Archive for maig, 2011

I si juguem amb el vent?

15 anys
per a física, fluids

Objectius

  1. Treballar l’aire i percebre’n el moviment.
  2. Perfecionar la psicomotricitat fina.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial

Material

Experiment 1

  • Globos
  • Purpurina

Experiment 2

  • Folis de colors (per fer les flors pel molinet).
  • Tisores
  • Enquadernadors individuals
  • Cinta adhesiva
  • Pals de pinxo

Experiment 3

  • Parelles de cotxes de joguina.
  • Folis
  • Palletes per fer de màstil.
  • Cinta adhesiva
  • Ventall
  • Guix

Precaucions

Cal tenir precaució alhora de tallar amb les tisores.

Com ho fem?

Experiment 1

  • Els nens i nenes s’agruparan en parelles. Mentre un membre de la parella infla un globus i n’aguanta la “boca” amb la mà, l’altre agafarà un grapat de purpurina. El membre de la parella que té el globus agafat, deixarà anar a poc a poc el seu aire per tal de fer volar la purpirina del seu company. I al revés.

Experiment 2

  • Es repartirà un cartolina a cada nen la qual hauran de pintar. Aquestes cartolines tindràn unes línies marcades, que hauran de retallar per tal de construir el molinet de vent. Un cop retallades les cartolines, ajuntarem les puntes d’aquest quadrat cap al centre, per tal de fer la forma de molí. A continuació clavarem l’enquadernador (també al centre), i per darrera enganxarem la canya.  Per tal de comprovar que funciona el bufarem!

Experiment 3

  • Mentre tot el grup realitza l’experiment 2, anirem agafant els nens per parelles. Cada nen impulsarà el cotxe, fent aire amb el ventall. Es tracta d’una cursa.

Què observem?

Experiment 1

  • La finalitat d’aquesta experiència és poder veure que quan infles un globu i deixes anar el seu aire, aquest surt en moviment i això fa que la purpurina pugui “volar”.

Experiment 2

  • Observarem que quan les partícules d’aire entren en movinent, generen vent i això fa que es pugui moure el molinet de vent que hem construït.

Experiment 3

  • Observarem que l’aire que nosaltres fem amb el ventall és capaç de moure un objecte.

Els conceptes científics

El moviment de les partícules de l’aire s’anomena vent. Aquest és produït per un canvi de pressió o temperatura de l’ambient. Quan l’aire s’escalfa puja i quan es refreda baixa.

Les partícules d’aire estan constantment en moviment. Depenent de l’energia que rebin es mouran més ràpid o menys. Aquest moviment de les particules pot ser generat de manera nautral, per un canvi de temperatura o pressió en l’ambient, vent, o per un èsser humà o màquina.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona. Facultat d’educació i psicologia. Grau en mestre d’aducació primària.

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Noelia Reyes, Anna Payet, Rocío Pérez, Diana Peralta, Laura Hugas i Ariadna Paz

Generador de Van der Graff

15 anys
per a electricitat, física

Nivell a qui s’adreçavandergraaf-framed

Cicle mitjà i superior de primària

Material

  • generador de Van Der Graff
  • plomall de paper de ceba
  • flameres d’alumini
  • caixa de fruita de plàstic

Precaucions

Les descàrregues del generador no són perilloses però si desagradables, per tant és millor evitar-les.

Com ho fem?

Posem en funcionament l’aparell i esperem uns minuts a fi que es vagi carregant.

Realitzem diferents experiències aprofitant la càrrega estàtica acumulada al generador: plomall de paper damunt el generador, acostar-hi la mà, el dit, els cabells, situar les flameres damunt la bola de càrrega. Acabem posant els cabells de punta a un alumne, fent-lo pujar damunt la caixa de plàstic de fruita i engegant el generador.

Què observem?

Observem l’electricitat estàtica com es manifesta visualment i en contacte amb el cos: repulsió entre els objectes carregats i també descàrregues continuades (xispes).

Els conceptes científics

Càrrega elèctrica, potencial elèctric.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Institut Montilivi

Responsable

Pere Martí i Josep Mª Oliva

Alumnat

Alumnat de 1r de batxillerat

Extraiem el pigment dels pètals de flors!

