Mostra tots els articles de vramiro

Investigació espacial

Una sèrie d’esdeveniments que han estat notícia recentment han ficat de nou d’actualitat la investigació espacial, per motius distints. Per una banda el recent aniversari del llançament de les sondes Voyager, per altra, la mort de la primera persona que va trepitjar la Lluna i finalment i sobretot, les notícies que sobre Mart ens envia la sonda Curiosity.

Neil Armstrong va passar a la història quan, l’any 1969 va ser la primera persona que va ficar un peu al nostre satèl·lit natural, La Lluna, com a culminació del programa espacial Apol·lo 11. Seua és la famosa frase:

Un petit pas per a l’home, un gran pas per a la humanitat.

Juntament amb ell viatjaren Buzz Aldrin, que també va passejar per  La Lluna, i Michael Collins. Aquesta fita, efectivament una de les més importants assolides mai per l’ésser humà, va fascinar tota una generació que ho va viure en directe (o quasi) a través dels mitjans de comunicació. I com davant molts altres esdeveniments d’aquesta dimensió, és relativament comú trobar algú que nega que una cosa així va succeir realment. Com a antídot, o per als escèptics, recomano aquesta entrada a La ciencia y sus demonios.

El passat mes d’agost Neil Armstrong moria als 82 anys d’edat, i amb ell se’n va un dels mites de la carrera espacial i una de les icones del segle XX.

Llegeix l’entrada a Amazings »

Al voltant de la mateixa data es celebrava l’aniversari del llançament de les dues sondes Voyager que, trenta-cinc anys després, continuen enviant informació ja des dels límits del nostre Sistema Solar. A més, aquestes sondes inclouen un disc amb informació que es va enviar en el supòsit hipotètic que una civilització extraterrestre es trobés amb la Voyager i fos capaç de reproduir-lo. En aquest disc s’inclouen des de salutacions i missatges en distints idiomes, músiques diverses i imatges del nostre planeta. Carl Sagan, coordinador del projecte, va definir-ho com “un missatge en una ampolla enviat a l’oceà còsmic”.

També el passat mes d’agost aterrava a Mart la sonda Curiosity, nom amb què és conegut l’últim intent d’explorar el veí planeta roig, i el més susceptible d’haver tingut aigua líquida i, per tant vida, del nostre entorn. Aquesta característica de Mart és, precisament, un dels objectes d’estudi de la misió espacial. La maniobra d’aterratge de la sonda a la superfície marciana va ser un experiment tan arriscat, que els tècnics de la NASA el qualificaren prèviament com els “set minuts de terror”, en referència al temps que s’esperava que durès la mateixa. El resultat satisfactori ha fet d’aquesta la última fita, de moment, en la investigació fora del nostre planeta.

Consulta la secció Curiosity / Viaje a Marte de El País »

Comencen les classes del curs 2012-2013

Comença per als nostres estudiants el curs 2012-2013, marcat, una vegada més, per la disminució de recursos a l’escola pública: augmenta la càrrega de feina del professorat, el número d’alumnes per aula i el preu del material escolar, al mateix temps que disminueix el sou del professorat i les baixes no es cobriran els deu primers dies.

En aquest context, la principal novetat al nostre Institut és la jornada intensiva, o compactada, amb un horari de 8:30h a 15:00h, amb un esbarjo de mitja hora a les 11:30h, i sense classes per les tardes per a l’alumnat. El nostre ha estat un dels centres autoritzats pel Departament d’Ensenyament a fer aquest horari, després de debatre i consultar els distints sectors de la comunitat educativa. El nou marc horari, no mancat de polèmica, que fins ara només feien a Catalunya cinc centres a mode de prova, i que és el més comú als instituts de secundària de la resta de l’Estat, permetrà disposar de les tardes lliures d’horari lectiu de la forma que els alumnes i les famílies vulguen o puguen, així com estalviar despeses de llum i calefacció i prescindir del menjador escolar. De moment es farà durant aquest curs, a falta d’avaluar la conveniència de la seua continuïtat.

