Cada d’any es dóna un premi Nobel a persones que han fet grans aportacions per a la humanitat. Aquest premis van ser instaurats per Alfred Nobel, un Suec que va descobrir la dinamita. L’establiment d’aquests premis van ser fruit d’una trista confusió.

Alfred B. Nobel va néixer a Estocolm (Suècia) l’any 1833 dintre d’una família d’enginyers. Als nou anys d’edat, es va traslladar amb la seva família a Rússia on ell i els seus germans van rebre classes d’humanitats i de ciències naturals per part de professors privats. Després d’un llarg període d’estudis als EUA, es va ocupar de la direcció de les fàbriques d’armes i explosius que el seu pare havia fundat a Peterburg, Estocolm, Krummel i Winterviken.

En aquells moments, ell, el seu pare i el seu germà estaven buscant un mètode per poder controlar la nitroglicerina, que era una substància líquida que explotava al menys mínim moviment, cosa que la feia molt perillosa. Desprès de molts i perillosos intents ho van aconseguir: van inventar la dinamita, que es podia manipular sense que explotés a les mans.

Aquest descobriment el va fer molt ric, i la dinamita va passar a convertir-se en un element habitual amb totes les guerres. Aquest fet li va suposar el sobremon del “comerciant de la mort”. S’ha especulat durant molt de temps sobre les raons que van dur Alfred Nobel a prendre la decisió d’establir els premis que porten el seu nom. Una de les hipòtesis més plausibles sosté que l’establiment del premi va ésser fruit d’un incident ocorregut el 1888. Aquell any, el germà d’Alfred Nobel, Ludvig, va morir mentre es trobava a Cannes (França). Els diaris francesos van publicar la notícia de la mort de Ludvig, però el van confondre amb el seu germà, i un diari va arribar a publicar el titular: ‘El comerciant de la mort ha mort’, en clara referència al fet que Alfred Nobel hagués inventat la dinamita. Sembla que va ser després d’aquest fet que Nobel va instaurar el premi per rentar el seu nom i que els diners que ell havia guanyat degut a un producte que s’usava per matar, anés a persones que fessin tot el contrari, un bé per la humanitat.

El 27 de novembre de 1895, Nobel va signar el seu darrer testament al Club Suec-Noruec de Paris en el qual feia constar la donació de la seva fortuna per la instauració del premi que duu el seu nom. Va morir a causa d’una hemorràgia cerebral a la seva casa de San Remo, Itàlia, el 10 de desembre de 1896.

El premi instituït per Alfred B.Nobel en el seu testament és el primer guardó a nivell internacional que es concedeix anualment, des del 1901, a figures destacades en el camp de la física, de la química, de la fisiologia i la medicina i de la literatura, així com a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau. El premi consisteix en una medalla, un diploma personal i certa quantitat de diners.