Mostra tots els articles de vramiro

Lithops spp.

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Lithops spp.
Família: Aizoàcies
Nom comú: lithops, piedras vivas, piedras vivientes, cacto piedra, cactus piedra, plantas piedra
Nom de l’alumne: Lea Tomas Forné
Data i lloc: A l’habitació de casa meva. El dia 6 d’octubre de 2012
Hàbitat: No ha d’estar a l’aire lliure per dues raons, les pluges i ruixades, que podrien fer esclatar la planta en agafar massa aigua i els ocells que podrien picotejar-los o altres insectes que podrien fer-los malbé. Llum: no els convé excessiu sol, han d’estar més aviat ombrejats. Solar 6 a 7 hores (indirecta, molt important). En interior tenir en compte que aquestes plantes requereixen gran intensitat de llum per afavorir el creixement i més encara la floració. Tenir almenys 250-400 watts per metre quadrat (20W-40W peu quadrat).
Descripció:
– Són gairebé idèntiques a les pedres de la regió.
– Els Lithops adoptar la forma de pedres per no ser digerits pels animals.
– Consten de dues fulles.
– Alçada: 5 cm. Diàmetre: 1-3 cm, segons varietats.
– Mida màxima de 8 cm d’ample i 20 cm d’extensió a 10 anys.
– Creixen com exemplars aïllats o formant grups.
– La majoria dels Lithops fan les seves flors a la tardor i al principi de l’hivern.
– Per la ranura que hi ha entre les dues fulles apareix una flor perfumada de 2 a 4 cm de diàmetre, amb nombrosos pètals estrets (25-50 mm de longitud).
– S’assemblen a margarides, són de color groc o blanc segons les varietats i s’obren per les tardes dels dies més assolellats.
– El fruit conté nombroses llavors, s’obre en el moment de les pluges.
– Flor color blanc o groc amb centre groc.
– Creixement lent.
– La seva etapa de creixement va de juliol a novembre (Hemisferi Nord), o el que és el mateix, entre l’estiu a entrada la tardor.
– A la primavera el que queda de la tija antiga és una espècie de paper, que envolta la nova.
– Quan cau una mica d’humitat, rosada o pluja la tija nova emergeix de l’antiga.
– Longevitat: és possible mantenir la planta al mateix test durant uns 10 o 20 anys.
Fonts d’informació: fichas.infojardin.com
Relació: S’usa com a planta ornamental.

Jasminum officinale

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom Científic: Jasminum officinale
Família: Oleàcies
Nom Comú: gessamí, jasmin, jazmín, jasmiminum, jasmine
Nom de l’alumne: Sandra Tomàs Front
Data i lloc: Diumenge 30 de Setembre del 2012, lloc a la terrassa de casa meva
Hàbitat: Zones tropicals de Euràsia
Descripció: Arbust que s’enfila que pot fer de 4 fins a 6 metres d’alçada. El gessamí blanc comú es típic del Sud d’Àsia, de fulles pinnades i flors blanques i fragants. El gènere Jasminum té unes 300 espècies d’arbustos. La seva reproducció és sexual per llavors, el gessamí és una flor d’estiu i floreix de’agost fins octubre.
Relació amb l’ésser humà: La utilitzen amb el té per la beguda o per al bany de té. Normalment s’usa l’oli del Jasmin en el massatge i acupuntura. El gessamí és una medicina excel·lent en aromateràpia per tractar la depressió i condicions del nervi.

Aloe vera

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Aloe vera
Família: Liliàcies
Nom comú: àloe vera (català), aloe vera (castellà), aloe vera (anglès). També se la coneix com atzavara vera, sèver o bàlsam de jardí.
Nom de l’alumne: Òscar Davila Bel
Data i lloc: A la terrassa de casa meva. El dia 3 d’octubre de 2012.
Hàbitat: Es poden trobar en climes secs (Espanya: Illes Canàries i Illes Balears), al nordest d’Àfrica i sobretot en zones com els Estats Units.
Descripció: Planta de fulla perenne que pot assolir fins els 13 metres d’altura. És hermafrodita i es caracteritza per la seva arrel fasciculada. La tija és llenyosa, curta, cilíndrica i robusta d’uns 30 a 50 cm en les espècies adultes.
Fonts d’informació: ca.wikipedia.org
Relació: S’usa com a planta medicinal perquè cura moltes de les ferides greus. S’usa per la part de Somàlia, a causa de la falta de medicines.

