La lluna està trista.

Entre conversa i conversa, ens adonem que la lluna té expressió i que ens indica que no està massa contenta i que provablement està trista perquè l’han mossegat. Aprofitem l’ocasió, sorgida d’ells mateixos, per a poder verbalitzar quins coses són les que a nosaltres no ens agraden i ens posen tristos, enfadats, contents…

Partint, de la premissa que les emocions no s’ensenyen sinó que es viuen i s’acompanyen en el moment en què apareixen aprofitem per possibilitar un espai tranquil de reflexió per a que tothom qui vulgui pugui compartir i expressar les seves vivències al respecte.

Aquest moment ens brinda l’oportunitat per a poder parlar dels conflictes i la convivència a l’escola. Després de la conversa, aportem al grup un material específic  i disponible per a que ells manipulin amb les parts de la cara i construeixin el que més els hi agrada i puguin donar nom a l’expressió construïda. A més, també es pretenia que fos un material que servis per ajudar-los a expressar el que sentien sense necessitat d’utilitzar el llenguatge orals, que en molts encara no estava prou desenvolupat.

 

Tastem la lluna.

Llegint el conte “De què fa gust la lluna?” vam preguntar als infants a què creien que tenia gust. Tot i que alguns van dir que era inviable d’altres van poder imaginar-se el sabor que ells voldrien que fos. Així doncs, entre conversa i conversa, vam arribar a descobrir que mitjançant la llengua i la boca podíem discriminar entre aliments dolços i salats…. Per viure-ho, vam portar diversos aliments a l’aula i amb els ulls tancats vam fer un tastet i vam provar d’endevinar de quin aliment es tractava alhora que els classificàvem entre dolç i salat. Ens vam organitzar en dos grups. Primer, un feia el tastet i els altres observen les seves reaccions i respostes i després a l’inversa.

Va ser una activitat, proposada per l’adult però amb molta connexió amb allò que s’havia parlat anteriorment. Molts infants ho van viure de forma positiva i altres els hi feia més respecte tastar coses sense el sentit de la vista.

Al veure que el tema s’encarrilava més cap coses més properes a ells (parts del cos, emocions…) i molt poc amb l’univers. Vam pensar que portant coses que permetessin fer-ho més vivencial convertia l’experiència, dins del projecte, més enriquidora, motivadora i significativa per a ells.

Aquesta activitat va servir perquè molts dels nens poguessin verbalitzar coses relacionades amb l’alimentació i amb els seus hàbits de salut alimentaria.

La caixa misteriosa

Vàrem iniciar el projecte amb els nens i nenes intentant crear una atmosfera de curiositat, emoció i sorpresa. I per què? Doncs perquè entenem  que el que perdura en la nostra ment és allò que ens fa vibrar, emocionar i això ho intentem mantenir durant tot el camí del projecte però sobretot intentem que les activitats inicials no els hi manqui cap d’aquests handicaps per tal de captivar l’atenció del major nombre d’infants.

Així doncs, en una de les visites a la biblioteca escolar els infants van trobar una caixa negra que semblava màgica.  A poc a poc, l’emoció i la sorpresa de cada infant es va anar encomanant a tots i totes, i es va aconseguir que tothom estigues pendent del que estava passant allà. La imaginació dels infants ens va portar a desenvolupar un seguit d’hipòtesis i idees prèvies a l’obertura de la caixa màgica. A dins, hi havia un llibre, que com us podeu imaginar era el conte “De què fa gust la lluna”,  amb l’ajuda d’una pols molt brillant i una mica de misteri … el nostre camí acabava de començar.

És veritat, però, que quan troben la caixa és un moment provocat per l’adult i no surt de l’interès innat de l’infant. Tot i així, de seguida a molts els hi genera curiositat i aviat s’engantxen a les dinàmiques. Altres, però, es mostren menys disponibles per a poder viure-ho en el moment que es proposa ja que no va d’acord amb els seus interessos d’aquell precis instant. Tot i així, és tasca de l’adult intentar encomanar-los la seva motivació.

Com entenem el projecte? conversa? treball cooperatiu?

Al fer una primera pluja d’idees, una conversa inicial vam poder copsar la majoria d’interessos que hi havia entre ells i cada mestra els va anar incorporant en el recorregut del projecte. Això, doncs, fa que cada grup i cada nivell, tots partint del mateix, acabin arribant a llocs diferents. Intentem, sempre, integrar totes les sensibilitats per donar resposta als interessos reals. És veritat, però, que de vegades pequem i ens hauríem de focalitzar molt més en allò que realment els importa.

