Category Archives: 3r ESO

Mecanismes

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/eJORvDOTPvA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La tecnologia i l’art s’han ajuntat per fer aquest anunci. Els elements que surten són les peces d’un cotxe. Sabries identificar-les? Segueix llegint i ho trobaràs…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3KkwoE069fY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El codi Braile

braile.jpgEl braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. Va ser inventat pel francès Louis Braille a mitjan el segle XIX, que es va quedar cec a causa d’un accident durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare.

Quan tenia 13 anys, el director de l’escola de cecs i sords de París, on estudiava Braille de jove, li va demanar que provés un sistema de lecto-escriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier per transmetre ordres. Louis Braille, al cap d’un temps va descobrir que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema de 8 punts. Al cap d’uns anys el va simplificar deixant-lo en el sistema universalment conegut i adoptat de 6 punts.

 

El braille consisteix generalment en cel·les de sis punts en relleu, organitzats com una matriu de tres files per dues columnes, que convencionalment es numeren de dalt a baix i d’esquerra a dreta, tal com es mostra a la següent figura:

 

braile1.JPG

 

Amb aquests sis punts s’obtenen 64 combinacions diferents. Amb els relleu convenientment posats a una o altra posició, s’obtenen les lletres. En el cas de les majúscules o els números, es posa un prefix abans de la matriu de símbols. Aquests prefix també és una matriu de punts que assenyala que el que ve a continuació és una majúscula o un número. Per exemple, el següent dibuix representa la lletra A (un relleu a la posició 1)

braile2.JPG

 

En canvi, el següent és el número 1: el prefix numèric (relleus a 3, 4, ,5, 6) seguit de la lletra A

 

braile3.JPG

 

La perícia i l’habilitat de Braile ha fet possible que milions de persones al llarg del mon puguin ser més autònoms malgrat ser invidents. Un exemple és que a les eleccions autonòmiques andaluses del 2008, els invidents ho podien fer amb Braile.

La teoria del pal d’Hoquei

plahoquei2.gifEl pal d’hoquei és un gràfic que mostra la variació de la temperatura global del planeta al llarg dels darrers 1000 anys. Aquest gràfic és gairebé pla amb petites fluctuacions al voltant dels 0ºC, excepte als darrers 100 anys, on creix de forma espectacular fins a 1ºC, adoptant una forma que recorda un pal d’hoquei. Això significa que la temperatura al mon ha crescut 1ºC els darrers 100 anys, cosa que no ha fet al llarg de 1000 anys. Aquest gràfic va ser elaborat per Michael Mann, autor d’un dels informes del IPCC (panell intergovernamental pel canvi climàtic de la ONU). Ràpidament, l’IPCC el va adoptar com a clau per determinar que l’home estava darrera d’aquets escalfament. Però un grup de científics s’ha posat a investigar aquest curiós gràfic, i han trobar tres grans errades.

El primer de tot és que, per elaborar-lo, es van usar els anells dels arbres de 22 llocs diferents. Els anells mesuren el ritme de creixement, a més calor, més gran és l’anell. Però això es pot mesurar al l’estiu, i no a l’hivern quan els arbres no creixen, pel que el registre de les temperatures a l’hivern no existeix. 22 llocs són molt pocs, i probablement si haguessin agafat altres llocs, possiblement sortiria una altra cosa. A més, els arbres representen un 15% de la superfície terrestre, la resta són oceans, i d’aquests llocs tampoc hi ha registres.

En segon lloc, s’ha obviat la enorme quantitat de literatura que existeix sobre el clima que hi ha hagut al llarg d’aquests mil anys. Un grup de científics de la universitat de Harvard ha revisat més de 250 d’aquests estudis científics relacionats amb el clima amb el mètode “peer-review” (es comparen les mateixes dades provinents de diferents fonts per comprovar la seva veracitat) i s’ha comprovat l’existència d’un gran període càlid a l’edat mitjana, entre els segles IX i XIV,  i una petita edat de gel al voltant de l’any 1.300.

I en tercer lloc, dos científics canadencs han detectat una errada en el model matemàtic per reproduir el gràfic. Han demostrat que el programa usava una seqüència de dades que sempre donaven la mateixa forma de pal d’hoquei, independentment de les dades que s’entressin. Si s’eliminava aquesta seqüència, curiosament el gràfic mostrava el període càlid a la edat mitjana i la petita edat de gel del 1.300, corroborant els resultats dels científics de Harvard.

Els dos gràfics següents mostren el mateix període de temps amb les variacions de temperatura segons el model pal d’hoquei, el de dalt, i el revisat per científics independents, el de sota. La diferència és notable.

palhokey.jpg

I tú, a qui et creus?

