LES AVENTURES DE TOM SAWYER. VALORACIÓ

Ja has llegit el llibre. Ara en farem una valoració.

1-T’ ha agradat ? Per què ?
-Quina part del llibre t’ ha aaradat més ?
-Quin personatge del llibre t’ agradat més ? Per què ?

2.-Jim és un esclau que viu a la casa de la tia Polly. Talla llenya i fa altres tasques . Creus que actualment encara hi ha esclaus ? Explica-ho.
-L’ indi Joe és un delinqüent. Et sembla que els lladres com ell són dolents per naturalesa des de que neixen o a vegades s’ hi veuen obligats ? – Per què ?

3.-Entre Huck, Tom i Joe Harper hi ha una autèntica amistat o només són companys ? -Per què ?
-Quines serien les tres qualitats que t’ agradaria que tingués un bon amic ?

4.-per què en Huck no va al’ escola ? – et sembla que podria passar avui que no anés a l’ escola ? Per què ?

-Creus que era un bon sistema el càstig físic per part dels mestres ? Per què ?

-En el text d’ aquesta setmana explicaràs com seria la teva escola ideal. ( Pots parlar de com t’ agradaria que fos l’ edifici escolar, el pati,com serien els professors i els alumnes, que hi hauria d’ haver dins l’ escola( taules, cadires, ordinadors, pissarra…..

LES AVENTURES DE TOM SAWYER.

Aquesta propera setmana acabarem de comentar el llibre de LES AVENTURES DE TOM SAWYER .En Tom i la Becky han sortit de la cova on ha quedat tancat l’ indi Joe. L’ indi Joe mor dins de las cova de gana. En Tom i Huck tornen a la cova per l’ entrada que va sortir en Tom i la Becky per buscar el tresor . El troben i tornen al poble. Allà tenen una sorpresa…….tot el poble els està esperant.

CAPÍTOL 24

1.-Què s’ estava preparant al poble ?
-Quin secret va explicar el senyor Jones al final ?
-Per què en Tom diu que en Huck ja era ric ?

CAPÍTOL 25

-Què va fer la gent del poble a partir d’ aquest moment ?
– Per què en Huck volia renunciar a la seva part del tresor ?
-Com el va convèncer en Tom ?ç

-Per què el llibre comenta que s’ ha acabat la història ?

CONTES PER L’ ELOI. JOSEP VALLVERDÚ.

GOS I GAT Josep Vallverdú
La família d’aquella casa se’n va anar a viure en un altre lloc. El Motxu, el seu gat, mirava com carregaven paquets de tota mena i els mobles al camió, després tancaven la porta del pis i la del carrer, i el deixaven a ell tot sol, enmig del jardí.
Què faria, ara, sol? Aquell darrer dia no li havien donat ni el pinso: s’havien oblidat del tot del gat.
Va buscar entre l’herba del jardí, rosegà uns ossos del dia anterior i esperà que fos fosc per sortir a caçar algun pardal o alguna cosa semblant. Després tornà al jardí pensant que potser l’endemà algú tornaria.
Però no: ningú no va venir a obrir la porta i ell s’estava esperant tot el dia fins a la nit, que sortia a caçar.
Va passar molt de temps fent aquella vida; finalment, un dia sentí que obrien la porta del carrer. “Persones”, va pensar, “siguin els antics amos o bé uns de nous, tindré companyia”. Va anar apropant-se a la porta, darrere de la qual se sentien veus de grans i de xics, i quan la porta es va obrir del tot i… “Fuuu!”
Quan un gat fa “fuuu” és que està esverat de debò. Ho dic perquè de vegades els gats tenen algun petit ensurt i fan unes passes endarrere, perquè no estan segurs davant d’allò que veuen i potser bufen una mica. Però quan de debò se’ls posen els pèls de puna és quan saben que el perill és gran. Aleshores criden “fuuu!”
Això és el que va fer: fuuu!, i en dos bots es va enfilar a un arbre, perquè el que havia entrat era un gos d’allò més enorme. El Motxu, sense a penes respirar, mirava des de l’arbre aquella bèstia que voltava pel pati ensumant. Les persones van entrar després del gos i no van veure el Motxu fins molt després, perquè el gos grunyia des del peu de l’arbre.
–Mira, un gat –van dir. Tu –el gos–, no li facis res ni l’empaitis. Un gat sempre va bé en una casa. Heu de ser amics.
Però gos i gat, combat! Quan el Motxu baixava de l’arbre, el gos, només perquè volia jugar, l’empaitava i tot eren corredisses. Finalment, el fill gran de la nova família, que era l’encarregat del gos, va agafar dos plats de pinso i els posà a terra, ben separats l’un de l’altre. Agafà el gos pel collar mentre menjava; el gat, a l’altre plat, també menjava. L’endemà el noi donà menjar al Motxu primer i després al gos, i ell es va quedar plantat entremig.
L’endemà portà també dos plats i els va fer menjar tots dos alhora, i ell plantat entremig. Gos i gat van acabar de llepar el seu propi plat al mateix temps i després es van quedar asseguts, mirant-se l’un a l’altre. En comptes de fer la guerra es miraven com si fossin amics de sempre.
El gos no el va empaitar més, tots dos van viure al pati, cadascun tenia el seu plat i pinso, i a l’hora de dormir el gos es ficava a la seva caseta i deixava lloc també per al Motxu. Bona nit, bona nit…

COMENTEM EL CONTE

 
1.-Què va passar a la casa on vivia el gat ?
– Com es va sentir l’ animal ? – Per què ?

