Senyor fiscal :
Ja veig que la cosa és seriosa. Així que vaig per feina. Acuso a aquesta Carnestoltes de portar la disbauxa i l’ anarquisme a aquesta escola. Aquesta escola que surava en una bassa d’ oli de tranquil•litat . Doncs aquesta setmana sembla una platja a l’ agost de tant soroll. I només faltaven aquests personatges que fan equilibris al teulat perquè els alumnes es distreguin encara més. Hi ha alguns que pugen molt més sovint que de costum a la Lluna i el costa baixar. No hi ha manera que es concentrin.
Senyora jutgessa :
A veure senyor fiscal. Sigui més concret que se li acaba el temps i només amb aquests arguments no podem condemnar la senyora Carnestoltes. Hi ha més acusacions ?
Senyor fiscal :
Mare de Déu si n’ hi ha d’ acusacions. Doncs el primer dia va fer venir els pobres alumnes amb un mitjó de cada mena. No sap ben bé vostè que suposa això. Doncs que ja tenen un parell de mitjons perduts. El segon dia ve fer venir els alumnes pentinats com si sortissin d’ una pel•lícula de por .Avui els he vist i he de reconèixer que alguns són molt imaginatius però ja han causat alguns accidents, gràcies a Déu sense massa importància però els mecànics tindran feina. Els pobres conductor que passaven per la carretera es menjaven la bàscula. Vostè creu ? I avui per acabar-ho de rematar , va i es presenten amb corbata. Quina dona! Que la cremin !
Senyora jutgessa:
Ja hi tornem a ser ! No hi ha manera que n’ aprengui ! Així doncs li retiro la paraula . Si el torno a sentir durant el que queda de judici el tirarem a la foguera. Així que doncs passem la paraula a la senyora Carnestoltes. A veure que ens vol dir sobre la seva actitud durant aquesta setmana a aquesta escola. Té la paraula senyora Carnestoltes.
Senyora Carnestoltes:
Em pensava que no podria parlar. Aquest fiscal tant rabiüt d’ on ve ? Suposo que es aquell impresentable que ha fet cremar aquest anys anteriors els meus companys Carnestoltes .Be, com tots sabeu aquesta és la setmana de Carnaval encara que en alguns llocs el Carnaval s’ allarga fins a Pasqua i en alguns llocs es Carnaval tot l’ any. En fi on anirem a parar ?. Com us deia, pares, mares,nens, nenes i mestres jo he vingut a aquesta escola de Cubells. I ara que dic de Cubells , aprofito per felicitar-vos del poble tant bonic que teniu. Si pogués quedar-me uns dies més ho faria . També he de dir que en aquesta escola m’ hi he trobat molt bé. El solet que entra pel matí fa l’ ambient molt agradable. I dels mestres que n’ he de dir ? .Doncs que s’ han portat molt bé amb mi, encara que a l’ inici els vaig espantar . I dels alumnes ‘ Que content estic de que hagi tingut la sort de venir a aquesta escola. M’ hi trobo molt bé. A la classe del grans m’ hi vaig trobar molt bé, però a la de primer i infantil estic millor que a casa. M’ han posat en una taula i m’ han donat un llibre per llegir. Això ha sigut fantàstic. Com he gaudit llegint ! M’ han comentat que el llegir és molt important, espero que ells continuïn llegint cada dia quan jo marxi .I a més d’ alimentar-me el cervell, també m’ han ofert menjar. Que content que he sigut aquesta setmana! El primer dia em van encantar els mijons de cada color i avui la corbata, però el que més m’ ha agradat han sigut aquests pentinats tant bonics…..
Senyora jutgessa :
A veure senyora Carnestoltes, faig tard. Així que vagi acabant.
Senyora Carnestoltes:
Ja acabo senyora jutgessa. Només li volia demanar, que si em podia quedar una altra setmaneta. És que m’ hi he trobat tant bé. Què em deixaria quedar una setmaneta més. Només serà una setmana.
Senyor fiscal :
Què diu aquesta impresentable ? Com és possible que tingui tanta…..
Senyora jutgessa:
No hi ha manera! Aquest home no aprèn n’ hi a la de tres. Li he dit que calli. Així , una vegada escoltat el fiscal i la senyora Carnestoltes , decideixo que la senyora Carnestoltes es pugui quedar una setmana més i que durant aquest temps al senyor fiscal se li prohibeixi venir al poble. No el vull veure fins el dia del judici. Ja sé que hauré d’ anular els passatges amb vaixell , però tot serà per un bon fi . Bona tarda a tots. Me’ n vaig a berenar al Roma.
Senyora Carnestoltes :
Moltes gràcies senyora jutgessa. Què contenta que estic ! Així doncs puc demanar que els alumnes portin pel dimarts unes ulleres de sol per continuar una mica la festa ?
Senyora jutgessa :
D’ acord i bona tarda !