CATALÀ – CASTELLANO [cat][cast]

Aquestes últimes setmanes es parla molt de la situació de les llengües catalana i castellana a Catalunya i, especialment, en l’escenari educatiu. Així ha sortit el “manifiesto por una lengua común” que reclama una presència més forta del castellà argumentant que aquesta llengua es troba en perill a Catalunya…i moltes persones i entitats s’hi han declarat a favor i en contra amb diferents arguments, la majoria d’ells de caire polític.

No sóc expert en sociolingüística ni polític, però penso que només hi ha una raó per defensar el sistema educatiu català pel que fa a aquesta qüestió, la RIQUESA CULTURAL. Els que hem estat educats en un entorn bilingüe tenim la sort de poder gaudir de les dues llengües (a més de les estrangeres), tenim accés a dos immensos patrimonis culturals, podem mantenir converses alternant a gran velocitat el català i el castellà (cosa que sorprèn a qui no ha tingut aquesta fortuna) i tenim més facilitat per aprendre noves llengües. Aquestes raons són irrefutables, per tant jo recomanaria a qui no vol que els seus fills siguin educats a Catalunya en aquestes condicions que en valorin, sobretot, els aspectes positius que això suposa.

No suporto els arguments polítics en aquest tema, jo només hi faig una interpretació cultural.

I per que us feu una idea de en quina situació es troben les dues llengües a Catalunya us recomano llegir l’article de la Vanguardia que presenta les estadístiques de coneixement i ús del català i castellà dels nostres estudiants. Podreu comprovar que la situació del castellà no és, precisament, dramàtica.

La Vanguardia es publica exclusivament en castellà.

Actualment és molt difícil fer-se entendre en català a moltíssims establiments de la ciutat de Barcelona, la majoria de premsa escrita és en castellà, i el mateix passa amb les cadenes de televisió i en la meitat d’emisores de ràdio. Poder veure una pel·lícula al cinema en llengua catalana és un fet extraordinari i, pel carrer, és més habitual sentir el castellà que el català. Els meus fills (de 6 i 8 anys) parlen millor el català que el castellà, però no tenen cap problema per entendre i fer-se entendre a Madrid, a Logroño, a Eivissa o a Girona. I això no té preu, no us podeu imaginar el feliç que em fa veure com es comuniquen en ambdues llengües. És cert que en algunes zones de Catalunya els alumnes aprenen el castellà més lentament, però us puc assegurar que quan acaben la secundària no han de fer cap esforç per dominar-les totes.

Si us plau, no polititzeu les llengües, durant la dictadura ho van fer i el resultats van ser molt perjudicials per a les cultures catalana i castellana.

Pels que pensen que els alumnes que arriben a Catalunya sense saber català els pot afectar el rendiment acadèmic, els asseguro que la integració és rapidíssima i en qüestió de mesos, aquests alumnes ja entenen i parlen el català i no els suposa cap trauma, és més, segurament parlaran en castellà amb els seus companys de classe (la Vanguardia).

És per aquests motius perquè publico el blog en les dues llengües, m’agrada que el llegeixi quanta més gent millor i, si tingués més nivell i temps, el traduiria en francès, anglès i italià.

Gaudim amb la riquesa cultural.

Estas últimas semanas se está hablando mucho de la situación de las lenguas catalana y castellana en Catalunya y, especialmente, en el escenario educativo. Así ha salido el “manifiesto por una lengua común” que reclama una presencia más fuerte del castellano argumentando que esta lengua se encuentra en peligro en Catalunya…y muchas personas y entidades se han declarado a favor y en contra con diferentes argumentos, la mayoría de ellos de tipo político.

No soy experto en sociolingüística ni político, pero pienso que sólo hay una razón para defender el sistema educativo catalán con respecto a esta cuestión, la RIQUEZA CULTURAL. Los que hemos sido educados en un entorno bilingüe tenemos la suerte de poder disfrutar de las dos lenguas (además de las extranjeras), tenemos acceso a dos inmensos patrimonios culturales, podemos mantener conversaciones alternando a gran velocidad el catalán y el castellano (cosa que sorprende a quien no ha tenido esta fortuna) y tenemos más facilidad para aprender nuevas lenguas. Estas razones son irrefutables, por lo tanto yo recomendaría a quienes no quieren que sus hijos sean educados en Catalunya en estas condiciones que valoren, sobre todo, los aspectos positivos que esto supone.