15 anys
per a biologia, elements, flora, química, reacció química

Objectius

  1. Mostrar estima cap a la natura
  2. Extreure els pigments dels pètals
  3. Observar els canvis dels pigments en funció de l’acidesa del medi

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Pètals de flors de diferents colors
  • Morter
  • Vareta
  • Aigua destil•lada
  • Embut
  • Paper de filtre
  • Erlenmeyer
  • 4 vasos de precipitats
  • Etiquetes
  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

Precaucions

Haurem de vigilar a l’hora d’utilitzar els productes, ja que poden provocar irritació si entren en contacte amb els ulls, mucoses o ferides obertes.

Com ho fem?

Per realitzar aquest taller es posarà a la disposició dels nens moltes flors de diferents colors. Quan cada grup disposi d’un tipus de flor hauran de seguir els passos següents:

1. Triturar els pètals de la flor escollida.
2. Afegir aigua destil•lada al conjunt de pètals triturats i barrejar amb la vareta durant uns minuts.
3. Preparar els mecanisme per filtrar, es a dir, tallar paper de filtre i col•locar-ho en un embut. Posteriorment col•locar l’embut dins d’un erlenmeyer.
4. Abocar l’aigua destil•lada amb els pètals dins de l’embut i esperar que es filtri tot el contingut.

Quan haguem realitzat aquests passos, ja haurem extret el pigment de les flors i podrem observar que succeeix quan reacciona amb altres productes.

5. La dissolució obtinguda la repartirem en 4 vasos de precipitats, d’aquesta manera observarem en cada vas una reacció diferent.

Per tal d’entendre millor el que succeeix, els nens/es disposaran d’etiquetes amb el nom del producte que utilitzarem per la reacció.

Els productes que utlitzarem seran els següents:

  • Suc de llimona
  • Vinagre
  • Bicarbonat

6. Un cop estigui la dissolució repartida en els diferents vasos de precipitats, anirem afegint els productes i observant què passa amb cadascun d’ells.

Què observem?

Observem que quan afegim a alguns pètals el base o l’àcid modifiquen el seu color, això passa sobretot amb pètals de color vermell, rosa, lila i blau. En canvi hi ha pètals que encara que afegim aquests productes químics no queda alterat el seu color natural, com és el cas dels pètals de color blanc, groc i taronja.

Els conceptes científics

Un indicador d’acidesa és una substància que té un color diferent segons el grau d’acidesa del medi. Alguns indicadors són d’origen vegetal, com ara el pigment de la col lombarda o altres que donen color a les flors.

Aquests indicadors es poden extreure facilment amb dissolvents com l’aigua o l’alcohol etílic.

El vinagre o el suc de llimona sòn dissolucions àcides. El bicarbonat dóna una dissolució alcalina, que es pot  considerar contària als àcids.

Centre educatiu / entitat

MEP Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Sara Aranda, Núria Busquets, Marta Cabané, Laura Cabrera, Alícia Camps, Mireia Emilio i Anabel Ruiz

Juguem amb la pressió: experiments amb globus

15 anys
per a física, General, pressió

Objectius

  1. Introduir el concepte de pressió d’un gas.
  2. Potenciar el treball en grup, interactiu i manipulatiu.
  3. Observar com afecta al volum d’un gas els canvis de temperatura, pressió i quantitat de matèria.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Globus
  • Aigua
  • Ampolla petita d’aigua
  • Matràs aforat
  • Pastilles efervescents
  • Recipient (peixera)
  • Pot per fer el buit
  • Fogonet
  • Gel
  • Embut

Precaucions

Vigilar amb el fogonet per evitar cremades.

Com ho fem?

  • Activitat 1: Posem un globus a la boca d’una ampolla o d’un matràs. Seguidament introduïm l’ampolla dins un recipient que conté aigua calenta i observem què passa.
  • Activitat 2: Utilitzem un recipient per a fer el buit. Agafem un globus una mica inflat, el posem a dins del recipient i fem el buit. Observem què passa. Seguidament tornem a introduir aire al recipient i tornem a observar.
  • Activitat 3: Posem aigua en un ampolla petita. Seguidament hi introduïm una pastilla efervescent i tapem l’ampolla amb el globus. Mirem què passa al globus

Què observem?

