DIARI DE CURS
Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
El Festival de Nadal
El dia 13 de gener, divendres vam celebrar el festival de Nadal que no vam poder fer el dia 22 de desembre perquè més de la meitat dels alumnes estaven malalts.
Així doncs, els pares dels nens vam poder gaudir de aes cançons, poemes i música de flauta que els alumnes havien preparat durant tot el mes de desembre.
Vet aquí les imatges.
Hachiko. El gos que esperava.
3 anys
per c5001436
a Curs 2010/2011
Ens situem a la dècada dels anys 20 del segle passat. L’ acció passa a una ciutat del Japó, Yokohama. El professor Ueno recull un cadell per la seva filla.Molt aviat, la relació entre el Hachiko i el professor, és especial. Cada matí l’ acompanya a l’ estació de trens i , cada tarda, espera que toquin dos quarts de sis .Cada dia laborable, cada mes, cada any. S’ ha forjat una relació basada en l’ amistat i la fidelitat . Res sembla que la pugui trencar, però un dia…………..
AQUEST LLIBRE L’ ESTEM LLEGINT DURANT EL MES DE SETEMBRE ELS NENS I NENES DE CM i CS.
Una vegada acabat en farem una valoració.
EL VENTAFOCS. VALORACIÓ. Gisela.
Títol : El Ventafocs
Il·lustrador: Ona caussa
Personatges: El Ventafocs, els germanastres, la sabatera, el nou rei.
El meu personatge principal: El Ventafocs.
Per què? Perquè el Ventafocs recull sabates del palau.
La part que més m´agradat: Quan la Sabatera el Ventafocs es van coneixer.
A qui el recomanaries: A la Núria.
EL VENTAFOCS. VALORACIÓ.Maka
Títol : El Ventafocs.
Il·lustrador: Ona Caussa.
Personatges: el Ventafocs, la sabatera, els germanastres, el nou rei.
El meu personatge preferit: El Ventafocs.
Per què?: Perquè el Ventafocs recull totes les sabates que hi havia per tot el palau.
La part que més m’ha agradat: Quan va trobar la propietaria i es va enamorar.
A qui el recomanaries? Al Joel.
Una historia de Nadal.El Pare Noel. Elisabeth
Hi havia una vegada un poble molt petit al pol nord.
Era una zona on feia molt fred a l’hivern i havies
d’anar molt abrigat. Les cases eren de blocs de gel.
Tenien forma d’iglú .
En una d’aquestes cases hi vivia un senyor que
tenia molts anys.Era alt i gras,amb els ulls petits,
el cap rodó i portava una barba blanca.Es dedicava a repartir
regals.
La nit de Nadal de l’any 2022 havia de portar uns regals(un cotxe de
de joguina i una nina de drap) a un nen i una nena
d’un poble molt petit de la Noguera que es deia Cubells.
Va arribar a les 12:00 de la nit, va buscar la xemeneia
per entrar però com que era una casa molt moderna no tenia
xemeneia. Durant molt temps va buscar solucions per entrar i se
li va ocórrer una solució: va decidir deixar els regals
davant de la porta, trucar el timbre i va sortir
corren a amagar-se darrere de la casa.
Es va quedar a veure la reacció dels nens ben amagat.
De dins de la casa van sortir dos padrins. Van
recollir els regals molts sorpresos.
Resulta que el Pare Noel es va equivocar de casa.
NOM:Elisabeth
DATA:18/01/2023
CURS:4t
UNA HISTORIA DE NADAL, Joel
Hi havia una vegada en Jordi un ren que era molt vell.
Era tan vell que sempre estava cansat,una vegada es va quedar descansant durant tres dies.
Al cap de tres dies un dels seus amics un ren que es deia Joan el a veure i el va ajudar ha aixecar-se amb les seves banyes.Després de molt esforç va aconseguir aixecar-lo.Estaven al coral.
El Pare Noel va anar a buscar als rens per donar-los de menjar i beure.
Pel cami ve relliscar,va caure i es va fer mal a la cama i va intentar aixecar-se so i no va poder. Va començar a cridar perqué algu l’ajudes.Ningu va sentir-lo.