Ànims, que ja comença el curs, i bona feina!

Groenlàndia i els efectes del canvi climàtic

Reprenem el curs i, amb ell, algunes de les notícies destacades a l’estiu en l’àmbit de les Ciències. Una d’elles, que va estar mal interpretada en molts mitjans de comunicació, donant-li un caire sensacionalista, ha estat l’anòmal desgel que va experimentar la superfície de Groenlàndia el mes de juliol. Aquest va estar el més important dels últims 30 anys, des de que els satèl·lits de la NASA arrepleguen aquestes dades. La pàgina de l’agència espacial nord-americana informava que l’extensió en què s’havia fos el gel superficial de Groenlàndia, que al mes de juliol sol estar al voltant del 50%, enguany ha arribat a ser del 97%. Això no vol dir que s’haja fos la totalitat de la capa de gel en tota la seua profunditat, amb un gruix d’uns dos quilòmetres de mitjana, que en alguns punts arriba a ser de més de tres quilòmetres (!), la qual cosa hagués suposat un augment del volum d’aigua que s’hagués deixat notar en forma d’un notable augment del nivell de la mar, sinó que és la part superficial d’aquesta capa de gel la que ha experimentat fusió.

La causa sembla haver segut una onada de calor que afectava la zona, i per l’estudi dels nuclis de gel glacial, que ens permeten conèixer la història de fusions i posterior congelació de l’aigua, la última vegada que va ocórrer alguna cosa semblant va ser fa 150 anys.

Llegit a El Periódico i Amazings »

Aquesta entrada relacionada amb les Ciències de la Terra, serveixi també per donar ànims als estudiants que el proper dimarts dia 4 es presenten a la convocatòria de setembre de les PAU, perquè els hi vaja tan bé com als seus companys del nostre centre que van fer la prova de CTMA a la convocatòria de juny; la seua nota mitjana en aquesta matèria ha estat un punt superior a la mitjana de Catalunya! Sols cap esperar que aquest bon resultat haja contribuït a aconseguir una nota que els permeta accedir als estudis desitjats.

Igualment, molta sort a tots els estudiants d’ESO i 1r de Batxillerat que el mateix dia 4 es presenten a les proves extraordinàries, que, per primera vegada en molts anys, tornen al setembre.

El curs 2012-2013 està a punt de començar!

S’han acabat les classes!

Enguany no he pogut resistir-me a la temptació d’acabar el curs amb una entrada dedicada a l’entranyable i estrafolari Alice Cooper i el seu clàssic School’s out, un himne a la desobediència i la transgressió que celebra, com clarament anuncia el seu títol, que s’ha acabat l’escola!

Creador d’un estil propi, el teatral shock rock, el mateix Alice explica que la inspiració per a la cançó li va vindre en fer-li la pregunta: Quins són els millors tres minuts de la teua vida?, a la que va respondre que aquests són dues vegades a l’any: els tres minuts previs a obrir els regals de Nadal, i els últims tres minuts de l’últim dia de classes a l’escola.

“Si podem captar aquests tres minuts en una cançó, serà una cosa gran!”

Continua la lectura de S’han acabat les classes!

Un treball de recerca sobre el treball de recerca

Com s’ho van fer antics companys per tirar endavant el seu treball? Per quins entrebancs van passar i com ho van solucionar? Com és que sempre hem de començar de zero, sense disposar de cap testimoni ni constància de l’experiència?

Pots trobar respostes a aquestes preguntes a la pàgina web de TR: La Pel·lícula, un documental que tracta sobre l’experiència de fer el treball de recerca… des de la perspectiva d’un alumne més.

