Arxiu de la categoria: General

Llegir ciència per Sant Jordi

General,

Breu història de gairebé tot Bill Bryson

Com va anar el Big Bang? Què va fer desaparèixer els dinosaures? Quan van sorgir les primeres civilitzacions? On és el punt més llunyà de l’univers? Per què sempre ens fem preguntes sobre tot allò que ens envolta i, invariablement, acabem trobant una resposta tan senzilla que semblava impossible de ser plantejada? Totes les branques de la ciència s’apleguen i s’expliquen en aquest divertit, planer i ambiciós assaig d’un dels divulgadors científics més apassionats del món. Des de la geologia fins a la física quàntica, passant per les matemàtiques, la zoologia, la química i l’antropologia, el periodista Bill Bryson posa a l’abast de qualsevol lector curiós els enigmes més cotitzats per la ciència antiga i moderna.

Si un dit assenyala la llunya Toni Pou

Un dia de fa uns quants anys, el narrador d’aquest llibre va veure un vídeo a YouTube que el va espe­ronar a emprendre un viatge que el duria primer a Florència i més tard al desert xilè d’Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Per què llegir els clàssics i ell mateix un dels escriptors més impor­tants del segle XX, hi deia, sense cap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’un i l’altre, malgrat la rígida sepa­ració del saber en ciències i lletres?

Antic professor de física frustrat per les limi­tacions dels programes acadèmics, periodista es­pecialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà en el telescopi amb què Galileu va canviar el món ara fa 400 anys. Què si no un cert esperit artístic i molta imaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òpti­ca del segle XVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a les quals va arribar?
​
A Si un dit assenyala la lluna, Toni Pou ens fa partícips d’una original aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja, especula, viatja, fabula, dub­ta, explica anècdotes, es deixa endur per les gi­ragonses de l’atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat…

Una serie de eventos afortunados Sean B. Carroll

Les coses succeeixen per alguna raó o són fruit de l’atzar? Filòsofs i teòlegs han reflexionat sobre aquesta qüestió durant mil·lennis, però no ha estat fins avui que els descobriments científics l’han resolt: vivim en un món on impera l’aleatorietat.

Com qualsevol altra espècie, els humans som aquí per accident. Però quantes coses van haver de passar de certa manera i no d’una altra perquè existíssim? Des de l’impacte tremendament improbable d’un asteroide contra la Terra fins als canvis a la seva òrbita durant l’Edat de Gel o les alteracions invisibles a les gònades dels nostres ancestres, som producte d’una sorprenent sèrie d’esdeveniments afortunats.

Inspirat en figures com Kurt Vonnegut i els Monty Python i escrit per un dels millors divulgadors científics de l’actualitat, aquest és el relat irresistiblement entretingut i estimulant sobre un dels aspectes més importants i menys apreciats de la vida. Una exploració sorprenent de l’atzar com a origen de tota la bellesa i la diversitat del món.

Premis de la Setmana de la Ciència 2021

General, ,

Durant el mes de novembre l’alumnat ha presentat pòsters científics i experiments a l’aula i ha participat a un concurs fotogràfic. Els millors treballs han merescut un premi i un diploma.

Els premis de primer cicle d’ESO han estat per a Max Ramon, de 1r d’ESO A, l’equip format per Eirian Cruz, Iván Moya, Pau Prieto i Dúnia Rangel, de 1r d’ESO B, l’equip de Mireia Ciscar, Guillem Gas, Sergi Palomanes i Sacha Velasquez, de 1r d’ESO C, l’equip d’Èrika Artells, Iasmina Baba, Miriam Estudillo i Aran Homs, de 1r d’ESO D, i el d’Aina Bailach, Alba Fosch, Pau Fosch i Martí Salvadó, de 1r d’ESO E.

A segon cicle d’ESO han guanyat l’equip d’Isaac Artells i Mohamed Karkach, de 3r d’ESO A, l’equip de Mario Ramos, Ivan Tomás i Pau Tomàs, de 3r d’ESO E, l’equip d’Idoia Mas i Norah Falcó, de 4t d’ESO A, l’equip de Guillem Sanchez, Miquel Garcia, Hector Bayo i Jordi Solé, de 4t d’ESO B i Denisa Bonchis, també de 4t B.

A Batxillerat han estat guanyadors l’equip de Júlia Conde i Aina Reverter, l’equip de Nora Gilabert i Laia Casanova, l’equip d’Àlex Palomanes i Nora Roiget, tots ells de 1r de Batxillerat A, Àlex Arjona, de 2n de Batxillerat A i l’equip format per Sara Flos, de 2n de Batxillerat A i María Díez, de 2n de Batxillerat B.