Pel que fa als contextos (dins i fora del centre) intentem fusionar-los al màxim. És a dir, depenent cap a on caminem utilitzem tot allò que tenim a l’abast per poder donar resposta allò que se’ns demana. En aquest cas, vàrem realitzar una sortida enfocada a la temàtica del univers, el qual va completar i donar forma a tot allò que s’anava vivint a l’aula. No escatimem i utilitzem tot allò que ens és realment útil per poder fer el viatge el més vivencial i significatiu possible.

La primera sessió del projecte intentem que sigui molt motivadora. Creiem que des del minut u hem de crear interès i il·lusió per allò que estem plantejant. Normalment utilitzem totes els nostres recursos per poder començar en molt bon peu, fent quelcom atractiu. Cada nivell ho fa diferent, tot i que compartim la idea.  A partir, d’aquí, doncs comença a prendre forma tot allò que el grup decideixi.

Entenem l’avaluació focalitzada en el procés i no en el resultat final. Valorem, observem i adeqüem el camí que cada infant fa: la seva disponibilitat, el seu interès, la seva implicació, i tot allò que s’endu del camí compartit.

Imaginem un possible camí…

Un cop tenim definida la pregunta en equip fem una pluja d’idees de totes les possibilitats que es poden generar arrel del tema. Fem servir  un mapa conceptual per a recollir i estructurar els possibles continguts que poden aparèixer. Evidentment és obert, flexible i canviant, el mateix procés del projecte ens anirà redefint aquest mapa.

Aquesta tasca també ens ajuda a informar a les famílies dels possibles continguts que apareixeran i que es facin una idea del camí que seguiran els nens i nenes. se’ls entrega a inici de curs un document que reculls aquest aspectes.

En els últims projectes aquesta manera de fer ens a aportat a mestres i famílies una certa seguretat i una guia per a  moments de neguit o incertesa però alhora som conscients que ens pot portar a l’efecte contrari, és a dir que s’agafi com quelcom molt definit i estable i per tant ens marqui massa cop on hem d’anar i deixem d’escoltar als infants en allò que potser no ens havíem plantejat però que va sorgint.

Comencem?

Durant el curs anem observant els interessos i motivacions dels nens i nenes, i a final valorem en cicle quines són les opcions més compartides i pensem una pregunta que recull aquella temàtica i dona inici al projecte.

El projecte del primer quadrimestre proposat als nens i nenes d’educació infantil és titula “De què fa gust la lluna?”  Vàrem acordar que plantejar aquesta pregunta als infants seria una bona manera per començar el nostre camí d’aprenentatge. Apostem per una pregunta oberta, amb un gran repte al darrera de cerca, indagació i amb una temàtica motivadora pels infants.

Enguany com a proposta de millora tenim intenció de demanar als nens i nenes opinió vers que els agradaria investigar el curs vinent, alhora sabem que durant els mesos d’estiu aquest interès pot haver  canviat i això ens fa pensar que de cara un futur ens haurem de plantejar com i quan es defineix i s’inicia el projecte.

KPSIS, RÚBRIQUES I DIARIS D’APRENENTATGE PER AVALUAR

Per autoavaluar els projectes utilitzem els KPSIS, les rúbriques i també els diaris d’aprenentatge (explicats en una entrada anterior).

Cada grup de treball ha tingut el seu propi KPSI ja que els hem adaptat segons les necessitats i objectius de cada grup.

A continuació hi ha una foto d’un model de KPSI.

model de KPSI a CM

METODOLOGIA

Entenem el treball per projectes com a treball globalitzat,  enllaçant tots els continguts d’una forma experimental, manipulativa i motivadora. Treballar d’aquesta manera ens permet que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional, que el nen/a aprengui a partir del que ja sap, que el nen/a sigui el protagonista del seu aprenentatge i que el nen/a potenciï l’autonomia.

A la vegada aquesta metodologia de treball, permet potenciar el treball cooperatiu, la imaginació i la creativitat, la responsabilitat i l’esforç i l’autoestima.

PLANIFICACIÓ

La planificació del projecte va sortint dels interessos i les informacions  que porten els nens i nenes de la classe. A partir d’aquí van sorgint les diverses activitats, i que la mestra pot tenir programades, però que moltes vegades no s’acaben duen a terme perquè en sorgeixen d’altres, i que et porten a altres subprojectes..Cal  tenir present els continguts que es volen treballar en cada activitat.

Aquest és un exemple de com queda registrada la informació i de com es va desplegant el projecte.