Avui, 29 de març de 2012, aquest bloc roman tancat per vaga.
I ho fa, precisament, per que la persona que hi ha al darrere del que té ganes és de poder continuar treballant i de poder fer-ho en condicions.
Des de la triple vessant de treballador, professor i persona inserida en una societat, considere que, més enllà de la discussió de si amb una jornada simbòlica hi ha prou o del paper de determinades organitzacions sindicals, moltes són les raons que ens han de fer plantejar-nos plantar cara, no sols a aquesta darrera reforma del mercat laboral (per si algú encara no tenia clar que qui ven el producte del seu treball no és més que una mercaderia), sino també a les que s’albiren a curt i mitjà termini.
Tot i haver mostrat clarament que, tret de per uns pocs, el model neoliberal no funciona i al final paguem els de sempre… la seua nova proposta continua sense tocar les causes de les crisis i és més del mateix, premer encara més l’accelerador de la precarització i regressió laboral i social.
Amb l’excusa de la crisi, els treballadors i les treballadores de l’ensenyament públic català estem patint, des de l’any 2010, un seguit de retallades que redueixen els nostres salaris i empitjoren les nostres condicions de treball, al mateix temps que disminueixen els recursos que necessita l’ensenyament públic del nostre país. Les mesures preses pel govern català, en aquest sentit, estan provocant també un increment de la nostra càrrega de treball i creen les condicions per deteriorar greument la qualitat de l’ensenyament públic.
Totes aquestes retallades es justifiquen per la necessitat de pagar el deute i reduir el dèficit públic; però la realitat és que les retallades només recauen sobre els sectors assalariats i els serveis públics, mentre que, per a la minoria social que ha generat la crisi, els beneficis continuen augmentant.
El procés de desregulació, privatitzacions i de retallades socials no ve d’ara, ni s’aturarà en els col·lectius més febles… sinó que començà per ells i ens acabarà afectant -encara més- a tota la resta de treballadors. Les recents reduccions de plantilles, recursos, sous i demés, en sanitat o educació, palesen que, tot i emplenar-se la boca amb paraules com qualitat, millora de model o necessitat de formació, l’únic plantejament de fons real és la gestió empresarial de l’ensenyament, entesa no com eficiència, sinó com negoci. I, al nostre alumnat, l’únic que els ofereix és una perspectiva de més i pitjor precarització.
Però com tampoc és el moment ni el lloc de soltar una xapa, ho deixe ací amb una darrera consideració… és curiós això de les vagues, és l’únic dia que sents parlar, a patronals i governs, realment preocupats pel dret al treball. Com a curiositat, us enganxe a sota la transcripció d’un divertit correu que corria fa un temps per la xarxa i us enllace unes consideracions per aquelles persones que no tenen clar encara que fer demà ARGUMENTS PER ALS I LES INDECISES: VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ DE 2012 😉
Davant la vaga general, el dret a treballar
Cal recordar que encara que estigui convocada una vaga general als Països Catalans sota domini de l’Estat espanyol per defensar els interessos de la classe treballadora (que som totes i tots, inclosos tu i tu que despisteu), existeix el dret a continuar sent explotat,… perdó, el dret a treballar. Si sou dels qui volen exercir el dret a treballar, no oblideu que també existeixen altres tipus de drets que ningú us ha d’arrabassar:
- Dret que t’allarguin l’edat de jubilació fins als 70, encara que estigueu per llençar a la brossa. Ànim, és un dret fonamental i cal exigir-lo.
- Dret que t’apugin els anys de cotització perquè puguis cobrar menys jubilació. Sobretot, que no et prenguin aquest dret.
- Dret que et rebaixin el sou. Defensa’l.
- També tens dret que t’acomiadin si el teu cap ha previst pèrdues per a l’any que ve (tant si se els inventa com si un pressentiment li fa pensar. Això és important.
- No oblidis el teu dret que el teu cap es pugui saltar el conveni i oferir-te unes condicions de treball individuals per sota dels mínims estipulats. Si ets funcionari, prepara’t que aviat et substiturian nois i noies joves que cobraran la meitat o menys. Aplaudeix ben fort!
- Defensa el dret que et puguin acomiadar en quatre dies, a pesar que hagis decidit treballar en un dia de vaga. O fins i tot fer hores extra el dia 29M.
- Et correspon el dret que t’acomiadin per gairebé la meitat de diners. Que no sigui que l’amo no pugui comprar-se la setena casa a Malibú.
- Dret a pensar que no aconseguirem res amb la vaga. És millor quedar-se quiets i no fer res. Aguantarem tot el que vingui i ens enviïn. És pel nostre bé.
- Que ningú et prengui la il·lusió d’heretar l’empresa. Només faltaria…
- Tens dret a passar dels sindicats, perquè són tots iguals. L’única cosa que volen és guanyar diners sense treballar. Van a la seva i són tots uns xupòpters, tots! Fins i tot aquells assemblearis, que paguen els seus locals amb les seves quotes, on no hi ha sangoneres i combaten tant els rics com l’estat. A tu que no t’enredin.
- Tens dret a posar-te en lloc de l’empresari. O de l’Estat en l’administració pública. Quants problemes que té, no com tu, egoista.
- No renunciïs al dret de lliurar els teus diners (diners públics) als bancs, perquè es puguin fer retallades en despeses socials i infraestructures. Per a què volem tants hospitals o escoles? El primer és la banca, que està patint molt, pobrets.
- Però sobretot, que ningú et prengui el dret a deixar un món pitjor per als teus fills i les teves filles, dilapidant els pocs drets que ens queden i que els nostres avantpassats van conquerir amb sang, suor i llàgrimes (no, no és un eslògan publicitari tret de Churchil).
