Com ho vam dur a terme?

Vam portar a terme el projecte realitzant activitats durant dues setmanes. Vam utilitzar un mural de quan els mestres érem petits com a element provocador

Després cada alumne va realitzar el seu propi lapbook del seu pas del temps, dissenyat per una comissió del grup impulsor.

Cada cicle va organitzar les activitats de la primera setmana, buscant propostes molt vivencials (màquina del temps on ells podien entrar i succeien canvis, sortides, tallers de balls, persones convidades a fer xerrades…).

La següent setmana es va treballar per a elaborar material per exposar en un Museu comú per a tota l’escola, on es veiés reflexat el treball que s’havia fet durant la setmana.

Reciclem!

IMPLEMENTACIÓ.

El projecte ” Reciclem! ” s’ha implementat al llarg del curs 2018-19.

L’alumnat va rebre la primera informació  mitjançant una activitat organitzada per l’agencia catalana de residus on a través d’uns inflables, al centre Cívic del poble, van demostrar quins eren els seus coneixements previs.

A través de diferents activitats,cada curs ha obtingut la informació mitjançant fonts diverses com ara:  enquestes, fotos, observació directe dels diferents contenidors, recerca a la xarxa, vídeos, visita al CTR i la deixalleria, etc.

Els i les alumnes, al llarg del curs, amplien els seus coneixements a través de diferents reptes, recerca d’informació,…I els comparteixen amb la resta de companys/es.

Com treballem la informació amb CI

La construcció dels coneixements en el nostre projecte passa per tres fases destacades (les tres en treball en grup).

La primera és la construcció de coneixements prèvis què ho posem tot en comú per abastar el màxim possible abans de posar-hi fil a l’agulla.

La segona és la recerca d’informació de manera vivencial. Aquesta informació la van a buscar ells pel poble demanant ajuda als treballadors dels serveis que volem explicar, mirant els cartells, horaris i observant.

La tercera i última és la posada en comú per complementar la informació buscada i així que tothom parteixi del mateix punt per tal de fer la tasca individual.

Els alumnes es podran autoregular ja que seran ells mateixos qui veuran si poden fer la tasca individual o els hi falta informació. Cal reservar un temps per a la reflexió de la tasca individual (a qui li ha resultat difícil, com ho podríem millorar…) per tal que l’alumne s’assebenti de les seves mancances en aquella sessió i ho pugui canviar per la següent.

Com ho hem fet?

El que més ens ha funcionat ha sigut l’espai de la formació de la xarxa de competències bàsiques que ha resultat ser un espai de treball d’equip. I en aquest es prenien les decisions de com s’anava configurant i organitzant el projecte, i als equips docents es compartia amb la resta del professorat. Sí que és cert, que hi ha hagut professors que no estaven al grup de treball de la xarxa però que estaven molt implicats en el projecte, llavors no acabaven de veure tot el projecte en la seva totalitat, van participar però no estaven del tot convençuts. D’altres professors al no estar al grup de treball no s’han volgut implicar molt. I els que sí que s’han implicat molt són els del propi grup de treball del projecte.

El que més  ens ha costat i ha faltat és coordinació i col.laboració per part del professorat dels dos estudis: ESO i CF. També és cert que els horaris no són compatibles perquè el professorat d’ESO està al matí al centre i el de cicles formatius a la tarda, i això ha dificultat aquesta tasca.

S’ha creat una carpeta compartida amb el professorat de l’equip docent en la que hi havia totes les activitats, calendari i cronologia de les activitats… i tot allò que variava es notificava per e-mail.

Tot i això, no és un projecte d’àmbit-matèria sinó que és un projecte més global i social, llavors el professorat que ha volgut hi ha pogut participar, perquè les activitats que es fèien les anaven construïnt alumnes i professors. Seria el model california de treball per projectes. Sí que en certs moments als professors els costava veure la globalitat del projecte perquè molts professors estaven fent moltes coses diferents durant aquell mes i mig que ha durat el projecte. Llavors les matèries que han treballat diferents aspectes del currículum (llengua catalana: la carta formal, llengua castellana: preparació d’una entrevista, biologia: coneixement de la importància de la sang, visual i plàstica (comunicació i publicitat), tecnologia (vídeos i falques publicitàries)… ho han valorat en la seva matèria. I el que és important és que els alumnes han tingut una visió global del projecte, vèien com la majoria de matèries i professors es bolcaven en el projecte i realitzaven activitats relacionades i això els ha agradat  molt.

Implementació

En cada sessió del projecte l’objectiu ha estat decidir i acordar qui seria l’entrevistat de la setmana. Un cop arribat a l’acord, calia crear un guió en el qual hi participessin tots els membres del grup i formulant preguntes adequades a l’entrevistat. Això significava buscar informació sobre la persona entrevistada, eliminar les preguntes repetitives, seqüenciar les preguntes perquè l’entrevista no perdés el sentit, …

Entre tots els alumnes del grup van decidir que hi havia d’haver un “locutor guia” que fos qui dirigís el programa i donés pas a les entrades dels diferents membres del grup. Van arribar a la conclusió de que els alumnes més grans de l’escola podrien assumir millor aquest rol.

L’equip docent ens coordinàvem per valorar la selecció dels entrevistats i revisar i reconduir les preguntes que havien elaborat els alumnes, assumint el rol de guies durant les següents sessions. També feien una avaluació del producte final de cada sessió: el guió que havien elaborat els alumnes, el programa de ràdio (podcast del programa).

 

Planificació

Com es fa un programa de ràdio?

A partir d’aquesta pregunta els alumnes van haver de buscar informació sobre com es porta a terme un programa de ràdio i en van analitzar les característiques comunes.

Van veure la necessitat de crear un guió, distribuir diferents càrrecs i definir les taques de cadascun d’ells.

A partir d’aquí van buscar una sintonia amb la qual es pogués identificar el programa. Entre tota l’escola van acordar utilitzar tres sintonies diferents: una per iniciar el programa, una per posar  a les entrades i sortides dels diferents locutors i/o entrevistats i l’altre per acomiadar-se.

Es va començar a fer una pluja d’idees sobre de què es volia parlar a cada programa i quin format volien utilitzar.