Objectius

  1. Conscienciar sobre la importància dels efectes òptics
  2. Descobrir l’efecte òptic que es produeix quan es fa ús de les ulleres tridimensionals.
  3. Experimentar amb la reflexió de la llum.

Nivell a qui s’adreça
Cicle Inicial i Cicle mitjà
Material

  • Experiment 1: Fotocòpies en color d’un laberint, ulleres tridimensionals, de color blau i vermell i llapis o bolígrafs.
  • Experiment 2: Fulls blancs, colors taronja i ulleres vermelles.
  • Experiment 3: Dos miralls, una caixa de cartró (per fixar els miralls), botons de diferents colors i cronòmetres.

Precaucions
Anar en compte amb els miralls, ja que són objectes fràgils.
Com ho fem?

  • Primera tasca: traçar el camí d’un laberint fent ús d’unes ulleres tridimensionals.
  • Segona tasca: realitzar el dibuix d’un animal, objecte o persona fent ús d’un color taronja. Un cop realitzada l’activitat, els penjarem i els haurem d’observar a través d’unes ulleres vermelles.
  • Tercera tasca: crear un únic cercle amb botons tenint en compte que els dos miralls estaran col•locats formant un angle de 90º. Un dels membres del grup haurà de cronometrar el temps emprat.

Què observem?
És important que observin amb mirada científica totes i cadascuna de les activitats que es realitzaran, ja que a la primera s’adonaran de la dificultat que comporta realitzar el camí d’un laberint fent ús de les ulleres tridimensionals; a la segona, descobriran que el fet de posar-se unes ulleres amb “vidres” de color vermell els provocarà inseguretat, perquè no veuran algunes coses degut a la neutralizació del color i per últim, a la darrera activitat els alumnes observaran que la primera figura realitzada segurament serà errònia i els caldrà fer hipòtesis sobre la “lògica” de la reflexió en el cas dels miralls.
Els conceptes científics
Un dels fenòmens més coneguts de l’òptica és sense dubte la reflexió de la llum, ja que la formació d’imatges es produeix a partir de la reflexió del raig de llum en superfícies especials. Així doncs, quan un feix de raigs de llum paral•lels arriba a una superfície plana ben polida, els raigs continuen sent paral•lels després de xocar amb la superfície i és en aquest instant quan s’experimenta una reflexió. Aquestes superfícies polides s’anomenen miralls. En canvi, quan el feix de raigs arriba a una superfície rugosa, després de xocar, els raigs ja no són paral•lels i per tant, la llum pateix una difusió.
Les ulleres tridimensionals permeten la percepció estereoscòpica i la sensació de profunditat,  L’ull humà és capaç de percebre tota profunditat gràcies a que cada un d’ells capta la mateixa imatge des de dues perspectives lleugerament diferents. D’aquesta manera, quan les imatges individuals, una per cada ull, arriben a l’escorça visual, el cervell les uneix automàticament i les interpreta en un context tridimensional.
Pel que fa a les ulleres emprades per visualitzar imatges en tres dimensions, estan formades per filtres de colors complementaris o quasi complementaris, en el nostre cas per un de vermell i un de blau.  Així doncs, l’ús d’aquests dos colors provoca que la imatge presentada en vermell no sigui visualitzada per l’ull que té un filtre del mateix color, però, en canvi, sí que es vegi la imatge blav, i a l’inversa. Com que les dues imatges són lleugerament diferents, es produeix l’efecte de profunditat o 3D.
Per saber-ne més…
LG electronics (2010). Lentes 3D: La diferencia entre lentes activos i pasivos para una experiència visual óptima. Recuperat el 7 de març del 2012 des de

Experciencia (2011). Més experiments amb la llum: combinant miralls. Recuperat el 17 de març de 2012 des de

Centre educatiu / entitat
Universitat de Girona, Facultat d’educació i psicologia.
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Yasmina El Bakouri, Maria Esteo, Olga Garcia, Araceli Gómez, Neus Gotarra i Anna Lorente.