DIARI DE CURS

Vet aquí una vegada en una habitació d’un nen força entremaliat, hi havien moltes joguines. Els líders eren un cavaller, un soldat de metall i en Polar, un ós polar de joguina. Cada setmana es feia una assemblea de joguines a la casa de joguina, que era on vivien totes les joguines. Hi havia una habitació per cada quatre joguines i la sala més gran era per les assemblees.
L’endemà al matí, en Jaume, va agafar al portaveu, que era un extraterrestre, i el va llençar a la caseta.
L’endemà a la nit quan van fer una asemblea, primer va parlar el portaveu i va dir:
-Hem de escapar d’aquí immediatament, aquest nen és un perill, ahir em va llençar a la caseta brutalment i ara vaig amb cadira de rodes! I sinó escapem d’aquí us ho farà també a vosaltres. Però el nen sempre ens tanca la porta de la caseta.
– No per molt temps – va dir el cavaller.Sé com escapar, jo sóc un soldat i li puc donar una puntada a la porta i escapar.
Va pujar a parlar en Polar i va dir:
-Doncs si hem d` escapar ho haurem de fer de nit perquè el nen no ens atrapi. Començeu a fer les maletes, demà a les cinc del matí hem de ser fora, us sembla bé?
– Siiiii!!!! -van respondre tots.
L’endemà a les cinc del matí, van tancar la cortina de la finestra perquè el nen no es despertés amb la llum del sol.
Van escapar per una finestra, gràcies al ratolí de joguina que va sortir per un canaló i els va llençar una corda per la finestra i van escapar
-Correu hem d’arribar a la jugueteria! van dir tots cridant.
Les joguines es van posar a les estanteries de la jugueteria .
Les va comprar un nen que tractava molt bé a totes les seves joguines. Conte contat ja s’ha acabat.

Joel 5è

En un poble de la Noguera , hi vivia una família que tenia dos nens : l’ Hug i el Guifré .
El Guifré és un nen alt i fort, i té 10 anys . Té el pèl castany.
El Nil és ros ,baixet i li agrada viatjar .És un amic del Guifrè.
Un dia que estàvem a casa del Guifrè,vam agafr les bicis i vam marxar.
Mentre pujaven a dalt del poble, al Guifré li va sortir la cadena de la bici.
-Guifrè,que t’ha passat?
-Res,nomès se m’ ha tret la cadena.
-A d’acord!!
-Podem baixar aprofitant el pendent.
Un cop a casa del Guifrè,van intentar ficar la cadena, però es va picar els dits.
-No se si ha aconseguirem…
-Anem a buscar la teva mare ,Guifrè- va dir el NIl .
La seva mare, després d’una estona , va poder posar la cadena i el Guifrè i el Nil van poder anar a jugar amb les bicis una altra vegada.

Guifre 5è

Dia 4 de març de 2017

Em dic Joel i visc a Cubells . El cap de setmana del 4 i 5 de març vam anar a Andorra amb els meus pares.Després de dinar vam marxar cap a Andorra a passar 2 dies perquè en aquell temps hi neva molt i a nosaltres ens agrada molt la neu i el paisatge és molt bonic.
A l’ arribar a la frontera, la vam creuar de seguida ,encara que de vegades ,sobretot al marxar, ens fan esperar molt per creuar la frontera.
Ens vam parar al poble de Canillo on havíem llogat un apartament per dos dies.
Als clients de l’ hotel els regalaven una entrada per persona, que nosaltres vam aprofitar per anar a mirar la pista de gel, que era també una pista de hoquei. La pista és molt freda perquè sinó el gel es desfaria. Jo no vaig patinar perquè no en sé i tampoc portava l’equipament adequat.
Al sortir vam fer un sopar ràpid al nostre apartament i vam anar a dormir.