Els rens van sentir-lo.Van obrir la porta amb les banyes i van anar on es trobava el Pare Noel.
El Pare Noel va pujar sobre el ren jove i van anar cap a casa.
A l’arribar a casa el Pare Noel els va donar de menjar i beure.
Després ell va anar a dormir i els rens es van quedar al peu del llit per fer li companyia.
UNA HISTORIA DE NADAL
Fa uns 2000 anys , vivia un rei que es deia Baltasar.Vivia a Síria a la capital, en un palau molt gran.Tenia 30 anys , era alt , gros , i molt intel·ligent com el seu pare . Encara no estava casat.
El dia 3 de novembre era el dia de la seva coronació .Va convidar molts prínceps , princeses, reis… de Líban, Aràbia Saudí i de d’altres llocs. A la celebració va conèixer dos reis que es deien Gaspar d’Egipte i Melcior d’Israel i en poca estona es van fer amics.
Unes setmanes més tard els va convidar als seus dos amics al seu palau.Aquella mateixa nit allà a les deu se’ls hi va aparèixer un àngel i els hi va dir :
-El nou rei ha de néixer seguiu l’estrella que més brilla i us guiarà fins al lloc on ha de néixer!
Van dir als servents que preparessin les coses necessàries per fer el viatge , menjar , roba i uns regals molt especials per al Nadó i com que era una zona de desert necessitaven camells.
Quan ho van tenir tot preparat van començar a caminar seguint l’estrella . A la nit caminaven i al matí descansaven. Després de moltes nits viatjant es va posar la boira i no podien veure l’estrella.
Baltasar va pensar que si pujava d’alt d’una muntanya de sorra i pedres podria saber si anaven en la direcció correcta.
Un mes més tard ja eren a Judea. Van anar a visitar al rei Herodes per donar-li la notícia: Que el rei havia de néixer. Herodes es va enfadar molt ja que ell volia ser l’únic rei.
Els tres reis van continuar fent camí tot seguint l’estrella fins que va parar a Betlem . No es van adonar que un enviat d’Herodes els seguia perquè volia agafar al nen Jesús. Sort que a Baltasar li va caure una moneda , es va girar per agafar-la llavors va veure que els seguien. Sense dir-li res va avisar als seus amics . Es van amagar en un hostal i van pensar un pla
per despistar-lo .
Al cap d’una estona van sortir de l’hostal, amagats .Van fer un forat a terra llavors el van cobrir amb les fulles i les branques.
L’home els va veure i els va voler seguir, va caure al forat.Com que era molt profund no va poder sortir.
Van continuar seguint l’estrella fins una establia molt humil on hi van trobar el nou Rei i li van entregar els regals, l’or, la mirra,i l’encens . Després van marxar i van tornar per un altre camí.
Blau 5é
L’ Ona fa dos anys
L’ Ona ha fet dos anyets i el dimarts ho vam celebrar. Poquet a poquet es van fent grans i aprenent coses cada dia. FELICITATS BONICA !
Han arribat els Reis 1
El dilluns passat, quan vam tornar de vacances de Nadal vam trobar que el tió ens guardava els regals que ens havien passat els Reis. Tots en teníem. Els reis també ens van portar una caseta de plàstic força gran.
Visita a Agramunt.Elisabeth
El dia 2 de desembre de 2022 a les nou del mati els alumnes
de l’escola Sol Naixent vam marxar cap a Agramunt. Quan
vam arribar el guia, en Jaume ens va ensenyar l’església
i un refugi on durant la guerra s’amagava la gent.Era sota
l’església i s’accedia amb unes escales.
Al sortir vam anar al museu de Guillem Viladot . Al pujar
al segon pis ens van preguntar que significaven les escultures.
Al tercer pis ens van donar uns objectes per buscar unes altres
escultures amb el mateix material. Vam esmorzar al museu.
Al sortir vam anar a dinar i pel camí vam parar en una fabrica
de xocolata.Ens van convidar a un got de xocolata desfeta.
