Ahir dia 8 de desembre de 2013 a la nit ens va contestar per Gmail Begoña Usobiaga, professora de grec jubilada i presidenta de l’associació que organitza festivals de Teatre Grecollatí. Volem agrair l’amabilitat amb què ens ha respost a les preguntes, aquí teniu les seves respostes.

1. Tot i estar jubilada, s’hi fixa si veu referents clàssics pel carrer?

Tot i estar jubilada, continuo fixant-me en els referents clàssics pels carrers de totes les ciutats que visito.

2. En veu molts pel carrer?

A Barcelona ja no veig molts més referents dels què vaig fotografiar ara fa vuit anys, però a les altres ciutats sempre en trobo.

3. De quin àmbit n’hi ha més?

Jo sobretot em fixo en els referents clàssics, però hi ha moltes al·legories que no són pròpiament clàssiques, molts ornaments que sorprenen.

4. Per què creu que s’utilitzen tants referents clàssics encara?

Suposo que perquè això del món clàssic atreu. Al programa de TV2, “Saber y ganar”, gairebé cada dia surten dos o tres preguntes de mitologia, literatura, història del món grecoromà.

5. Per què és important que se n’utilitzin tants?

No crec que sigui important que se n’utilitzin tants, simplement la gent els utilitza i ja està

6. Ens pot explicar dels treballs de recerca que ha fet amb referents?

Pot semblar estrany, però no he dirigit cap treball de recerca del tema de referents clàssics al carrer. Sí que he dirigit treballs de tradició clàssica, com alguns mites a l’òpera.

7. Què li va portar a fer un estudi i posteriorment un llibre sobre la imatge clàssica en la ciutat de Barcelona? Continua aquesta recerca?

Doncs no recordo el motiu que em va portar a fer aquesta feina. Potser va sorgir quan preparava els temes d’un curs de mitologia grecoromana amb altres professors. Varem pensar que aquestes imatges del carrer podrien servir per il·lustrar els temes i vam començar a fer “diapositives”. I en aquell temps no m’imaginava que n’hi hagués tantes. Després vam passar a la fotografia digital i amb una Llicència del Departament d’Ensenyament vaig organitzar el material fotogràfic amb una informació sobre les imatges en forma d’itineraris per la ciutat. No he publicat cap llibre, però si hi ha la intenció de fer públic aquest material a internet.

8. Pensa que la gent n’és conscient de tots els referents que ens envolten?

No, la gent no n’és conscient. Sobretot perquè quan caminem pels carrers no mirem cap amunt, sinó el que hi ha a l’altura dels ulls i cap a terra. Però quan he sortit amb alumnes al carrer i hem observat el que hi ha a dalt dels edificis, la gent dels voltants s’ha posat a mirar cap amunt. I quan un comença a mirar cap amunt, després no pot parar.

9. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Quan era petita em va impressionar el tema del Judici de Paris en veure una pel·lícula. Desprès l’aprenentatge del llatí em va solucionar molts problemes de morfologia i sintaxi del castellà. M’agradava la mecànica de la traducció. Em sortia bé. Quan vaig haver de decidir si feia un Batxillerat Superior de Ciències o de Lletres, ho vaig decidir de cop a l’hora de comprar els llibres. Vaig dir “lletres”. I això que m’agradaven molt les matemàtiques. I finalment els magnífics professors que vaig tenir a l’escola em van portar a aquests estudis.

10. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

No ho sé.

11. És admirable i d’agrair que, malgrat estar jubilada, continuï fent difusió del món clàssic organitzant cada any el Festival Juvenil de Teatre Grecollatí a Catalunya. Per què ho fa? Quines dificultats comporta un esdeveniment així que replega tants d’estudiants de clàssiques?

Ho faig per diversos motius.

– perquè em sembla convenient que els alumnes de Batxillerat puguin assistir a una representació teatral. No és lo mateix llegir una “tragèdia” o una “comèdia” que veure-la representada. Una tragèdia o comèdia són obres per ser “contemplades”.

– perquè hi ha alumnes que participen d’una activitat com és “fer teatre”, una activitat molt completa per ells, per l’esforç que representa aprendre els textos d’un personatge, compartir-los amb els companys, representar-los, etc. etc.  i una vegada fet tot aquest esforç, per què no compartir-lo amb altres alumnes que poden veure la representació.

– perquè és una manera de manifestar que el món clàssic encara és viu. És viu perquè hi ha alumnes que fan la representació i perquè hi ha molts alumnes que amb els seus professors assisteixen a les representacions. En els festivals organitzats per Prósopon, entitat de la qual nosaltres formem part cada any assisteixen de 50 a 60 mil alumnes.

He de dir que en un moment determinat vaig entrar en relació amb la gent que organitzava aquests festivals i no sé com vaig convertir-me en presidenta. He de confessar que això porta molta feina i sobretot molta responsabilitat, però reconec que ara jubilada tinc temps i puc col·laborar amb aquesta feina.

12. A nosaltres, com a espectadors, ens encanta assistir a aquestes representacions que organitza. A 4t vàrem anar a Tarragona, el curs passat i aquest anirem a Hospitalet de Llobregat. Ens podria explicar què n’opina la gent? On hi ha més demanda? Per què enguany no es fa a Girona? Per què no es fa a Lleida?

Cada any, després del Festival, rebem molts missatges d’agraïment per la feina feta, pel grup que ha representant les obres. Anys enrere, a Tarragona, es representaven obres durant tres dies. Però amb la reducció de l’obligatorietat de les nostres assignatures, el llatí i el grec, la demanda és més baixa.

Pel que fa al festival del 2014 he de dir que tenim 1800 inscrits al Miles a Tarragona i uns 1400 al Miles a l’Hospitalet. Molta demanda a tots dos llocs. En canvi a les obres gregues hi ha menys demanda. Hi ha 1200 inscripcions (sobre un aforament de 1800) a les Coèfores a Tarragona. I molt molt poqueta per la Hipsípila i “Después de la Tierra” de l’Hospitalet.

No hem organitzat el Festival a Girona, perquè l’any passat pocs centres de Girona van anar a les representacions. I si no s’omple el teatre tenim dos problemes. Un, que un teatre sense públic és dolent pel grup que representa, i un segon problema és que no es cobreixen les despeses que l’espectacle genera.

Als professors de Lleida els agrada anar a Tarragona perquè aprofiten també per fer una visita a la ciutat.

13. Quins criteris segueixen per seleccionar les obres?

D’una banda intentem que l’obra que es demana como obligatòria a la selectivitat sigui la que es representi. Si no hi ha cap obra, seleccionem un grup que pugui representar dues obres una llatina i una grega, i que aquestes obres siguin conegudes, atractives.

Aquest any, per exemple, a Tarragona ve el grup “In Albis”. És el tercer any consecutiu que representa. L’obra llatina és la de la selectivitat. L’obra grega, una mica difícil, perquè és d’Esquil no atrau molt. Però no volíem repetir ni la de l’any passat ni la de l’altre.

Moltes vegades jo assisteixo a representacions en els Concursos Nacionales de Teatro Juvenil, o de vegades vaig als Festivals de Sagunt, de Mallorca, etc, per tenir més informació dels grups, etc.

14. Quines obres tenen més acceptació? Les tragèdies o les comèdies? Les gregues o les llatines?

Tenen més acceptació les comèdies llatines, perquè hi ha més alumnes de llatí. De comèdies gregues fa molts anys que no es fa cap representació. Potser el 2015.

15. Enguany es representarà a Hospitalet Después de la tierra, una obra amb textos de l’Antígona  de Sòfocles i de Miguel Hernández, quin pes tenen en aquest festival  les obres de tradició clàssica?

A Catalunya és la segona vegada que es representa una obra de “tradició clàssica”. Hem d’esperar per saber com resulta. Fa uns quants anys, a Tarragona, un grup de Barcelona (no recordo el nom), dirigit per Attis Angelopoulos (és el que dirigeix enguany el grup Ela ela de l’Hospitalet) va representar “Deconstruyendo la casa de los Átridas” una representació en què hi havia textos de tragèdia del tema de la casa de los Átridas i textos de Marguerite Yourcenar. Van assistir-hi no molts alumnes.

16. Els referents la van va ajudar en la seva tasca de professora?

Els referents clàssics de què parlàvem abans? Doncs sí, perquè amb els alumnes del crèdit de Mitologia sempre fèiem una sortida a Barcelona.

17. Als seus alumnes els hi ha va agradar aquesta activitat? Si vol la pot compartir en la nostra web sota el seu nom.

Els alumnes es cansaven una mica, però després estaven molt contents. Gràcies per l’oferiment de compartir-la. Em posaré a fer-ho i enviaré uns itineraris.

18. Si hagués de buscar un nom de botiga amb referent clàssic, quin seria?

Ara no sé, però m’ho pensaré.

Etiquetes:Barcelona, Begoña Usobiaga, Converses, Referents clàssics