Parlant amb Joan Carbonell

El dia 26 de novembre de 2013 ens va contestar per Gmail en Joan Carbonell, professor de Filologia Llatina a l’Universitat Autònoma de Barcelona i Coordinador de les proves PAU de LLatí de Catalunya. Volem agrair-li que ens hagi dedicat el seu temps, per a nosaltres vol dir molt que algú com en Joan Carbonell ens hagi respost. És una llàstima que estigui a l’estranger ja que ens hauria agradat conèixer-lo. Aquí podeu llegir el que amablement va respondre a les nostres preguntes:

1. S’hi fixa si veu referents clàssics pel carrer?

ACOSTUMO A FIXAR-M’HI, TOT I QUE NO LES BUSCO EXPRESSAMENT.

2. Li agrada trobar referents clàssics arreu?

SÍ, PERÒ IGUALMENT COM TROBAR QUALSEVOL ALTRA REFERÈNCIA A MOVIMENTS O ÈPOQUES ANTERIORS A LA NOSTRA

3. Per què creu que encara s’utilitzen mots amb referents clàssics arreu?

ACTUALMENT -I SEMPRE PARLANT EN SENTIT GENERAL- PERQUÈ QUALSEVOL MOT LLATÍ O GREC APORTA UN PLUS D’EXOTISME A UNA MARCA, BOTIGA, EMPRESA, ETC.

4. Per què és important que s’utilitzin tants referents?

NO CREC QUE SIGUI MÉS O MENYS IMPORTANT L’ÚS DE REFERENTS CLÀSSICS DE FORMA VOLGUDA O CONSCIENT. EL QUE ÉS IMPORTANT ÉS QUE L’ÚS DE REFERENTS CULTURALS PRETÈRITS (NO SOLAMENT ELS CLÀSSICS) ÉS UN INDICADOR DEL PÒSIT CULTURAL D’UNA SOCIETAT I D’UN INDIVIDU.

5. Quins referents ha trobat pels carrers de Barcelona?

N’HI HA MOLTS, SOBRETOT ARQUITECTÒNICS I PUBLICITARIS.

6. On n’ha vist més?

POCS O MOLTS N’HI HA A TOTES LES CIUTATS I POBLES EUROPEUS, PRINCIPALMENT EN ELS PAÏSOS DEL SUD. LA LLISTA ÉS IMMENSA, COMENÇANT PER TOTES LES CIUTATS D’ITÀLIA.

7. De quin àmbit n’hi ha més?

ARQUITECTURA I PUBLICITAT.

8. Solen ser mots ben trobats o mots que només sonen bé?

NORMALMENT PREVAL LA BONA SONORITAT O LA CAPACITAT DE GENERAR COMPLICITATS AMB EL LECTOR/PASSEJANT/COMPRADOR…

9. La gent s’interessa molt pels referents clàssics?

JO CREC QUE NO.

10. Què solen haver-hi més mots d’origen grec o d’origen llatí?

TINC LA IMPRESSIÓ QUE NORMALMENT PREVALEN ELS D’ORIGEN LLATÍ.

11. Fa alguna col·lecció amb referents clàssics: noms d’establiments, productes comercials, llatinismes, …?

ACTUALMENT NO. VAIG FER-NE RECULLS EN L’ÈPOCA DE PROFESSOR DE SECUNDÀRIA.

12. L’ajuda amb la teva tasca de professor?

M’AJUDA A L’HORA DE POSAR EXEMPLES REALS SOBRE LA PERVIVÈNCIA D’USOS I COSTUMS CLÀSSICS.

13. Creu que els altres professors també ho fan servir?

ÉS UNA PRÀCTICA HABITUAL EN EL PROFESSORAT DE LLENGÜES CLÀSSIQUES

14. D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

NO TINC UNA “DÈRIA” PER TOT EL QUE TÉ A VEURE AMB EL MÓN CLÀSSIC; M’INTERESSA, IGUALMENT COM MOLTES ALTRES FACETES CULTURALS, AMB LA DIFERÈNCIA QUE EL MÓN CLÀSSIC ÉS EL QUE MÉS CONEC PER QÜESTIONS DE FORMACIÓ I DE PROFESSIÓ.
VAIG ESTAR DUBTANT ENTRE ESTUDIAR MATEMÀTIQUES O LLENGÜES CLÀSSIQUES, AMB EL BENENTÈS QUE EL SISTEMA ESCOLAR DELS ANYS 70 REDUÏA EL MÓN CLÀSSIC AL CONEIXEMENT EXCLUSIU DE LA LLENGUA TANT EN LA SECUNDÀRIA COM EN LA UNIVERSITAT. D’UN I ALTRE CAMP CIENTÍFIC ALESHORES EM VA INTERESSAR LA RIGOROSITAT AMB QUÈ S’ABORDAVEN ELS ARGUMENTS; FINALMENT VAIG TRIAR EN FUNCIÓ DEL PROFESSOR QUE HAVIA TINGUT EN LA SECUNDÀRIA. DESPRÉS M’HE ADONAT QUE ESTUDIAR CIVILITZACIÓ, CULTURA I LLENGÜES CLÀSSIQUES M’HA PROPORCIONAT UN ESPERIT MOLT OBERT I M’HA OFERT MOLTES CLAUS PER ENTENDRE LA HISTÒRIA EUROPEA, LA SEVA CULTURA I, SOBRETOT EL MÓN ACTUAL. VAL A DIR QUE AQUEST ESPERIT TAMBÉ ES POT ACONSEGUIR ESTUDIANT MOLTES ALTRES MATÈRIES HUMANÍSTIQUES I, PER QUÈ NO, CIENTÍFIQUES.

15. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

SEGURAMENT SÍ, PERÒ EM MANCARIEN ELS CONEIXEMENTS PER IDENTIFICAR-LOS.

16. Com planteja la UAB el referents clàssics? Fa cap activitat relacionada amb els referents clàssics? Quina?

EN EL GRAU D’ESTUDIS CLÀSSICS I EN EL D’HUMANITATS HI HA ALGUNES ASSIGNATURES CENTRADES EN EL CONCEPTE DE LA “TRADICIÓ CLÀSSICA” I DE LA SEVA REPERCUSSIÓ EN LA CULTURA OCCIDENTAL.

17. Als seus exàmens PAU, es veu una gran predilecció per fer actual el llatí: pervivència en l’art, en la literatura, en la llengua…. De ben segur, els alumnes ho agraïm; però com ho veuen els professors?

CREC QUE PER ALS ESTUDIANTS DE LLATÍ DE BATXILLERAT (MOLTS DELS QUALS NO CONTINUARAN ESTUDIANT-LO A LA UNIVERSITAT) EL MÉS IMPORTANT ÉS OFERIR-LOS CLAUS CULTURALS -I TAMBÉ LINGÜÍSTIQUES- QUE ELS AJUDIN A ENTENDRE EL MÓN EN QUÈ VIUEN. ÉS A DIR, ELS CONEIXEMENTS ADQUIRITS SÓN IMPORTANTS EN LA MESURA QUE AJUDEN A ENTENDRE EL NOSTRE MÓN. I PER TANT, EL LLATÍ HA DE SER ÚTILS ALS FUTURS HISTORIADORS, PERIODISTES, HISTORIADORS DE L’ART, FILÒLEGS, MESTRES, ETC. ÉS PER AIXÒ QUE LA FORMACIÓ D’UN ESTUDIANT DE BATXILLERAT NO S’HA DE REDUIR NOMÉS A L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA (QUE ÉS EL QUE S’OBLIDARÀ MÉS RÀPIDAMENT SI NO ES PRACTICA), SINÓ TAMBÉ CAL AMPLIAR-LA A LA LITERATURA, L’ART, LA MÚSICA, LA HISTÒRIA, EN LA MESURA QUE SÓN ÀMBITS CIENTÍFICS ESTRETAMENT CONNECTATS AMB EL MÓN CLÀSSIC.

AQUESTA VISIÓ MÉS “ÀMPLIA” DELS ESTUDIS CLÀSSICS CERTAMENT NO ÉS COMPARTIDA PER TOT EL PROFESSORAT DE LLENGÜES CLÀSSIQUES I FINS I TOT HI HA UN SECTOR QUE S’HI OPOSA AMB FORÇA; CADA VEGADA PERÒ AMB MENYS ÈXIT. VAL A DIR, PERÒ, QUE HI HA HAGUT UNA EVOLUCIÓ SI COMPAREM LA SITUACIÓ ACTUAL AMB LA DELS ANYS 80 DEL SEGLE PASSAT. JO HE VISCUT EL TRÀNSIT D’UN REBUIG QUASI GENERAL A TRACTAR AQUESTS TEMES A UNA ACCEPTACIÓ CONVENÇUDA PER PART DE MOLT PROFESSORAT. CREC QUE HI HA AJUDAT EL FET QUE EL LLATÍ DEIXÉS DE SER OBLIGATORI EN L’ENSENYAMENT SECUNDARI A PARTIR DE LA DÈCADA DELS 90, FET QUE VA ESPERONAR EL PROFESSORAT A TROBAR NOVES VIES PER FER RAONABLE L’ESTUDI D’UNES LLENGÜES QUE S’HAVIEN ENSENYAT MOLT MALAMENT PERPETUANT UNS MÈTODES D’ENSENYAMENT QUE ARRENCAVEN DES MITJAN SEGLE XVI. SORTOSAMENT EL PROFESSORAT DE CATALUNYA HA FET UN GRAN ESFORÇ I LA SITUACIÓ ACTUAL TÉ POC A VEURE AMB LA DE FA TRENTA ANYS.

18. Als seus alumnes els agrada fer activitats amb referències clàssiques ? Si vol les pot compartir amb la nostra web sota el seu nom.

MÉS QUE AGRADAR-LOS, ELS SORPRÈN RECONÈIXER QUE EL MÓN QUE ELS ENVOLTA ESTÀ FARCIT DE MÓN CLÀSSIC, COMENÇANT, DE FET, PER L’ÚS DE LA LLENGUA PRÒPIA.

19. Si hagués de proposar una activitat als alumnes per tal de conèixer més referents o endinsar-se de fons en aquest món, què proposaria?

QUALSEVOL ESTUDI D’UN TEMA O PERSONATGE O OBRA LITERÀRIA O ÚS SOCIAL QUE ENFONSI LES ARRELS EN EL MÓN CLÀSSIC. JO VAIG FER LA TESINA (TREBALL QUE ES FEIA EN ACABAR LA LLICENCIATURA) SOBRE EL TRACTAMENT DEL CONTE DE “PSIQUE I CUPIDO” PER PART DE CALDERÓN DE LA BARCA. “PSIQUE I CUPIDO” ÉS UN BON ARGUMENT PER VEURE A BASTAMENT LA INFLUÈNCIA QUE HA TINGUT UN TEMA EN LA HISTÒRIA CULTURAL OCCIDENTAL.

20 Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, quin triaria?

AIXÒ ÉS MOLT DIFÍCIL DE DIR, PERQUÈ DEPÈN DEL TIPUS DE BOTIGA, MIRARIA PERÒ QUE NO FOS MOLT RECORRENT COM HO POT SER “DOMVS” PER A UNA IMMOBILIÀRIA.