Tavi Casellas

Tavi Casellas

Professor de Física i Química a l'IES Montilivi de Girona. Autor de la web www.FisLab.net elaborada durant una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya

Inici http://www.fislab.net

Articles per Tavi Casellas

Endevina si és àcid o bàsic, si t’atreveixes!

14 anys
per a àcid, base, química

Objectiusacidbase1-framed

  1. Introduir el concepte d’àcid i base
  2. Conèixer substàncies que canvien de color depenent de l’acidesa

Nivell a qui s’adreça

Cicles Inicial, Mitjà i Superior

Material

  • Col llombarda (indicador), el seu extracte després de bullir uns 20 minuts
  • Recipients de plàstic, gots
  • Cullera petita o semblant per remenar
  • Comptagotes
  • Diferents substàncies quotidianes amb diferent acidesa: llimona, amoníac, bicarbonat, vinagre, …

Precaucions

En principi només cal utilitzar material quotidians, els quals tenim a casa. Per tant s’haurien de tenir les mateixes precaucions que tenim a casa pel que fa a productes de neteja.

Com ho fem?

Un cop preparat l’indicador (extracte de col llombarda) es pot portar a terme l’activitat a la mateixa aula.

  • Agafem diferents recipients i afegim alguna de les substàncies que els hi volem mirar l’acidesa. La majoria d’elles es poden dil•luir en aigua.
  • Seguidament hi afegim l’indicador amb un comptagotes.
  • Si el resultat és verd ens està indicant que es tracta de una base, si en comptes és vermell tenim un àcid.

Què observem?

En aquesta experiència s’observa mpolt fàcilment un canvi de color de la substància, depenent de la seva acidesa.

Els conceptes científics

El concepte cientific que introduim és el àcid i base, el qual ja és mínimament conegut per l’alumnat. A partir de un senzill extracte de col podem analitzar ràpidament l’acidesa de diferents productes.

Centre educatiu / entitat

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital – UdG

Responsable

Sílvia Simon Rabasseda

Experimentem amb ous

14 anys
per a densitat, física, flora, força, General, pressió

Objectius

  1. Reflexionar sobre la resistència d’un objecte en funció de la seva forma
  2. Experimentar amb la pressió atmosfèrica, la flotació i la inèrcia.

Nivell a qui s’adreça

Cicle Superior

Materialouampolla-framed

Experiència 1

  • Ou dur pelat
  • Ampolla de vidre  amb una boca més petita que el tamany d’un ou
  • Llumins

Experiència 2

  • Un ou cru
  • Un ou dur

Experiència 3

  • Dos ous. Un en bon estat i l’altre no
  • Un recipient amb aigua

Experiència 4

  • Ous
  • Gots de “xupito”
  • Base de fusta
  • Diferents materials pesants (ampolles d’aigua, llaunes, llibretes…)

Precaucions

S’ha d’anar en compte en no cremar-se amb els llumins. També en el maneig del material de vidre, ja que si es trenca, pot tallar.

Com ho fem?

Experiència 1

  • Encenem el llumí i l’introduïm dins l’ampolla procurant que no s’apagui.
  • Col·loquem l’ou dur i pelat (amb la part estreta cap a dalt) sobre la boca de l’ampolla tapant-la.

Experiència 2

  • Agafem un ou cru i un ou cuit i els col•loquem a sobre d’una superficie regular.
  • Posteriorment els fem girar amb els dits imprimint el mateix impuls a cadascun d’ells.
  • Quan els ous es trobin en rotació els tocarem amb la punta dels dits durant un segon per tal d’aturar-los i seguidament separarem els dits dels ous.

Experiència 3

  • En l’experiència investigarem la relació entre la flotació d’un ou en aigua i el seu estat de conservació.

