Diari del dia a dia de l' Escola Sol Naixent
Archive for octubre, 2020
Contes per l’ Eloi. Josep Vallverdú
Durant aquest mes d’ agost de 2020, el diari Segre ha nat publicant un conjunt de contes curts que va escriure en Josep Vallverdú pel seu fill Eloi quan aquest era petit. Els alumnes de CM i CS de l’ Escola Sol Naixent de Cubells treballarem al llarg d’ aquest curs alguns d’ aquests contes.
Un dia a la setmana a l’ hora de lectura matinal llegirem un conte i el treballrem a nivell de comprensió, expressió , gramàtica i ortografia.
El primer conte que treballarem té per títol, PARDALS I ORENETES. Vet aquí el conte.
Els pardals són sorollosos, fan molta forrolla, es barallen entre ells i molesten els veïns. Les orenetes són silencioses, netes i endreçades. Els pardals aprofiten per fer el niu dins el túnel de la boca corba de les teules. Fixeu-vos en les teules que fan bony, fan totes com un túnel curt. Allí els pardals hi porten palletes, brossa, papers, borra i ho emboteixen; més tard hi pondran els ous. A més a més als pardals els agrada molt passejar-se per la teulada, a València els diuen “teuladins”.
Dessota les teules hi ha un ràfec i sota mateix veureu els preciosos nius de les orenetes: elles sí que se’ls fabriquen amb bocinets de fang que porten amb el bec i els van empegant fins a donar-los aquella forma de cassoleta.
Resulta que el xerroteig dels pardals per la teulada va cansar les seves veïnes les orenetes, i van anar a renyar-los:
–No podríeu callar, vosaltres, o almenys no xerrar tant? Els nostres pollets potser ni trencaran la closca de l’ou i no podran néixer; convé que hi hagi silenci.
–Nosaltres som fets així, som de mena sorollosos.
–A més a més us fiqueu per tot arreu, i temem que entreu als nostres nius.
–Als vostres nius? No, ni ganes.
No hi havia remei; aleshores les orenetes van proposar als pardals d’anar a trobar el Gran Duc, que tenia molta autoritat, vejam què els diria. Entre els animals que caminen o s’arrosseguen per la terra, el rei és el lleó; entre les aus que volen pel cel, el qui mana més no és l’àguila, sinó aquell imponent mussol que coneixem per Gran Duc.
Van haver de volar molt i molt: el Gran Duc habitava a l’enforcat d’un immens arbre del bosc, el més alt. Des d’allí ho veia tot. Els va dir amb veu baixa:
–Us he vist arribar, estol d’orenetes i bandada de pardals: què em volíeu dir?
–Oh, Gran Duc, volem que ens diguis com podem tenir pau, ara com ara sempre vivim entre raons: els pardals no ens deixen tranquils…
–Això diuen elles, les orenetes. Nosaltres volem saber com ens ho hem de manegar per tal que no ens fem nosa els uns als altres.
El Gran Duc obrí encara més els ullassos.
–Cal saber conviure. Per conviure heu d’estar ben separats; com s’entén que tingueu els nius tan a prop, en una teula els uns i a dos pams, sota el ràfec, els altres? Jo decreto:
PRIMER, a la teulada sota la qual hi hagi nius d’orenetes no hi poden fer niu els pardals.
SEGON, a la teulada que tingui nius de pardals no hi faran els seus les orenetes. Més clar, necessiteu dues cases: una casa per als uns, una casa per als altres.
Viurà feliç l’ocell si té la teulada només per a ell.
COMENTEM EL CONTE
1.-Com són els pardals ? I les orenetes ? Tu, que ets més pardal o oreneta ?
-On fan el niu els pardals ? I les orenetes ?
-Fes un dibuix del niu d’ un pardal i d’ una oreneta .
2.-Què van fer les orenetes ? -En van fer cas els pardals ?
3.- A qui van decidir anar a veure ? On vivia ?
4.-Què els va dir el GRan Duc ?