2.- Què va fer el gat a partir d’ aquell dia ?
– I per menjar com s’ ho feia ?

3.- Per què a en Montxu se li van posar els pèls de punta ? – Què va fer aleshores ?
– Has vist alguna vegada aquesta escena que explica Josep Vallverdú ? On ?

4.-Estàs d’ acord amb la frase UN GAT SEMPRE VA BÉ A CASA ? -Per què ?
-Què passava sempre que el gat baixava de l’ arbre ?

5.- Per què creus que el noi , al principi ,es va posar entremig dels dos animals mentre menjaven ‘ – Creus que el gat i el gos van entendre què pretenia ? – Per què ?

6.- Com acaba el conte ?

Un dia al neolític . Hug

L’ ENDEMÀ

Avui quan m’he alçat he anat a rentar-me la cara al riu que passa al costat del poblat. L’aigua està fresca i he vist pocs peixos. Al tornar a la cabana el padrí s’havia alçat i m’ha dit que quan es rentès la cara i es vestis m’ensenyaria a fer una llança amb sílex i un pal. He acompanyat al padrí al riu a rentar-se. Quan s’ha acabat de rentar hem tornat a la cabana a esmorzar. Quan hem arribat a la cabana hem esmorzat. Hem esmorzat carn de porc que ha fet la padrina. Està molt bona.
A l’acabar el padri i jo hem anat a esquilar les ovelles. Amb la seva llana farem jerseis per abrigar-nos a l’hivern. A l’acabar ja haviem de dinar perquè s’ha fet tard. Hem dinat una truita d’ous de gallina que ha fet l’àvia. Que bona está!!
A l’acabar l’àvia i jo ens hem passat la tarda posant a assecar la llana de les ovelles. Quan hem acabat s’ha fet fosc i hem sopat. El pare i el padrí havien tornat de llaurar el camp amb els bous. S’hi plou la setmana que ve plantarem ordi i blat per l’any que ve.
Hem sopat un conill que ha caçat al matí el pare. L’ha cuinat la mare. Que bo está.
Hem anat a dormir després de sopar.

HUG 6è

Un dia al neolític.Adrià

L’ENDEMÀ
Durant la nit ha nevat i a fet molt fred.
De bon de mati el pare m’ha despertat i m’ha dit que aquesta nit havia nevat.
M’he posat molt content i he sortit fora de la cabana a beure el paisatge.
He tornat a entrar. Li he dit a la padrina que si hem podia donar un got de llet de cabra.
M’ha dit que si. Estava molt bona.
M’he abrigat ben abrigat.
He sortit hi he anat al riu.
Estava glaçat. Tot seguit he tornat a la cabana per avisar al pare de que el riu estava glaçat.
El pare m’ha dit que teniem un problema gran.
El riu estava glaçat i ens podríem quedar sense aigua.El pare i el padrí s’han abrigat , han agafat una aixada de sílex i una destral.
Han anat cap al riu i han començat a picar al gel.
Després de molta estona no han pogut trencar el gel. Han tornat cap a la cabana. Han explicat que no podien trencar el gel. Els hi he dit que podien agafar els martells que van fer l’altre dia.
M’han fet cas i han tornat cap al riu.
Han estat una estona picant sobre el gel.
Al final l’han trencat, jo he anat cap al riu amb dos galledes d’aigua.
El pare me les ha carregat d’aigua i me les ha donat.
Les he portat cap a la cabana i les he abocat en una galleda mes gran.
He tornat al riu a buscar mes aigua però aquesta vegada es per als animals que no han begut amb tot el dia.
Tot seguit ja es feia fosc avui no he pogut dinar perquè he tingut molta feina.
He anat a buscar al pare i al padrí al riu.
Durant el dia la padrina ha fet cargols a la llauna.
Hem tornat del riu i hem sopat els cargols.
Després de sopar el padrí ens ha explicat lo bo que era caçant de jove. Jo m’he adormit mentre ho explicava.

Adrià Trepat Pena.

Un dia al neolític. Blau

Avui al matí,m’he aixecat he nat a esmorzar .Estava sortin el sol . El pare i la mare també estaven esmorzant vora el foc .Ela pares han esmorzat dos talls de carn d’ovella cada escu , jo també dos talls de carn d’ovella.Llavors a l’acabar d’esmorzar he anat al tancat dels animals,a pastura les ovelles . Tenim deu ovelles i quatre cordes . Ara ens posem en camí.Al cap d’una estona ens parem al costat d’un riu…

Tol el ramat ha anat a beure i a menjar herba fresca de la bora del riu ,els he tingut alli tot el dia ,he dinat allí.Mentestant jo he agafat tronquets per portar-los cap a casa , pel foc . ja comença a baixar el sol ,anem cap al corral, tanco al ramat i me’n vaig a ajudar a fer el sopar ,avui mengem peix i uns fruits que ha portat la tieta.Després de sopar de seguida cap a dormir , dema vull anar aviat a veure si una de les ovelles a criat, quines ganes de veure al petit!

Blau