Terratrèmol a l’atmosfera

Demà comencen a Catalunya les Proves d’Accés a la Universitat. En els propers dies els estudiants es juguen, amb la seua nota, l’entrada al grau i/o la facultat on volen estudiar. Són dies de nervis i de l’últim esforç en un curs ja de per sí dur com és 2n de Batxillerat.

Una última entrada relacionada amb el que, previsiblement, prodria ser un dels temes estrella d’alguna de les preguntes de l’examen de Ciències de la Terra i el medi ambient: el terratrèmol del Japó de l’11 de març de 2011. Satèl·lits de la NASA han detectat pertorbacions a la ionosfera (o termosfera), una de les capes de l’atmosfera, que semblen estar provocades per les vibracions del sisme. En aquesta animació es pot veure la gran velocitat a la que s’extendria la pertorbació de les partícules per les capes altes de l’atmosfera.

Aquestes pertorbacions, detectades fins i tot abans que el terratrèmol es produeixi, podríen ser utilitzades, si en un futur la tecnologia ho permetés, com a precursors sísmics.

Llegeix la notícia a lainformacion.com »

Molta sort en aquesta última ronda d’exàmens i que els resultats us permeten estudiar allò que voleu!

Educació per a la ciutadania

Es va començar a impartir el curs 2007-2008, i va arribar carregada de polèmica. A determinats sectors de la societat i grups polítics i d’opinió, els semblava que alguns aspectes del currículum d’aquesta matèria, com ara la visió del model de família o el tractament de l’homosexualitat, constituïen una mena d’adoctrinament ideològic. Aquests grups van fer molt de soroll, incloent-hi manifestacions en contra i objeccions a cursar-la. Ara, amb el nou govern i la futura nova reforma educativa, Educació per a la ciutadania desapareixerà, i serà substituïda per una nova matèria anomenada Educació cívica i constitucional.

  • Per què creus que va aixecar tanta polèmica en el seu moment aquesta assignatura?
  • A qui penses que pot molestar o incomodar els temes que tractem en ella? Per què creus que és així?
  • Quins canvis suposes que hi haurà en la nova matèria respecte a l’actual Educació per a la ciutadania? (per informar-te pots llegir aquest enllaç)
  • Què hi penses tu? Eliminaries la matèria? La canviaries per una altra? En cas afirmatiu, que hi faries en el seu lloc, i per què?

Anem a participar en un fòrum en què tractem aquestes qüestions i d’altres que se t’ocorren i estiguen relacionades, des de la pròpia assignatura d’Educació per a la ciutadania. Pots trobar més informació en els següents enllaços:

Quan participes a un fòrum a Internet, ja saps que hi ha algunes normes que cal seguir:

  • Escriu correctament: és un fòrum, no un xat o un missatge de text a un mòbil; tots els usuaris t’han de poder entendre. Escriu paraules senceres, evita les errades d’ortografia i utilitza de forma adient els signes de puntuació.
  • No insultes ningú ni utilitzes arguments ofensius. Pots defendre les teues postures de forma respectuosa.
  • Aquest fòrum presenta moderació. Això vol dir que els teus missatges no es publiquen immediatament, sinó que abans han de ser acceptats per l’administrador del fòrum. No es publicaran missatges il·legibles ni ofensius, que parlen de temes que no corresponen al fòrum (off-topics), o que busquen provocar o crear enfrontaments (trolls).

Les teues aportacions seran valorades en la nota, no sols pel número d’intervencions, sinó també per la qualitat de les mateixes i el nivell d’interacció amb la resta de participants.

Qui s’anima a començar?

Terratrèmols a la Mediterrània

Ja han finalitzat les classes de Ciències de la Terra en 2n de Batxillerat, però no les notícies relacionades. En els últims dies hem tingut notícia de dos terratrèmols a la Mediterrània: un, sense conseqüències, a casa nostra; altre, malauradament amb víctimes mortals, al nord d’Itàlia. La col·lisió de la placa tectònica Eurasiàtica amb l’Africana i la Indoaustraliana fa del cinturó transmediterrani i transasiàtic una de les tres zones amb major activitat sísmica del planeta (junt amb el cinturó circumpacífic i les dorsals oceàniques).