  • Activitat 1: Si escalfem el recipient que conté aire, la pressió de l’aire   augmenta i el globus s’infla. Si refredem, la pressió de l’aire disminueix i el globus es desinfla.
  • Activitat 2: En fer el buit, la pressió exterior disminueix i el globus s’infla. En tornar introduir aire, el globus recupera la forma inicial, ja que la pressió externa torna a ser la mateixa.
  • Activitat 3:  De la reacció química entre la pastilla efervescent i l’aigua s’obté un gas (diòxid de carboni) Així, doncs, a l’aire que hi havia al principi a dins l’ampolla s’hi suma un nou gas. En augmentar la quantita de gas, el volum augmenta i s’infla el globus.

Els conceptes científics

  • Pressió: La pressió es defineix com la força que actua sobre la unitat de superfície.
  • Dilatació dels gasos: Els gasos es caracteritzen per les seves propietats: són fluids i adopten la forma del recipient on són, ja que ocupen sempre tot l’espai disponible. Són fàcilment compressibles quan se’ls aplica pressió i, si s’escalfen, es dilaten molt.
  • Reaccions químiques: Una reacció química és un procés que implica un canvi en l’estructura d’una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i/o formació d’enllaços químics. Per exemple, diverses molècules poden reaccionar per formar-ne una altra (o diverses de diferents), o bé una sola molècula es pot descompondre en d’altres de més petites, o canviar la seva estructura interna. S’anomena reactius a les molècules que reaccionen, i productes a les que s’obtenen com a resultat de la reacció

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona F.E.P

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Persones que desenvolupen el taller

Pere García, Aintxane Ariza, Bàrbara Vergés, Marta Sánchez, Cristina Callado, Ariadna Carmona i Henar Rodríguez.

Reciclem paper per millorar el planeta!

15 anys
per a ciències de la terra, ecologia, química

Objectius

  1. Aprendre a elaborar paper reciclat.
  2. Conèixer les fases del reciclatge del paper.
  3. Conscienciar a l’alumnat de la protecció del medi ambient a través del reciclatge.

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà.

Material

  • cubells
  • diferents papers per reciclar
  • batedores
  • tamissos
  • cartró
  • aigua
  • cola

Precaucions

Tenir cura amb l’ús de la batedora.

Com ho fem?

En primer lloc, observarem amb un microscopi les fibres dels diferents tipus de papers per conèixer com està format aquest material. Tot seguit, estriparem els papers en petits trossets amb les mans i ho posarem tot en un cubell amb aigua i cola blanca. Després, ho barrejarem tot amb una batedora fins a obtenir una mescla homogènia. A continuació, s’aboca aquesta pasta sobre el tamís, es col•loca sobre un cartró i es deixa assecar.

Què observem?

Observarem les fibres del paper i ho relacionarem amb el fet que el paper s’obté de les fibres vegetals d’arbres i plantes. A més, observarem el resultat del reciclatge i posarem l’èmfasi en que reciclar té diversos beneficis: estalvi de fusta, d’aigua i d’energia, reducció de l’ús de reactius químics i disminució d’emissions contaminants.

Els conceptes científics

El primer pas per reciclar paper s’inicia amb la recollida de papers i cartrons usats. Tot seguit es separen els diferents tipus de paper (paper blanc, cartró i premsa) i després es traslladen aquestes deixalles a la fàbrica de reciclatge. Allà, es disgrega el paper en aigua i s’obté una pasta. Aquesta es depura separant les impureses que acompanyen les fibres mitjançant la separació de partícules voluminoses o pesants. Al tractar-se de paper reciclat, també es poden incloure diferents processos en el tractament: el procés de destintatge per flotació, el qual serveix per obtenir papers blancs; el procés de dispersió de tinta que produeix papers o cartrons grisos; el filtratge i rentatge de la pasta i per últim, la laminació, premsatge, assecatge i acabat del paper.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona.

