Gossos

El grup Gossos – Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, i els germans Roger Farré i Oriol Farré – es va formar l’estiu del 1993. La casualitat -o potser el destí- va fer que quatre joves músics i manresans coincidissin i comencessin a tocar sense cap altre pretensió que passar-s’ho bé. Ells eren quatre veus, tres guitarres i un baix, i aquesta circumstància va fer que desde un principi el seu so fos totalment acústic.

D’aquelles hores tocant i rient varen néixer les primeres cançons, i també les ganes de començar a actuar. La seva ciutat, Manresa, va ser el seu primer escenari, però van ser els concerts improvisats al carrer els que els van permetre el primer contacte amb el públic, que s’adonà, de seguida, que aquell era un grup diferent.

A finals del 93 i principis del 94 el grup es presenta a dos concursos; a tots dos és premiat. El premi del segon d’ells, la Primera Mostra de Pop-rock per a joves, els permet enregistrar el seu primer disc, anomenat com ells, Gossos.

L’any 95 el primer treball del grup ja ha venut més de 6000 còpies, i ells ja s’han passejat arreu de Catalunya en una primera gira d’estiu, talonejant grups com Lax’n’Busto, l’Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. El públic és entusiasta amb ells, i la confiança del grup creix.

L’any 96 Gossos treu el seu segon disc, En privat. I fa una gira que els consolida com un grup de referència en el pop rock en català.

L’any 1999 és un any de replantejaments. El grup ja fa anys que toca arreu de Catalunya, i tenen ganes de portar la seva música encara més lluny. Comencen a concebre la música com alguna cosa més àmplia, com un llenguatge universal i global, i és d’aquestes reflexions que en neix el que serà el seu primer disc i únic disc en castellà, De Viaje.

El disc és un dels millors de la seva carrera però té una acceptació molt  irregular en els seus fans per la sonoritat intimista i per la llengua. El següent disc anomenat Cares torna a ser en català i molt més directe.

L’any 2002 Gossos fa un pas endavant en la seva carrera. Als quatre membres s’hi incorpora un cinquè, Santi Serratosa, bateria. A més, Gossos fa el pas definitiu cap al so elèctric, més contundent que l’acústic dels principis. D’aquests nous cinc Gossos neixen els seus darrers treballs: El jardí del Temps, 8, Oxígen, Directe a l’Auditori, Dia 1 i finalment Batecs editat aquest 2013.

El disc Batecs ha de ser un nou pas endavant en la carrera d’un grup que porta 20 anys a dalt dels escenaris i treballant per seduir amb noves propostes al públic del S.XXI. Un disc  optimista que conduirà al grup a nous horitzons i noves petjades que per força dia a dia aniran escrivint.

Més informació a gossos.cat

La vall d’Artigues

El passat dia 30 d’octubre els alumnes de 4t de la nostra escola van enregistrar a l’estudi del CdA Pau Casals (El Vendrell) aquesta cançó preciosa del grup Gossos titulada La Vall d’Artigues.

El tema pertany al seu últim disc Batecs (2013). La base instrumental de la nostra versió és de David Melgar; la veu i una de les guitarres són d’en Xavier.
Si us agrada us la podeu descarregar al bloc del CdA Pau Casals i compartir-la.
Com que la cançó no té cap vídeo oficial Us oferim un recull de fotos del dia de la gravació.
Gaudiu del vídeo!

 

Hi ha un indret,
al fons d’una vall,
on la gent
sap viure en pau.
S’aixequen al matí
a veure sortir el sol
i donen gràcies al dia
que està a punt de començar.
I en  arribar la nit,
abans d’anar a dormir
donen gràcies a la vida
per allò que els ha donat.

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradís
que es guarden dins.

Han après,
que no estan sols,
formen part
part d’un sol cos.
Que val la pena descobrir
que val la pena assaborir
les coses més senzilles
que fan dolç el caminar.

I no els fa por morir
forma part del seu camí
com una nova pàgina
per escriure el seu demà.

 

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradis
que es guarden dins.

 

SOLO

Han après a cultivar
de fè tots els seus camps
i demanen a la lluna
que acompanyi el seus sembrats.

I han après a interpretar
com és millor avançar
i uneixen els seus ritmes
en un sol bategar.

I els nens, son èssers especials,
tenen les claus
i si vols t’obren el paradís
que es guarden dins.