EL MEU ANIMAL PREFERIT 2

Un dia una senyora em va agafar i com ella tenia un gos no em volia. Va pensar en abandonar-me però final ent em va dona a la seva veina però la veina tenia un gos més gran. Quan vaig entrar a casa seva va començar a perseguir-me i jo ben espantat em vaig poder amagar sota el llit , i com que aquest era molt baix el gos gros no va poder fer-me mal.
Aleshores ella em va donar a una veina molt velleta que es deia
Saraii la velleta . La velleta estsava molt contenta amb mi i cada dia em treia a passejar.

ELISABETH M.E. 2on

EL MEU ANIMAL PREFERIT 3

El meu amo em va veure per internet.
Va llegir que estava en venta i va trucar al número que havien deixat els lladres.
Li van dir que es trobarien a Foradada a una plaça.Els lladres demanaven 500 euros.
El meu amo es va quedar sorprès i els hi va dir que li tornessin el gos que era seu.
Els lladres li van dir que l’havien trobat abandonat. Jo vaig anar cap a l’amo i ell em va abraçar.
Els lladres li van dir que se’l podia quedar però si se’l tornaven a trobar abandonat se’l quedarien.
El gos va acceptar la seva família tal i com era. Cada dia jugava amb el seu germà i dormia amb ell.
Van viure tots feliços.

Adrià Trepat Pena 5è.

EL MEU ANIMAL PREFERIT 2

Un dia jo estava a la gossera intentant sortir. Quan se sobte em van agafar. Jo em vaig espantar perquè em van posar una corretja i un collaret i em van posar en braços de una persona amb una olor diferent. M’estava espantant i emocionant molt i el meu nou amo em va acariciar i em vaig tranquil’litzar. M’avia donat compte de que era lliure. Vaig arrivar a un pis molt alt i no em va agradar molt però… van obrir la porta i vaig veure unes nenes super contentes que em venien a acariciar.
Jo em vaig posar molt content. Des d’ aquell moment vaig estimar molt aquella família!!!

ROSMEL MONTERO

EL MEU ANIMAL PREFERIT 2

Un día per la tarda van venir uns senyors a fer fotografíes a la granja. Desprès jo vaig anar a l’estable a dormir. Em vaig despertar , vaig anar a passejar però una oreneta que caçava mosquits em va distreure ,em vaig desviar i em vaig perdre .
Al cap d’ unes hores de voltar sense saber on anava ,uns senyors extranys em van agafar i em van tractar molt bé.
Eren un home i una dona que buscaven bolets per aquella zona . Els va estranyar de veure’m sola per aquells terrenys.Vam buscar el meu amo però no el trobavem pequé m’havia desviat molt. Jo estava amoïnada.

Lismel

RÒMUL I REM.LA LLEGENDA.

COMENTEM LA LECTURA

Llegeix la lectura tres vegades i respon a les activitats.

1.-Quines tres coses va fer Amuli ? -Per què ?

-On van ser abandonats els dos bessons ? – Qui els va trobar ? -Què va fer amb els dos bessons ?

2.-Qui els va criar’ – Què van fer els dos bessons quan van ser grans ?

3.-Per què no es posaven d’ acord els dos germans a l’ hora de fundar Roma ? -A qui van demanar opinió ? -Els van fer cas ?

-Per què Ròmul va matar a Rem ? -Consideres que va ser una bona pensada ? – Per què ?

-Qui va fundar doncs Roma, segons la llegenda ?

4.-Quants anys doncs fa que es va fundar Roma ? -Quins tres poblets la van formar a l’ inici ?

-Quants anys fa que Roma va començar a tenir un gran exèrcit ? -Recordes amb quin exèrcit del nord d’ Àfrica va lluitar i guanyar ?

L’ OLIVERA . JOAN MANUEL SERRAT

Aquest divendres passat a la classe de català hem treballat la cançó poema, L’ OLIVERA, d’ en Joan Manuel Serrat . Primer l’ hem llegit i hem buscat les paraules que no enteníem . Tot seguit hem enumerat les estrofes i hem marcat la rima. Després l’ hem intentat explicar. Finalment cada alumne ha fet el dibuix que li ha suggerit el poema. Vet aquí els dibuixos que han sortit:

TOM SAWYER

Al llarg del mes d’ octubre els alumnes de CM i CS de l’ Escola de Cubells hem llegit les Aventures de Tom Sawyer, la novel.la de Mark Twain, segons l’ adaptació de M. Ângels Rubió . Hem anat comentat els capítols i a l’ acabar n’ hem fet una auca. Aquí teniu la part A.