A l’ acabar ens van ensenyar com es feia la xocolata a la pedra.
Després vam anar a dinar al costat del riu Sió. Vam anar caminant
fins a arribar a unes escultures de ferro on posava nen,noi,
home,món. Eren representacions de la poesia visual de
Guillem Viladot . Ens vam fer unes fotos i a les tres de la
tarda ens van venir a buscar un taxi furgoneta i un taxi cotxe .
Al cap d’una estona vam arribar a Cubells.
NOM:Elisabeth
DATA:13/01/2023
CURS:4t
Anem a Agramunt. Blau
El passat 2 de decembre , total l’escola vam anar d’excursió a Agramunt a visitar el museu Guillem Viladot, el refugui antiaeri i per sorpresa nostra la xocolateria Jolonch .
Vam sortir a les nou del matí i vam marxar cap Agramunt amb el taxí.
Quan vam arribar vam visitar l’esglesia , després de fer-hi una ullada va venir el Jaume el guia i ene va ensenyar i explicar tots sobre el refugio antiaeri que hi ha sota l’esglesia .
El Segon bloc que vam visitar va ser el museu de Guillem Viladot .Aquest any es el centenari 1922-2022.Esta ple de escoltures i quadres de poesia visual.Ens ho va explicar una noia.
Al sortir quan anavem al Parc de la Riella a dinar vam tenir una sorpresa molt dolça , els professors ens van portar a la xocolateria Jolonch on ens van convidar a una xocolata desfeta. Al costat hi havia l’obrador i ens van ensenyar com feien les tauletes de xocolata .
Tot seguit vam anar al parc de la Riella .Després de dinar vam anar a fer un tom per l’infinit el parc on vam veure unes escoltares de ferro de Guillem Viladot I ens vam fer fotos a l’escoltura del tren i a les lletres NEN,NOI HOME MÓN.
A les tres de ls tarda vam marxar i a dó quarts de quatre vam arribar a l’escola amb el taxí .
Ens ho vam passar super bé!
Blau 5é
Anem a Agramunt . Joel
El día 2 de desembre els nens d’infantil i primaria de la escola Sol Naixent vam anar a Agramunt amb una furgoneta a visitar el museu de Guillem Viladot.
En primer lloc vam anara l’església on el guia ens va ensenyar un refugi on s’acedia per una porta al terra i s’havia de baixar amb unes escales.
Era un refugi que durant la Guerra Civil servia per protegir-se de les bombes.
Després de sortir de l’església vam anar a esmorsar al museu de Guillem Viladot. Quan vam acabar de esmorsar vam mirar
quadres i a una mica de xocolata desfeta i ens van ensenyar com feien la xocolata a la pedra.
Quan vam escultures de poesia visual.
Després de sortir del museu vam anar a dinar al riu Sió. Peró quan estavem molt aprop del riu vam entrar a la botiga Jolonch.Ens van convidar sortir de la botiga vam anar vora el riu Sió a dinar.Quan vam acabar de dinar ens vam fer fotos en escultures de ferro molt grans.Eren escultures de poesia visual de Guillem Viladot fetes per un altre artista.
A les tres de la tarde ens van venir a buscar un taxi furgoneta i un taxi cotxe.
Al cap d’una estona vam arribar a Cubells.
Anem a Agramunt . Maka i Gisela
El dia 2 de desembre , els nens de l’ Escola Sol Naixent de Cubells vam anar a Agramunt a visitar el museu de Guillem Viladot. Hi vam anar amb furgoneta.
Primer anar a l’església a veure un refugi per quan tiraven bombes.
Després vam anar al museu a veure construccions de poesia visual. Una mica més
tard vam anar a la botiga de la xocolata i ens van ensenyar com fan la xocolata i ens en van donar de desfeta. Després vam anar a dinar en un parc i a veure escultures de ferro de poesia visual.
Hi havia un tren, un arbre i lletres de ferro molt grans. Ens vam tirar fotos i vam tornar cap a l’escola .
