Parlant amb Toni Janer

El passat dia 26 de novembre de 2013 a les 17:45h. vam tenir el plaer de parlar amb el mallorquí Toni Janer, un periodista i filòleg clàssic malalt d’etimologies, etimocefalàlgia com diu ell, i també autor del blog ‘Batecs clàssics‘. Aquesta xerrada es va portar a terme per Skype i aquí podeu veure el resultat d’aquesta xerrada tan enriquidora:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=OrzmIKCByCs[/youtube]

En aquesta xerrada, en Toni Janer comença explicant-nos que ell és un malalt dels referents clàssics, més que dels referents, de les etimologies, fins al punt que un alumne seu va posar nom a la seva obsessió malaltissa amb les etimologies, doncs pateix etimocefalàlgia, mal de cap de pensar en tantes etimologies, no para de pensar en etimologies, les utilitza a classe amb els seus alumnes, i fins i tot ens diu que aquesta malaltia és contagiosa. Ens explica que Mallorca és la zona d’Espanya on hi ha més rellotges de sol per metre quadrat, i que aquests rellotges de sol solen tenir dites llatines, són dites que al·ludeixen la fugacitat de la vida com el clàssic “Tempus fugit“,”Carpe diem” i una que a ell li agrada molt, “Omnes feriunt ultima necat” totes (les hores) fan mal, l’última et mata significa. Ens explica que encara s’utilitzen referents clàssics perquè Grècia i Roma són el bressol de la cultura occidental. També ens comenta que, com a docent, és important que els seus alumnes tinguin les eines per desxifrar la realitat sociocultural que els envolta. Diu que l’àmbit dominant en els referents clàssics és la terminologia política, democràcia, demagògia, ostracisme… Sobre si pensa que la gent li interessa els referents clàssics ens contesta que en aquest cas hi ha una paradoxa, perquè Hollywood triomfa molt de cara a les pel·lícules del món clàssic, com Alexandre el gran, Troia… però després en l’ensenyament aquestes assignatures estan una mica marginades, i per experiència ens explica que en un primer moment, quan els seus alumnes entren en contacte amb la seva assignatura no li donen importància, es pregunten perquè han d’estudiar una llengua morta, però tot d’una, se n’adonen que el món clàssic està totalment connectat amb la nostra realitat actual, poc després ens diu que li sap greu que quan ell va estudiar s’estudiava la llengua per la gramàtica i diu que no té sentit només saber una llengua si no coneixes el seu context històric i cultural i la seva tradició, per tant és important incidir no només en la llengua sinó també en el seu món sociocultural. Ens explica que va entrar a la carrera de clàssiques i no li va agradar, poc després va entrar a fer periodisme a la Pompeu Fabra i va estar treballant com a periodista en una ràdio, i al cap de cinc anys va entrar en el món de la docència intentant donar un enfocament més engrescador, i per aconseguir-ho, les etimologies li van ser de gran ajuda perquè és un gran esquer per despertar la curiositat de l’alumne pel món clàssic. L’objectiu de l’obertura del seu blog, “Batecs clàssics” és que tothom pugui compartir coneixements i sobretot interpretar la veritat a través de les etimologies i fer divulgació del món clàssic. El que li va cridar l’atenció, quan va començar a estudiar llatí, va ser descobrir que totes les nostres paraules procedien d’un tronc comú, el llatí, i es quedà hipnotitzat amb les paraules del món clàssic. Ens comenta que lingüísticament, nosaltres parlem una llengua romànica i pràcticament el setanta per cent del nostre vocabulari és d’origen llatí, mentre que mots agafats directament del grec són un deu per cent, i culturalment sempre explica a classe que Grècia és la mare d’occident, la part més sensible, tendre, espiritual i intel·lectual i Roma seria el pare d’occident, la força bruta que es va apropiar del coneixement de la seva mare, Grècia, escampant aquests coneixements per tot Europa i per tant nosaltres som fills d’aquests món clàssic. Ens explica haver realitzat alguna activitat sobre referents clàssics amb els seus alumnes com visitar museus per Mallorca, i fins i tot cementiris, que diu que són un llibre obert del món clàssic. Els referents clàssics són la seva principal eina per treballar a classe perquè el seu objectiu és fer una classe el més engrescadora possible. Una activitat que realitza sovint per endinsar els alumnes en el món clàssic és parlar de mitologia i astronomia, mostrar els noms de les estrelles, el seu origen clàssic… I finalment si hagués de posar un nom a un partit polític l’anomenaria “Ítaca”