Parlant amb Pilar Gómez

El dia 10 de febrer de 2014 a les 10:30h. vam parlar amb Pilar Gómez Cardo, professora de filologia grega a la Universitat de Barcelona i Coordinadora de les proves PAU de Catalunya. Aquesta xerrada es va dur a terme al mateix lloc on és professora la Pilar (C./Gran Via de les Corts Catalanes, 585, Barcelona.) Aquí podeu veure com va anar la xerrada, que, hem de dir que ens va respondre amb tota l’amabilitat possible i que va ser un plaer com després sentir la seva conferència: “La rebel·lia d’un creador: Prometeu, entre déus i homes”.

Imatge de previsualització de YouTube

En aquesta xerrada, Pilar Gómez ens comença explicant que sí que s’hi fixa en els referents clàssics que veu pel carrer, doncs diu que és inevitable no fixar-s’hi en el que coneixes, i doncs els ulls se’n van cap a la sorpresa de trobar aquests referents clàssics. Seguidament ens diu que per Barcelona veu molts referents i sobretot en determinades zones de la ciutat, elements arquitectònics, decoració de façanes, i habitualment també en establiments comercials, anuncis i tota mena de productes. Opina que l’àmbit predominant són els elements arquitectònics i dins aquests, la representació de divinitats, figures emblemàtiques del mite… mentre que pel que fa al comerç també trobem molts referents. Pilar Gómez creu que els referents formen part de la nostra tradició tot i que sovint no estan ben triats, sigui per un cert punt d’exotisme, sobretot si són escrits en grec, o sigui per donar l’aparença d’un bany de cultura, que, en el fons, malauradament, no està tan arrelat. Ens explica que és important que s’utilitzin perquè és un senyal viu de que aquesta tradició encara és vigent. Com bé ens va comentant, no sempre estan ben triats, ja que sovint costa trobar la relació entre continent i contingut. Creu que no tothom n’és conscient de la mateixa manera dels referents que ens envolten. Ens comenta que en un viatge a Zuric, va trobar una botiga de roba de moda anomenada Πάντα ῥεῖ, li va agradar molt aquella troballa pel nom i la relació amb el que es venia i sobretot pensava si la gent que entrava en la botiga de roba n’era conscient del significat del seu nom i la relació amb el que venien. Seguidament ens comenta que per a la gent que coneix els referents, trobar-los és una manera de retrobar-los en aquest context quotidià de l’entorn més proper i la vigència de Grècia i Roma. Per a qui els desconeixen a priori, tant de bo suscitessin la curiositat de saber que són o què vol dir aquella paraula, tot i que l’objectiu principal és captar l’atenció del públic. Seguidament, dins el referent ens fa una distinció entre l’element plàstic (estàtic), de l’element més dinàmic, com per exemple el nom d’un producte o comerç, ja que en aquest cas hi ha l’influència de la fonètica, la sonoritat de la paraula, i això és molt important des del punt de vista d’estratègia comercial, de producte, del reclam publicitari… Més tard ens comenta que tot i que els referents tenen un origen comú, és més fàcil trobar referents llatins. També ens explica que li va agradar molt el Grec i Llatí que va fer al batxillerat, tenint la sort de tenir uns professors magnífics, cosa que la va dur a estudiar clàssiques. I estudiant clàssiques va descobrir molt més del que s’havia imaginat a priori de posar-se a estudiar. Ens diu que en els estudis preuniversitaris que feien aleshores es donava més importància a la part de la llengua, traducció de text… que no pas la part de cultura, contextualització… Seguidament diu que si no hagués estudiat clàssiques, no trobaria els referents que habitualment troba, tot i que no vol dir que no hi hagi gent que tot i no estudiar clàssiques ni estar relacionat amb aquest immens món no conegui quelcom d’ell o hi estigui interessat. Més tard ens comenta que tot i no fer cap col·lecció d’objectes amb referents clàssics, té algunes òlibes a casa, símbol d’Atena, i altres representacions adquirides en museus. Ens explica també que els referents l’ajuden a la seva tasca docent, i ens diu que la gràcia del referent és el fet que té un valor asimbòlic i la possibilitat de torna-hi tants cops com es desitgi, fins i tot des de perspectives diferents. Pilar utilitza habitualment referents en les seves xerrades, siguin imatges, objectes actuals o de la tradició clàssica, sempre per il·lustrar l’exposició, per captar l’atenció, tant en xerrades de clàssiques com en xerrades de gestió. Seguidament li preguntem quin pes tenen els referents clàssics en les proves de les PAU i ens contesta dient-nos que globalment no tenen cap pes, però que, si ens hi fixem detalladament, apart de les matèries directament relacionades com el llatí o el grec, els referents són presents a la prova d’Història de l’Art, no només per la part de l’art grec i romà sinó per la influència que aquests han donat a segles posteriors tant en pintura, escultura o arquitectura. També trobem relació amb les proves de literatura catalana i castellana, ambdues relacionades amb literatura grega i romana. Fins i tot podem trobar referències a les proves de llengua estrangera i en les de català i castellà, deixant de banda tot el que els companys de ciències fan servir del món grec. Pel que fa a les proves de grec i llatí, trobem la tradició clàssica arreu. Seguidament ens explica que no ha realitzat cap recerca de referents clàssics amb els alumnes, i darrerament fa assignatures més instrumentals, com gramàtica grega de segon curs, traducció de diàlegs de Llucià, de déus… tot acompanyant la classe amb algun quadre de la representació posterior d’aquell fet o moment per un pintor com Velázquez, Rubens… Més tard li comentem que a molts estudiants els agrada fer actual el grec i el món clàssic per tal d’entendre’l millor i copsar-ne la seva vigència, i li preguntem si això agrada als professors, contestant-nos que és conscient que aquest pot ser un bon esquer per atreure l’atenció dels alumnes, tot i que com a professora prefereix que s’estudiï tot per conèixer millor aquest món, ja que per arribar a l’ús del referent s’ha de conèixer la història que al seu darrere hi ha. Per tal que els estudiants universitaris s’endinsin en el món dels referents clàssics, la Pilar recomanaria fer-ho a través de la literatura o bé el cinema, ja que sobretot a través de la literatura és una manera de fer llegir als estudiants i per la part dels mitjans de comunicació també seria una bona manera d’aprendre’n. Seguidament ens diu que, personalment, opina que les clàssiques han d’entrar en aquest camp de la comunicació moderna. I finalment ens explica que si hagués de posar nom a un establiment comercial l’anomenaria, οἶκος, en el cas que fos una immobiliària.

Dra. Pilar Gómez

Etiquetes:, , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *