Daily Archives: 13 novembre 2011

CAMINS

1 Reply
Sopa de Cabra

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra
Grup de rock nascut a Girona l’any 1986. Format per Gerard Quintana (veu), Joan “Ninyín” Cardona i Josep Thió (guitarres) Francesc “Cuco” Lisic (baix) i Pep Bosch (bateria). Jaume “Peck” Soler (guitarra) i Eduard Font (teclats) s’incorporen el 97 i 99.
Despres d’uns anys de concerts van enregistrar el seu primer disc Sopa de cabra (1989).
Al cap de poc temps van enregistrar el seu segon àlbum La roda (1989).
En aquesta època, esclata el boom del rock en català i es comencen promocionar a Barcelona, tot i que fa bastant que són populars entre els joves de tot Catalunya.
L’any 1991 van fer dos concerts importants: un al Palau Sant Jordi amb els Pets, Sau i Sangtraït davant de 22.000 persones i un altre a la sala Zeleste que es va editar en cd.
Graven un disc en castellà anomenat Mundo infierno, però ven poc i els critiquen.
Comença una etapa de lenta recuperació amb Al.lucinosi, Sss i La nit dels anys.
En els últims anys retroben l’èxit amb el públic i la crítica amb un estil més pop.
Recentment han fet una mini gira per conmemorar el 25è aniversari de la banda.

Camins
Cançó que pertany al seu disc de comiat Plou i fa sol de 2001. Aquest disc va ser l’ultim gravat a un estudi i el van enregistrar quan ja havien decidit separar-se.
És per això que la lletra parla d’uns camins que representen la vida.
Finalment diversos components de Sopa van començar diversos projectes musicals. Josep Thió en solitari, Gerard Quintana també en solitari, Eduard Font a Lax’ n’ Busto, Cuco i Peck en la banda Kabul Babà. El futur és incert, ara que s’han tornat a reunir, havent tocat amb bones vibracions i fent un grapat de calers, qui sap si continuaran junts?

Gaudiu de la cançó i recordeu…
“Mai no és massa tard per tornar a començar”.

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/79foFSDoOxY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

 

 

 

Camins, que ara s’esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s’esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

UNA CANCIÓN ME TRAJO HASTA AQUÍ

Leave a reply

 

 

 

 

 

 

Jorge Drexler
Va néixer  l’any 1964 a Montevideo (Uruguay) i  és llicenciat en Medicina. Als 5 anys comença estudis de piano i als 11 de guitarra clàssica. Ha estudiat també llenguatge musical, harmonia, composició i tècnica vocal. Té tres fills i actualment està casat amb l’actriu i cantant de Marlango, Leonor Watling. L’any 1992 edita el seu primer disc anomenat La luz que sabe robar. Joaquin Sabina el va conèixer a Uruguay  i li va proposar de venir a tocar a Espanya. Aquí va escriure  per a Victor Manuel, Miguel Rios, Ana Belen i Pablo Milanés. L’any 2005 va guanyar un Òscar  a la Millor Banda sonora amb Al otro lado del río. En total ha editat deu discs  i cada cop té més reconeixement per part del públic. El passat divendres 18 de novembre va actuar a Mataró, una gran demostració de musicalitat, sensibilitat i talent. Dues hores que són una estona de cel!

Una canción me trajo hasta aquí
Cançó que apareix en el seu  últim CD+DVD Amar la trama novetat del  mes de març de 2010. El disc (el desè de la seva carrera) es va gravar transformant un plató de TV en un estudi i durant quatre dies enregistrà en viu les noves cançons, amb tots els músics tocant en directe i davant una vintena d’espectadors. Un tema fresc, sense electrònica, amb ritme i poesia; per estimar la trama, l’important no és el destí si no el que passa durant el camí.

Varias primaveras atrás

El viento cambio,

Y una canción me trajo hasta aquí.

No fue más que un signo sutil
Que luego creció,
Y una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,
Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eché a andar.

Con un entusiasmo infantil
Que dura hasta hoy,
Una canción me trajo hasta aquí.

Fui dejando versos detrás
Renglón a renglón,
Una canción me trajo hasta aquí.

Antes, antes en aquel otro mundo distante,

Tiempos de otro cantar.
Lejos, lejos con la mirada en otros espejos,
Sin darme cuenta un día eche a andar.

Presentació de l’últim disc en format trio al programa Buenafuente. Guitarra, guitarra de 12 cordes, xerrac amb arquet i carilló i a més tots tres cantant. Impressionant.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/w7ooq2YWvTA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]