AVALUACIÓ

El crèdit de síntesi de primer s’ha avaluat de quatre maneres diferents.

  1. COAVALUACIÓ DIÀRIA. Cada dia els alumnes es coavaluaven dins del grup de treball segons els següents criteris: treball realitzat, actitud, esforç, ajuda als companys i compromís. S’avaluaven utilitzant una escala de l’1 al 4.

2. AUTOAVALUACIÓ. Per a l’autoavaluació els alumnes han utilitzar una rúbrica el seu treball i aprenentatge en el gurp.

3. COAVALUACIÓ FINAL DE GRUP. Els alumnes utilitzaven un gràfic per avaluar a un company de grup. En la gràfica hi ha representat quatre indicadors que havien de valorar de l’1 al 4.

4. AVALUACIÓ DE L’EQUIP DOCENT. Els diferents membres de l’equip docents s’han reunit amb els jocs per valorar-los com a producte final i fer una reflexió del procés de creació de cada grup. Per fer-ho han tingut en compte el registre d’observació diària que feia cada professor, el joc en si, i les coavaluacions i avaluacions dels alumnes.

PRODUCTE FINAL: UN JOC DE TAULA

Com ja hem esmentat en articles anteriors els alumnes de primer d’ESO han hagut de crear un joc de taula amb el tema de Manresa com a fil conductor, per tant, el producte final del crèdit ha sigut la construcció, presentació i utilització d’aquests jocs.

La mateixa setmana que els alumnes elaboraven el crèdit van realitzar una simulació de la presentació amb els alumnes d’altres grups. Això els va servir per valorar com tenien el joc, si les explicacions eren clares i entenedores, si el joc era viable i no presentava dubtes als participants, etc.

Llavors un mes després, l’alumnat de primer van presentar dins del mateix grup classe els jocs elaborats per ells. Un cop acabades les presentacions, els alumnes van tenir temps per jugar amb els jocs dels seus companys de classe.

Aquests jocs de taula es quedaran al centre com a recursos per a l’alumnat de l’aula d’acollida i de la SIEI. I també hi ha l’opció de fer una exposició temporal per a què tant les famílies com la resta d’alumnat del centre pugui veure el resultat del crèdit de primer.

 

METODOLOGIA

El nostre projecte FIRA DE LA TARDOR és un projecte interdisciplinar implementat a tots els cursos de l’escola.

D’aquesta manera tots els infants del centre se sentien partíceps d’un mateix projecte on tots, d’una manera o d’una altra, aportaven el seu granet de sorra per aconseguir un objectiu comú: la creació de la Fira de la Tardor.

Amb tot plegat preteníem que els alumnes a través del treball cooperatiu i de forma força autònoma, es familiaritzessin amb el diàleg, el consens, la iniciativa, el respecte a les aportacions dels altres, l’emprenedoria… alhora que també anaven assolint altres objectius curriculars prescriptius de les àrees lligats al projecte.

Aleshores, amb tot el claustre vam definir els requisits que volíem que tingués la nostra fira: la moneda pròpia de l’escola (el llapí), l’anunci per promoure la venda del producte, l’elaboració del producte i la construcció de la nostra parada.

Així doncs, vam començar a agrupar-nos per parlar i decidir tot allò que volíem i com ho volíem.

 

METODOLOGIA

Un cop fets els petits grups per interessos propis de l’alumne/a, hem de començar a posar-nos uns petits objectius a aconseguir. A la llibreta de projectes hi escriuen dos o tres objectius individuals concrets que els agradaria aconseguir.

Un cop tenim uns primers objectius, es proporciona a cada alumne/a una planificació del projecte. En aquest document, que es fa en aquests petits grups de treball, es comencen a proposar algunes activitats, recerques i experiments. També hi ha una part d’autoregulació i autoavaluació (individual i de grup) que es farà al final del projecte i que ja coneixen prèviament.
En tot aquest procés la mestra ofereix l’ajuda necessària tenint en compte les competències i habilitats de cada alumne/a (autonomia, iniciativa, aprendre a aprendre, etc.).
Un cop finalitzades les investigacions, cada grup fa una breu exposició del treball realitzat que ha d’anar acompanyada d’un experiment, per tal que la resta d’alumnes puguin viure i entendre cada un dels temes exposats.

A més, en una de les converses de seguiment que es van fent on es comparteixen els processos, aprenentatges, dubtes, etc., sorgeix la necessitat de donar a conèixer a la resta de la comunitat extraescolar allò que hem après i que considerem més important de cuidar el nostre cos i que seria interessant difondre a diferents llocs del poble. Es decideix portar uns tríptics informatius amb la informació sintetitzada al CAP i a la farmàcia. També optem per oferir aquesta informació el dia de la festa de final de curs amb les famílies de l’escola.

METODOLOGIA

Moltes de les activitats es duen a terme amb el gran grup, ja que es dóna molta importància a la conversa i diàleg del grup. Són nens de 1r i valorem molt el poder compartir idees i coneixences de manera oral. 

 Els alumnes treballen en grups de 4 o 5 per realitzar algunes activitats: prendre mesures del seu cos, realitzar el mural de la classe, observar rèptils a ull nu, etc…

Altres activitats es realitzen amb el gran grup, posada en comú d’allò que coneixem del drac, ball del DRAC, explicació de contes, llegendes, etc.

En algunes sessions hi ha dos mestres a l’aula, i és quan aprofitem per treballar amb les TIC en grups reduïts. dra

Intentem fer activitats cooperatives per tal de que valoren la importancia del grup, valoren i respecten les opinions del altres i les seves pròpies. 

