Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Màrius Martínez i Martí
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Un dels tallers de Sant Jordi’2012 al centre el passat 23 d’abril va consistir en una sortida pels voltants de la Mola, ací teniu algunes imatges de la passejada…
Un protocol sobre la dissecció de l’IES Guillem Cifre i un complet recull de pràctiques sobre mol·luscs de la UAB (trobareu diversos esquemes de la sèpia a les pàgines 14 a 19).
Avui, 29 de març de 2012, aquest bloc roman tancat per vaga.
I ho fa, precisament, per que la persona que hi ha al darrere del que té ganes és de poder continuar treballant i de poder fer-ho en condicions.
Des de la triple vessant de treballador, professor i persona inserida en una societat, considere que, més enllà de la discussió de si amb una jornada simbòlica hi ha prou o del paper de determinades organitzacions sindicals, moltes són les raons que ens han de fer plantejar-nos plantar cara, no sols a aquesta darrera reforma del mercat laboral (per si algú encara no tenia clar que qui ven el producte del seu treball no és més que una mercaderia), sino també a les que s’albiren a curt i mitjà termini.
Tot i haver mostrat clarament que, tret de per uns pocs, el model neoliberal no funciona i al final paguem els de sempre… la seua nova proposta continua sense tocar les causes de les crisis i és més del mateix, premer encara més l’accelerador de la precarització i regressió laboral i social.
Amb l’excusa de la crisi, els treballadors i les treballadores de l’ensenyament públic català estem patint, des de l’any 2010, un seguit de retallades que redueixen els nostres salaris i empitjoren les nostres condicions de treball, al mateix temps que disminueixen els recursos que necessita l’ensenyament públic del nostre país. Les mesures preses pel govern català, en aquest sentit, estan provocant també un increment de la nostra càrrega de treball i creen les condicions per deteriorar greument la qualitat de l’ensenyament públic.
Totes aquestes retallades es justifiquen per la necessitat de pagar el deute i reduir el dèficit públic; però la realitat és que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis públics, mentre que, per a la minoria social que ha generat la crisi, els beneficis continuen augmentant.
El procés de desregulació, privatitzacions i de retallades socials no ve d’ara, ni s’aturarà en els col·lectius més febles… sinó que començà per ells i ens acabarà afectant -encara més- a tota la resta de treballadors. Les recents reduccions de plantilles, recursos, sous i demés, en sanitat o educació, palesen que, tot i emplenar-se la boca amb paraules com qualitat, millora de model o necessitat de formació, l’únic plantejament de fons real és la gestió empresarial de l’ensenyament, entesa no com eficiència, sinó com negoci. I, al nostre alumnat, l’únic que els ofereix és una perspectiva de més i pitjor precarització.
Però com tampoc és el moment ni el lloc de soltar una xapa, ho deixe ací amb una darrera consideració… és curiós això de les vagues, és l’únic dia que sents parlar, a patronals i governs, realment preocupats pel dret al treball. Com a curiositat, us enganxe a sota la transcripció d’un divertit correu que corria fa un temps per la xarxa i us enllace unes consideracions per aquelles persones que no tenen clar encara que fer demà ARGUMENTS PER ALS I LES INDECISES: VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ DE 2012 😉
Davant la vaga general, el dret a treballar
Cal recordar que encara que estigui convocada una vaga general als Països Catalans sota domini de l’Estat espanyol per defensar els interessos de la classe treballadora (que som totes i tots, inclosos tu i tu que despisteu), existeix el dret a continuar sent explotat,… perdó, el dret a treballar. Si sou dels qui volen exercir el dret a treballar, no oblideu que també existeixen altres tipus de drets que ningú us ha d’arrabassar:
Dret que t’allarguin l’edat de jubilació fins als 70, encara que estigueu per llençar a la brossa. Ànim, és un dret fonamental i cal exigir-lo.
Dret que t’apugin els anys de cotització perquè puguis cobrar menys jubilació. Sobretot, que no et prenguin aquest dret.
Dret que et rebaixin el sou. Defensa’l.
També tens dret que t’acomiadin si el teu cap ha previst pèrdues per a l’any que ve (tant si se els inventa com si un pressentiment li fa pensar. Això és important.