Dia 5 de març del 2017

L’endemà al matí em vaig llevar a dos quarts de vuit del matí i semblava que no volia parar de nevar. Vam esmorzar i vam anar cap a una pista d’esquí i de trineus. Jo vaig anar a la pista de trineus. Em costava molt controlar el trineu i sovint bolcava.
Quan vam tenir gana vam anar a dinar al restaurant de la pista d’esquí, em vaig menjar una hamburguesa, que per cert estava molt bona, i unes patates fregides que no em van agradar gaire.
Després vam agafar el cotxe i vam anar fins a Andorra La Vella a passejar una estona i per treure`ns la neu.
Al cap d’una estona vam anar a la vora de la frontera a un centre comercial .Quan van sortir del centre comercial van marxar cap a casa aviat perquè era diumenge i l’endemà havia de tornar anar a l’escola com cada dilluns.

Joel 5è

Hi havia una vegada un gos pastor que era molt pelut i molt juganer. Tenia set anys i vivia al camp amb una padrina de seixanta -quatre anys .Es deia Rosa .
Un dia el gos va anar a passejar i es va trobar una cabra salvatge perduda al bosc, tenia cinc anys. Ja li sortien les banyes que feien quaranta- cinc centímetres.
El gos va anar a casa seva a buscar l’àvia perquè ajudés a la la cabra i finalment se la van quedar. La cuidaven i la cabra els donava llet.
Van viure feliços.

Hug 3er

Fa molts anys hi havia una ser molt llarga que tenia 8 anys. La serp vivia en un forat d’ una paret. Era de color gris, tenia els ulls de color verd i era molt ràpida. Es passava l’hivern dormint. Un dia d’estiu la serp va anar a una casa tancada, la serp no sabia si era abandonada. Va veure un cartell que ficava:
“”Atenció no feu soroll hi viu una padrina de 70 anys “”.
La serp va entrar a la casa per forat de la paret . Una vegada a dins l’àvia la va veure.
-Ui!!! No em mosseguis !-Va dir la padrina.
La serp va dir que no amb el cap. Després va marxar.
La serp va sortir de casa pel forat que havia entrat. Llavors la serp va anar a la seva casa i va pensar que fer.
Uns dies més tard la serp tenia gana i va anar a la casa de la padrina i va veure un gat , el va va mossegar al coll i se’l va menjar.
Aquell gat era de la padrina , que es deia Angeleta, i al qual estimava molt . L’ Angeleta es va enfadar molt.
Uns dies més tard la serp va anar a passejar i va veure un taxi i en un moment que a es va obrir la porta ,la serp va aprofitar per pujar al taxi.
Va veure que el taxi anava a casa de la padrina. Com que la serp es moria de gana va mossegar la padrina i al noi que era el fill de la padrina.
Van trucar l’ambulància. Van agafar la serp i la van ficar en una caixa per portar-la al zoo. Al noi i ala padrina els van donar una vacuna perquè no els passés res.

