va ser admès per bona conducta a la banda New Orleans Home for Colored Waifs. Molt aviat, va aprendre a tocar el clarí, el clarinet, la corneta i va començar a familiaritzar-se amb la trompeta a partir de les classes que rebia del músic de jazz King Oliver.
L’any 1914, Louis Armstrong va sortir del reformatori i va començar a treballar als cabarets de Storyville.
L’any 1919, Armstrong era tan hàbil com a cantant que es va traslladar a Saint Louis per unir-se a la banda de Fate Marable. Van ser dos anys excitants pel jove ja que aquesta banda tocava per un creuer que pertanyia a la línia de vaixells de luxe Streckfus Mississippi.
Dos anys més tard, el 1922, King Oliver li proposà que s’unís a la seva prestigiosa banda de jazz Creole Jazz Band a Chicago. Louis Armstrong va acceptar la proposta i allà va començar la seva fama com a músic. És en aquell moment quan va conèixer a la seva segona dona Lillian Hardin, pianista d’Oliver, qui el va animar a abandonar el grup per intentar aconseguir majors objectius artístics.
Aviat la seva fama va ser coneguda pel millor director d’orquestra negre del moment, Fletcher Henderson, qui li va oferir un contracte per unir-se a la seva banda Fletcher Henderson Orchestra, la principal banda afroamericana de l’època. Evidentment, Louis Armstrong va acceptar la proposta.
Tot i així, l’any 1925 va decidir deixar la banda de Fletcher Henderson i crear la seva pròpia a Chicago amb el nom de Hot Five, (més tard s’anomenaria Hot Seven), produint èxits com Potato Head Blues, Muggles i West End Blues. El seu treball dins d’ambdós grups es convertiria en un clàssic dins de la història del jazz, sent enormement influent i reinterpretat.
Al llarg de la seva vida professional va actuar a Estats Units, Europa, Sud-Amèrica, Àsia i Àfrica.
Cap al 1947, Louis Armstrong va formar un grup anomenat All Stars on acabaria la resta d’anys de la seva vida. I al 1964, Armstrong va gravar el que seria el seu tema més venut Hello, Dolly.
Armstrong també va debutar en el cinema amb l’aparació de la pel·lícula Ex-flame (1930). A partir d’aquest moment va aparèixer en més de 50 pel·lícules, de les que destaquen, Cabin in the Sky (1943), Jam Session (1944), High Society (1956) i The Five Pennies (1959).
Louis Armstrong va morir l’any 1971 a Queens (Nova York) a causa d’un atac de cor.
WHAT A WONDERFUL WORLD
La cançó que proposem els alumnes de 6èB és “What a wonderful world”. no va ser composada per Armstrong sino per Bob Thiele y George David Weiss. Va ser publicada a l’octubre de 1967. La difusió de la cançó a nivell mundial va tenir lloc amb la banda sonora de la pel·lícula “Good morning, Vietnam” de 1987.
La cançó va ser escrita per suavitzar el clima polític i racial que es trobaven a la dècada dels anys 60 a Estats Units. La lletra ens descriu la felicitat del cantant davant les coses simples que ens alegren el dia de cada dia, i manté un to optimista i esperançador de cara el futur.
L’any passat els alumnes de 6è, que ara ja van a l’institut, van interpretar aquesta cançó en el concert de Santa Cecília a l’escola. Veus, guitarra acústica, piano,percussió, trompeta i instruments de placa. No us ho perdeu!
I aquí us deixem les propostes auditives i visuals que ens han ajudat a realitzar aquest projecte de Jazz: