Femenins
El cos de la dona medieval, és vist com un instrument de provocació i de pecat. Les dones vivien dominades per uns codis de vestimenta relacionats amb el pudor, la creença religiosa i la tradició. A més, aquests codis els havien respectar, ja que en cas contrari, serien castigades i condemnades.
El cànon de bellesa femení medieval estava inspirat en el món bàrbar.
L’ideal físic femení era el d’una dona alta de cabell ros i llarg, cos prim amb fins malucs, mans petites i blanques i pits petits.
Els trets facials partien d’una cara ovalada, destacant els ulls i el nas petits, així com uns llavis rosats i carnosos i galtes ruboritzades. En aquesta etapa, la blancor de la pell és un símbol de puresa.
L’ús del maquillatge era limitat i es va començar a usar influenciat per la cultura musulmana, que també els va portar cures estètiques com la depilació.
Cànon de bellesa femení a l’edat medieval
Masculins
La bellesa masculina medieval es basava en l’exaltació de la virilitat a través de la roba o marcant les qualitats físiques més característiques d’un home com els músculs dels braços o cames. El fet de tenir els bessons molt pronunciats, era símbol d’un home atractiu.
També influenciats per la cultura musulmana, els homes utilitzaven forts perfums per minimitzar la higiene personal.
A diferència del cos femení, el qual era contemplat com un pecat, el masculí era un cos digne d’admiració i tractat com eròtic.
Cànon de bellesa masculí de l’Edat mitjana