Ecologisme real

General, , , , , ,

José Miguel Mulet ha estat el protagonista de la desena edició del cafè científic, que ha tingut lloc el dilluns dia 15 de novembre a la sala d’actes de l’Institut amb una xerrada amb el tema de la seva última obra com a fil conductor. S’ha parlat de sostenibilitat alimentària, d’energies o de formes de transport, entre altres aspectes, i l’alumnat del Batxillerat científic, professorat i el públic general que ha volgut acompanyar-nos han tingut l’oportunitat de preguntar al ponent sobre qüestions diverses relacionades amb la sostenibilitat, la temàtica central de l’edició d’enguany de la Setmana de la Ciència.

Dones de Ciència

General, , ,

Durant aquesta Setmana de la Ciència es pot visitar a l’entrada del nostre Institut l’exposició Dones de Ciència, cedida per l’Institut Català de les Dones, per iniciativa de la comissió de coeducació del nostre centre. En ella es pot fer un recorregut per la biografia de dones que van estar pioneres en àmbits científics i tecnològics tan distints com la física, la biologia, la medicina, l’arquitectura o les matemàtiques.

Cafè científic amb José Miguel Mulet

General, , , , , , , ,

El dilluns 15 de novembre a les 16:30 h J. M. Mulet ens acompanyarà en una nova edició del cafè científic sota el títol de la seva última obra: Ecologisme real. Serà una conferència oberta a estudiants, famílies, professorat i tota la comunitat educativa, en la qual hi haurà l’oportunitat de preguntar al ponent i debatre sobre la importància de la ciència a la societat.

El canvi climàtic és una realitat indiscutible de la qual ja estem notant els efectes i, si no ho frenem, els resultats seran catastròfics per a la humanitat. Les decisions que prenem dia rere dia tenen un impacte directe en el medi ambient i si les canviem podem aconseguir que la nostra petjada ambiental es redueixi al mínim. Però quines són les accions que de debò el protegeixen? Quina dieta és la més respectuosa? És millor comprar un cotxe elèctric? Per què el rebut de la llum és tan car si la llum solar i el vent són gratis? Existeix l’obsolescència programada? Com puc reduir la petjada ecològica de casa meva o la de les vacances?

J. M. Mulet desmenteix molts dels rumors sobre la cura de l’entorn des d’una perspectiva científica. Així, descobrirem que bona part de les propostes que han defensat les organitzacions ecologistes durant aquests anys no tenen una base científica i que, d’aplicar-les, els resultats poden ser nefastos per als ecosistemes.

Ser ecologista de veritat i fugir del postureig és més fàcil del que pensem amb ajuda de la ciència. Benvingudes i benvinguts a l’ecologisme real.

J. M. Mulet (Dénia, 1973) és catedràtic de Biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix ​​una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes que tracta de desenvolupar plantes tolerants a la sequera i al fred. També és director del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Ha rebut el Premi Tesla de divulgació científica (2015) i el  Premi a l’excel·lència docent del Consell Social de la UPV (2017). En la seva faceta de divulgador científic, ha publicat Los productos naturales, ¡vaya timo!, Comer sin miedo (Premi Prismas 2014 al millor llibre de ciència editat en castellà), Medicina sense enganys, La ciència a l’ombra, Transgénicos sin miedo, ¿Qué es comer sano? i ¿Qué es la vida saludable? Col·laborador de diversos podcasts i programes de ràdio, també és autor de la secció Ciencia sin ficción a El País Semanal, de Fotogrames de ciència a la revista de divulgació científica Mètode i del blog Tomates con genes, a més de ser molt actiu a Twitter (@jmmulet).

Trobareu aquí l’activitat al web de la Setmana de la Ciència i aquí el cartell promocional. Us animem a vindre!

Setmana de la Ciència 2021

General,

Durant el mes de novembre se celebrarà a Catalunya la 26a Setmana de la Ciència. Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Economia Creativa per al Desenvolupament Sostenible, de l’Any internacional de les Fruites i Verdures, de l’Any Europeu del Ferrocarril i del Centenari de Naixement del Servei Meteorològic de Catalunya, enguany la Setmana de la Ciència se centrarà en el tema de la sostenibilitat.