Experiència 4

  • Distribuim els gots de xupito de forma estratègica, de manera que quedin de forma rectangular.
  • Posem els ous crus (amb la part estreta cap a dalt) dins els gots.
  • Col·loquem amb compte la base de fusta.
  • Seguidament anem probant els diferents materials pesants, vigilant de col•locar tot el pes de manera uniforme.

Què observem?

Demostrarem als nens com un material tan corrent i quotidià com un ou permet il.lustrar diferens principis de la física. Com ara la resistència, la pressió atmosfèrica, la flotació…

Els conceptes científics

És possible que s’introdueixi un ou dur tot sol dins una ampolla?

  • Dins l’ampolla, després de la combustió i en refredar-se,  la pressió disminueix i l’aire de fora exerceix major pressió i empeny l’ou. Com que l’ou es flexible es va introduint a poc a poc dins l’ampolla.

Ou cru o ou cuit?

  • El rovell de l’ou dur no es pot moure quan està en rotació. En canvi, el rovell de l’ou cru es desplaça i provoca una irregular distribució de la massa, condicionant així el gir de l’ou .En aturar l’ou cru, aturem la clova però no aturem el contingut líquid de l’interior que continua amb cert moviment, per inèrcia. En deixar de premer l’ou amb el dit, aquest es torna a posar en moviment a causa del fregament del contigunt líquid amb la clova.
  • La inercia és la tendència dels objectes a mantenir el seu estat de moviment o repòs.

Esbrinem si un ou es troba en mal estat.

  • Amb aquesta observació pretenem explicar que l’ou consta d’una massa tancada en un recipient rígid d’un volum determinat. La masa és matèria orgànica en estat més o menys líquid i  una petita càmera d’aire.
  • Quan l’ou es submergeix completament en un líquid, experimenta una embranzida cap a dalt (embranzida d’Arquímedes) igual al pes de líquid desallotjat.
  • Quan un ou es troba en mal estat, es donen uns procesos químics que generen (entre altres) anhídric sulfídric. Aquest gas pot atravesar la closca de l’ou. A mesura que el procés de descomposició avança, més gas surt a l’exterior i menys masa va tenint l’ou.
  • Un cop l’embranzida d’Arquímedes sigui més gran que el pes de l’ou, aquest surarà. A més, surarà amb més volum per sobre la superfície de líquid com més deteriorat estigui.

Quan pes creus que pot suportar un ou?

  • Trencar un ou amb les dues mans presionant pels extrems no és fàcil. Aquesta resistència es dóna per la forma de cúpula i té la mateixa explicació que la resistència de qualsevol tipus de bòveda o arc.
  • Si ens imaginem un arc, la força que s’exerceix sobre la part superior de l’arc es transmet a les pedres dels costats i és difícil destruir-lo.
  • En canvi, si la força es fes des del lateral l’arc es destruiria fàcilment.
  • La closca de l’ou també és un arc continu, és a dir, una bòveda tancada. Quan en els seus extrems s’hi exerceix una presió externa no es trenca tan fàcilment com s’esperaria, tenint en compte la fragilitat del material, però si la força és lateral, l’ou es trencaria fàcilment.

Per saber-ne més…

  • http://www.xtec.cat/centres/c5003500/ceip/activitats/superior/c10_11/PRESIO.pdf
  • http://www.xtec.cat/iesemperadorcarles/miriam/pdf/ou.pdf
  • http://intercentres.cult.gva.es/iesleonardodavinci/fisica/Fuerza/fuerza03.htm
  • http://www.construmatica.com/construpedia/Momento_de_Inercia
  • http://blogs.eldiariomontanes.es/scientia-mater/2010/11/22/como-saber-si-huevo-se-encuentra-mal-estado
  • http://www.youtube.com/watch?v=-0OMWj6Ddqk
  • http://www.slideshare.net/elaprendizerrante/el-huevo

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Alícia Mañé, Laura Millán, German Moreno, Patrícia Morera, Aida Murillo, Sergio Ramos i Àlex Trigo

