Nom científic: Aloe vera
Família: Liliàcies
Nom comú: àloe vera (català), aloe vera (castellà), aloe vera (anglès). També se la coneix com atzavara vera, sèver o bàlsam de jardí.
Nom de l’alumne: Òscar Davila Bel
Data i lloc: A la terrassa de casa meva. El dia 3 d’octubre de 2012.
Hàbitat: Es poden trobar en climes secs (Espanya: Illes Canàries i Illes Balears), al nordest d’Àfrica i sobretot en zones com els Estats Units.
Descripció: Planta de fulla perenne que pot assolir fins els 13 metres d’altura. És hermafrodita i es caracteritza per la seva arrel fasciculada. La tija és llenyosa, curta, cilíndrica i robusta d’uns 30 a 50 cm en les espècies adultes.
Fonts d’informació: ca.wikipedia.org
Relació: S’usa com a planta medicinal perquè cura moltes de les ferides greus. S’usa per la part de Somàlia, a causa de la falta de medicines.
Arxiu d'etiquetes: Botànica
Rosmarinus officinalis
Nom científic: Rosmarinus officinalis L.
Família: Labiades
Nom comú: romaní, romer (català), romero (castellà), rosemary (anglès), romarin (francès), Rosmarin (alemany), rozmarin (romanès), ندى الجبل (àrab)
Nom de qui ha fet la fotografia: Vicent Ramiro
Data i lloc de la fotografia: 16 de setembre de 2012, Sòl-de-riu, Alcanar
Hàbitat: jardí
Descripció: Planta de port arbustiu, de fulles perennes, lineals, dures i amb l’anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques i són aromàtiques. Pot florir tot l’any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altra al principi de la primavera (herbarivirtual.uib.es).
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Ús gastronòmic: s’utilitza com a condiment i com a espècia a la cuina. Les fulles tenen olis essencials que tenen propietats farmacològiques. També s’utilitza com a planta ornamental en jardins. Pol·linització entomòfila: duta a terme per insectes, com ara abelles, atretes per la mel de les fulles (mel de romer) (ca.wikipedia.org).
Herbari virtual
Entre els alumnes de 2n ESO farem un petit herbari virtual, és a dir, una recopilació d’informacions sobre algunes de les plantes del nostre entorn. Ho farem de la següent manera:
Cada alumne ha de fer una foto a una planta o a una part representativa de la mateixa (les seues fulles, o les seues flors, per exemple). Pots triar la planta que vulgues; això sí, no es pot repetir, així que abans de decidir-te, val la pena que faces un cop d’ull a les que ja hi figuren a l’herbari. Pots fer-ho fent clic sobre l’etiqueta Herbari virtual. També podeu anunciar quina planta fareu al corresponent fòrum al Moodle. Com més aviat et decideixes, més tindràs on triar.
Per poder demostrar que la foto que inclous l’has feta tu, i no l’has trobada, per exemple per Internet, en la foto ha d’aparèixer el logotip de l’herbari, que és el que acompanya aquesta entrada: fes clic sobre ell, imprimeix-lo, i fotografia’l juntament amb la planta.
La fotografia ha d’anar acompanyada d’una certa informació:
- Nom científic en llatí. Ha d’estar ben escrit: com que és un nom llatí, va en cursiva. Consta de dues paraules (el gènere i l’espècie): la primera sempre ha de començar per majúscula; la segona, tota en minúscules.
- Família a la qual pertany la planta.
- Nom comú en català, en castellà i en anglès. Pots incloure alguna altra llengua, si estudies francès o alemany, per exemple, o si en coneixes alguna altra, com l’àrab o el romanès, etc.
- Nom de l’alumne que ha fet la fotografia.
- Data i lloc on vas prendre la imatge.
- Hàbitat: bosc, matollar, dunes, jardí, camp conreuat…
- Descripció de la planta: port (herbaci, arbustiu, arbori), tipus de fulles, etc. Has d’incloure sempre les fonts d’on has obtingut la informació, per exemple, l’enllaç, si l’has trobada per Internet.
- Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: si té alguna propietat medicinal, o és tòxica, si s’utilitza en alimentació o com a planta ornamental, si és pol·linitzada per algun animal, o presenta simbiosi o parasitisme, etc.
Perquè aparega la teua contribució a l’herbari virtual has de penjar al nostre Moodle dos arxius: una imatge amb la fotografia i un document de text amb la informació sobre la planta. La nota d’aquest treball es tindrà en compte en la qualificació de la matèria de Ciències naturals.
Pots consultar altres herbaris virtuals per fer-los servir com a referència o per obtindre informació (recorda que has d’incloure l’enllaç de les fonts bibliogràfiques). Des de les Universitats de València i de les Illes Balears, l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental ens acosta tota la saviesa al voltant d’espècies vegetals. Estan agrupades per famílies, per nom científic, per nom popular català i per nom popular castellà. Igualment d’interessant i ben organitzat és l’herbari virtual de la pàgina www.floraCatalana.net.
Ànims i no t’ho deixes per a l’últim moment!
Posidònia
És freqüent trobar-nos a les nostres platges amb unes “algues” verdes, com si foren fulles allargades que semblen cintes més o menys rígides d’un centímetre d’amplada i uns quants de llargada. Les vegem amuntonades a la sorra quan ha hagut mala mar i l’aigua les ha tretes, ja d’un color marró fosc quasi negre. També hem vist les pilotes “peludes” que formen les seues tiges subterrànies o rizomes quan són arrencades i embolicades per les onades i els corrents. A vegades hem sentit dir que “la mar està bruta d’algues”, o hem vist a banyistes fugir-les en el seu bany.
En realitat aquest organisme no és un alga: Posidonia oceanica (aquest és el seu nom científic) és una planta amb flor (també anomenades fanerògames o espermatòfites) marina. La diferència no està sols en la flor; les plantes, al contrari que les algues, presenten teixits diferenciats a la seua estructura interna. La seua presència no sols no significa “brutícia”, sinó, ben al contrari, és un bioindicador de la qualitat de les aigües, ja que és molt sensible als canvis ambientals i concentra fàcilment substàncies contaminants als seus teixits. És, a més una espècie endèmica del nostre litoral: sols creix a la Mediterrània.
Les praderies d’aquesta planta formen ecosistemes molt valuosos dels que en depenen moltes altres espècies i que cal conservar.
La posidònia es reprodueix de forma sexual, a través de les seues flors, i també de forma asexual, per creixement dels rizomes. Aquesta última modalitat dóna lloc a còpies idèntiques, clons, d’ella mateixa, que es poden extendre per superfícies molt extenses i tenen un creixement especialment lent. Aquests clons, genèticament iguals entre ells, podrien adaptar-se fenotípicament als distints ambients en què trobem la planta. Tan lent pot ser el creixement d’aquests clons que recentment un equip d’investigadors ha trobat a les costes de les Illes Balears un exemplar al que se l’estima una edat d’uns 100.000 anys! Això fa d’aquesta espècie la que pot viure més anys de totes les que coneixem.
Endemismes botànics del Port
El massís del Port és el límit nord de moltes espècies de flora i l’únic lloc del territori català on és possible trobar-ne algunes. El Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre ha constatat la presència de 25 endemismes compartits i 10 d’exclusius del massís.