Rosmarinus officinalis

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Rosmarinus officinalis L.
Família: Labiades
Nom comú: romaní, romer (català), romero (castellà), rosemary (anglès), romarin (francès), Rosmarin (alemany), rozmarin (romanès), ندى الجبل (àrab)

Nom de qui ha fet la fotografia: Vicent Ramiro
Data i lloc de la fotografia: 16 de setembre de 2012, Sòl-de-riu, Alcanar
Hàbitat: jardí
Descripció: Planta de port arbustiu, de fulles perennes, lineals, dures i amb l’anvers blanquinós perquè està cobert per pilositat. Les flors blaves amb dos llavis ben marcats són molt característiques i són aromàtiques. Pot florir tot l’any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altra al principi de la primavera (herbarivirtual.uib.es).
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: Ús gastronòmic: s’utilitza com a condiment i com a espècia a la cuina. Les fulles tenen olis essencials que tenen propietats farmacològiques. També s’utilitza com a planta ornamental en jardins. Pol·linització entomòfila: duta a terme per insectes, com ara abelles, atretes per la mel de les fulles (mel de romer) (ca.wikipedia.org).

Herbari virtual

2n ESO, ,

Entre els alumnes de 2n ESO farem un petit herbari virtual, és a dir, una recopilació d’informacions sobre algunes de les plantes del nostre entorn. Ho farem de la següent manera:

Cada alumne ha de fer una foto a una planta o a una part representativa de la mateixa (les seues fulles, o les seues flors, per exemple). Pots triar la planta que vulgues; això sí, no es pot repetir, així que abans de decidir-te, val la pena que faces un cop d’ull a les que ja hi figuren a l’herbari. Pots fer-ho fent clic sobre l’etiqueta Herbari virtual. També podeu anunciar quina planta fareu al corresponent fòrum al Moodle. Com més aviat et decideixes, més tindràs on triar.

Per poder demostrar que la foto que inclous l’has feta tu, i no l’has trobada, per exemple per Internet, en la foto ha d’aparèixer el logotip de l’herbari, que és el que acompanya aquesta entrada: fes clic sobre ell, imprimeix-lo, i fotografia’l juntament amb la planta.

La fotografia ha d’anar acompanyada d’una certa informació:

  • Nom científic en llatí. Ha d’estar ben escrit: com que és un nom llatí, va en cursiva. Consta de dues paraules (el gènere i l’espècie): la primera sempre ha de començar per majúscula; la segona, tota en minúscules.
  • Família a la qual pertany la planta.
  • Nom comú en català, en castellà i en anglès. Pots incloure alguna altra llengua, si estudies francès o alemany, per exemple, o si en coneixes alguna altra, com l’àrab o el romanès, etc.
  • Nom de l’alumne que ha fet la fotografia.
  • Data i lloc on vas prendre la imatge.
  • Hàbitat: bosc, matollar, dunes, jardí, camp conreuat…
  • Descripció de la planta: port (herbaci, arbustiu, arbori), tipus de fulles, etc. Has d’incloure sempre les fonts d’on has obtingut la informació, per exemple, l’enllaç, si l’has trobada per Internet.
  • Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: si té alguna propietat medicinal, o és tòxica, si s’utilitza en alimentació o com a planta ornamental, si és pol·linitzada per algun animal, o presenta simbiosi o parasitisme, etc.

Perquè aparega la teua contribució a l’herbari virtual has de penjar al nostre Moodle dos arxius: una imatge amb la fotografia i un document de text amb la informació sobre la planta. La nota d’aquest treball es tindrà en compte en la qualificació de la matèria de Ciències naturals.

Pots consultar altres herbaris virtuals per fer-los servir com a referència o per obtindre informació (recorda que has d’incloure l’enllaç de les fonts bibliogràfiques). Des de les Universitats de València i de les Illes Balears, l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental ens acosta tota la saviesa al voltant d’espècies vegetals. Estan agrupades per famílies, per nom científic, per nom popular català i per nom popular castellà. Igualment d’interessant i ben organitzat és l’herbari virtual de la pàgina www.floraCatalana.net.

Ànims i no t’ho deixes per a l’últim moment!

Per què explorar l’espai?

1r BAT, 1r ESO, General, , ,

Arran de la informació que ens arriba des de la sonda Curiosity, que ha ficat de nou d’actualitat l’exploració espacial, tornem a sentir veus que es fan una pregunta que, per altra banda, és lògica: per què gastar tants recursos econòmics en la investigació d’altres móns, quant tenim tantes urgències que resoldre al nostre? Aquesta és una qüestió tan vella com el programa espacial i que, malgrat els avenços d’aquest, continua vigent. Potser no s’han sabut publicitar suficientment els beneficis d’aquesta investigació, que podríem resumir en els següents punts: desenvolupament de la ciència i la tecnologia, amb un major coneixement de la natura i les conseqüents aplicacions pràctiques, no sols en els viatges interestelars, sinó també a la nostra vida diària i, no menys important, la col·laboració necessària entre nacions que podria substituir a la guerra com a motor de la innovació científica i tecnològica.

