D’on provenen les històries? La producció artística no és més que la combinació d’elements coneguts, un collage, la creació des de zero no existeix. Crec que el pensament, àmpliament estès, de què ens agraden les experiències noves, és fals. Som animals de costum i ens agrada que ens expliquin la mateixa història una vegada i una altra, sobretot si és de formes diferents. Si això no succeeix, la gran majoria de l’audiència, acusarà l’obra de radical, alternativa i la rebutjarà.

L’Antiga Grècia, mare de la dramatúrgia, és la primera que estableix les normes d’aquesta disciplina i inventa les estructures que encara es fan servir avui en dia. Per això, l’últim dissabte, quan l’ESCAC em va posar el repte de crear un curtmetratge en vint-i-quatre hores amb les paraules estiu, joves i dibuix; vaig viatjar a aquestes terres llunyanes a la recerca d’inspiració. Vaig recordar el mite de Faetont que feia poc havia llegit a  Narracions de mites clàssics.

Faetont, el fill del Sol, que qüestionat pels seus companys, decideix emprendre un viatge per a conèixer el seu pare i demostrar la veracitat de les paraules de la seva mare. Un cop allà, li demana una prova irrefutable de paternitat i Hèlios, com en aquella època encara no s’havia descobert l’ADN, li permet escollir un desig.

Em fa gràcia perquè Faetont fa una cosa molt pròpia de la joventut, hem de pensar que el seu pare portava la cèlebre quadriga, el vehicle més potent de tot l’Olimp, el lamborghini del moment, i com és lògic, demana de portar-lo. Crec que qualsevol ja es pot imaginar les conseqüències d’aquest desig, ara que m’estic traient el carnet, sé com de difícil és conduir i a més, hem de pensar que el sol es mou a 240 kilòmetres per segon; Hèlios, però, ja no es podia tirar enrere, dir-li que no, seria fallar la promesa amb el fill que acabava de conèixer, volia causar-li una bona impressió.

Efectivament, va ser un desastre absolut; va acostar-se massa a la terra cremant la vegetació de països sencers, creant els deserts de l’Àfrica i, posteriorment s’allunyà congelant altres parts del planeta. Zeus, com a autoritat superior, va llençar un llampec per aturar el carro de foc arrossegat pels cavalls desbocats causant així la mort del pobre Faetont, ofegat al riu Erídan.

Us convido a trobar els paral·lelismes amb aquest mite en aquest curtmetartge que he realitzat, així com els referents clàssics en els antropònims dels protagonistes: El último día de Julio.

El último día de Julio from Marc Esquirol on Vimeo.

La mare d’en Julio també li diu que el seu pare és el sol i aquesta afirmació segur que és qüestionada tant per la societat que l’envolta com per l’espectador. Per tant, les motivacions del viatge són les mateixes que Faetont.

Julio, no arriba al sol i, per tant, no agafa la quadriga d’Hèlios però sí que ho podríem veure reflectit en les escenes a partir del bosc. Ell embogeix i el seu desig, el de retrobar-se amb el seu pare, també fa que perdi el control envers el seu destí.

Finalment, les dues històries comparteixen el final tràgic executat per la mateixa mà. Si en el món real trobem un símil de Zeus, aquesta és la llei natural, que s’encarrega de fer tocar a en Julio de peus a terra. Tot i les seves aspiracions fantàstiques, no pot creuar les lleis de la física.

En Julio, d’alguna manera, també arriba al mateix lloc on és el seu pare, en el no-res, en la mort.

Cal corregir un error d’en Julio, Ícar en apropar-se al sol no es crema sinó que la cera de les seves ales es fon i acaba caient. Julio també comparteix objectiu amb Ícar i té la mateixa sort.

Per això, si hi ha una moralina, és aquesta, no es pot ambicionar anar més enllà del que la natura ens permet perquè el resultat és la mort, la destrucció. És una lliçó que avui la humanitat hauria d’aprendre més que mai, estem construint una torre de Babel tan gran que Gaia ja fa temps que no pot suportar. Sembla que estiguem vivint en el trajecte de Faetont amb la quadriga d’Hèlios, que no li correspon i, ara mateix, només podem esperar que se’ns fonguin les ales o que Zeus ens enviï un dels seus llamps. Estem acabant amb el planeta i això, si no fem res per evitar-ho, suposarà la fi de la nostra civilització. Prometeu, què has fet?! No ens hauries d’haver regalat el foc.

Si voleu veure com es va fer el curtmetratge, visiteu aquest article del meu blog personal. 

Marc Esquirol Cano

2n Batxillerat Escola Pia Sarrià

Etiquetes:August, Curtmetratge, Faetont, Ícar, Juli Cèsar, Mesos, Prometeu