L’origen de la literatura fantàstica es remunta al Poema de Gilgamesh, que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d’Uruk i és considerat l’obra literària mesopotàmica més important. I també en alguns papirs de l’antic Egipte on ja hi contenien algunes narracions màgiques curatives.
A l’època dels grecs i romans, també ens han arribat mites on inclouen elements, figures, éssers i situacions fantàstiques. Els mites tenen com a objectiu donar explicació a fenòmens naturals que en aquell moment no tenien resposta, tals com la pluja, les tempestes, la neu…
A més també tenim narracions d’escriptors que ja començaven a fer ús de la fantasia. Un clar exemple n’és, Lucio Apuleyo que va escriure El asno de oro on ja tractava temes com la metamorfosi i la màgia. La metamorfosi, és un procés biològic pel qual un animal es desenvolupa grans canvis estructurals i fisiològics, des del seu naixement fins a la maduresa. La màgia és un conjunt de coneixements i pràctiques amb què es pretén aconseguir coses extraordinàries amb ajuda d’éssers o forces sobrenaturals.
A l’Edat Mitjana, va predominar una visió més sobrenaturalista que va fer possible la difusió de contes meravellosos. Van destacar textos com la Divina Comedia de Dante, La muerte de Arturo de Thomas Maloryo, on estan plenes de tot allò sobrenatural, el meravellós i monstres.
Amb el pas del temps, va produir-se una transformació ideològica més orientada al racionalisme i l’experimentació en la mentalitat de l’Edat Moderna. Va fer impossible qualsevol intent de restablir el meravellós.
D’altra banda, es troben un conjunt de relats fantàstics de cultures de l’antiguitat ben allunyades d’Europa. Uns clars exemples serien el Océano de historias, provinent de la Índia o Las mil y una noches, de l’Orient Mitjà.
D’aquesta manera, han sorgit diversos autors que han destacat al món de la literatura fantàstica i que s’han convertit en pioners d’aquesta. Uns clars exemples serien Julio Verne, amb Vint mil llegües de viatge submarí o De la Terra a la Lluna. Èxits com els de Hobbit i El senyor dels anells de J.R. Tolkien, Les Cròniques de Narnia de C.S Lewis, Harry Potter de J.K Rowling o Joc de Trons de George R.R Martin.

La tauleta sobre el diluvi de l’epopeia de Gilgamesh, escrita en acadio (Museu Britànic)