CONTES PER L’ ELOI. JOSEP VALLVERDÚ

LLEGEIX AQUEST CONTE DE JOSEP VALLVERDÚ I FES-NE UN RESUM A LA TEVA LLIBRETA

EL PREMI GROS Josep Vallverdú
Una vegada es va anunciar una rifa colossal, la loteria més gran del país; per cert, amb un sol premi. Estava destinada als pobles i ciutats. Si el poble premiat era, posem per cas, Manresa, el premi era a benefici de tota la gent de Manresa, el rebia l’Ajuntament i després el repartia entre els veïns de la ciutat. Si el premi era un camió de pomes, doncs una caixa de pomes per a cada família; si eren bufandes, moltes per a tots, i si eren pastissos, una safata de pastissos per família.
Passava, però, que no van dir què seria el premi, era secret. Ningú sabia quin seria el premi. Tu t’apuntaries a un premi secret? I si després resultés que no agradava a ningú?
Precisament pel misteri que envoltava el premi, centenars de pobles i ciutats s’hi van apuntar; tots pensaven que si la seva vila era la guanyadora els altres pobles els tindrien enveja i el guanyador faria pam i pipa a tots els altres.
Arribà el dia del sorteig i milers de persones estaven, a cada poble i ciutat, nerviosos i excitats, bevent tasses de til•la i mossegant-se les ungles. I el premi desconegut va tocar a…:
–I el guanyador és…. Conesa! Un poble petit de la Conca de Barberà, ple de carrers estrets, i una riera bastant seca als afores.
–I quin és el premi? –demanaven tots.
–Espereu –explicava l’alcalde–, arribarà demà, diu que és tota una sorpresa, que ve amb un camió dels més grossos.
–Si és un carregament de pizzes en tenim per omplir-nos la panxa tot un mes. I si és un camió de caramels, nyam, nyam!
Podeu creure que aquella nit a penes va dormir ningú? Arribà l’endemà i cap a mig matí els homes s’anaven reunint a la plaça, les mestresses eren a les finestres ullant la carretera, la senyoreta va plegar les classes i els nens i nenes van escampar- se pels carrers cridant “Visca! Visca el Premi Gros!”
To d’una es va sentir una botzina poderosa: “Meec, meec!” I pel revolt de la carretera va aparèixer la cabina del camió més llarg i alt que mai havien vist. El camió es deturà a l’entrada del poble, en unes eres: no hauria pas pogut passar per cap carrer. Tres homes saltaren del camió entre els aplaudiments de la gent. Van demanar que ningú es mogués, van obrir la porta de darrere del vehicle, van posar una gran rampa i per la rampa començà a baixar, lentament, pesadament, un elefant. Un elefant!
–Un elefant! Pobres de nosaltres!
–Què en farem, d’un elefant?
Van sentir les instruccions dels veterinaris i van acompanyar l’elefant a la riera. Allí tenia aigua per refrescar- se, i cada dia anaven a arruixar-lo amb mànegues d’aigua. Per menjar, el primer dia li van donar mig sac de pipes de gira-sol, i com que se les va empassar de seguida i ben content, els nens el van batejar com a Pipa-pipa.
De seguida va venir gent dels pobles veïns a veure el fenomen, i també la televisió. L’elefant aviat s’havia acabat totes les cols del poble i tota la palla i molta fruita…
L’Ajuntament no podia mantenir l’elefant i van posar un anunci per vendre’l. Un príncep àrab el va comprar per al seu parc i selva particulars. Així va acabar el Premi Gros de Conesa.
Sort que al cap d’uns mesos el príncep àrab va pagar un viatge en avió als nens de Conesa per visitar l’elefant al seu país. Cada nen i nena portava una bosseta de pipes de gira-sol per al seu amic de la trompa, el simpàtic Pipa-pipa.

EL ROVELLÓ,UN BOLET MOLT NOSTRE.

Aprofitant que és un any de rovellons, els alumnes de CM i CS de l’Escola Sol Naixent hem fet un treball sobre el bolet més conegut de Catalunya.
Després d’uns coneixements previs hem passat a estudiar aquest bolet, hem après a reconèixer- lo, saber les seves parts, diferenciar- lo dels altres éssers vius i respectar-lo. També hem estudiat la seva reproducció.

FENICIS,CARTAGINESOS I ROMANS A CATALUNYA.

Fenicis, cartaginesos i romans

Escolta el vídeo i passa a respondre les preguntes que tens a continuació.

