El pantalons texans és segurament la peça de vestit que més es ven al món. El seu inventor va ser Levi Strauss, i els seus orígens es remunten a principis del segle XIX en plena febre de l’or.
Leví Strauss es va establir a San Francisco aprofitant la febre de l’or per a vendre provisions als miners, entre elles, unes lones per a fer tendes de campanya. Veient el lamentable estat de la roba que els miners duien per a picar en la mina, se li va ocórrer la idea d’aprofitar la lona per a fabricar uns pantalons de treball molt resistents El Sr. Strauss va començar a confeccionar la seva peça de treball amb una tela, anomenada Blau de Nimes. Aquest teixit és conegut com a denim. Un dels clients de Strauss, Jacob Davis, que comprava els pantalons de treball per als seus obrers, es va trobar amb que aquests es queixaven que les butxaques dels mateixos es trencaven de seguida, pel que va idear unes rebladures de coure que es van fer tan populars que el propi Strauss es va associar amb ell.
Ja a la fi del XIX, la companyia dels dos cavalls havia dissenyat un gran catàleg de productes, que incloïa les seves tradicionals peces en denim, roba infantil, roba de senyores, etc. Però la joia de la marca era la roba de treball. Fins a bé entrats els anys trenta, els principals clients de Levi´s seguien sent miners i obrers manuals. Amb la febre del western, la companyia va ampliar el seu mercat orientant la seva tradicional roba de treball cap a aquest nou grup de possibles compradors, els cowboys, qui van acollir els famosos pantalons, eren ideals per a muntar a cavall, s’ajustaven i no es deformaven després de rentar-los.
El nom genèric d’aquesta peça era fins a 1960 el de “waist overalls”, i és llavors quan canvia oficialment a “jeans”, que era com ja els coneixia la gent des de la dècada anterior. Aquesta paraula, com va succeir amb “denim”, era una deformació fonètica en l’ús de “Gênes” (Gènova), el port europeu on els mariners duien uns pantalons de feina fets de cotó blau. “