Però molt millor explicat està en la carta que Ernst Stuhlinger, directiu científic de la NASA en 1970, va escriure en resposta a la germana Mary Jucunda, una monja que des des Zàmbia li va escriure per demanar-li com es podien dedicar tants diners en viatjar a Mart quan a la Terra hi ha xiquets que moren de fam. La carta, traduïda fa unes setmanes a Amazings, és llarga, però val la pena dedicar-li uns minuts:

Estimada Germana Mary Jucunda,

La seua carta ha estat una de tantes que m’arriben cada dia, però m’ha commogut més profundament que totes les altres perquè ve d’una ment inquieta i un cor compassiu. Intentaré respondre a la seua pregunta el millor que puga.

Primer, però, m’agradaria expressar la gran admiració que sento per vostè i per les seues valentes germanes, perquè esteu dedicant la vostra vida a la més noble causa de l’ésser humà: ajudar als seus semblants necessitats.

Pregunta en la seua carta com puc suggerir que es gasten milers de milions de dòlars en un viatge a Mart, en un moment en què molts xiquets moren de fam a la Terra.

Sé que no espera vostè una resposta com “Oh, no sabia que hi havia xiquets morint-se de fam, però des d’ara deixarem d’explorar l’espai fins que la humanitat haja resolt aquest problema!”. En realitat, sé de l’existència de xiquets famolencs molt abans de saber que un viatge al planeta Mart és tècnicament possible. No obstant això, com molts altres, crec que viatjar a la Lluna, i després a Mart i altres planetes, és una aventura que hem d’emprendre ara, i fins i tot crec que aquest projecte, a la llarga, contribuirà més a la solució d’aquests greus problemes que tenim aquí a la Terra que molts altres potencials projectes d’ajuda que s’estan debatent i discutint any rere any, i que són tan lents a l’hora de proporcionar ajuda tangible.

Continua la lectura de Per què explorar l’espai? →

Treballs CMC

1r BAT,

En la matèria de Ciències per al món contemporani anem a buscar les connexions entre els coneixements científics i l’actualitat que ens envolta. Ho farem de la següent manera:

1. Per parelles, o grups de tres, ens repartirem les unitats del temari, de forma que cada grup haurà de fer un treball sobre la unitat que ha triat o li ha tocat. El treball consistirà en buscar una notícia d’actualitat (ens podem remuntar fins a sis mesos enrere) relacionada amb la vostra unitat. Haureu d’explicar, amb les vostres paraules, però d’una forma clara i rigorosa, en què consisteix la notícia, perquè qualsevol persona, sense ser experta en el tema, la pogués entendre. En aquesta explicació heu d’incloure el principals continguts de la unitat. En definitiva, es tracta que expliqueu el tema a partir d’una notícia relacionada (lligant-ho, i fent que tinga un sentit, és clar). El redactat ha de ser com més breu, millor; no es tracta de fer un treball feixuc, sinó amb la mínima extensió que necessiteu per explicar amb claredat i concisió la notícia i els continguts relacionats.

2. A continuació, haureu d’elaborar una presentació digital (PowerPoint, Impress, el que vulgueu…) i exposar, en una sessió de classe, el vostre treball a la resta de companys. Cadascun d’ells avaluarà la vostra exposició i presentació (vosaltres també us autoavaluareu) a través d’un qüestionari al nostre Moodle i, juntament amb la nota del professor, aquesta computarà un percentatge de la vostra nota de la matèria.

Per a triar la unitat sobre la que fareu el treball heu de ficar un comentari al fòrum corresponent del nostre curs de Moodle, on figure el nom dels components del grup i el tema que trieu (que no pot haver estat escollit per altre grup). L’assignació es farà seguint l’orde en què heu enviat el vostre comentari al fòrum. Si us dóna igual, feu-ho saber igualment.

Prèviament a la presentació oral haureu de penjar al Moodle dos arxius: el document de text amb el vostre treball escrit i la presentació digital. L’exposició del treball es farà en dates acordades, dins la unitat didàctica corresponent. Així, la resta de sessions es dedicaran a completar, aclarir, treballar amb més profunditat… els continguts de la mateixa. Els vostres treballs, amb les correccions necessàries, si escau, es penjaran en aquest mateix espai web perquè els vostres companys hi puguen accedir per si els volen consultar per estudiar per a la prova escrita. Sols haureu de fer clic sobre l’etiqueta Treballs CMC.

