Arxiu d'etiquetes: Biologia

Open brains

David Bestué és biòleg i doctor en Neurociència per la Universitat de Barcelona. I a través de la iniciativa Open Brains, juntament amb el també biòleg i doctor Daniel Duque, es dedica a la divulgació. Aquest dijous ha conduït un taller que forma part de les activitats organitzades amb motiu de la Setmana de la Ciència, adreçat a l’alumnat de Biologia de Batxillerat.

La sessió ha començat amb experiments senzills sobre com el cervell interpreta il·lusions òptiques, per concloure que la nostra percepció de la realitat és resultat d’una adaptació evolutiva. Aquesta percepció, que ha estat adaptativa durant generacions, pot deixar de ser-ho quan les condicions de l’entorn canvien. Aleshores ha plantejat un experiment d’eye-tracking: una experiència que permet resseguir els ulls. L’alumnat, dividit en dos grups experimentals, ha visionat una mateixa escena, fixant-se inconscientment en detalls distints en funció d’un estímul subliminar diferent per a cada grup.

El taller ha finalitzat amb un últim experiment que ha ficat de manifest els biaixos de l’alumnat i que ha donat peu a la reflexió de com l’ambient pot condicionar la percepció i com podem vèncer els prejudicis si entenem el funcionament del nostre cervell.

Taller científic i visita al Museu de la Ciència de Barcelona

La jornada ha començat amb una activitat al planetari del Museu. Sota una cúpula que projectava el cel estrellat, Ramon, el responsable de l’activitat, ha anat explicant el moviments del planeta Terra a través d’animacions i simulacions, així com els experiments que, al llarg dels segles, han contribuït a adquirir aquest coneixement.

Posteriorment, i després d’un temps per esmorzar, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha participat a una breu visita guiada per part de les instal·lacions de l’exposició permanent del Museu. A continuació ha tingut lloc el taller científic, en el qual han dut a terme una tècnica d’identificació de proteïnes mitjançant la utilització d’anticossos: ELISA, per les seues sigles en anglès. La motivació: identificar, entre dues candidates, quina podria servir més eficaçment per elaborar una vacuna contra la malària.

Després de dinar, l’alumnat ha fet un recorregut per l’exposició del Museu i ha finalitzat així una jornada dedicada a la ciència que inaugura enguany el programa d’activitats amb motiu de la Setmana de la Ciència.

La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama


La Nit Europea de la Recerca és un esdeveniment públic dedicat a la divulgació de la ciència. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes al públic de totes les edats de manera planera i divertida. Aquest esdeveniment se celebra cada any a més de 300 ciutats de 30 països d’Europa al mateix temps. Per aquest motiu, entre els dies 23 i 27 de setembre, investigadors i investigadores de la Universitat Rovira i Virgili i dels instituts de recerca del territori han impartit xerrades i tallers als centres de secundària de la demarcació de Tarragona que les hagin sol·licitat.

Carlos López i Alessio Fiorin han visitat l’Institut Ramon Berenguer IV el divendres 27 de setembre amb la conferència La intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi d’imatge en càncer de mama. Carlos López és llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili i Coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut a les Terres de l’Ebre. Alessio Fiorin és graduat en Internet de les coses, Big Data i Web, especialitzat en Intel·ligència Artificial i Ciberseguretat i investigador predoctoral. Tots dos són investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

La xerrada, adreçada a l’alumnat de Batxillerat que cursa les matèries de Biomedicina a primer curs i Biologia a segon, ha mostrat com és l’estudi de la resposta immunitària en el càncer de mama amb tècniques com les tincions histològiques i l’anàlisi d’imatges digitals, amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, sempre sota la supervisió de persones expertes. Tant Carlos López com Alessio Fiorin han estat tan clars en les seues exposicions com propers a l’alumnat, en una conferència que ha combinat rigor i divulgació.

Premi de la Societat Catalana de Biologia


L’estudiant de Batxillerat Idoia Mas Fernández ha estat guardonada amb l’Accèssit al Premi de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a un treball de recerca de Batxillerat, pel seu treball Estudi de la taxa de depredació dels quironòmids al camp d’arròs. Aquest projecte ha estat tutoritzat per la professora Patrícia Escrivà Beltri i realitzat a les instal·lacions de l’IRTA a Amposta.

El guardó ha estat lliurat durant La Nit de la Biologia, un acte que pretén reconèixer i fomentar les activitats de recerca, divulgació, emprenedoria i innovació en l’àmbit de les ciències biològiques que es duen a terme a casa nostra. El lliurament ha tingut lloc l’11 de juliol de 2024 al Claustre de l’IEC. L’acte ha estat presentat pel biòleg i reporter Pere Renom i l’espectacle ha estat conduït pel geòleg i fotògraf Xavi Bou.

El premi reconeix la qualitat i rellevància de la recerca duta a terme per Idoia, que ha demostrat un gran talent i compromís en aquest camp. Enhorabona!