1, 2, 3… corda, paper i tisores. Matemàtiques sorprenents

14 anys
per a matemàtiques

Objectius

  1. Desccobrir relacions entre la matemàtica i l’art
  2. Descobrir relacions entre la matemàtica i la màgia

Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà i superior de Primària
Com ho fem?
Se us acut com fer passar el vostre cos a través d’una carta de pòquer?
En aquesta activitat, mitjançant jocs molt participatius de component matemàtic,
podreu cercar la resposta a aquest i d’altres reptes tot descobrint una
vessant de les matemàtiques que, lluny de ser rígida i avorrida, pot esdevenir
fascinant.
Responsable
Fundació la Caixa – CaixaForum Girona

Experimentem en el món de la pintura!

14 anys
per a disolució, elements, química

Objectius

  1. Conèixer els diferents suports.
  2. Adonar-se de la diversitat de diluents.
  3. Remarcar la importància d’utilitzar cada suport segons el tipus de pintura.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • fusta
  • paper
  • aquarel·la
  • pintura a l’oli
  • aigua, oli o aiguaràs
  • rovell d’ou
  • anilina
  • terres

Precaucions

En principi no hi ha cap material perillós, però si que cal destacar que els alumnes es poden embrutar la roba.

Com ho fem?

L’activitat que proposem es composa per tres petites activitats, que són les següents:

1a activitat: Diferenciem suports

  • Demanarem als nens que pintin amb aquarel.la i pintura a l’oli sobre dos suports: Fusta i paper.

2a activitat: Treballem els diluents

  • Demanarem als nens que provin de diluir aquarel.la en aigua i oli
  • Demanarem als nens que provin de diluir pintura a l’oli en aigua i oli.

3a activitat: Preparem una pintura

  • Anilina o terres + aigua + rovell d’ou

Què observem?

A partir d’aquest experiment podrem comprovar que no tots els materials es poden diluir amb el mateix diluent. També veurem perquè utilitzem un tipus de pintura o un altre en funció del suport que volguem utilitzar.

Els conceptes científics

  • Diluent: Substància que permet la disperssió d’una altra.
  • Anilines: Compostos orgànics sintètics fortament colorejats i amb una olor característica.  Es fan servir, entre altres coses, per a fabricar pintures sintètiques.

Per saber-ne més…

  • Museu d’art de Girona. Punt de descoberta: espai per aprofundir en l’obtenció dels pigments i les diferents tècniques pictòriques  http://www.museuart.com/

Centre educatiu / entitat

FEP  de la Universitat de Griona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Responsable

FEP  de la Universitat de Girona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona.

Alumnat

Sandra Nualart, Anna Reixach, Anna Rubió, Laia Serra i Joan Pau Torralba

Art, ciència i roques

14 anys
per a geologia, roca

Objectius

  1. Ser capaços d’identificar diferents tipus de roques i relacionar-los amb la seva utilització per a la creació artística.
  2. Experimentar diverses propietats/característiques que tenen els materials utilitzats i les seves aplicacions en obres artístques.
  3. Conéixer algunes de les possibles utilitats de les roques.

Nivell a qui s’adreça

Cicle Mitjà (tercer i quart de Primària).

Material

  1. Calcària nummulítica, argila, granit, marbre i vinagre.
  2. Pedra tosca i altres mostres. Pumita (pedra pómez).
  3. Magnetita i imants.
  4. Llima, mineral brut i cartolina negra.

Precaucions

Utilitzarem un material alternatiu (vinagre) a l’àcid clorhídric, per tal d’evitar riscos innecessaris.

Com ho fem?

  1. Identificació de roques i art: a partir d’algunes mostres (calcària nummulítica, granit, marbre, argila…) els nens hauran de reconèixer a partir d’imatges, on podem trobar aquestes roques. Per poder comprovar el desgast de les roques, realitzarem un experiment utilitzant el vinagre per veure la reacció que aquest provoca en les roques.
  2. Veure quina roca sura i intentar deduïr el perquè (la pedra tosca sura ).
  3. Magnetisme: amb un imant els nens/es hauran de comprovar quina roca té propietats magnètiques (la magnetita).
  4. La contaminació: Ratllar alguns minerals, per veure que canvien de color, ja que han estat afectats per la pluja àcida o altres contaminants.