Ànims i bona feina!

Cerca notícies a les seccions de ciència, salut i tecnologia dels mitjans de comunicació:

3cat24cat-1

rtve

periodico

el-pais-logo-ahora

publico

elmundo

logo-abc-2

Brosteja blocs relacionats amb la ciència:

– Top blocs de ciència

– Top blocs de medi ambient

– Top blocs de Biologia

– Top blocs de tecnologia

Si creus que aquí hi hauria de figurar algun enllaç que consideres interessant i no hi és, deixa aquesta informació en forma de comentari en aquesta entrada.

Investigació espacial

1r BAT, 1r ESO, , , , , ,

Una sèrie d’esdeveniments que han estat notícia recentment han ficat de nou d’actualitat la investigació espacial, per motius distints. Per una banda el recent aniversari del llançament de les sondes Voyager, per altra, la mort de la primera persona que va trepitjar la Lluna i finalment i sobretot, les notícies que sobre Mart ens envia la sonda Curiosity.

Neil Armstrong va passar a la història quan, l’any 1969 va ser la primera persona que va ficar un peu al nostre satèl·lit natural, La Lluna, com a culminació del programa espacial Apol·lo 11. Seua és la famosa frase:

Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat.

Juntament amb ell viatjaren Buzz Aldrin, que també va passejar per  La Lluna, i Michael Collins. Aquesta fita, efectivament una de les més importants assolides mai per l’ésser humà, va fascinar tota una generació que ho va viure en directe (o quasi) a través dels mitjans de comunicació. I com davant molts altres esdeveniments d’aquesta dimensió, és relativament comú trobar algú que nega que una cosa així va succeir realment. Com a antídot, o per als escèptics, recomano aquesta entrada a La ciencia y sus demonios.

El passat mes d’agost Neil Armstrong moria als 82 anys d’edat, i amb ell se’n va un dels mites de la carrera espacial i una de les icones del segle XX.

Llegeix l’entrada a Amazings »

Al voltant de la mateixa data es celebrava l’aniversari del llançament de les dues sondes Voyager que, trenta-cinc anys després, continuen enviant informació ja des dels límits del nostre Sistema Solar. A més, aquestes sondes inclouen un disc amb informació que es va enviar en el supòsit hipotètic que una civilització extraterrestre es trobés amb la Voyager i fos capaç de reproduir-lo. En aquest disc s’inclouen des de salutacions i missatges en distints idiomes, músiques diverses i imatges del nostre planeta. Carl Sagan, coordinador del projecte, va definir-ho com “un missatge en una ampolla enviat a l’oceà còsmic”.

També el passat mes d’agost aterrava a Mart la sonda Curiosity, nom amb què és conegut l’últim intent d’explorar el veí planeta roig, i el més susceptible d’haver tingut aigua líquida i, per tant vida, del nostre entorn. Aquesta característica de Mart és, precisament, un dels objectes d’estudi de la misió espacial. La maniobra d’aterratge de la sonda a la superfície marciana va ser un experiment tan arriscat, que els tècnics de la NASA el qualificaren prèviament com els “set minuts de terror”, en referència al temps que s’esperava que durès la mateixa. El resultat satisfactori ha fet d’aquesta la última fita, de moment, en la investigació fora del nostre planeta.

Consulta la secció Curiosity / Viaje a Marte de El País »

Comencen les classes del curs 2012-2013

General

Comença per als nostres estudiants el curs 2012-2013, marcat, una vegada més, per la disminució de recursos a l’escola pública: augmenta la càrrega de feina del professorat, el número d’alumnes per aula i el preu del material escolar, al mateix temps que disminueix el sou del professorat i les baixes no es cobriran els deu primers dies.

En aquest context, la principal novetat al nostre Institut és la jornada intensiva, o compactada, amb un horari de 8:30h a 15:00h, amb un esbarjo de mitja hora a les 11:30h, i sense classes per les tardes per a l’alumnat. El nostre ha estat un dels centres autoritzats pel Departament d’Ensenyament a fer aquest horari, després de debatre i consultar els distints sectors de la comunitat educativa. El nou marc horari, no mancat de polèmica, que fins ara només feien a Catalunya cinc centres a mode de prova, i que és el més comú als instituts de secundària de la resta de l’Estat, permetrà disposar de les tardes lliures d’horari lectiu de la forma que els alumnes i les famílies vulguen o puguen, així com estalviar despeses de llum i calefacció i prescindir del menjador escolar. De moment es farà durant aquest curs, a falta d’avaluar la conveniència de la seua continuïtat.

Ànims, que ja comença el curs, i bona feina!

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

1r BAT, 2n BAT, , , ,

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!