Responsable

Climent Frigola.

Alumnat

Íngrid Bassagañas, Sandra González, Araceli Hinojosa, Elisenda Llenas, Inma Lopera, Anna Marcè i Elisenda Roura.

Què succeeix a dins la cambra fosca?

15 anys
per a física, òptica

Objectius

  1. Conèixer el funcionament de la cambra fosca
  2. Conèixer les similituds entre l’ull humà i la camàra de fotos

Nivell a qui s’adreça

Cicle mitjà

Material

  • Caixes fosques (del Museu del Cinema)
  • Cambra fosca (del Museu del Cinema)

Precaucions

No utilitzarem cap tipus de material perillós, però si que haurem d’anar amb compte perquè els alumnes que passin pel taller tinguin precaució amb el material que deixa el Museu del Cinema.

Com ho fem?

Dividirem els grups en 2. Primer un grup anirà a la cambra fosca del Museu del Cinema, acompanyats per un personatge disfressat i els seus ajudants, que quan arribin els explicaran el funcionament de la cambra fosca i el perquè percebem les imatges invertides a l’altra costat de l’orifici per on entra la llum de l’exterior; Mentrestant l’altre grup es quedarà a la plaça on hi haurà diferents caixes fosques proporcionades pel Museu del Cinema. Els explicarem com funcionen i observarem la gent, els cotxes o els arbres que hi hagi a la plaça.

Un cop els grups hagin fet la seva primera visita, es canviaran, el grup que havia anat a la cambra fosca anirà cap a la plaça i a l’inversa.

Què observem?

Quan la llum de l’exterior entra en un una habitació o capsa completament fosca, a través d’un petit forat, es formarà una imatge de l’escena en la superfície situada enfront de l’orifici. Els raigs convergeixen en un feix de la mida del forat. Feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superfície, on podrem veure la imatge capgirada, perquè les ones de llum continuen rectes al passar per un forat més gran que la seva longitud d’ona. Les ones que a l’exterior són a dalt quan passen per l’orifici es posen a la part de baix. La nitidesa de la imatge sol ser escassa perquè els raigs lluminosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sinó que convergeixen en un petit feix de la mida del forat.

Els conceptes científics

  • Cambra fosca: És una habitació o capsa buida totalment tancada a la llum excepte per un forat; els raigs lluminosos, que provenen de l’exterior il•luminant, penetren a través d’aquest orifici a l’interior de la cambra i els projecten a la paret contrària a la del forat de la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors i moviments naturals. (fenomen natural conegut des de l’antiga clàssica)
  • Efecte de l’ull: Leonardo daVinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la càmera obscura amb el funcionament de l’ull i al dir que la imatge latent que podem observar en una càmera obscura és similar a la que capta el nostre ull i que es transmetia a través del nervi òptic dins el nostre Cervell.

Utilitats de la cambra fosca:

  • Antigament només era feta servir per a fets d’astronomia i per a veure eclipsis solars.
  • Van portar a desenvolupar sobretot telescopis i microscopis.
  • Gerolamo Cardano va ser el 1er en aplicar-hi la lent biconvexa (2 cares arrodonides), obtenint d’aquesta manera una imatge molt més nítida i clara.
  • La cambra fosca es va convertir no només en una aparell científic de captació d’imatges, sinó també en un sistema de comunicació i d’espectacle visual. (Van provocar en l’espectador una nova manera de veure la realitat a través de les imatges.) portant així la fotografia i el cinema.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola Darder

Alumnat

Margarita Gomez, Anna Carreras, Estel Formiga, Alba Alsina, Lidia Quesada i Diana Cruz.

Per què les fulles són verdes?