El que em va agradar més va ser menjar xocolata
Maka i Gisela. Segon
El meu botó preferit.Joel
Hi havia una vegada una família de cinc persones. Formada per l’avia Pepita,el pare Jordi,la mare Maria,el fill Joel i la filla Gisela.
A la Gisela la mare li va comprar una bata a Balaguer.
La bata era negra,gris i blanca i amb quadradets molt petits.
A l’arribar a casa ens vam adonar que la bata no tenia botons. L’àvia va dir:-Jo tinc la solució.Tinc botons en una capseta.
L’àvia va anar a ‘armari a buscar la capseta on hi havia els botons hi havia molts botons:blaus,vermells,grocs,blancs,grisos,amb dos i quatre forats,tots rodons.
L’àvia va agafar la bata,el fil,l’agulla i va anar cosint els botons a la bata.Després va fer els traus a l’altre costat.Quan va acabar li va donar la bata a la Gisela.
La Gisela es va cordar els botons. L’últim botó estava cosit malament i va caure al terra. L’avia li va dir:-Gisela descorda’t la bata i treu-te-la que tornaré a cosir el botó.
L’àvia va tornar a cosir el botó i el botó no es deixava cosir.Ho va provar moltes vegades i era inútil,el botó no es deixava cosir.
L’àvia va guardar el botó.Va agafar un altre botó i el va cosir sense problemes.
El botó màgic va tornar a la seva capseta. Aquell era el seu botó preferit.
Joel
5è
El meu boto preferit.Elisabeth
Hi havia una vegada una nena que es deia Sofia.Tenia 10 anys. Vivia en un
poble petit de la Noguera.La Sofia tenia una caixa plena de botons
perquè la seva mare sempre li feia vestits amb els botons més bonics:
Un dia la seva mare l’estava teixint un vestit vermell amb botons
daurats.Aquell vestit li va costar molt de fer i quan va arribar el seu
aniversari la mare li va regalar el vestit. La Sofia va anar a posar-se
el seu vestit i quan va tornar li van donar els regals i van menjar
pastis.
La Laia, la seva germana, estava molt gelosa i va pensar un pla
per trencar-li el vestit. Quan la Sofia estava dormint la Laia va
agafar unes tisores i va tallar el vestit i els botons van caure
a terra.
Al dia següent la Rosa ,la mare, va escoltar a la Sofia plorant.
La mare va pujar a veure que passava i va veure el vestit tallat a terra.
Va agafar el vestit i el va tirar a les escombraries i la Sofia
va agafar els botons i se’ls va quedar.Cada vegada que els veu, pensa en la
seva mare.FI
NOM:Elisabeth
DATA:11/01/2023
CURS:4t
EL MEU BOTÓ PREFERIT . Blau
Quan era petita no m’agradava la roba que portava botons ,no deixava que em poessin res amb botons.
A la mare quan tenia sis anys li van regalar una màquina de cosir per el seu aniversari la seva mare .Li agrada fer ” patchwork” .(El patchuork ,es cosir teles de diferents mides i formes, per fer patrons o dibuixos)
Un dia estava fent coixins i per tancar-los va treure una capsa molt gran de botons,em va explicar que dins la capsa hi havia botons , de la padrina de la mare i seus.
-Quina colla de botons !
Vaig passar molta estona mirant-los:n’hi havia de metall, de perles, de plàstic , de pedreria , militars, de formes diferents : rodons, de flors , de cors,de molts colors,de 2 i de 4 forats…
Llavors el vaig veure, n’hi havia un amb forma de gat negre assegut, s’assemblava a la deessa Bastet .
Des d’aquell dia és el meu botó preferit ,el tinc guardat en una capseta fins que decideixi on el vull cosir.
BLAU
LA TARDOR
Les fulles canvien de color,
catifes grogues,roges i marró.
Els dies es fan curts
i comencen els esternuts .
Si hi ha molta saó
trobarem algun rovelló.
Haurem de matinar
o el cistelll no podrem omplenar .
A la tardor els dies curt es van fent
i a casa aviat ens en anirem.
Dies denboira tindrem ,
i el sol gairebé no veurem.
Collirem ametlles i les escarllarem
i si ha sigut un bon any el raïm piarem.