La Setmana de la Ciència és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) a la qual ens unim el professorat del Departament de Ciències Naturals de l’Institut Ramon Berenguer IV amb les següents activitats (llegiu aquí el programa complet):

  • Exposició Dones de Ciència
  • Ral·li fotogràfic
  • Fem Ciència a l’aula
  • Pòster científic
  • Conferències
  • Tallers científics i visita al CosmoCaixa i al MNACTEC
  • Tallers científics a l’Institut
  • Cafè Científic amb J. M. Mulet
  • Lliurament de premis de la Setmana de la Ciència 2021

Llegir ciència per Sant Jordi

General, , , , , , , , , ,

L’esperit del temps Martí Domínguez

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

L’embrió inconformista. Com influeix en la nostra evolució el desenvolupament embrionari Jordi Garcia-Fernàndez i David Bueno

Els embrions poden semblar-nos éssers indefensos, però poques persones saben que són uns inconformistes nats: qualsevol modificació genètica que afecti el seu desenvolupament es traduirà en canvis anatòmics o funcionals en els adults que, per lleus que puguin semblar, són la clau de volta de l’evolució i de la selecció natural. Canviar per sobreviure, sobreviure per canviar. Si els embrions no estiguessin abocats al canvi, l’evolució dels metazous, és a dir, de tots els animals, no hauria estat possible. L’evolució i el desenvolupament embrionari formen un aliatge biològic resistent i flexible. Aquest és el camp d’estudi de l’evo-devo, una nova disciplina científica que investiga com els mecanismes evolutius fan possible que organismes que comparteixen un mateix avantpassat, com els cucs, els insectes i els vertebrats, siguin tan diferents. Però són diferents només en aparença, perquè una de les principals troballes de l’evo-devo és que genèticament tenen molt en comú. Amb un llenguatge assequible, exemples sorprenents i experiments fascinants, el lector descobrirà com i per què el desenvolupament embrionari condiciona l’evolució, inclosa la dels humans.

Por qué creemos en mierdas. Cómo nos engañamos a nosotros mismos Ramón Nogueras

Mai abans en la història de la humanitat hem tingut més accés a informació que ara. Mai abans el nostre coneixement sobre el món en què vivim i el seu funcionament ha estat comparable al que tenim ara. I no obstant això, com és possible que creguem fermament en rumors i supersticions? Per què donem per bones i difonem històries i notícies que mai han passat? Què explica que, tot i les evidències, no estiguem disposats a canviar d’opinió o a modificar-la si més no? Les respostes a aquestes preguntes, com veurem en el llibre, tenen a veure amb múltiples causes. Per començar, analitzarem per què els éssers humans distem molt de ser éssers racionals. Entendrem com processem la informació d’una manera que està lluny de ser objectiva perquè, en definitiva, busquem creure el que volem creure. Examinarem per què la nostra memòria no és fiable i com elaborem falsos records d’una manera perfecta. Un viatge apassionant que ens ajuda a comprendre que gairebé tot el que creiem sobre el món i sobre nosaltres mateixos està malament.

Premis de la Setmana de la Ciència 2020

General, ,

El professorat de Ciències s’ha enfrontat a la difícil tasca de triar els millors treballs presentats per celebrar la Setmana de la Ciència, en una edició que ha destacat per l’alta qualitat de moltes de les produccions presentades. Els premiats han rebut un diploma i un val per material escolar. L’alumnat guardonat enguany ha estat el següent:

A primer cicle d’ESO, els grups formats per Aitor Mateos Bonet, Àlex Fontanet Pons, Júpiter Huguet Costes i Jan Gil Pino; Íngrid Casanova Fornós, Miquel Balada Climent, Beth Escurriola Esmel i Karina Copil; Joan Solé Matamoros i Adrià Porres Pérez; i Nerea Sech Rozas, Ayla Pech Espuny, Júlia Ferreres Capella i Salma Urquizu Rodríguez, per la qualitat dels pòsters científics presentats.

A segon cicle d’ESO, Jimena Valenzuela Sarubii, pel seu relat científic, l’equip format per Àlex Palomanes González, Aina Reverter Láinez i Nora Roiget Múria, pel seu pòster científic, Laia Matamoros Morales i Verònica Montoya Conejero, per l’experiment que han gravat en vídeo, i Ximo Cifuentes Ventura i Arnau Messeguer Sancho, pel vídeo sobre les dones científiques.

A Batxillerat, Katherine Mafla Tapia, Marc Cobos Roig, Judit Pagà Capseta i Gemma Lluís Porres, pel seus relats científics; Judit Ramírez Ribas, Júlia Socoró Reverter i Laura Codorniu Jurado, pels seus pòsters científics; Kevin Ruiz Segarra, Judit Ramírez Ribas i Noèlia Heredero Torres, pels experiments que han gravat en vídeo; i Gina Porres Albacar, Martina Tolòs Campàs, Paula Bosch Vidal, María Díez Gallego, Joana Bel Barberà i Laia Cabré Navarro, pel seus vídeos sobre dones científiques.

A tothom, gràcies per la participació, i enhorabona als guardonats!