15 anys
per a biologia, flora
Objectius
  1. Aprendre que les plantes tenen un pigment de color verd: la clorofil•la.
  2. Investigar la degradació de la clorofil•la mitjançant un àcid.
Nivell a qui s’adreça
Cicle mitjà
Material
  • morter
  • mà de morter
  • gespa de jardí
  • bastonet
  • colador,
  • paper absorvent
  • flascó
  • llimones
  • exprimidor
  • alcohol
Precaucions
Caldrà vigilar i fer les recomanacions necessàries perquè els alumnes usin l’alcohol amb precaució (tocar-se els ulls, la boca… amb les mans brutes).
Com ho fem?
  1. Agafar un grapat de gespa tendre i la col•locar-la al morter.
  2. Amb la mà de morter aixafar bé la gespa.
  3. Remenar la gespa aixafada amb un bastonet.
  4. En el mateix morter afegir un raig d’alcohol.
  5. Colar la barreja de la gespa aixafada i l’alcohol  i posar el líquid colat en un flascó.
  6. Dividir el líquid en dues parts: en una es posa suc de llimona i a l’altra res.
Què observem?
Observem que el líquid desprès per la gespa és de color verd i, per tant, conté un pigment d’aquest color: la clorofil•la.
A més, també observem que el suc de llimona, que és àcid, fa desapareixer el color verd i, per tant, arribarem a la conclusió que les fulles a la tardor perden el color verd perquè es degrada la clorofil.la.
Els conceptes científics
  • Clorofil•la: és una mol•lècula present a les plantes, algues i cianobacteris que els hi dóna el color verd i està relacionada amb el procés de fotosíntesi.
  • Degradació de la clorofil•la a la tardor: les fulles caduques perden color a la tardor perquè amb la falta de llum segreguen una substància que para l’entrada de saba a dins la fulla. Per tant, frena l’entrada dels pigments (clorofil•la). És a dir, la clorofil•la es va degradant i la fulla va perdent el color verd.
Per saber-ne més…
Centre educatiu / entitat
UdG
Responsable
Climent Frigola
Alumnat
Mònica Aranjuelo, Roberta Archibald, Alba Codina, Minerva Corredera, Alba Garcia i Anna Gispert

Flotàrium

15 anys
per a densitat, física

Objectiu

  1. Aplicar el concepte de densitat per explicar la flotació.

Nivell a qui s’adreça

Cicle superior

Material

  • ous
  • aigua (per poder omplir les peixeres fins la meitat)
  • tònica/aigua amb gas
  • plastilina
  • vasos de precipitats
  • xocolata
  • sal
  • varetes per mesclar
  • peixeres

Precaucions

–

Com ho fem?

Portarem a  terme 3 experiments entorn al concepte de flotació. Primer presentarem un material consistent en vasos de precipitats, aigua i trossos de plastilina. Repartirem els nens en grups de quatre,  i a cada grup li donarem el material citat. Els demanarem que busquin la manera de fer flotar la plastilina. A continuació, els direm que omplin el vas de precipitats d’aigua, i els donarem un ou de gallina, sal, i una bareta per mesclar. Els preguntarem què creuen que passarà si posem l’ou dins l’aigua, si surarà o no. Un cop comprobat que no flota, els animarem, per grups, a trobar la manera de fer que l’ou suri. Per acabar, donarem a cada grup una llauna de tònica i una tauleta petita de xocolata. Els demanarem que buidin la llauna en un vas de precipitats i esmicolin la xocolata en trossos petits. Observarem què passa. Per finalitzar el taller, ens asseurem tots en rotllana i intentarem buscar una resposta que expliqui què ha passat amb l’ou, la xocolata i la plastilina.

Què observem?

En aquesta activitat és interessant veure els diferents factors que afecten a la flotabilitat dels objectes, i treure’ns del cap el tòpic de que les coses que s’esfonsen són les que pesen més.

Els conceptes científics

  • Densitat: Propietat dels cossos sòlids, líquids i gassosos que defineix la quantitat de matèria que hi ha per unitat de volum. Podem obtenir la densitat cos sòlid, líquid o gasós dividint la massa entre el volum.
  • Flotació: el fet que un cos es sostingui a la superfície d’un líquid per l’impuls de baix a dalt que el líquid exerceix sobre aquest cos. En la pràctica, això significa que tot allò que sura és perquè desallotja un pes de líquid superior al seu propi pes; així, l’empenyiment és superior al pes i l’objecte sura. Per exemple, cal molta força per a submergir una pilota a l’aigua, perquè desallotja molta aigua però en canvi pesa poc en estar plena d’aire. Si s’omple la pilota de sorra, el pes serà superior a l’empenyiment i la pilota s’enfonsarà.

