14-15 sessió 5

El canvi metodològic amb les TAC
Material elaborat per: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Data: Abril de 2015.

Formulari: Proposta de temes per als Seminaris TAC del curs 2015-2016

Qüestionari de satisfacció del curs 2014-2015


A – Introducció
L’element principal que pot aportar l’ús de les tecnologies i els entorns digitals a l’educació és la seva capacitat per reduir la distància entre l’escola i la societat, entre l’àmbit educatiu i el dia a dia de l’alumnat. És importantíssim que l’aula adopti els hàbits i funcionament quotidians dels estudiants per tal de poder ajudar-los a utilitzar aquests hàbits per enriquir el seu procés d’aprenentatge.
 
Per poder assolir aquesta fita no es pot pensar únicament en uns canvis tecnològics. No s’aconseguirà l’èxit amb la simple utilització d’aplicacions 2.0 o d’entorns digitals com a un substitutiu d’eines i recursos tradicionals. Cal introduir uns canvis metodològics que permetin aquests objectius.

Què impliquen aquests canvis metodològics? Un enfocament totalment diferent basat en competències. Cal fer-los capaços d’utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes relacionades amb diferents sabers i coneixements transversals.

Cal tenir molt clars aquests objectius i després buscar les metodologies per assolir-los, mai a l’inrevés. Una aplicació 2.0, una manera de fer classe, un recurs interessant, no serà mai òptim si no es té primer ben clar per a què el es necessitarà. Els objectius marquen les eines i les metodologies a utilitzar.

Així mateix, l’alumnat ha de passar a ser l’actor principal d’aquest procés, l’agent o motor del seu propi aprenentatge acompanyat per un docent que li aportarà els mètodes i les eines per poder assolir aquests objectius abans esmentats. Cal tenir  present l’aprenentatge entre iguals, punt clau de l’aprenentatge cooperatiu.

Són diversos els exemples d’enfocaments metodològics que es nodreixen d’aquests entorns digitals. Al lloc “Aprendre i ensenyar en entorns digitals” se’n poden veure alguns.

 
Aquesta darrera sessió del curs de seminari TAC es dedicarà a l’observació i el treball amb dos conceptes que ben segur suposaran un canvi important en la gestió de dispositius, d’una banda, i de la gestió de l’aula a nivell didàctic i metodològic, de l’altra. Es tracta de la modalitat BYOD (Bring Your Own Device, porta el teu dispositiu) i del model pedagògic anomenat Flipped Classroom (classe inversa o capgirada).
 
Sobre BYOD
A l’article “Hablamos de Educación: El modelo BYOD para el aula“, es plantegen diverses preguntes sobre aquest model:

Què ha de fer l’escola davant la irrupció de tot tipus de dispositius mòbils (telèfons, tauletes, etc), prohibir-ne el seu ús o integrar-les com a eines dins el procés d’ensenyament-aprenentatge?

Què passaria si cada alumne portés el seu propi dispositiu (smartphone, tauleta digital, portàtil o netbook)? El docent podria centrar-se en treballar el tema o activitat utilizant una metodologia activa, participativa i dinàmica; proposant treball per problemes o projectes, un estudi de casos, una investigació, la realització d’un mapa conceptual resum del tema a desenvolupar, etc. sense adonar-se’n de si utilitza tal o qual tecnologia.

En parlem…

 
Sobre Flipped Classroom
Una imatge val més que mil paraules, segons la dita. L’aprofitem per a centrar el concepte de Flipped Classroom. Us proposem dues opcions, una de curta d’uns 2 minuts i l’altra, més completa, d’uns 19′.  Les podeu visionar en diferents moments…
 

Al Woodland Park Highschool, dos professors, Aaron i Jonathan, gastaven molt de temps re-explicant lliçons als alumnes que es perdien les seves classes.  A la primavera de 2007 van començar a gravar les seves lliçons en viu i van penjar els seus vídeos en línia perquè els seus alumnes poguessin accedir a les classes. Els alumnes que havien estat a classe van començar a veure els vídeos especialment per preparar-se per als exàmens.

Què suposa capgirar la classe? Un canvi de la mentalitat en el professor que decideix redirigir l’ús del temps de classe perquè sigui l’alumne el que treballi i faci coses amb el seu professor a la seva disposició com a recurs per consultar i per a això s’ha d’esforçar a usar nous mètodes, documents i vídeos per transmetre la informació. Traure el consum d’informació fora de classe. Destinar el temps de classe a l’ús, aplicació i transferència a noves situacions d’aquesta informació.

