AVALUACIÓ

L’avaluació del projecte la fem a partir de diferents activitats on l’alumne pot anar regulant el seu propi procés d’aprenentatge. De manera continuada i mitjançant l’observació directa a l’aula valorem la motivació, l’interès, la implicació i el treball en equip durant tot el projecte.

En les diferents activitats que s’han realitzat s’ha prioritzat el treball en grup, de vegades per parelles, tot i que sempre acabem amb una reflexió individual ja sigui a la rotllana , de forma oral o de forma escrita per saber el procés individual de cada alumne.

El dibuix individual final i la gravació de la veu dels alumnes conjuntament amb l’ exposició oral, ens ha permès veure fins a quin punt els alumnes han assolit l’objectiu donant resposta a la pregunta inicial del projecte.

Els alumnes fan una autoavaluació fent servir la rúbrica com a eina per mesurar el seu propi esforç, el treball a la llibreta, el seu nivell d’aprenentatge i la seva implicació personal en la realització de tot el treball. La xarxa de relacions ens ha ajudat al llarg de procés a anar prenent consciencia d’on es trobaven a cada moment.

PRODUCTE FINAL

En acabar el projecte els alumnes faran una exposició oral com a producte final on expliquen a la resta de l’escola el seu projecte. Aquestes exposicions seran gravades en vídeo amb l’objectiu de que les famílies puguin veure-les al blog de l’escola.

La llibreta d’aprenentatge individual és el recull tot l’aprenentatge que l’alumne ha anat fent al llarg del projecte. El contingut d’aquesta es fa amb petits textos escrits, amb dibuixos, gràfics i fotografies de totes les activitats que els alumnes han realitzat. La nostra intenció és ajudar a l’alumne a reflexionar sobre el seu aprenentatge, procés indispensable per aprendre.

IMPLEMENTACIÓ

Iniciem el projecte donant un pes important a la rotllana, fent una pluja d’idees que ens servirà per identificar en quin punt es troben i poder començar a plantejar el projecte. En un moment donat un nen anomena el grup dels làctics i un altre explica la vivència de dos companys de l’altre classe que són intolerants als làctics. Però què vol dir ser intolerant i perquè els hi passa?

A partir d’aquí iniciem la xarxa de relacions amb la intenció d’anar-hi recollint el camí del projecte.

La nova informació que cal anar obtenint vindrà donada pels coneixements previs, la curiositat i la motivació dels alumnes. La informació s’obté de l’entorn proper: la recerca a internet (videos, power points…), la veu dels experts ( pares que hem fet venir a l’escola coneixedors del tema), també es demana l’ajuda d’altres companys/es de l’escola de qualsevol nivell, dels llibres de la biblioteca,  de les sortides programades, ….

Les diferents activitats es van recopilant a la llibreta d’aprenentatge de l’alumne amb dibuixos i escrits fets de manera cooperativa unes vegades en grups i altres individuals.

Ens escoltem tots !

En el decurs del projecte hi ha diferents activitats, instruments  i situacions que permeten anar escoltant i recollint la veu dels alumnes per anar modificant i donant forma al projecte i anar aprenent tots plegats. Aquest és un dels principals canvis que ens proposem a nivell de centre. Així mateix, es potencia l’intercanvi dels diferents agents participants i se’n recullen les valoracions com a propostes de millora per a projectes propers.

Els més significatius són:

– El diari d’aprenentatge.

– La valoració individual i en grup.

– L’espai curiositats i opinions. (Cadascú d’ell escriu dues curiositats sobre el projecte i dues opinions, després les comentem en gran grup)

– La veu dels alumnes de les altres aules on han anat a exposar.

– La veu dels mestres que han dut a terme el projecte.

– L’intercanvi entre mestres.

– La valoració de la pediatra.

També creiem que és molt important fer un reconeixement positiu de la tasca i, per aquest motiu, quan els alumnes van a exposar a les altres aules, els mestres tutors de les altres aules, els especialistes i la directora van a les aules i els feliciten quan acaben l’exposició.

Fins i tot, com que la revista es troba al CAP del municipi, gent del poble i altres familiars els ha fet comentaris al respecte.

“El reconeixement extern de la tasca és un bon impuls per a l’aprenentatge significatiu.”

SEGUIM !!!

Usem diferents instruments i compartits amb alumnes.

Aquest segon any hem destinat sessions de grup impulsor a valorar diferents instruments d’avaluació formativa i analitzar l’avaluació que fem dels projectes al centre.Així en el projecte s’han fet servir tant diferents instruments (rúbrica, qüestionari i diari d’aprenentatge) i diferents usos (autoavaluació, coavaluació i avaluació del professorat). Tots ells han estat compartits amb l’alumne prèviament.

– El mateix qüestionari inicial serveix d’avaluació inicial de coneixements previs i necessitat de crear coneixement i, d’avaluació formativa (a nivell de docent i del propi alumne). Tant en l’inicial com final, l’omplen en tres fases diferents i amb tres colors diferents: 10minuts individualment, 25 minuts amb el seu propi grup d’expert (mitjançant la tècnica del llapis al mig) i, 20 minuts intergrups.

– La rúbrica de l’exposició oral. Primer s’autoavaluen ells mateixos i  després es coavaluen entre els mateixos companys del grup d’experts. Diari d’aprenentatge: es destinen els últims 10-15 minuts de cada sessió a fer la valoració en el seu diari on anoten les preguntes que han resolt, la continuïtat de cerca d’informació, aspectes de rols del grup,…. Amb aquest instrument s’autoregulen el seu procés d’aprenentatge. Cada vegada hi estan més acostumats i és una eina que funciona cada vegada més bé.

Joc post-it. Un cop acabat el projecte se’ls presenta el joc-repte, de simualció d’una donació de sang fent dues simulacions: primer a qui poden donar sang i després de qui en poden rebre.