No soporto los argumentos políticos en este tema, yo sólo hago una interpretación cultural.

Y para que os hagáis una idea de en qué situación se encuentran las dos lenguas en Catalunya os recomiendo leer el artículo de la Vanguardia que presenta las estadísticas de conocimiento y uso del catalán y castellano de nuestros estudiantes. Podréis comprobar que la situación del castellano no es, precisamente, dramática.

La Vanguardia se publica exclusivamente en castellano.

Actualmente es muy difícil hacerse entender en catalán en muchísimos establecimientos de la ciudad de Barcelona, la mayoría de prensa escrita es en castellano, y lo mismo pasa con las cadenas de televisión y en la mitad de emisoras de radio. Poder ver una película en el cine en lengua catalana es un hecho extraordinario y, por la calle, es más habitual oír el castellano que el catalán. Mis hijos (de 6 y 8 años) hablan mejor el catalán que el castellano, pero no tienen ningún problema para entender y hacerse entender en Madrid, en Logroño, en Eivissa o en Girona. Y esto no tiene precio, no os podéis imaginar lo feliz que me hace ver como se comunican en ambas lenguas. Es cierto que en algunas zonas de Catalunya los alumnos aprenden el castellano más lentamente, pero os puedo asegurar que cuando acaban la secundaria no tienen que hacer ningún esfuerzo para dominarlas todas.

Por favor, no politicéis las lenguas, durante la dictadura lo hicieron y los resultados fueron muy perjudiciales para las culturas catalana y castellana.

Para los que piensan que los alumnos que llegan a Catalunya sin saber catalán les puede afectar en el rendimiento académico, os aseguro que la integración es rapidísima y en cuestión de meses, estos alumnos ya lo entienden y hablan, y no les supone ningún trauma, es más, seguramente hablarán en castellano con sus compañeros de clase (la Vanguardia).

Es por ello que publico el blog en las dos lenguas, me gusta que lo lea cuanta más gente mejor y, si tuviera nivel y tiempo, lo traduciría en francés, inglés e italiano.

Disfrutemos con la riqueza cultural.

3 pensaments a “CATALÀ – CASTELLANO [cat][cast]

  1. Una puntualización importante, ya que muchas críticas al Manifiesto surgen de la ignorancia respecto a su contenido. El Manifiesto en ningún punto cuestiona la fortaleza del castellano, de hecho empieza reconociéndola. La cuestión es la de los derechos de las personas a utilizar la lengua que crea conveniente en su relación con la administración y en la educación de sus hijos. Para mí eso no debería ser política, sino reconocimiento de los derechos de quienes pueden tenerlos, las personas y no las lenguas, conceptos nación o territorios que no son personas susceptibles de tener derechos. El problema no está en la sociedad, el problema está en la obcecación de los políticos. El problema está en los políticos cutres y obsesionados que tenemos. Sin su obsesión por eliminar el castellano, no se habría producido vulneración alguna de derechos individuales. La gente tiene mucho más sentido común que sus políticos.

  2. Disculpa que no segueixi el costum del blog d’escriuere en català/castellà, però ens entenem igualment, sense que ningú ho hagi de regular.

  3. Hola Pep,
    gràcies pels comentaris.
    En el manifest es deixa clar que la salut del castellà a nivell internacional és molt bona, tens raó, pero jo segueixo pensant que aquí hem de preocupar-nos per la salut del català, que és realment preocupant.
    El sistema educatiu català garanteix el coneixement de les dues llengües en acabar l’ensenyament obligatori més una llengua estrangera i, com a mínim, en les llengües oficials, això s’acompleix.
    És clar que tothom ha de tenir el dret d’educar els seus fills en la llengua que vulgui, però per això hi ha escoles que segueixen sistemes educatius diferents homologats pel Departament. El que no es tracta és de crear un sistema educatiu especial per qui no vulgui un ensenyament amb la llengua catalana com a vehicular si ja es garanteix aquest aprenentatge amb el sistema actual, aprovat per una ampla majoria en el parlament.
    Segueixo pensant que hem de defensar sempre la riquesa cultural, i sempre estaré al costat dels que lluiten per la no desaparició de les llengües.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *