Ahir dia 29 de novembre de 2013 a les 20:56 ens va contestar per Gmail en Lluís Inclan, dr. en Filologia Clàssica (Universitat de Barcelona), catedràtic de Llatí jubilat i professor de Llatí i de Grec. Coordinador de Batxillerat durant molts anys. Ha  treballat en centres de Girona i de Figueres. També és membre de Chiron. Volem agrair l’amabilitat amb la que ens va respondre a les preguntes i dir que ens hauria agradat veure-ho en persona. Aquí el resultat:

1. Es fixa en els referents clàssics que hi ha pel carrer?
Sí, és com una mena de deformació professional… I em paro a esbrinar si són adequats o no.

2. En veu molts per Girona? per Figueres quan hi treballava?
Bastants, sobretot a Girona, imagino que pels seus orígens.

3. On n’ha vist més?
A Girona. I, quan vaig a Barcelona, m’hi fixo bastant, perquè n’hi ha molts més.

4. Li agrada viure rodejat de referents o li és indiferent?
No m’és gens indiferent: ho valoro i penso que la petjada clàssica perdura malgrat tots els intents per fer-la desaparèixer de l’ensenyament.

5. Per què creu que encara s’utilitzen referents clàssics?
Crec que tot el que fa referència a la antiguitat greco-romana té prestigi i dóna a botigues, indústries, bars, etc. una mena d’aurèola de qualitat. I, ben buscats, sonen bé.

6. De quin àmbit n’ha vist més?
Comerços de diversa mena (bars, de roba…), noms de productes (cotxes, perfums…), inclús d’espectacles. Recordo ara un espectacle del Cirque du Soleil que es deia QVIDAM, pronom que una locutora de ràdio va pronunciar “quidan”, sense fer-ne cas de la ‘u’ i accentuant l’a…

7. Pensa que la gent s’interessa pels referents clàssics o els hi passen desapercebuts?
A la majoria crec que li passen desapercebuts. Moltes vegades, tot i que es faci famós el nom, ignoren què és, d’on procedeix i què significa. N’hi ha una asseguradora que es diu SANITAS. Doncs bé: tots els seus treballadors pronuncien ‘sanítas’.

8 . D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?
Passa com gairebé sempre: vaig tenir un professor de Llatí a batxillerat molt bo, que ens va fer estimar la llengua i la cultura de Roma. De Grec, però, tenia una professora força antipàtica: en va picar l’amor propi en dir-me que no treia les notes que podia treure i, gràcies a això, vaig aprofundir en el Grec… i en va acabar apassionant.

9. Fa col·lecció de quelcom amb referents clàssics?
No. No hi he pensat mai.

10. Quina és la finalitat del seu blog Orientació a l’abast? I en el de Doceo et Disco?
El d’orientació ja parla per ell mateix: orientar a l’alumne desorientat (n’hi ha molts!). Sobretot, fer que pensin per ells mateixos, tot donant les eines i les informacions oportunes.

L’altre blog va començar com una mena de diari de classe en l’ensenyament del Llatí i del Grec. Després, sense deixar mai les referències al món clàssic, hi predominen les reflexions sobre temes educatius. Sobretot, des de la meva jubilació.

11. Fa servir referents en aquest blog? I en l’altre?
En general no directament. Però, sí n’hi ha ocasió, faig referència.

12. L’ajudaven els referents en la seva tasca docent?
Molt. Tot sovint comentàvem a classe casos concrets. I, la majoria de les vegades, eren els alumnes els que portaven exemples (sobretot els de Grec, clar).

13. Va fer cap activitat relacionada amb els referents amb els seus alumnes?
Explícitament, fora dels exemples comentats a classe, no. En canvi, quan vam desenvolupar un projecte intercentres amb tres instituts més d’arreu d’Espanya, sí que hi va haver oportunitat de fer-ne referències en diverses parts dels treballs.

14. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?
Vaja! Tot depèn del tipus de botiga. Per exemple:
Per un bar: Mulsum
Per una perfumeria: Vnguentum
Per una òptica: Oculi
Per una sabateria: Caliga
Per una botiga de roba: Palla / Toga

 

Etiquetes:Converses, Girona, Luis Inclán, Referents clàssics