– A nivell de les famílies, encara hi ha una gran tradició amb el pes numèric de les qualificacions. Així doncs, quan acabem cada projecte els faciltem una mini graella amb el pes de cada apartat i els criteris d’avaluació.

Exposem la nostra revista científica!

El producte final és una revista científica que hauran d’exposar oralment als companys dels altres grups d’experts i, posteriorment, a d’altres grups del centre.

Cada vegada intentem que les presentacions dels productes finals siguin més públiques i que els treballs tinguin gran difusió. Aquest era un punt feble de centre.

La revista es proporciona a totes les aules de primària, a la web de l’escola i al CAP del municipi.

Visita de la pediatra del poble com a figura externa experta que en ajuda a validar científicament els continguts de la revista.

D’aquesta manera, els alumnes, les famílies i l’entorn poden tenir accés als productes finals a través de la web de l’escola i quan van al CAP.

Resultat del producte final: la revista científica.

Grup d’experts exposant al grup de segon de cicle inicial.

En grup i com experts, avancem!

El primer dia es va donar a cada alumne un qüestionari inicial en un full DIN A3, que van haver de respondre individualment durant 10 minuts. Després, es van posar amb els companys del seu grup i van ampliar la informació de les respostes del qüestionari en grup, mitjançant la tècnica del “llapis al mig”. Amb aquesta activitat es va crear la motivació, l’intercanvi de coneixements previs i la necessitat de crear coneixement. Es comparteix amb els alumnes que el mateix qüestionari serà un dels instruments que els servirà d’avaluació inicial i avaluació formativa i amb el que podran evidenciar el procés d’aprenentatge.

Després en gran grup vam catalogar les preguntes que havíem de donar resposta en cinc grans blocs de recerca d’informació (composició de la sang, grups sanguinis, bancs de sang, batecs, i com tenir cura i principals malalties cardiovasculars). Per cada bloc de recerca d’informació hi treballarien tres grups diferents d’alumnes amb un mestre de referència per tal de poder fer dinàmiques de treball cooperatiu tals com puzzle i grups d’experts. De cada gran bloc de recerca els vam donar unes preguntes guia i van començar la seva cerca.Hi ha un docent que fa l’acompanyament de cada gran bloc de recerca, és el guia referent.

Al final de cada sessió, mitjançant el diari d’aprenentatge reflexionen, valoren i s’autoregulen el seu procés d’aprenentatge (on són, quines preguntes han resolt, per on seguiran, què seguiran buscant i com els ho explicaran als companys). Així mateix, tenen la rúbrica del treball d’equip, de l’escrit de l’article i de l’exposició oral.

Després de tres sessions de cerca d’informació fan posada en comú per grups d’experts i després tenen una altra sessió de grup. Cada grup documenta el procés de producció mitjançant la redacció de l’article que formarà part de la revista científica. Un cop cada grup té el seu article, es tornen a trobar per grups d’experts i elaboren l’article definitiu que presentaran a la pediatra perquè doni la validesa de la informació com a figura experta externa.

Finalment, després de la xerrada amb la pediatra, en el diari fan constar aquelles curiositats o aspectes que els hancridat l’atenció i han après. Es fa una posada en comú a nivell de grup d’aula ordinari.

 

Cooperem entre experts i puzle

En aquest projecte agrupem els dos grups de cinquè i el grup de sisè. Agrupem els alumnes en grups de 4 i fent 2-3 grups d’experts per a cadascun dels 6 grans blocs de cerca d’informació per potenciar l’aprenentatge cooperatiu entre iguals.

Els grups, aquest cop, els hem les mestres, fent que a cada grup d’experts hi haguessin alumnes de les tres classes i que entre ells no haguessin treballat abans plegats. En altres ocasions, els mateixos alumnes trien els grups segons diversos criteris.

Per aquest treball no hem definit els rols però en l’inici vam compartir amb ells la rúbrica del treball en grup i, es dedicaven els últims quinze minuts de cada sessió a valorar la sessió i la continuïtat del treball i omplir els seus diaris d’aprenentatge. Ells mateixos valoren aquest espai final de sessió com a eina d’avenç, de millora i d’autoregulació.

Així mateix, els tres grups d’experts diferents del mateix gran bloc de cerca d’informació comparteixen espai físic de treball i mestre de referència, per tal d’intercanviar idees, hipòtesis i coneixements mitjançant la tècnica de puzle de treball cooperatiu.

Aula on comparteixen espai els tres grups d’experts del mateix tema.

Ens presentem

Hola companys,

Som l’Escola Joventut, de Callús i aquest és el primer any que formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques. El grup impulsor està format per un grup de mestres de l’escola, però també hem comptat en nombroses ocasions amb la participació i col·laboració de TOT el claustre, ja que entenem que tothom pot aportar el seu punt de vista com a membre del grup.

PRODUCTE FINAL:

El producte final és realitzar una Fira de Tardor el dia de la Castanyada. En aquesta Fira es poden comprar productes elaborats amb ingredients típics d’aquesta època.

Els elements que composen el producte final de la Fira de Tardor van ser:

  • Vídeos: cada grup va elaborar un vídeo per anunciar el producte que vendria a la parada. La durada era de 30’’. L’últim dia, previ a la Fira, ens vam trobar tots al gimnàs i vam visionar tot els vídeos.
  • Parades: cada grup va dissenyar i muntar la seva parada, utilitzant taules, fustes, roba i material plàstic: pintura, papers…
  • Es van decorar unes bosses de paper on portar els productes comprats.
  • Productes parada: s’elabora un producte per vendre, pot ser per menjar o una manualitat.
  • Moneda: hem creat un moneda per comprar durant la Fira: els Llapins.