Author Archives: Departament Tecnologia

Benvinguts al cicle 24

ciclesolar.jpgEl cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24.

El cicle solar té una durada mitjana d’11 anys, encara que s’han observat cicles curts de 9 anys i cicles llargs de fins 14. Un nou cicle comença quan apareixen les primeres taques solars, després d’un període d’absència de les mateixes. L’origen de les taques solars i la seva aparició cíclica va ser estudiat per primera vegada per George Ellery Hale. El 1908, va demostrar que les taques solars estan molt magnetitzades. L’aparició de taques solars (el cicle magnètic) és un dels factors, entre d’altres, que contribueix a les variacions de lluminositat del sol. El denominat cicle de Gleissberg va durar uns 80 anys. Aquest cicle va ser el responsable del mínim de Maunder, ocorregut entre 1645 i 1715, que sembla ser el causant de la coneguda com a petita edat de gel. A més, existeixen altres cicles de major durada, que no només involucren al sol sinó també als moviments de l’òrbita terrestre, que influeixen en el clima a una escala molt més gran. Així s’expliquen, per exemple, les grans glaciacions ocorregudes en el passat.

Segons l’opinió d’alguns científics, i en contra de les idees generalitzades sobre l’escalfament global de la terra, ens encaminem cap a una època de fred. L’efecte es podria notar ja en aquest cicle solar, el 24. En especial, a partir de 2030, entraríem en el mínim de Gleissberg corresponent, i el refredament global seria més notori. Aquests científics sostenen que l’escalfament a causa de l’efecte hivernacle és molt petit i de molta menor influència que els canvis en l’activitat solar.

Benvinguts al cicle 24

ciclesolar.jpgEl cicle solar és un període d’activitat magnètica que es va repetint periòdicament, i té que veure amb la complexa activitat termonuclear que sosté el Sol. Aquests cicles són teríodes de més o menys presència de taques, i va ser descobert el 1843 per Samuel Heinrich Schwabe, quan estudiava l’evolució d’aquestes taques. El primer cicle va ser observat el 1755; a partir d’ell s’han continuat anotant fins a la nostra època, en la qual acabem d’iniciar el cicle 24. Continue reading

L’experiment més llarg del món

partnell.jpgL’any 1927, el professor Thomas Parnell volia demostrar que moltes substàncies que semblen sòlides en realitat són líquids molt viscosos. Parnell va agafar una mostra d’un àmbar i el va posar sobre un embut tancat per deixar-lo reposar. Al cap de 3 anys van trencar l’embut per veure com gotejava. Al moment de trencar-lo no van veure caure cap gota, pel que va haver d’esperar… vuit anys per veure la primera. L’experiment encara dura, i fins a dia d’avui han caigut un total de vuit gotes.

·  1ra gota: desembre 1938
·  2na gota: febrer 1947
·  3ra gota: abril 1954
·  4ta gota: maig 1962
·  5na gota: agost 1970
·  6na gota: abril 1979
·  7na gota: juliol 1988
·  8na gota: novembre 2000

Aquest experiment consta al Llibre Guinness de los Records com el més llarg del món en funcionament. Actualment el professor John Mainstone és l’encarregat de vigilar l’experiment. L’octubre de 2005, Mainstone i el difunt Thomas Parnell es van adjudicar el Premi Ig Nobel en Física, un parodia del Premi Nobel, per aquest curiós experiment. Fins a la data d’avui, ningú no ha estat testimoni de com cau una gota.

 

L’experiment més llarg del món

partnell.jpgL’any 1927, el professor Thomas Parnell volia demostrar que moltes substàncies que semblen sòlides en realitat són líquids molt viscosos. Parnell va agafar una mostra d’un àmbar i el va posar sobre un embut tancat per deixar-lo reposar. Al cap de 3 anys van trencar l’embut per veure com gotejava. Al moment de trencar-lo no van veure caure cap gota, pel que va haver d’esperar… vuit anys per veure la primera. L’experiment encara dura, i fins a dia d’avui han caigut un total de vuit gotes.

Continue reading

Mecanismes

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/eJORvDOTPvA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

La tecnologia i l’art s’han ajuntat per fer aquest anunci. Els elements que surten són les peces d’un cotxe. Sabries identificar-les? Segueix llegint i ho trobaràs…

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/3KkwoE069fY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

L’home de negre

blancnegre.jpgSón les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre.