Adelín 4art

Vet aquí una vegada hi havia un gos que vivia en una ciutat, el gos es deia Ànec perquè les poques vegades que s’escapava de casa el trobaven a la vora del riu observant els ànecs que nedaven a l’aigua. El gos era de raça pastor i havia fet unes proves per veure si valia per a ser un gos pastor.
Els seus amos van decidir donar a l’Ànec a un granger perquè ja no el podien cuidar i perquè van pensar que viuria molt millor en una granja envoltat de fauna i naturalesa.
Quan el camió on anava el gos va parar a la granja, el gos va baixar del vehicle i es va quedar parat envoltat de boscos, prats i molts animals.
El granger se’l li va apropar i li va dir:
-Vinga gosset!!, tanca les ovelles a l’estable!
El gos quan va veure les ovelles es va recordar de les proves que havia fet per ser un gos pastor i va començar a córrer darrere de les ovelles, i les va guiar fins a l’estable.
-Molt bé gosset et felicito-li va agrair el granger.
-Com et dius? -va dir-li el granger .
Aleshores el granger li va observar la placa que duia penjada al coll.
Ah, Ànec! -va exclamar el granger.
-Molt bé Ànec, ara ves a dormir a la teva caseta, avui ha sigut un dia molt llarg -va dir-li el granger.
El gos va estirar-se a la seva caseta a descansar i quan ja s’estava a punt d’adormir va escoltar:
-Quina gana que tinc, On hi ha menjar?! -va xiuxiuejar un ratolí que voltava per allà.
-Qui diu això? -va preguntar el gos.
-Soc jo, un ratolí, em dic Spit. I tu qui ets? -va preguntar el ratolí
-Jo sóc l’Ànec, un gos.
-Què et passa? -va preguntar el gos.
-Que fa dies que no menjo res! -va dir el ratolí
-Si vols et dono el meu pinso i carn. Li va oferir el gos.
– Gracies Ànec! Amb una mica ja en tinc prou per recuperar força.-li va agrair el ratolí
El ratolí era jove, igual que el gos, era de color gris fosc i sempre estava content.
L’endemà al matí tots els animals de la granja buscaven al granger per tot arreu, el gos i el ratolí van anar a veure què passava i els animals els van dir que el granger havia desaparegut i ningú sabia on era el granger.
El gos i el ratolí van anar a inspeccionar la casa del granger i per trobar-lo van veure que al seu diari personal del hi deia que el granger tenia un enemic que vivia a trenta quilometres de la granja i van deduir que l’ enemic del granger el podria haver segrestat. El gos i el ratolí hi van anar sense pensar-ho dues vegades. El ratolí va pujar a damunt del gos i van marxar galopant. Es van trobar amb un llac molt gran i tots dos van exclamar:
-Que gran que es el llac, però com el travessem?
– Ja ho sé. Nedant-va dir el gos.
-Però , jo no se nedar-va dir el ratolí.
-Doncs puja al meu damunt mentre nedo.-va dir-li el gos.
Van travessar el llac i van arribar a la mansió.
Hi havia un guàrdia a la porta, el gos se li va llençar al damunt, van obrir la porta i van trobar el granger lligat amb una corda, el gos va llençar al segrestador al soterrani i el va tancar amb clau. El ratolí va rossegar les cordes amb les que estava lligat el granger i el va alliberar. El granger els va dir:
-Moltes gracies Ànec i moltes gracies ratolí.
Se`n n van tornar a la granja i van viure feliços per sempre més.

Joel 5è

El Llampec és el meu gos. És un gos gran, juganer i és ràpid com un llampec, d’ aquí el seu nom .Té el pèl negre i brillant i li agrada mossegar les nines de la meva germana.Us explicaré com el Lampec va arribar a casa meva.
Un dia vaig sortir a donar-li les restes del dinar als gats i vaig veure una ombra darrere un arbre.Vaig apropar-m’ hi lentament i vaig veure un gos gran i negre.Llavors li vaig donar un tros de pa i se’l va menjar ràpidament però va marxar iu no es va deixar agafar.
L’ endemà,quan vaig tornar de l’escola ,estava davant de casa. Li vaig donar un tros d’ entrepà i ara si que el vaig acaronar.
A la nit quan vaig baixar al rebost a buscar pa ,s’ estava menjant el pernil. Ràpidament li vaig demanar als pares si me’ l podia quedar i,tot i que el pare estava enfadat pel pernil,vam deixar que es quedés.I així és com el Llampec va arribar a casa.

Guifré 5è

Un dia d’estiu al matí la meva mare i jo que em dic Ainoa vam baixar al pati a muntar la piscina.Jo tinc 9 anys, tinc el cabell llarg i castany i m’agrada jugar a futbol. Estàvem tant entretingudes muntant la piscina que muntàvem cada any, quan el gat va sortir per la porta del pati i es va escapar a l’hort.El gat era negre i gran.Feia tres anys que el teníem. L’ havíem trobat un dia per la carretera abandonat . El vam recollir i ens el vam quedar.Era un gat força entremaliat.
-Ainoa has vist al gat?- em preguntà la mare.
-No mare, fa estona que no el veig!
Vam anar a l’hort a veure si hi era, però res, el gat havia desaparegut.
-Mira sota l’herba a veure si hi és!-em digué la mare.
-Està aquí sota l’arbre, però no es deixa agafar.
El vam empaitar, va venir corrents i jo el vaig agafar.
El vam portar a casa perquè estava espantat,i nosaltres, vam continuant muntant la piscina.