Què observem?

És important observar les diferents propietats que mostrarem de les roques i apropar-les,  per un costat a la realitat quotidiana dels nens i, per un altre, al patrimoni artístic de la ciutat.

Mitjançant diverses proves els nens podran veure d’una manera pràctica les qualitats de les roques i donar una explicació als resultats que observin.

Els conceptes científics

  • Classificació de les roques. Les roques es classifiquen d’acord amb el procés de formació que han seguit. Es distingeixen tres grans grups de roques: sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.
  • Les roques sedimentàries. Són les roques formades per la unió de partícules soltes, anomenades sediments, que s’acumulen als fons de les valls, dels mars i dels oceans. Tenint en compte l’origen d’aquestes partícules, se’n distingeixen quatre tipus de roques sedimentàries anomenats; Detrítiques, químiques, bioquímiques i orgàniques.
  • Les roques magmàtiques. Les roques magmàtiques són les que s’han originat a partir d’un magma que, en refredar-se, s’ha solidificat. Tenint en compte les condicions en què es produeix aquesta solidificació, es distingeixen tres tipus de roques magmàtiques; plutóniques, filonianes i volcàniques.
  • Les roques metamòrfiques. Són les roques formades a partir d’altres roques ja existents, quan aquestes són sotmeses a un gran augment de pressió o de temperatura, o d’ambdues alhora, a conseqüència del qual els seus minerals, sense arribar a fondre’s, es transformen en altres minerals, capaços de suportar les noves condicions. Per tant, la nova roca presenta una aparença i unes propietats diferents de les de la roca inicial. Segons quina sigui la roca inicial, apareixen diferents tipus de roques metamòrfiques.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

FEP de la Universitat de Girona. Col.laboració amb el Museu d’Art de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Èrika Fortuny, Núria Pla, Oscar Romera, Cèlia Romero, Helena Rosas i Helena Terraza

I si juguem amb el vent?

14 anys
per a física, fluids

Objectius

  1. Treballar l’aire i percebre’n el moviment.
  2. Perfecionar la psicomotricitat fina.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial

Material

Experiment 1

  • Globos
  • Purpurina

Experiment 2

  • Folis de colors (per fer les flors pel molinet).
  • Tisores
  • Enquadernadors individuals
  • Cinta adhesiva
  • Pals de pinxo

Experiment 3

  • Parelles de cotxes de joguina.
  • Folis
  • Palletes per fer de màstil.
  • Cinta adhesiva
  • Ventall
  • Guix

Precaucions

Cal tenir precaució alhora de tallar amb les tisores.

Com ho fem?

Experiment 1

  • Els nens i nenes s’agruparan en parelles. Mentre un membre de la parella infla un globus i n’aguanta la “boca” amb la mà, l’altre agafarà un grapat de purpurina. El membre de la parella que té el globus agafat, deixarà anar a poc a poc el seu aire per tal de fer volar la purpirina del seu company. I al revés.

Experiment 2

  • Es repartirà un cartolina a cada nen la qual hauran de pintar. Aquestes cartolines tindràn unes línies marcades, que hauran de retallar per tal de construir el molinet de vent. Un cop retallades les cartolines, ajuntarem les puntes d’aquest quadrat cap al centre, per tal de fer la forma de molí. A continuació clavarem l’enquadernador (també al centre), i per darrera enganxarem la canya.  Per tal de comprovar que funciona el bufarem!

Experiment 3

  • Mentre tot el grup realitza l’experiment 2, anirem agafant els nens per parelles. Cada nen impulsarà el cotxe, fent aire amb el ventall. Es tracta d’una cursa.