 

A la classe es poden capgirar o “flippejar” diferents elements o components del procés d’ensenyament/aprenentatge:

  • El paper del professor i el de l’alumne. Selecció del tema a treballar, aportar informacions, …
  • El material utilitzat: Per obtenir informació (cerca, selecció, lliurament…) per tractar la informació i convertir-la en coneixement…
  • Els continguts curriculars. Competències, continguts, nivell d’aprofundiment…
  • L’espai on es desenvolupa: A l’aula, a casa, al carrer, al laboratori…
  • La temporització: Seqüenciació de les activitats, temps dedicat a cada activitat…
 
 
B – Dinàmica de treball de la sessió presencial
Sobre BYOD
Obriu un debat sobre aquesta modalitat pensant en la realitat del centre educatiu en el que esteu treballant.  
  • Estem preparats? Infraestructures, professorat, alumnat, famílies
  • Aprofitament de les tecnologies ja socialitzades a l’escola
Deixeu les conclusions del vostre seminari a l’espai dels seminaris TAC de la Xarxa Docent.
Sobre Flipped Classroom
A partir de la presentació següent, corresponent a la jornada “to flip or not to flip” celebrada a Tarragona…
i de les aplicacions (apps i serveis al núvol) que es detallen a la diapositiva n. 25…
 
us proposem dissenyar una petita seqüència didàctica que inclogui un mínim de 3 dels elements citats a sota, emprant 3 aplicacions (apps i serveis al núvol) detallades a la imatge superior o les que cregueu oportunes, si en coneixeu d’altres.
Prèviament cal decidir quin contingut curricular volem treballar amb el model Flipped classroom.
  • Unes preguntes inicials sobre el tema a treballar que es presentaran a l’alumnat, a partir de les que es podrà establir el punt de partida.
  • Una presentació elaborada amb alguna de les apps que es proposin, tipus Powerpoint.
  • Un mapa mental o conceptual sobre el tema.
  • Recull d’algunes pàgines web amb informació o activitats sobre el tema per a desar-les en un espai digital al núvol.
  • Proposar activitats centrades en vídeos sobre el tema o presentacions.
  • Un mapa mental amb el tema com a element central i les apps adients al voltant.
  • Pensar en si la proposta inclou elements físics que es puguin georeferenciar en un mapa (ruta literària, edificis emblemàtics, monuments, ruta musical, punts d’interès d’un riu, etc.).
Al seminari (presencial) cal treballar en grups per nivells educatius, àrees, matèries…
 
Un cop decidit què es treballarà, es poden practicar les 3 aplicacions que aniran lligades a les accions a desenvolupar. Per exemple, provar alguna aplicació de preguntes i respostes, una d’imatges interactives i una altra d’edició de presentacions amb vídeo, com poden ser Kahoot, Thinglink o Movenote, respectivament, o qualsevol altra que escolliu.
C – Concreció de tasques a desenvolupar
Treball presencial al seminari
    • Debatre el model BYOD i extreure’n conclusions per traspassar-les a la Xarxa Docent.
    • Dissenyar una petita seqüència didàctica tal com s’indica a l’apartat B.
    • Treball al centre
    • Obrir un debat entre els companys de centre (un grup, cicle, departament didàctic, claustre…)  sobre el model Flipped Classroom a partir d’unes preguntes-guia escollides de les que es proposen més avall. Cal enviar les conclusions a l’espai dels seminaris TAC de la Xarxa Docent.Proposta de preguntes  (Escolliu-ne 3 o 4 per al vostre debat en centre)
  • Creus que aquest model pot resoldre el problema de la càrrega de deures dels alumnes?
  • Creus que l’alumnat, majoritàriament, farà feines prèvies a la classe fora de l’aula?
  • L’ús de tecnologies digitals que comporta el model flipped, pot ser motivador per a l’alumnat?
  • Creus que el model afegirà complexitat a la gestió de l’aula?
  • El model pot permetre una major atenció a la inclusió digital?
  • Amb flipped, caldrà incorporar canvis en els sistemes d’avaluació?
  • El model flipped classroom es pot aplicar a qualsevol nivell educatiu?
  • Lligat a l’ús del model flipped cal treballar amb metodologies actives a l’aula?
  • El model flipped facilitarà el canvi metodològic a les aules?
Les tasques encomanades són requisits per a obtenir la certificació de 20 h del seminari.