COMENTEM EL VÍDEO

 
1.-Saps què és una colònia ?
-On van construir colònies els fenicis ?
-Quina era la més important ?
Per què creus que va ser important el descobriment de l’ alfabet i de la moneda per part dels fenicis ?

2.-Quins productes venien ?
-Qui els protegia ?

3.- Quin altre poble va lluitar contra Cartago ?
-Qui va guanyar la guerra ?
-Què van decidir aleshores els cartaginesos ?
-Per què ?

4.-Quina va ser la primera ciutat que van construir els cartaginesos a Hispania ?
-A què es van comprometre els cartaginesos i els romans en el tractat de l’ Ebre ‘
-Saps què és un tractat ?
-Què van decidir fer els cartaginesos l’ any 208 abans de Crist ?
-Quin era el seu objectiu ?
-Senyala en un mapa d’ Europa el camí que van seguir .
-Qui era el seu comandant ?

5.-Què distingia a l’ exercit cartaginès ? – Creus què era molt útil ? – Per què ?
-En aquest enfrontament entre els romans i els cartaginesos que van fer els ibers d’ Ilerda, l ‘ actual Lleida ?
-Quins eren els seus guerrers més importants ?
-Una vegada a Itàlia qui va guanyar les tres primeres batalles ?

6.-Com van reaccionar els romans? -Pinta-ho al mapa.
-Quin era l’ objectiu dels romans ?
-Què els van demanar als grecs d’ Empúries els romans ?
-Què van fer els ilergetes ?
-Finalment, qui va guanyar la guerra ?
-Què van fer els perdedors ? – I els guanyadors ?

Eivissa i la sal

EL MEU ANIMAL PREFERIT 2. BLAU

Un dia al matí vaig sortir a fer un tomb pel poble de Camarasa . Vaig trobar un ratolí que prenia el sol i llavors el vaig empaitar . El ratolí va entrar a una casa avandonada que era a la seva dreta,jo també hi vaig entrar . Quan jo era a dins,va començar i finestres , llavors vaig veure un altre gat li vaig dir:
-Ens em quedat tancats!Saps una altra sortida?
– No,i tu qui ets ?
-Em dic Lola i he entrat a caçant un ratolí.

Blau

EL MEU ANIMAL PREFERIT 2. ADRIÀ

Un dia el meu amo es va despertar a les 7:30 del mati i va marxar de casa.
Una hora més tard va tornar i em va presentar a un nou membre de la casa. Un cadell de Pitbull.
Mentre l’amo esmorzava jo vaig escapar-me de casa perquè em pensava que el meu amo ja no em volia.
Me’n vaig anar a un tros de blat que estava al costat del meu poble, Cubells.
Les hores em passaven volant perquè estava sol. Una estona després em vaig adormir.
Quan em vaig despertar ja era de dia, vaig sentir un soroll i vaig marxar.
Era una cosetxadora que estava a punt de cosetxar el tros on estava. Vaig fugir, cames ajudeu-me.
Vaig caminar per un camÍ i al meu costat va parar una furgoneta blanca i em va intentar agafar el que conduia. Jo em vaig resistir però finalment em van agafar.
Vaig sentir que deien que era un gos que valia força diners i que em posarien a la venta.
Eren dolents; no em van donar menjar en tot el dia.

CONTINUARÀ

Adrià Trepat Pena 5è

EL MEU ANIMAL PREFERIT.ELISABETH

HOLA SOC UN GOS I EM DIC LAILA.TINC EL PEL DE COLR NEGRE,ELS ULLS SON MARRONS,I LA BOCA PETITA.
LES CAMES CURTETES I LA CUA LLARGA,SOC UNA GOSSA MOLT TRANQUILA.
M´AGRADA MOLT QUE HEM RASQUIN LA PANXA.
M’HE ESCAPAT TRES VEGADES.LA PRIMERA VEGADA EM VAIG ESCAPAR I EM BAN AGAFAR,I LA SEGONA VAN HAVER DE PAGAR UNA MULTA
PER RECUPERAR-ME I LA TERCERA VEGADA ENCARA M’ESTAN BUSCANT.

ELISABETH.M.E.

EL MEU ANIMAL PREFERIT .LISMEL

Hola em dic Lismel i sóc una ovella,tinc el pèl negre i molt arrissat. Tinc un ull de cada color:un de color verd i l’altre de color marró mel tinc la cua molt curta.
Tinc un any .
El musell blanc.
La gent quan em veu em vol tocar perquè el meu cabell es molt esponjós.
M’encanta jugar i sóc molt carinyosa.