 

PLANIFICACIÓ

Aquest curs les classes de l’escola  porten el nom d’alguna figura de la Festa Major de Manresa. Les alumnes i els alumnes de 1r A vam escollir ser el Drac Vell de Manresa

La primera sessió es va fer a partir de la conversa entre tot el grup classe i es va anar aportant tot allò que sabien sobre la seva festa, sobre la figura, moments festius en els que surt la figura al carrer, balls i cançons que la caracteritzen, etc.

Un cop van aportar tot allò que coneixien, entre tots vam fer un esquema i vam relacionar i classificar la informació.

D’una banda tenim la figura “EL DRAC”: estaven interessats en saber com estava fet,quin pes tenia, quina mesura, quantes persones el portaven, etc..

Després, un altre apartat on es volien conèixer els moments en què el DRAC surt al carrer; a quines festes el podem veure.

D’alta banda, la música i la dansa que acompanya al DRAC en els seus actes.

I finalment, la relació del DRAC en molts contes i llegendes.

Un cop realitzada aquesta selecció i classificació es va començar a buscar informació amb l’ajuda de les famílies i dels alumnes.

 

 

PLANIFICACIÓ

A partir del tema de l’escola “SOM EL QUE MENGEM” i de la foto que el primer dia d’escola donem als nens, comencem una conversa en la rotllana i demanem als alumnes si saben els noms dels aliments que els hi han tocat o si coneixen el significat de la frase. Els classifiquem i en un moment de la conversa un nen anomena el grup dels làctics i un altre explica la vivència de dos companys de l’altre classe que són intolerants als làctics, saben que quan mengen al menjador de l’escola tenen de vegades un plat diferent i que quan tots prenen iogurt, a aquests nens els hi donen fruita. Però que vol dir ser intolerant i perquè els hi passa?

El nostre projecte s’inicia a partir de la pregunta: «Per què el Cesc i l’Eric no poden beure llet? .  La curiositat, els moments compartits a l’escola i la relació propera amb aquests companys faran que la motivació per investigar i donar resposta a les preguntes sigui sempre molt elevada.

METODOLOGIA

A partir de la pregunta del nostre projecte donem un pes important a la rotllana per compartir experiències, coneixements , fer recordatoris de les sessions anteriors per continuar planificant, reflexionant i avançant en el projecte i en la xarxa de coneixements. Aquesta rotllana obre i intenta tancar cada sessió però de vegades la gestió del temps no ho fa possible.

Depenent de les activitats a realitzares gestiona el grup de diverses maneres. De vegades es fan en petits grups heterogenis, d’altres treball en parella i d’altres es parteix el grup-classe en dos tenint en compte que som dos docents a l’aula. Davant la gestió dels petits grups l’alumne ja sap el rol que li pertoca i la tasca encomanada.

Per tal d’ajudar a la recerca d’informació amb les eines tic es facilita als alumnes diferents enllaços de consulta per acotar el tipus d’informació que necessitem i que prèviament els mestres han seleccionat.

L’avaluació del projecte

Per a l’avaluació d’aquest projecte tindrem en compte diferents aspectes, tant del procés de realització com del resultat final.

Tenint en compte que es tracta d’un projecte interdisciplinar, s’avaluaran competències relacionades amb els següents àmbits del currículum:

ÀMBIT ARTÍSTIC

Dins d’aquest àmbit s’avaluaran les produccions plàstiques que realitzi l’alumnat de tota l’escola per tal de decorar l’espai on es durà a terme el musical, així com alguns complements de l’atrezzo i el disseny de les entrades, entre d’altres (visual i plàstica).

També s’avaluarà com els alumnes s’expressen, interpreten, es comuniquen i sobretot gaudeixen de les cançons i danses del musical (música i dansa).

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

Dins d’aquest àmbit es tindrà en compte, sobretot,  la dimensió de comunicació oral de l’alumnat, per tant només s’avaluaran els de 6è, que són els  que interpretaran els diàlegs (dimensió de comunicació oral).

ÀMBIT D’EDUCACIÓ FÍSICA

En aquest àmbit s’avaluarà principalment l’alumnat de 6è, que són els que posaran en escena l’obra (dimensió d’expressió i comunicació corporal).

ÀMBIT D’EDUCACIÓ EN VALORS

Portar aquest projecte a terme implica un treball de valors molt ampli.

Es treballarà i s’avaluarà el desenvolupament d’habilitats personals, interpersonals i socials, sobretot la cooperació de l’alumnat de tota l’escola.

Per altra banda, El Geperut de Notre-Dame promou el treball de molts valors implícits en la història, com el respecte a la diferència, la interculturalitat, …

Cada tutor/-a farà l’avaluació corresponent a les seves aules mitjançant l’observació al llarg de tot el procés.

ÀMBIT D’APRENDRE A APRENDRE

Es tindrà en compte que l’alumnat tingui la capacitat d’autocorregir-se i d’anar millorant les seves produccions. Que prenguin consciència de les característiques personals del seu progrés.

Com serà el producte final?

El musical és un gran repte per a tota la comunitat educativa (famílies, alumnes i mestres), atès que portem mesos de preparació: la interpretació dels personatges, el vestuari, l’escenografia i la música.

Realitzarem tres representacions de l’espectacle que es durà a terme els dies 24 i 25 de maig (divendres i dissabte) a la Sala Dos de Gener d’Artés.

L’organització de l’alumnat serà la següent:

De P3 a 1r. cantaran dues cançons per iniciar la representació.

De 2n. a 5è. cantaran i ballaran  les cançons del musical.

Els grans de l’escola, els de 6è, interpretaran els personatges de l’obra.

La representació serà el producte final de tots els objectius plantejats on es reflectirà la cohesió i el treball en equip.

VÍDEO DEL MUSICAL: https://photos.app.goo.gl/Yz7XmvsNdbEmK2S66