ELS HÀBITS AL GRUP D’INFANTIL I1 i I2

Durant l’etapa d’Educació Infantil els hàbits d’autonomia són bàsics per a un bon desenvolupament integral dels infants i de la seva autoestima, per això és important que tant a l’escola com a casa es vagin assimilant certs hàbits treballant-los a diari.

A la llar d’infants s’adquireixen uns hàbits i rutines que faciliten el desenvolupament, l’autonomia, la socialització i el benestar del nen/a i ajuden també a organitzar la jornada escolar.

La satisfacció d’adquirir hàbits d’autonomia dóna seguretat i confiança, per tant és important que es reforcin a casa i fer així que el nen/a es senti part activa en el seu aprenentatge. La sobreprotecció no afavoreix als infants ja que no deixa que avancin en el desenvolupament de la seva autonomia, aprenentatges ni sociabilitat.

Els hàbits ensenyats i treballats a lla llar es poden dividir de la següent manera:

  • Hàbits d’autonomia i higiene personal: vestir-se i desvestir-se, rentar-se la cara i les mans, mocar-se, esternudar o tossir amb la mà a la boca, eixugar-se i rentar-se després d’anar al lavabo, menjar sense ajuda etc.
  • Hàbits de sociabilitat: compartir i jugar sense barallar-se, ajudar als altres, respectar el torn mentre escoltem el que diuen, saludar quan arribem o marxem, seure bé, demanar les coses si us plau i donar les gràcies, etc.
  • Hàbits d’activitats: escoltar, utilitzar els estris correctament, participar en les activitats proposades, acceptar les normes de convivència, etc.
  • Hàbits d’ordre: recollir, llençar els papers a la paperera,.

Aqui us deixem algunes fotografies dels hàbits que fem a la llar.

Infants de I2

Infants de I1

PERÍODE D’ACOLLIDA

La incorporació d’un infant a la llar d’infants facilita que aquest infant estableixi relacions amb altres infants i diferents adults, però al mateix temps, suposa fer front a noves situacions: han de familiaritzar-se amb un nou entorn i entrar en relació amb infants i adults desconeguts fins a aquell moment.

El període d’acolliment fa referència als primers moments que el nen o nena  passa a la llar d’infants. És un procés de vinculació que fa l’infant a les noves persones i els nous espais i materials que l’acolliran. Per alguns pot ser que sigui la primera experiència de separació amb la família o el primer contacte amb una llar d’infants. Poden sorgir dubtes i interrogants: “Com ho viurà l’infant?”, “Com em sentiré com a pare/mare?”, “S’adaptarà a l’espai?”, “I amb l’educadora?”… És normal, és una situació nova per tots i totes.

I és que és evident que els infants no són els únics implicats en aquest procés sinó que la família i les persones que conviuen a la llar (les educadores i la resta d’infants) també hi tenen un paper molt important. Per aquest motiu és essencial parlar-ne per poder donar resposta a les necessitats de cada infant i de cada família.

Cliqueu al damunt de la fotografia per veure les fotografies.

FOTOGRAFIES I1

FOTOGRAFIA I2

Aconsellem una entrada gradual, progressiva. Cada setmana coneixerem a un infant i a la seva família. Els acompanyarem de forma individual, responent a les seves inquietuds, preguntes i acollint i estant presents per si els infants ens necessiten. Creiem que començar amb poques hores d’assistència i anar ampliant progressivament l’horari  seria una bona manera de facilitar que l’infant s’adapti a la llar.

Les famílies podran estar amb nosaltres l’estona que necessitin, dins l’estança o a l’espai de famílies. Durant aquest temps anirem teixint vincles de confiança i col·laboració. L’estona que l’infant estigui sense el referent familiar s’anirà allargant mica en mica.

L’important és que es visqui aquest període amb respecte a les necessitats dels infants, de les famílies, les educadores i de la resta d’infants del grup.