Per Tots Sants castanyes ,moniatos
i molts panellets menjarem.
Blau
<>
ELS MÉS PETITS ET PODEN AJUDAR
En un jardí hi havia un roser que cada any feia moltes roses i molt boniques.
Es pensava que era el millor de tots els éssers vius .Un dia passava una marieta i el roser se’n va riure i li va dir:
-Com tu n’hi ha moltes , en canvi com jo no n’hi ha cap.
-Mira quines roses tan boniques i l’olor que fan ,mira quines fulles!
La marieta no li va fer cas, al cap d’uns dies va tornar a passar per davant seu i li va cridar :
-Auxili, ajuda’m estic ple de pugó
-Em pensava que eres el millor del món i ara em demanes ajuda?
– Sí siusplau no me’n riuré de ningú mai més .
La marieta va anar a buscar les seves amigues i juntes li van treure tot el pugó.
” Els més petits et poden ajudar”
Blau
Bones festes
ELS MESTRES DE L’ ESCOLA SOL NAIXENT US DESITGEN UNES FESTES DE NADAL BEN VENTUROSES.
El Parc de la Riella
Per acabar el matí vam visitar el Parc de la Riella. El Parc es troba situat al costat del riu Sió en la zona sud del municipi. Recordeu que Riella , és el nom que dóna Gullem Viladot al seu poble en alguns dels seus escrits.
Una vegada al parc vam poder gaudir de les escultures del parc .Hi ha cinc escultures d’acer que inspirades en el poema visual «Formes de vida», amb què l’escriptor va resumir l’existència humana a partir de cinc paraules: «nen, noi, home, món i nyac». L’última, símbol de la mort, té forma d’un taüt de pedra, a diferència de les altres quatre que tenen la forma de grans escultures metàl·liques que reprodueixen lletres. Posats de manera perifèrica hi ha instal·lats cinc faristols, també d’acer, que reprodueixen diferents textos del poeta. Les peces han estat dissenyades per Jaume Figuera, que també n’ha ideat el conjunt de l’espai; Tnumarga és l’empresa responsable del projecte i Jové-Balasch ha construït les peces d’acer.
També hi trobem altres escultures com un tren i un arbre .Totes elles representació de la poesia visual d’ en Guillem Viladot.
La Jolonch
Feia força fred quan vam sortir de lo Pardal. El matí era profitós. Ja ens dirigíem cap a l’ última etapa del nostre matí a Agramunt, anàvem a dinar i després a veure el Parc de La Riella. Parc, al costat del riu Sió on s’ han representat de forma monumental algunes expressions de poesia visual d’ en Guillem Viladot. Feia fred…
La mestra d’ EI, l Alba, al passar per davant de la botiga, fàbrica i xocolateria Jolonch va entrar a preguntar a veure si ens ensenyarien com es fabricava la xocolata. No tant sols ens ho van ensenyar sinó que ens van convidar a un gotet de xocolata desfeta. Perfecte !!!!!
Destacar l’ amabilitat de l’ artista de la xocolata Jolonch que ens va ensenyar tot el procés de fabricació igual que feien a l’ inici i amb màquines de més de 80 anys. També donar les gràcies als noies i nois que ens
van ajudar a escalfar la gola.
Tot seguit vam anar a dinar al parc de las vora del Sió.
Lo Pardal . Poesia visual 1
Exemples de la poesia visual de Viladot en lo Pardal.
Excursió a Agramunt. Lo Pardal.
La causa principal de la nostra excursió a Agramunt va ser visitar els llocs on Guillem Viladot s’ expressa en tota la seva potencialitat: la casa museu Lo Pardal i el Parc de la Riella. Primerament vam anar a la Casa Museu Lo Pardal on vam contemplar tot l’ univers d’ en Guillem Viladot. Vam veure elements i objectes reals traslladats a una l’altra realitat. Quadres i elements de poesia visual.Les construccions, en algun punt semblen dalinianes.
Els alumnes van poder comprovar que un objecte potser traslladat a una altra realitat.
Comentaris