Centre educatiu / entitat

Facultat d’Educació i Psicologia

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Gemma Barrera, Núria Buscarons, Joan Bover, Axel Camarero, Ricard Miana i Maria Alabau.

Experimentem amb essències de plantes i flors

15 anys
per a biologia, elements, flora, química

Objectius

  1. Conèixer diferents fruits i plantes aromàtiques.
  2. Introduir el concepte d’essència.
  3. Diferenciar olors amb el sentit de l’olfacte.

Nivell a qui s’adreça

Cicle inicial.

Material

  • plantes i fruits aromàtics (lavanda, nou moscada, clau, canyella, llimona i taronja).
  • aigua
  • pots
  • varetes
  • rallador
  • turmix/batidora

Precaucions

Utilitzar el turmix/batidora amb un adult.

Com ho fem?

  • Agafarem cada una de les plantes i les esmicolarem i les triturarem molt finament, cada una la col•locarem dins de pots i hi afegim una mica d’aigua.
  • Tallarem les peles dels fruits i les rallarem amb el rallador, ho aboquem en un pot on hi haurà una mica d’aigua.

Què observem?

Com a través de diferents parts de les plantes, com els fruits, les fulles, … en podem extreure una essència.

Els conceptes científics

Oli essencial, o simplement essència, és el nom tradicional d’aquelles substàncies líquides, generalment olis,  concentrades que contenen compostos d’aromes volàtils i que s’obtenen de les plantes.

Un oli es qualifica d’essencia en el sentit que té una olor caracterísitica o essència de la planta.

Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat química o farmacèutica específica  en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.

Els mètodes amb el que s’obtenen el olis essencials són, bàsicament, el premsat, la destil•lació i l’extracció. La destil•lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los.

Per obtenir un litre d’aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes i això explica l’alt preu que tenen en el mercat.

Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes.

Per saber-ne més…

Centre educatiu / entitat

Universitat de Girona

Responsable

Climent Frigola

Alumnat

Eva Bonache, Jessica Gurnés, Irene Fontàs, Eva Garcia, Roser Boschdemont i Mª Àngels Gatius.

Conferència Alkimia

15 anys
per a química, taula periòdica

A càrrec d’en Marc Boada (presentador del programa Quequicom de TV3)

  • Data: divendres 13  de maig
  • Lloc: plaça Josep Pla
  • Horari: de 17.30 a 19.00 h
  • Durada: 1 h 30 minuts
  • Edat: per a tots els públics.
  • Organitza: CaixaForum Girona

La taula periòdica no és només una manera còmode de classificar els materials, és molt més. Inclou relacions interessantíssimes entre ells. Això permet fer prediccions sobre las seves característiques, la seva reactivitat, els compostos que obtindrem de la seva combinació.

En aquesta conferència podrem observar unes desenes dels elements de la taula periòdica, alguns estranyíssims, que el ciutadà mai no ha vist ni tocat com el gal•li, l’indi, el tàntal o el germani, juntament amb elements químics més comuns, com el coure o el titani que ens envolten per tot arreu.

Tots aquest elements tenen particularitats úniques. El gadolini deixa de ser magnètic quan es s’escalfa una mica, el silici és transparent a l’infraroig, el sofre vermell no és tòxic, però el groc sí, de la mateixa manera que el diamant és d’idèntica composició que el carbó però d’una duresa milers de vegades mes gran. Descobrir la taula periòdica és descobrir també un grapat de propietats exòtiques que fan que gaudim d’una tecnologia brutal.

D’altra banda, tot i que utilitzem abastament els elements químics mai tenim l’oportunitat de veure “en directe” quina és la tècnica per a la seva obtenció. En aquesta demostració l’espectador podrà presenciar com, a partir dels compostos minerals, la tecnologia química aconsegueix separar, alliberar els elements, de tal manera que l’aproximació a la taula periòdica es produeixi per una via experimental i no tan teòrica com s’acostuma.

« Previous
Go to Top