Què observem?

Experiment 1

  • La finalitat d’aquesta experiència és poder veure que quan infles un globu i deixes anar el seu aire, aquest surt en moviment i això fa que la purpurina pugui “volar”.

Experiment 2

  • Observarem que quan les partícules d’aire entren en movinent, generen vent i això fa que es pugui moure el molinet de vent que hem construït.

Experiment 3

  • Observarem que l’aire que nosaltres fem amb el ventall és capaç de moure un objecte.

Els conceptes científics

El moviment de les partícules de l’aire s’anomena vent. Aquest és produït per un canvi de pressió o temperatura de l’ambient. Quan l’aire s’escalfa puja i quan es refreda baixa.

Les partícules d’aire estan constantment en moviment. Depenent de l’energia que rebin es mouran més ràpid o menys. Aquest moviment de les particules pot ser generat de manera nautral, per un canvi de temperatura o pressió en l’ambient, vent, o per un èsser humà o màquina.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona. Facultat d’educació i psicologia. Grau en mestre d’aducació primària.

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Noelia Reyes, Anna Payet, Rocío Pérez, Diana Peralta, Laura Hugas i Ariadna Paz

Generador de Van der Graff

14 anys
per a electricitat, física

Nivell a qui s’adreçavandergraaf-framed

Cicle mitjà i superior de primària

Material

  • generador de Van Der Graff
  • plomall de paper de ceba
  • flameres d’alumini
  • caixa de fruita de plàstic

Precaucions

Les descàrregues del generador no són perilloses però si desagradables, per tant és millor evitar-les.

Com ho fem?

Posem en funcionament l’aparell i esperem uns minuts a fi que es vagi carregant.

Realitzem diferents experiències aprofitant la càrrega estàtica acumulada al generador: plomall de paper damunt el generador, acostar-hi la mà, el dit, els cabells, situar les flameres damunt la bola de càrrega. Acabem posant els cabells de punta a un alumne, fent-lo pujar damunt la caixa de plàstic de fruita i engegant el generador.

Què observem?

Observem l’electricitat estàtica com es manifesta visualment i en contacte amb el cos: repulsió entre els objectes carregats i també descàrregues continuades (xispes).

Els conceptes científics

Càrrega elèctrica, potencial elèctric.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Institut Montilivi

Responsable

Pere Martí i Josep Mª Oliva

Alumnat

Alumnat de 1r de batxillerat

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

14 anys
per a biologia, elements, flora, química, reacció química

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Juguem amb la pressió: experiments amb globus

14 anys
per a física, General, pressió

Objectius

  1. Introduir el concepte de pressió d’un gas.
  2. Potenciar el treball en grup, interactiu i manipulatiu.
  3. Observar com afecta al volum d’un gas els canvis de temperatura, pressió i quantitat de matèria.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Globus
  • Aigua
  • Ampolla petita d’aigua
  • Matràs aforat
  • Pastilles efervescents
  • Recipient (peixera)
  • Pot per fer el buit
  • Fogonet
  • Gel
  • Embut

Precaucions

Vigilar amb el fogonet per evitar cremades.

Com ho fem?

  • Activitat 1: Posem un globus a la boca d’una ampolla o d’un matràs. Seguidament introduïm l’ampolla dins un recipient que conté aigua calenta i observem què passa.
  • Activitat 2: Utilitzem un recipient per a fer el buit. Agafem un globus una mica inflat, el posem a dins del recipient i fem el buit. Observem què passa. Seguidament tornem a introduir aire al recipient i tornem a observar.
  • Activitat 3: Posem aigua en un ampolla petita. Seguidament hi introduïm una pastilla efervescent i tapem l’ampolla amb el globus. Mirem què passa al globus

Què observem?