Parc del Mussol

L’ecologia i les ciències ambientals formen part dels sabers treballats a Biologia de primer de Batxillerat. Per aquest motiu, aquest dimecres dia 29 de maig, l’alumnat de la matèria ha visitat el Parc del Mussol, a Amposta. De la mà de Ferran Latre, de l’associació Aula i Natura, han passat un matí al camp aprenent en un entorn singular.

El Parc del Mussol és un ambiciós projecte de restauració d’un antic abocador, ara reconvertit en refugi de biodiversitat. A aquesta finca de deu hectàrees es recreen distints hàbitats per atreure la fauna local. S’hi poden trobar oliveres monumentals, plantes aromàtiques, refugis per animals que fan caus, com ara conills o teixons, capses per a ocells i ratpenats, basses… Al llarg del matí, Ferran ha fet un recorregut pels diferents hàbitats, explicant la finalitat de cadascun d’ells. A l’aula de natura ha explicat la feina de restauració de la finca fins l’estat actual. L’alumnat ha pogut observar una família de xoriguers a la seua capsa niu, ha identificar papallones a l’àrea de plantes aromàtiques i ha presenciat l’anellament de sis exemplars de mallerenga carbonera.

Durant tot el matí, Ferran ha encomanat a l’alumnat el seu entusiasme per la natura a través del seu extens coneixement i la passió amb la qual el transmet. Tant l’alumnat com el professorat fa una valoració molt positiva de la jornada.

Activitat de camp al Parc Natural dels Ports

El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.

Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.

La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

Activitat divulgativa a l’IRTA d’Amposta

Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), s’ofereixen als centres de secundària activitats de divulgació científica. En aquest cas, l’alumnat de Biologia de primer de Batxillerat ha tingut l’oportunitat de visitar les instal·lacions de l’Estació Experimental de l’Ebre a Amposta aquest dimecres dia 10 d’abril.

Allí, el divulgador de la ciència Enric Sangrà ha fet una introducció del mètode científic i dels preceptes de l’agricultura regenerativa. A continuació, ha donat pas als investigadors Mar Català i Néstor Pérez, que han explicat les recerques que es duen a terme i han mostrat a l’alumnat els camps experimentals. Han animat als estudiants a dedicar-se a la investigació en el camp de l’agricultura, especialment des del vessant de l’enginyeria agrònoma, i han convidat, a qui vulgui, a realitzar amb ells la part experimental del seu treball de recerca de Batxillerat. Aquest curs ja han desenvolupat allí la seua investigació dues estudiants de segon curs, en una experiència que ha estat molt satisfactòria.

L’activitat, que en total ha tingut una durada d’un parell d’hores, ha estat una bona oportunitat per donar a conèixer aquesta institució que és a l’entorn més immediat del nostre centre educatiu i que fa una tasca amb un impacte directe sobre el territori.

Rapinyaires i humans: conferència i exposició

Aula i Natura és una associació de promoció del coneixement de les ciències naturals mitjançant l’organització de cursos, sortides i tallers. En la seua representació, el naturalista Ramiro Aibar ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV aquest dilluns dia 8 d’abril. Ha presentat la conferència Rapinyaires i humans a alumnat de Biologia i Geologia de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat.

Ha començat explicant com ha canviat la relació dels humans amb les rapinyaires a les últimes dècades. De considerar-les animals a erradicar, víctimes d’una mala fama deguda en bona part a llegendes i supersticions, a comprendre la bellesa i importància ecosistèmica d’aquestes aus per iniciar accions encaminades a la conservació. Ramiro ha destacat l’obra de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i la seua influència, identificant l’impacte de contaminants com el DDT sobre les xarxes tròfiques, com a punt de inflexió en aquesta relació. Hi ha mostrat, amb dades, com els números de parelles reproductores de distintes espècies han millorat considerablement amb aquest canvi de concepció. Això sí, ficant de manifest que encara hi ha moltes amenaces i que queda molta feina per fer.

Durant la presentació ha mostrat impactants imatges i fragments de vídeos on s’han pogut observar moments de l’alimentació, el vol o la caça d’algunes de les espècies. La conferència ha finalitzat amb un pòster amb impressionants dibuixos de l’il·lustrador Toni Llobet per a tot l’alumnat assistent, i la inauguració de l’exposició que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana.

Acte de cloenda del projecte Neuroart

El professorat del Departament de Ciències Naturals ha triat per votació les obres que ha elaborat l’alumnat de 4t d’ESO com a part del projecte Neuroart. El dia 12 de març, l’alumnat responsable de les obres seleccionades ha assistit a l’acte final del projecte, a Barcelona.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Neurociències de la Universitat de Barcelona i celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat una experiència única d’intercanvi i aprenentatge. Durant la gala, els estudiants han tingut l’oportunitat de conèixer les altres obres participants en el projecte i de defensar la seva pròpia davant d’un tribunal d’expertes en neurociències.

Ha estat una jornada enriquidora que ha promogut la interdisciplinarietat i la creativitat entre els joves talents científics.