Superbacteris, antibiòtics i resistències amb 2n de Biologia

La resistència als antibiòtics o bioresistència és la capacitat dels bacteris de resistir als efectes d’un antibiòtic. Això suposa una amenaça cada cop més gran per a la salut pública mundial.

Però per què els antibiòtics estan deixant de ser efectius? Com és que els superbacteris o superbugs s’han fet tan forts?  Hi ha escenaris que plantegen que el 2050 hi podria haver més morts per culpa dels superbacteris que pel càncer. Tot i que es tracta d’un procés natural, l’ús imprudent dels antibiòtics les darreres dècades, el seu mal ús i l’abús, ha fet que els bacteris hagin après a defensar-se i s’hagin generat resistències han accelerat aquest procés.

El desenvolupament de resistències allarga i agreuja les infeccions i en potencia la transmissió a altres persones. Comporta, a més, la necessitat de cercar nous fàrmacs per tractar malalties que fins al moment es podien guarir fàcilment.

Això ha generat un problema de salut pública a causa de l’aparició de soques de bacteris resistents a aquests antibiòtics, fet que dificulta el tractament de nombroses malalties infeccioses.

Amb l’alumnat de 2n de batxillerat de Biologia hem conegut alguns d’aquets superbugs i com podem contribuir a dificultar la seua extensió. I tot seguit en tenim una mostra dels vídeos i infografies que han dissenyat. Feu cas dels seus consells i les seues pautes per evitar, o almanco dificultar, l’extensió de les resistències antimicrobianes.

Helena ens presenta l’Staphylococcus aureus

Alex a Proteus spp.

Pau i la Klebsiella pneumoniae

Judith i l‘Enterobacter spp.

Ona i la Serratia spp.

Jordan i l’Helicobacter pylori

Lucia i l’Enterococcus faecium

Rubén i la Salmonella enterica

Dídac i l’Escherichia coli

Noa i el Mycobacterium tuberculosis

Berta i Haemophilus influenzae

Miguel i la Neisseria gonorrhoeae

Diana i l’Acinetobacter baumannii

Com detectar fakenews i desinformació científica, taller al PRBB amb 1r de batxillerat

Amb l’alumnat de 1r de batxillerat de Biologia i Reptes Científics Actuals en Biologia i Geologia hem fet la primera sessió del taller Com detectar notícies falses (fakenews) i desinformació científica als mitjans de comunicació?, amb la gent de l’Institut de Salut Global de Barcelona a les instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Ens han fet un tastet sobre desinformació i algunes claus i feina per començar a treballar i preparar els nostres materials per a la segona sessió en unes setmanes.

I després una passejada ràpida per veure l’ambient a @the_prbb

Visitant un centre de recerca, anem a l’IIBB per la setmana de la Ciència SCISE24

Dins de les activitats de la Setmana de la Ciència 2024 (#SCISE24) hem fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca. En concret a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC).

L’alumnat de 1r de batxillerat de Biologia i de Reptes actuals en Biologia i Geologia ha assistit a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular, del laboratori a l’hospital a càrrec de la doctora Anna Serrano. La conferència ens ha menat a una passejada biomèdica pel procés per a desenvolupar una nova teràpia cel·lular per tractar la fibrosi pulmonar idiopàtica, una malaltia per a la qual no es disposava de cap teràpia. Hem vist les passes seguides, a partir de la idea original, els primers treballs experimentals… fins a arribar a les primeres proves en pacients.

D’altra banda, l’alumnat de 2n de batxillerat de Biologia ha aprofitat per veure algunes instal·lacions i laboratoris de l’Institut, de la mà dels mateixos investigadors del centre. Hem conegut de primera mà la seua trajectòria, acadèmica i personal,  i algunes de les línies d’investigació i tècniques que s’hi fan servir habitualment: cultius cel·lulars, microscòpia òptica o de fluorescència o treballs amb models in vivo i in vitro.

Tot seguit, dues de les joves investigadores, l’Èlia Ivars i na Margalida Puigròs, ens han ofert una completa xerrada Viatge al centre de la cèl·lula: descobrint l’ADN mitocondrial, on hem fet un fascinant viatge al cor de les nostres cèl·lules per descobrir l’ADN mitocondrial. Una peça clau que es transmet exclusivament de mares a fills i que ha jugat un paper fonamental en la nostra evolució, a més de tindre un important paper tant en aplicacions arqueològiques com en el desenvolupament de diverses malalties poc estudiades encara i què estan revolucionant la medicina moderna. Per tancar, ens hem plantejat les implicacions ètiques d’algunes aplicacions del treball amb aquest ADN i assistit a la première d’un divertit monòleg de ciència.

