L’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha fet una experiència amb dues llesques de pa: una humida i l’altra seca, per comprovar, dintre d’una bossa de plàstic, a temperatura ambient i a les fosques, quina de les dues es floreix abans. Hem portat el resultat al laboratori i hem observat les mostres al microscopi, on hem tractat d’identificar els fongs que han germinat en forma de floridures. Aquestes imatges, capturades pel propi alumnat, són algunes exemples del què hem pogut veure al microscopi. Es poden veure clarament espores, hifes i esporangis d’exemplars que podrien ser fongs dels gèneres Rhizopus, Aspergillus o Penicillium.
Arxiu d'etiquetes: Biologia
Mitosi en arrels de ceba
A la matèria de Biomedicina hem estudiat la divisió cel·lular. Hem deixat créixer les arrels d’alls i cebes per fer preparacions microscòpiques on buscar cèl·lules dividint-se per mitosi i tractar d’identificar algunes de les fases d’aquest procés de divisió cel·lular.
Pràctiques amb drosòfila a Biomedicina
L’alumnat de l’optativa de Biomedicina de primer de Batxillerat experimenta cada any les lleis de l’herència biològica amb mosques drosòfiles amb distintes mutacions, facilitades per la Universitat de València. Fa encreuaments experimentals per comprovar els patrons d’herència de cadascuna de les mutacions per aprendre, d’una manera pràctica, el funcionament de la transmissió hereditària de caràcters biològics. Aquest és un coneixement que es pot extrapolar a malalties humanes hereditàries com, per exemple, alguns tipus de càncer.
Observació de cèl·lules
Aquestes són algunes de les imatges que ha capturat l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat de les preparacions microscòpiques que han fet a les pràctiques de laboratori. Es poden veure cèl·lules de la seua pròpia mucosa bucal, on es distingeixen clarament els nuclis de les cèl·lules. En les imatges a major augment es poden observar, a més, bacteris, el que permet comparar la diferència de mida entre tots dos tipus cel·lulars. També s’hi veuen cèl·lues vegetals en preparacions d’epiteli de ceba, on es pot diferenciar el nucli i la paret cel·lular de cel·lulosa.
Podem crear òrgans artificials al laboratori?
Gloria Gallego Ferrer és doctora en Enginyeria Industrial i Catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Porta anys investigant com regenerar òrgans i teixits per evitar les problemàtiques associades a les pròtesis i els trasplantaments. A la seua intervenció al cafè científic, ha presentat les seues investigacions a partir de casos concrets: la regeneració de cartílag articular de genoll en ovelles, la implantació in situ mitjançant hidrogels injectables, la recerca cap a la creació d’òrgans sobre bastides protèiques o la impressió en tres dimensions utilitzant “tintes” amb distints tipus cel·lulars, entre d’altres.
L’exposició, molt clara i ben estructurada, ha captat l’interès de l’audiència i ha facilitat la comprensió de conceptes i processos complexos. La conferència ha conclòs amb l’esperançador missatge que els avenços en medicina regenerativa van a bon ritme i són molt prometedors. La conversa ha seguit a l’entrada de l’Institut on, entre cafè i pastes, el públic assistent ha pogut conversar entre sí i adreçar a Gloria les seues impressions i dubtes sobre un tema que ha generat molt d’interès.
El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports
Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.
Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.
Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.
Open brains
David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.
La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.
El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.
Taller científic i visita al Museu de la Ciència de Barcelona
La jornada ha començat amb una activitat al planetari del Museu. Sota una cúpula que projectava el cel estrellat, Ramon, el responsable de l’activitat, ha anat explicant el moviments del planeta Terra a través d’animacions i simulacions, així com els experiments que, al llarg dels segles, han contribuït a adquirir aquest coneixement.
Posteriorment, i després d’un temps per esmorzar, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha participat a una breu visita guiada per part de les instal·lacions de l’exposició permanent del Museu. A continuació ha tingut lloc el taller científic, en el qual han dut a terme una tècnica d’identificació de proteïnes mitjançant la utilització d’anticossos: ELISA, per les seues sigles en anglès. La motivació: identificar, entre dues candidates, quina podria servir més eficaçment per elaborar una vacuna contra la malària.
Després de dinar, l’alumnat ha fet un recorregut per l’exposició del Museu i ha finalitzat així una jornada dedicada a la ciència que inaugura enguany el programa d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.
La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama
La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida. Aquest esdeveniment se celebra cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps. Per aquest motiu, entre els dies 23 i 27 de setembre, investigadors i investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori han impartit xerrades i tallers als centres de secundària de la demarcació de Tarragona que les hagin sol·licitat.
Carlos López i Alessio Fiorin han visitat l’Institut Ramon Berenguer IV el divendres 27 de setembre amb la conferència La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama. Carlos López és llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili i Coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. Alessio Fiorin és graduat en Internet de les coses, Big Data i Web, especialitzat en Intel·ligència Artificial i Ciberseguretat i investigador predoctoral. Tots dos són investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.
La xerrada, adreçada a l’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Biomedicina a primer curs i Biologia a segon, ha mostrat com és l’estudi de la resposta immunitària en el càncer de mama amb tècniques com les tincions histològiques i l’anàlisi d’imatges digitals, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sempre sota la supervisió de persones expertes. Tant Carlos López com Alessio Fiorin han estat tan clars en les seues exposicions com propers a l’alumnat, en una conferència que ha combinat rigor i divulgació.
Premi de la Societat Catalana de Biologia
L’estudiant de Batxillerat Idoia Mas Fernández ha estat guardonada amb l’Accèssit al Premi de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a un treball de recerca de Batxillerat, pel seu treball Estudi de la taxa de depredació dels quironòmids al camp d’arròs. Aquest projecte ha estat tutoritzat per la professora Patrícia Escrivà Beltri i realitzat a les instal·lacions de l’IRTA a Amposta.
El guardó ha estat lliurat durant La Nit de la Biologia, un acte que pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme a casa nostra. El lliurament ha tingut lloc l’11 de juliol de 2024 al Claustre de l’IEC. L’acte ha estat presentat pel biòleg i reporter Pere Renom i l’espectacle ha estat conduït pel geòleg i fotògraf Xavi Bou.
El premi reconeix la qualitat i rellevància de la recerca duta a terme per Idoia, que ha demostrat un gran talent i compromís en aquest camp. Enhorabona!