Els alumnes marxen mentre tu reculls papers. Surts de l’aula i et dirigeixes a la sala de professors. Al final del passadís hi ha els alumnes que acabes de tenir, esperant per entrar a la següent classe. Al passar pel seu costat, sents un comentari amb una certa ironia: “Txernobil”. L’endemà tornes a passar pel mateix passadís. De nou el mateix comentari: “Txernobil”. Decideixes no fer-hi cas. Al cap d’una hora, tornes a tenir classe amb els de Mecànica. “Txernobil” és el primer que sents quan entren a l’aula on els estàs esperant. Et comenten que al “Youtube” hi ha vídeos que demostren que allò va ser seriós. Tu no negues la desgràcia, però segueixes informant-los de l’existència sobre aquell article, però no et volen escoltar. Quan acaba la classe, es repeteix el mateix d’ahir: “Txernobil” i rialles. T’acabes de convertir en un pro-nuclears, en el defensor del progrés costi el que costi, has passat de blanc a negre en qüestió de dies.

L’endemà passes als alumnes de Tecnologia Industrial dos vídeos sobre canvi climàtic totalment oposats, un culpant l’home i l’altre no. No dius res, però els alumnes es creuen que fas costat als que creuen que l’home no té la culpa, que tot és una mentida creada pels governs. A classe de filosofia, els mateixos alumnes desmenteixen a la mestra quan els explica les conseqüències de l’escalfament global amb la societat. Els alumnes volen que us poseu d’acord, o dieu una cosa o una altra. La de filosofia és blanc, tu ets negre.

Vius en un món sense matisos, on els grisos no existeixen, on la informació que difons és entesa com si fora propaganda d’algú que t’ha pagat per difondre-la. No tenen en compte que la teva missió és informar, discutir, crear opinions, però el que estàs aconseguint és que et posin una etiqueta a l’esquena: blanc o negre, no pots tenir una opinió a mig camí, amb matisos, amb peròs.

Aquests alumnes es faran grans i aprendran l’art del matís, començaran a veure amb el color gris, però ells ja no hi seran per comentar les opinions dels científics amb tu. Marxaran, i al seu lloc hi haurà alumnes nous, alumnes que només són capaços de veure en dos colors: blanc o negre. I rebràs de nou les seves etiquetes, rebràs de nou els comentaris als passadissos sobre Txernòbil, o sobre el canvi climàtic. Mai seràs l’home de gris, sinó l’home de blanc…o l’home de negre.

L’home de negre

blancnegre.jpgSón les nou del matí. A la classe de Mecànica estàs parlant d’energia nuclear. Els alumnes et diuen que és molt dolenta, que provoca mutacions, deformacions, malformacions. Tu no dius res, només escoltes. L’endemà els hi portes un article científic que diu que l’accident nuclear de Txenòbil no va ser tan greu com diuen, els informes sobre aquell succés que va passar fa molts anys i que, segons aquell article, està magnificat. Ells no s’ho creuen, i es neguen a escoltar-te. En ple debat, sona el timbre. Continue reading

Las Vegas de Los Monegros

granscala.jpgAl desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.

El propi govern d’Aragó està entusiasmat amb el projecte, però el gran problema que existeix en tot aquest afer és el gran consum d’aigua que això representa, i més si temin en compte la sequera que està patint el país. Aquest fet xoca bastant amb el fet que la ciutat de Saragossa acull aquests any una Exposició Universal on el tema central és ni més ni menys “Aigua i desenvolupament sostenible”.

L’altre problema surt amb el tema que molts agricultors de l’Aragó podrien perdre el privilegi de poder regar els seus camps si, en cas de manca d’aigua, s’hagi de fer servir per cobrir les necessitats de boca de la gran quantitat de gent que es pot allotjar al complex.

Aquest vídeo il·lustra com serà la Gran Scala, Las Vegas de los Monegros.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/6bbFGBCdMP0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Las Vegas de Los Monegros

granscala.jpgAl desert de los Monegros, a la província de Saragossa, hi ha el projecte de construcció d’una gran complex a l’estil de Las Vegas dels Estat Units. La comparació no pot ser més encertada, ja que estarà situat a un desert i estarà alimentat per un gran canal provinent del riu Ebre. El projecte s’anomena Gran Scala, i ocuparà una superfície de 2.000 hectàrees de terreny, i inclourà camps de golf, 32 hotels, cinc parcs temàtics, un hipòdrom, casinos i una plaça de toros. Serà el complex d’oci i joc més gran d’Europa, on la inversió prevista triplica el pressupost anual de la Comunitat Autònoma de l’Aragó.

Continue reading