Si vols més informació, pots consultar els següents webs:

http://desdelos50omas.blogspot.com/2007/11/el-engao-del-calentamiento-global-ltimo.html
http://valdeperrillos.com/node/1099
http://www.mitosyfraudes.org/Calen/HockeyMk2.html
http://www.mitosyfraudes.org/Calen/Debacle.html
http://liberal-venezolano.net/blog/teoria_del_calentamiento_global_basada_e

La teoria del pal d’Hoquei

plahoquei2.gifEl pal d’hoquei és un gràfic que mostra la variació de la temperatura global del planeta al llarg dels darrers 1000 anys. Aquest gràfic és gairebé pla amb petites fluctuacions al voltant dels 0ºC, excepte als darrers 100 anys, on creix de forma espectacular fins a 1ºC, adoptant una forma que recorda un pal d’hoquei. Això significa que la temperatura al mon ha crescut 1ºC els darrers 100 anys, cosa que no ha fet al llarg de 1000 anys. Aquest gràfic va ser elaborat per Michael Mann, autor d’un dels informes del IPCC (panell intergovernamental pel canvi climàtic de la ONU). Ràpidament, l’IPCC el va adoptar com a clau per determinar que l’home estava darrera d’aquets escalfament. Però un grup de científics s’ha posat a investigar aquest curiós gràfic, i han trobar tres grans errades. Continue reading

SMOG: fum, fum, fum…

smog.jpgEl tren arribava amb retard com de costum. Era un matí calorós. Jaume anava a Barcelona amb els seu amics a veure un partir de futbol. La ciutat ja començava a divisar-me a mesura que el tren s’apropava.

– Mireu.- va dir l’Albert- Barcelona quasi no es veu. Hi ha un fum negre que sembla boira.

– Això es SMOG.- va dir Simó.- És una boira de fum… una boira de pol·lució… una boira deguda al mal ús del progrés…

Les boires negres que es veuen a les grans ciutats s’anomenen SMOG, que és una paraula que surt de la barreja entre FOG (boira) i SMOKE (fum), i es podria traduir com a “boira de fum”. Està provocada pels fums que surten dels tubs d’escapaments dels cotxes que són incapaços de pujar cap amunt quan hi ha un anticicló a sobre. Els anticiclons es produeixen quan la columna d’aire que tenim a sobre nostre ens pressiona més que en condicions normals, impedint que els fums puguin pujar. Això fa que s’acumulin a ran de terra, produint una boira fosca. Aquest fet passa molt a les grans ciutats a l’estiu, quan els anticiclons són més habituals.

Hi ha dos tipus de SMOG: el  gris i el fotoquímic. L’SMOG gris està format per sofre, i prové de les fàbriques que cremen carbó com a combustible. En canvi, l’SMOG fotoquímic està format per una reacció d’òxids de nitrogen i compostos orgànics volàtils que, al reaccionar amb les radiacions solars, produeix ozó, una molècula formada per tres àtoms d’oxígen (O3). Aquest gas és molt tòxic si es respira al irritar els teixits pulmonars, provocant irritació d’ulls, mal de cap, dolor al pit, i d’altres símptomes. Aquest ozó es coneix com ozó Troposfèric (la Troposfera és la part de l’atmosfera que compren els 9 primers kilòmetres des del terra).

SMOG: fum, fum, fum…

smog.jpgEl tren arribava amb retard com de costum. Era un matí calorós. Jaume anava a Barcelona amb els seu amics a veure un partir de futbol. La ciutat ja començava a divisar-me a mesura que el tren s’apropava.

– Mireu.- va dir l’Albert- Barcelona quasi no es veu. Hi ha un fum negre que sembla boira.

– Això es SMOG.- va dir Simó.- És una boira de fum… una boira de pol·lució… una boira deguda al mal ús del progrés… Continue reading

NIMBY: Ho vull, però lluny de casa

nimby.jpgNIMBY són les inicials de “Not In My Back Yard” (no al meu pati del darrera), i és el pensament de la gent que no s’oposa al progrés, sempre que no li afecte directament. Un exemple seria la necessitat d’instal·lar antenes per poder parlar amb telèfons mòbils, però quan més lluny de casa millor.

Aquest corrent està calant cada cop més fort a la societat degut al dany que poden patir pel fet de tenir prop de casa unes instal·lacions que permeten, entre altres coses, parlar per mòbil, tenir electricitat, tenir escalfor, o disposar d’Internet sense fils. Un dels casos més destacats són les centrals nuclears, on molta gent s’oposa sempre que estiguin molt lluny de casa seva. Un cas molt diferent són els que s’oposen a l’energia nuclear siguin on siguin les centrals.

Els defensors del progrés acusen als que pateixen de NIMBY d’hipòcrites i d’insolidaris. Fins i tot Al Gore, el gran defensor de l’estalvi energètic i les energies renovables per evitar les emissions de CO2 que escalfen el planeta, no deixa de gastar electricitat a la seva mansió i anar amb jet privat pel món fent conferències. Ell pretén que siguem moderats i ens estem de molts capricis per estalviar, quan ell no ho fa. Seria un cas de NIMBY: estic d’acord amb l’estalvi energètic, però no a casa meva.