Ainoa Montoliu 4art

Jo tinc a casa un lloro.Li dic Coloraina . És gran , té quatre colors, té el bec llarg i corbat com tots els lloros i té moltes plomes.
Un dia el meu lloro es va escapar de la gàbia perquè vam deixar la porta oberta.
Al cap de una estona ,vaig anar a beure aigua i al passar pel davant d’ on normalment hi ha la gàbia , el Coloraina no era a la gàbia.
Llavors vaig anar a cridar a la meva mare.
El meu pare quan va arriar a casa va veure que la mare i jo buscàvem al lloro.El pare va venir de treballar i tenia molta gana.
El pare va fer-se el dinar i es va posar a dinar, mentre nosaltres dues continuàvem buscant i cridant l’ animal .
Després de dinar el pare la mare i jo ens vam posar a buscar al lloro.
Primer el vam buscar per casa.Primer dalt dels armaris de la cuina perquè li agradava posar-s’hi, després per la meva habitació perquè li agradava posar-se a la finestra i mirrar el carrer tot mofant-se de la gent que hi passava, després pel rebost perquè li agradava el formatge que teníem…I com que no el vam trobar per casa el vam buscar pel carrer.Al carrer hi havia molts arbres.Vam buscar per tots els arbres i no el vam trobar .
El pare , la mare i jo estàvem molt nerviosos i es començava a fer de nit.
Vam anar a casa per buscar una llanterna per continuar buscant el lloro i quan vam entrar el vam trobar dins de la gàbia.Vam tancar la gavià i vam anar a dormir.El Coloraines també va dormir.

Ainoa Montoliu 4art

Vet aquí una vegada en una ciutat catalana hi vivia un detectiu que tenia 23 anys .Es deia Josep.
El detectiu tenia el cabell curt, i se’l tallava cada mes perquè sempre tenia calor i allà on vivia sempre feia molta calor. Era un detectiu amb poc èxit, però sempre estava molt alegre.
Era molt puntual i prudent amb les coses que feia.
Vivia en una casa blanca a la vora de Lleida i de l’ aeroport perquè viatjava molt.
Un dia va decidir anar amb avió a Nova York per aprofitar les vacances i passar-s’ho molt bé durant 7 dies.
Al matí va anar cap a l’aeroport i va pujar a l’avió . Va arribar en 10 hores a Nova York.
Quan el Josep va arribar a Nova York va anar cap a l’hotel a descarregar l’equipatge i va veure en un televisor que hi havia hagut un robatori en una joieria.
El detectiu va anar a buscar pistes i va veure que la porta havia estat forçada. Es va adonar que el lladre era molt llest.
Va tornar a l’hotel per descansar.
L’endemà va agafar una màquina, que sempre portava, fins i tot en els seus viatges de vacances, per veure qui havia forçat la porta de la joieria. En Josep li va dir al joier:
-Crec que ja sé qui ha robat a la se va joieria, Va ser un tal Wllian.
-D’acord, però com l’atrapem? Va preguntar el joier.
-Ho farem deixant una joia a l’entrada de casa perquè així perdrà temps agafant la joia. Aleshores sortirem del nostre amagatall i podrem enxampar aquest lladre de joies-va a respondre en Josep
I L’endemà van deixar un rubí a l’entrada de casa. En Josep i el joier es van amagar a darrere d’un matoll i quan va sortir el lladre de casa, es van llançar a damunt del lladre. El van van portar a la comissaría i el detectiu se’ n va tornar de nou cap a casa.

Joel Boixadera 5è