Lismel.5è

EL MEU ANIMAL PREFERIT. ROSMEL

Em dic Tovi.Sóc un gos.Sóc petit i tinc dos anys.Tinc el pèl de color blanc menys sota de la panxa que la tinc rosada.
Tinc el morro una mica negre i dins la boca també. Tinc les potes petites,les orelles caigudes i la cua molt llarga.Sóc un bon gos: carinyós,obedient…
Sóc molt juganer i encara he d’aprendre a no fer-me caca a dins de casa. No m’agrada estar sol ni que em molestin,perquè si no, mossego. Si em castiguen per alguna cosa,rectifico i no ho torno a fer.
La cosa que m’encanta més és dormir en silenci.

ROSMEL. 6È

CONTES PER L’ ELOI . EL RUQUET.

LLEGEIX AQUEST CONTE D’ EN jOSEP vALLVERDÚ I RESPON A LES PREGUNTES

EL RUQUET Josep Valverdú
No siguis, ruquet! –li deien a en Valeri quan era petit. No volien pas dir que era ruc, era una manera afectuosa de parlar. En Valeri es va fer gran, tenia molts anys, i fins i tot néts, que vivien a la ciutat. Ell s’havia quedat al poble, on tenia la casa i l’hort.
En Valeri veia que tothom es comprava cotxes i furgonetes; ell havia d’anar a peu fins a l’hort, o on fos. Li convenia tenir un mitjà de transport per a ell i per als productes que carregava; ara que s’havia fet gran li pesaven molt i es cansava. I va rumiar que un cotxe no era bona solució, no hauria sabut com menar-lo. Va pensar en un animal: Un cavall? Una mula? No, massa grossos, no sabria com enfilar-s’hi.
–Calla! Ja ho tinc! –va exclamar tot d’una–. Un ruquet! Un ruquet és el que em convé.
Quan van celebrar la fira de bestiar al poble veí, qui comprava un xai, qui un porquet…, en Valeri es va comprar un ruquet, un asenet de morro blanc, panxa blanca i llom negre. Era una bèstia pacífica, i ell la va estrenar dalt del seu llom fins a casa seva. Però no tenia cap quadra ni estable, de manera que va trucar a casa del veí, que tenia dos cavalls a l’estable.
–Per favor, que hi cabria el meu ruquet, a l’estable teu?
–I és clar, ruquet! –va acceptar el veí–. Ja el pots portar, el teu ruquet, no siguis tan ruquet.
A l’estable els dos cavalls es van mirar l’asenet com si fos una mosca, no li van dir ase ni bèstia, no en van fer cap cas: ells eren cavalls importants i allò altre tan petit només era un ruc.
El veí va abocar palla i gra a la llarga menjadora de pedra de l’estable per tal que hi mengessin els tres ocupants de l’estable. Els cavalls van menjar, però no el ruquet, que es va quedar amb tota la gana. I a mitja tarda començà a bramar, i bramar.
En Valeri i el veí van entrar a l’estable. Tot semblava tranquil, els cavalls estaven ben tips, però el ruquet d’en Valeri picava de potes a terra i bramava.
–Què li passa al meu ruquet? –feia en Valeri.
–Jo he escampat gra i palla a la menjadora per a tots –va explicar el veí.
–Deixa’m mirar –va fer en Valeri, tot acostant-se al ruquet i a la menjadora.
–Ja ho tinc! –va cridar–. La menjadora està posada a l’altura del morro d’un cavall. I el meu ruquet, tot i estirar el coll, no hi arriba. Per això es queixava! Si no poses una menjadora més baixa, ell no podrà menjar.
–Sí, ara hi corro! No en tinc, de menjadora per al teu ruquet. Ja te’l pots emportar. No vull sentir més brams!
En Valeri no tenia estable, però va ficar el ruquet al corral amb les gallines, i li posà un caixó de fusta amb palla i gra. Per beure tenia el cóm de les gallines. En Valeri era feliç, el ruquet no bramava, corria pel corral… Només protestaven les gallines

COMENTEM EL CONTE

 

1.-Per què li deien ruquet a en Valeri ? – On es va quedar quan es va fer gran ?
-Per què creus que no es podia comprar un cotxe ?
-Què es comprà finalment ? -On el va posar el primer dia ? -Per què ?
2.- Què vol dir ” NO LI VAN DIR NI ASE NI BÈSTIA” ? – Creus que van fer bé ? – Pere què ?
-Per què el ruquet no va menjar ?
3.-Com va reaccionar en Valeri ?
-Per què creus que les gallines estaven esverades ?
-Amb quins noms l’ autor anomena l’ animal ?

Escola Sol Naixent de Cubells