  • Activitat 1: Si escalfem el recipient que conté aire, la pressió de l’aire   augmenta i el globus s’infla. Si refredem, la pressió de l’aire disminueix i el globus es desinfla.
  • Activitat 2: En fer el buit, la pressió exterior disminueix i el globus s’infla. En tornar introduir aire, el globus recupera la forma inicial, ja que la pressió externa torna a ser la mateixa.
  • Activitat 3:  De la reacció química entre la pastilla efervescent i l’aigua s’obté un gas (diòxid de carboni) Així, doncs, a l’aire que hi havia al principi a dins l’ampolla s’hi suma un nou gas. En augmentar la quantita de gas, el volum augmenta i s’infla el globus.

Els conceptes científics

  • Pressió: La pressió es defineix com la força que actua sobre la unitat de superfície.
  • Dilatació dels gasos: Els gasos es caracteritzen per les seves propietats: són fluids i adopten la forma del recipient on són, ja que ocupen sempre tot l’espai disponible. Són fàcilment compressibles quan se’ls aplica pressió i, si s’escalfen, es dilaten molt.
  • Reaccions químiques: Una reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura d’una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i/o formació d’enllaços químics. Per exemple, diverses molècules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o bé una sola molècula es pot descompondre en d’altres de més petites, o canviar la seva estructura interna. S’anomena reactius a les molècules que reaccionen, i productes a les que s’obtenen com a resultat de la reacció

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona F.E.P

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Persones que desenvolupen el taller

Pere García, Aintxane Ariza, Bàrbara Vergés, Marta Sánchez, Cristina Callado, Ariadna Carmona i Henar Rodríguez.

Reciclem paper per millorar el planeta!

14 anys
per a ciències de la terra, ecologia, química

Objectius

  1. Aprendre a elaborar paper reciclat.
  2. Conèixer les fases del reciclatge del paper.
  3. Conscienciar a l’alumnat de la protecció del medi ambient a través del reciclatge.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà.

Material

  • cubells
  • diferents papers per reciclar
  • batedores
  • tamissos
  • cartró
  • aigua
  • cola

Precaucions

Tenir cura amb l’ús de la batedora.

Com ho fem?

En primer lloc, observarem amb un microscopi les fibres dels diferents tipus de papers per conèixer com està format aquest material. Tot seguit, estriparem els papers en petits trossets amb les mans i ho posarem tot en un cubell amb aigua i cola blanca. Després, ho barrejarem tot amb una batedora fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació, s’aboca aquesta pasta sobre el tamís, es col•loca sobre un cartró i es deixa assecar.

Què observem?

Observarem les fibres del paper i ho relacionarem amb el fet que el paper s’obté de les fibres vegetals d’arbres i plantes. A més, observarem el resultat del reciclatge i posarem l’èmfasi en que reciclar té diversos beneficis: estalvi de fusta, d’aigua i d’energia, reducció de l’ús de reactius químics i disminució d’emissions contaminants.

Els conceptes científics

El primer pas per reciclar paper s’inicia amb la recollida de papers i cartrons usats. Tot seguit es separen els diferents tipus de paper (paper blanc, cartró i premsa) i després es traslladen aquestes deixalles a la fàbrica de reciclatge. Allà, es disgrega el paper en aigua i s’obté una pasta. Aquesta es depura separant les impureses que acompanyen les fibres mitjançant la separació de partícules voluminoses o pesants. Al tractar-se de paper reciclat, també es poden incloure diferents processos en el tractament: el procés de destintatge per flotació, el qual serveix per obtenir papers blancs; el procés de dispersió de tinta que produeix papers o cartrons grisos; el filtratge i rentatge de la pasta i per últim, la laminació, premsatge, assecatge i acabat del paper.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Responsable

Climent Frigola.

Alumnat

Íngrid Bassagañas, Sandra González, Araceli Hinojosa, Elisenda Llenas, Inma Lopera, Anna Marcè i Elisenda Roura.

« Previous
Next »
Tavi Casellas's RSS Feed
Go to Top