Un, dos, quatre, cinc.
Tires els daus a l’atzar
i surt un nombre.
Aina 11 anys
La vida està
envoltada d’atzar i
no ens n’andonem.
Quim 11 anys
L’atzar no sempre
va al nostre costat fins
que el desitgem.
Quim 11 anys
La sort sempre està
ben bé al nostre costat,
ens acompanya.
Quim 11 anys
Els quatre daus són
casualitat i sort,
sense certesa.
Carla 11 anys
Els daus llençats per
l’aire, l’efecte és molt,
impressionant.
Maria 11 anys
Així, l’atzar no
existeix en cada un
d’aquests daus estranys.
Martí 11 anys
Perfecte no és.
Imperfecte ha estat.
És diversitat.
Jordi 11 anys
I enjoyed reading these short reflections. It’s interesting how such a simple image of dice can inspire different thoughts about chance, life, and perspective. Thanks for sharing this creative collection.
I like how each child sees the same dice a little differently — luck, uncertainty, chance, even imperfection. Carla’s “sense certesa” idea especially fits the feeling of a dice roll. It could be fun to bring these little poems to life visually too, with the dice rolling and each idea appearing as a short scene.