Marc Parrot
Marc Parrot va començar cantant en castellà amb el grup Regreso a las minas, amb qui va publicar un disc. Ben aviat, però, va començar la seva carrera en solitari, i va començar a editar discos, en castellà, per la Warner Music. Encara que va publicar-hi dos àlbums, la fama li va arribar primer al seu alter ego, el personatge musical d’El Chaval de la Peca, un cantant recuperador d’èxits antics que participava als programes d’Andreu Buenafuente. L’èxit d’el Chaval va fer que no veiés la llum el seu tercer àlbum en solitari (Cocinero), i no va tornar a publicar res fins el 2001.
El 2005 va decidir donar un nou rumb a la seva carrera i va començar a cantar professionalment en català. Mentider i Interferència van tenir un cert èxit, i es va centrar en actuacions i gires per Catalunya. Col•laborador de TV3 en diversos aspectes musicals (n’ha compost diverses sintonies i moltes de les cançons del Club Super 3), durant la temporada 2008-2009 va ser l’encarregat del programa Casal Rock.
Marc Parrot, que ha estat productor de molts grups, té el seu propi estudi de gravació a Sant Quirze Safaja, anomenat “Grabaciones Silvestres”. L’últim disc d’estudi és un treball en què fa un homenatge a la nova cançó catalana, anomenat “50 anys de la nova cançó”.
Marc Parrot presenta un nou treball discogràfic Començar pel final. Un àlbum que es nodreix de l’espectacle Ombres de plata on es projecten una sel.lecció de pel.lícules del director de cinema mut Segundo de Chomón amb música original en directe.
Mérs informació a www.marcparrot.com
El seu estudi de gravació http://www.grabacionessilvestres.com/
El millor dels estius
El millor dels estius és una canço interpretada per la Pati Pla, la neboda del malvat Senyor Pla.
Malgrat la situació de crisi que viu el mercat discogràfic, el Club Super3 de Televisió de Catalunya va aconseguir un Disc d’Or amb aquest álbum, un treball on el músic Marc Parrot va ser el director de producció discogràfic i també l’autor de les lletres i les músiques.
VIDEOCLIP EL MILLOR DELS ESTIUS TV3 A LA CARTA
A través del balcó,
entre terrats i teulades,
puc veure un esquitx de blau marí
que em porta records
de les nits sense son,
estirats a la platja,
morint-me de ganes de robar-te
un petó.
I si tanco els ulls
sóc un vaixell que va sobrevolant
per damunt de fums i antenes,
llest per aterrar.
I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.
I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.
A través del balcó
veig com els dies s’allarguen,
i l’aire que es filtra em diu fluixet
que ja falta poc.
I si tanco els ulls
sóc un avió que sura per la mar
esquivant pluja i tempestes,
llest per atracar.
I els dies passen lents, però puc esperar
que arribi ja el bon temps i poder canviar
semàfors per estrelles
i cares llargues per somriures al sol.
I encara que no ho sembli, sé que arribaran
els dies on tot sembla de color de mar.
La foto que vaig fer-te em diu,
sense dir ni piu,
que tindrem el millor dels estius.