5.- Quins dos deccrets els va donar ? -Creus que la recomanació va ser encertada ? Per què?
Mosaics
Un dia a la prehistòria . Part 2
UN DIA AL PALEOLÍTIC PART 2
Quan m’he alçat aquest matí he anat a rentar-me la cara al riu (l’aigua estava molt fresca i he vist molts peixos nedant) Quan he tornat a la cova, li he preguntat a la mare si havia sobrat algun trosset de menjar del sopar d’ahir. Ella m’ha dit que si. M’he menjat el tros del cérvol que van caçar. A l’acabar, he anat a buscar l’avi, que estava dormint al fons de la cova. Quan a esmorzat, s’ha rentat la cara i s’ha vestit m’ha ensenyat com s’utilitza la llança. El padrí, de jove era molt bon caçador. Hem entrenat dues hores, després hem dinat perquè ja era tard. La mare i la tieta han fet un cérvol molt bo. A l’acabar el pare m’ha dit que si volia m’ajudaria a pescar amb les mans. Jo li he dit que si encantat. El riu estava ple de peixos. Hem pescat tres hores. El temps m’ha passat volant. Hem pescat 15 truites i 20 crancs de riu. Després volia anar a collir fruites, però el pare m’ha dit que anès ha dormir que l’endemà m’havia de ensenyar moltes cosses. A la cova hem sopat una pota de cérvol i un tros petit de mamut. El padrí ens ha explicat un parell històries de quan era jove i m’han agradat molt. Després tots vam anar a dormir. Jo dormo al costat del pare i la mare. M’he abrigat amb una pell de cérvol que vam caçar a la primavera.
HUG 6é
Un dia a la prehistòria. Part 2
UN DIA AL PALEOLÍTIC
L’endemà al matí, vaig anar al riu a rentar-me. L ‘aigua estava molt freda i hi havia molts peixos. Potser avui podrem pescar molt. Després he tornat al poblat a avisar a tothom que al riu hi ha molts peixos .Hem preparat les llances que tenim ben afilades per pescar .
Quan hi hem arribat no hi havia cap peix. Després a la tarda hi tornarem.
Quan ja no hi toca el sol hi anem amb el pare, l’ avi i els meus quatre germans . Pesquem molts peixos. Els portem al poblat .Ens ajuntem al voltant del del foc mentre es couen els peixos. Quin sopar més bo!
Tinc el braç adolorit de tan pescar. Ja es fosc i me’n vaig a dormir. M’abrigo amb la pell d’un uro que havíem caçat fa un més. Bona nit!!!
BLau
Un dia al prehistòria . Dia 2
UN DIA AL PALEOLITIC PART 2
Avui al matí m’he despertat i he anat al riu a rentar-me la cara. Tot seguit he anat a collir uns quants albercocs per la colla, me n’ he menjat un , després he anat a nedar al riu a nedar una estona. Quan el padrí s’ha despertat m’ha vingut a buscar al riu i hem anat a la cova.
El padrí m’ha ensenyat a fer servir la llança per quan sigui gran poder acompanyar al pare a caçar. Hem practicat una bona estona. També m’ha ensenyar a fer una llança amb un pal , sílex i una corda. Al cap d’una estona hem tornat a la cova perquè no hi havien peixos avui.
El padrí tenia gana i hem anat a collir uns préssecs grocs d’un presseguer que hi havia al altre costat del riu.
El presseguer era una mica alt .Jo m’he pujat a l’espatlla del padrí de peus i he collit força préssecs.
El padrí ha posat un tros de soca apuntalat a la paret de la cova. He fet punteria amb la llança. Després d’una bona estona el padrí m’ha dit que ho he fet molt be i que quan sigui gran serè un bon caçador.
Ja es feia fosc i el padrí ha volgut entrar cap a la cova. Hem sopat costelles de cérvol. Estaven molt bones, després hem menjat uns préssecs i hem anat a dormir.
Adrià Trepat Pena.
Comentaris