Ja són set els morts i 3.000 els evacuats pel terratrèmol a Itàlia (El Periódico) »
Terratrèmol de 3,0 al sud de Sort (3/24) »
La sismicitat de Catalunya a l’Institut Geològic de Catalunya »

Vaga general a l’Ensenyament

“Vaga històrica a l’ensenyament de tot l’Estat en contra de les retallades. Sindicats de mestres i professors, associacions de pares i moviments de renovació pedagògica s’han posat d’acord per paralitzar tots els nivells educatius des de les escoles bressol fins a les universitats.

La vaga la convoca tota la comunitat educativa a tots els nivells de l’Ensenyament des de les escoles bressol fins a les universitats per mostrar el rebuig unitari i frontal a les noves mesures d’ajust impulsades pel Ministeri d’Educació, aplicades també per la Conselleria, com ara l’augment d’hores lectives per part dels professors, que suposaran -asseguren- la pèrdua de 2.000 llocs de feina, o l’augment de la ràtio d’alumnes per classe, cosa que significa -denuncien- un retrocés de vint anys. (…)” Continua llegint al 3/24 »

La notícia a El Periódico »

Segueix la vaga en directe a El País »

Els grups sanguinis i la donació de sang

Els marcadors biològics són combinacions particulars de gens que permeten identificar un individu. Hi ha molts, però els més coneguts són els grups sanguinis, el complex d’histocompatibilitat (que ens fa diferents i és responsable del rebuig en els trasplantaments) i les empremtes genètiques (usades en medicina legal per identificar persones).

Entre els grups sanguinis el més conegut és el sistema ABO. Els individus que presenten el gen (l’al·lel) per a la proteïna A en la superfície dels glòbuls rojos, són del grup A; si el presenten per a la proteïna B, són del grup B; si no en presenten cap d’aquests dos, són del grup O; i si els dos hi són presents, del grup AB. Cada persona fabrica anticossos contra les proteïnes d’aquest sistema que no són presents al seu cos; així, una persona del grup A fabrica anticossos anti-B (o anticossos β), una del grup B fabrica anticossos anti-A (o anticossos α), una del grup O fabrica anti-A i anti-B, i una del grup AB no en fabrica cap. Això determina la compatibilitat a les transfusions sanguínies: hom pot acceptar la sang que no tinga proteïnes estranyes a la seua pròpia (en cas contrari, serà atacada pels anticossos que ell mateix fabrica).

El factor Rh és més simple: l’Rh és positiu si existeix una altra proteïna a la membrana dels glòbuls rojos, negatiu si aquesta no hi és. L’Rh+ és dominant i, per tant, més freqüent que el negatiu. Aquest sistema també determina compatibilitats.

Aquests dos sistemes són els marcadors biològics més coneguts a la sang, però n’existeixen trenta, i recentment s’han descobert dos més, denominats Langereis i Junior. La seua presència, com la resta, pot provocar problemes d’incompatibilitats a les transfusions de sang o entre la mare i el fetus si la seua sang entrés en contacte (com pot ocórrer amb una mare amb Rh- que tinga un fill amb Rh+). A més, la presència de les proteïnes responsables d’aquests sistemes està associada a la resistència a medicaments contra el càncer, la qual cosa augmenta encara més l’interès del seu estudi. (Llegeix la notícia a El País »)

Les donacions de sang són un acte solidari, voluntari i altruista, que ajuda a salvar moltes vides. Avui dimecres 16 de maig es celebra a Amposta una marató de recollida de sang. Si tens entre 18 i 65 anys i fas més de 50 kg, encara que no estigues en dejú, pots passar-te per la Sala de ball de la Societat Musical La Lira Ampostina entre les 10h del matí i les 22h. Anima’t!