No oblidis el teu dret que el teu cap es pugui saltar el conveni i oferir-te unes condicions de treball individuals per sota dels mínims estipulats. Si ets funcionari, prepara’t que aviat et substiturian nois i noies joves que cobraran la meitat o menys. Aplaudeix ben fort!
Defensa el dret que et puguin acomiadar en quatre dies, a pesar que hagis decidit treballar en un dia de vaga. O fins i tot fer hores extra el dia 29M.
Et correspon el dret que t’acomiadin per gairebé la meitat de diners. Que no sigui que l’amo no pugui comprar-se la setena casa a Malibú.
Dret a pensar que no aconseguirem res amb la vaga. És millor quedar-se quiets i no fer res. Aguantarem tot el que vingui i ens enviïn. És pel nostre bé.
Que ningú et prengui la il·lusió d’heretar l’empresa. Només faltaria…
Tens dret a passar dels sindicats, perquè són tots iguals. L’única cosa que volen és guanyar diners sense treballar. Van a la seva i són tots uns xupòpters, tots! Fins i tot aquells assemblearis, que paguen els seus locals amb les seves quotes, on no hi ha sangoneres i combaten tant els rics com l’estat. A tu que no t’enredin.
Tens dret a posar-te en lloc de l’empresari. O de l’Estat en l’administració pública. Quants problemes que té, no com tu, egoista.
No renunciïs al dret de lliurar els teus diners (diners públics) als bancs, perquè es puguin fer retallades en despeses socials i infraestructures. Per a què volem tants hospitals o escoles? El primer és la banca, que està patint molt, pobrets.
Però sobretot, que ningú et prengui el dret a deixar un món pitjor per als teus fills i les teves filles, dilapidant els pocs drets que ens queden i que els nostres avantpassats van conquerir amb sang, suor i llàgrimes (no, no és un eslògan publicitari tret de Churchil).
A la xarxa podem trobar dos interessants recursos de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i de la Societat Catalana de Biologia (SCB).
D’una banda podeu trobar digitalitzats en PDF els números -des de febrer de 2010 o anteriors– de la revista de la ICHN, el Notícies. També teniu accés a diversos treballs temàtics i als Butlletins, que recullen articles inèdits des del 1901 sobre ciències de la natura.
De l’altra banda, la SCB publica també diversos recursos com la revista de divulgació Omnis cellula, els Treballs de la SCB o el full lexicogràfic Què Cal Saber?(QCS). Aquest dona a conèixer nous termes, regles o models que, si bé són ben establerts, sovint veiem ignorats. La llengua continua enriquint-se amb nous termes, procedents en molts casos de les ciències de la vida, el QCS pot ésser un mitjà de difusió de la nova terminologia, pot fer un toc d’atenció sobre la incorrecció de determinats mots o d’expressions alienes al català, que s’introdueixen a poc a poc en el llenguatge oral i escrit. Com a exemples, pot ajudar a aclarir i fixar be el rumb i l’area de treball. Amics ocells, les diferències d’alçària i d’alçada, nova terminologia informàtica o mèdica, velles introduccions o nous pirates. I, com no, locucions errònies. Malalties rovellades o ben actuals.
Per anar preparant la prova, us adjunte un seguit d’enllaços sobre els animals invertebrats, a més de la presentació de diapositives de la Núria Junyent que hem vist a classe:
Amb l’alumnat de biologia de 1r i 2n de batxillerat, ens hem acostat fins al servei de microscopia de la UAB, per veure com funcionen els microscopis electrònics de transmissió (TEM) i d’escombratge (SEM) i com s’hi preparen les mostres abans d’observar-les.
Fins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les activitats (adaptació de les activitats de la revista Eureka i Mar Carrió), sobre la pel·lícula GATTACA .
En un futur on l’enginyeria genètica permet
dissenyar els fills per fer-los genèticament perfectes, es produeix un nou tipus d’estratificació social segons les característiques genètiques.
La lluita d’un no vàlid de fer realitat el seu somni de viatjar a l’espai, planteja els límits de la capacitat i l’ètica humanes, de les limitacions que pot determinar el
nostre genoma i de les possibilitats que
ofereix l’ambient en el que ens desenvolupem.
A sota teniu la promoció de la pel·lícula i la referència a l’IMDB
Per completar la memòria de les observacions de briòfits i pteridòfits, a sota us enllace diversos recursos:
Fins que solvente el problema amb el Moodle, us penge les