 
 

Assistim a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular, del laboratori a l’hospital a l’IIBB amb 1r de Batxillerat de Biologia

Dins de les activitats de la Setmana de la CIència 2023 (SCISE23) l’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha assistit a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), a la xerrada Desenvolupament d’una teràpia cel·lular, del laboratori a l’hospital a càrrec de la doctora Anna Serrano.
A la conferència ens ha guiat per una passejada de biomedicina pel procés seguit per a desenvolupar una nova teràpia cel·lular per tractar la fibrosi pulmonar idiopàtica, una malaltia per a la que no es disposava de cap teràpia. Hem vist les passes seguides, a partir de la idea original, els primers treballs experimentals, fins arribar a les primeres proves en pacients.

Participem en una conversa sobre nous sistemes biològics a l’IBEC

Tanquem curs de Biologia de Batxillerat amb una matinal de ciència ciutadana a càrrec de @ibecbarcelona participem al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) a la conversa Enginyeria de la vida, dissenyant els nostres futurs i parlem sobre organòids i nous sistemes biològics, un camp en ràpida evolució i amb grans implicacions bioètiques.

Fent-nos preguntes a partir de les exposicions de la Núria Montserrat o la Maria Bernabeu, debatent amb alumnat de @ins4cantons  i @escolapiasarria  anem reflexionant sobre què vol dir vida i les potencialitats i implicacions dels nous sistemes biològics. En grups de treball mixtos analitzem diversos escenaris sobre les aplicacions i implicacions bioètiques i socials.

 

Bio BAT Fem recerca transformant bacteris al PCB

L’alumnat de Batxillerat de Biologia, ha fet una sortida per fer un tastet de com es treballa en un centre de recerca i de com podem aplicar l’enginyeria genètica al tractament d’algunes malalties.

En concret hem fet una vista ràpida al Parc Científic de Barcelona i hem fet una estona de biotecnòlegs duent a terme el taller Transforma bacteris per a l’aterioesclerosi per buscar-ne una diana terapèutica. Es tracta d’una de les activitats del cicle Fes Recerca! del programa de divulgació i foment de vocacions científiques Recerca en societat.

Trobareu més imatges en aquest àlbum.

Documentant una recerca científica a Biologia de Batxillerat

Font: Cameron Neylon / CC BY (https://creativecommons.org/licenses/by/2.0)

L’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.

En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Laura/Meritxell/Ainhoa/Nia), el volum (Valentina/Lucas/Aritz/Bedilu) o el tipus d’aigua (Víctor/Marc/Miquel/Nuria). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…

Documentant una recerca científica a Biologia de Batxillerat

Font: Cameron Neylon / CC BY (https://creativecommons.org/licenses/by/2.0)

Actualitzant una activitat que havíem treballat a CMC adaptada d’un projecte de l’Institut Montbui, l’alumnat de 1r de Batxillerat de Biologia ha editat uns vídeos per sintetitzar els processos i elements sobre ciència i experimentació i, en concret, els relatius al mètode científic i la recerca i experimentació que hem estat treballant aquests dies.

En concret han hagut de plantejar-se un problema i, a partir de la seua hipòtesi de treball, han dut a terme un muntatge experimental que permetés avaluar l’efecte d’alguns factors sobre la velocitat de dissolució d’un comprimit efervescent.
En concret els muntatges han fet referència a l’efecte de la temperatura (Alison/Nerea/Atanac), la presència de gas (Laura/Noa/Gisela), el volum (Norah/Pau/Pau/Jon), el tipus d’aigua (Hiba/Jordi) o la grandària del comprimit (Julia/Merly/Marielvira/Glenard). A sota podreu gaudir dels diversos vídeos, pugeu el volum i contrasteu els resultats…




Micro reculls d’immunologia, virus i pandèmies a #microMOOCvirusypandemias

Per complementar el tema d’immunologia podeu fer una ullada al l’etiqueta #microMOOCvirusypandemias a Twitter, on aquests dies de confinament I. López-Goñi desenvolupa via @microBIOblog cada dia a partir de les 10h micro fils monogràfics relatius a virus, immunologia, pandèmies més enllà de la Covid 19 com:

Font: https://twitter.com/microBIOblog/status/1242743099509465089/photo/1

Parlem de drogues al PRBB

Dimecres passat l’alumnat de 4t d’ESO de Biologia i Geologia va anar fins a l’auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (@the_prbb) per participar a la xerrada sobre drogues i cervell, usos i efectes del cànnabis Parlem de drogues a càrrec de Patrícia Robledo, Lorena Galera i Anna Vàzquez investigadores del Neurophar i del departament de Ciències experimentals i de la Salut de la UPF.

A la primera part de la xerrada la Patrícia ens va fer una aproximació a l’activitat del cervell i els efectes generals de les drogues sobre la seva activitat i els conceptes de tolerància i addicció. Posteriorment, l’Anna i la Lorena es van centrar en l’ús i efectes del cànnabis i els cannabinoides. Reflexionant tant sobre els usos recreatius i terapèutics, com pel que fa als seus efectes generals sobre l’organisme i específicament sobre diversos neuroreceptors.

Podeu veure més imatges en aquest àlbum.