El cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24.
El cicle solar té una durada mitjana d’11 anys, encara que s’han observat cicles curts de 9 anys i cicles llargs de fins 14. Un nou cicle comença quan apareixen les primeres taques solars, després d’un període d’absència de les mateixes. L’origen de les taques solars i la seva aparició cíclica va ser estudiat per primera vegada per George Ellery Hale. El 1908, va demostrar que les taques solars estan molt magnetitzades. L’aparició de taques solars (el cicle magnètic) és un dels factors, entre d’altres, que contribueix a les variacions de lluminositat del sol. El denominat cicle de Gleissberg va durar uns 80 anys. Aquest cicle va ser el responsable del mínim de Maunder, ocorregut entre 1645 i 1715, que sembla ser el causant de la coneguda com a petita edat de gel. A més, existeixen altres cicles de major durada, que no només involucren al sol sinó també als moviments de l’òrbita terrestre, que influeixen en el clima a una escala molt més gran. Així s’expliquen, per exemple, les grans glaciacions ocorregudes en el passat.
Segons l’opinió d’alguns científics, i en contra de les idees generalitzades sobre l’escalfament global de la terra, ens encaminem cap a una època de fred. L’efecte es podria notar ja en aquest cicle solar, el 24. En especial, a partir de 2030, entraríem en el mínim de Gleissberg corresponent, i el refredament global seria més notori. Aquests científics sostenen que l’escalfament a causa de l’efecte hivernacle és molt petit i de molta menor influència que els canvis en l’activitat solar.
